Un cop ja incorporat de la meva convalescència provocada per haver contret la COVID-19 m’agradaria, primer de tot, agrair el suport que m’heu fet arribar durant aquestes setmanes i, també, a les persones que m’han atès durant tots aquests dies, que m’han reafirmat la qualitat humana i professional que impregna tots els nivells assistencials de la nostra organització.
Vull també aprofitar aquesta carta per traslladar-vos algunes reflexions com a director de l’ICS en un moment tan difícil com l’actual. Ens trobem de ple en la segona onada d’aquesta pandèmia tan complexa. Un moment en què esteu demostrant, de nou, la vostra capacitat d’adaptar-vos a les situacions adverses. Sé que no sempre comptem amb totes les eines que voldríem per fer front als nous desafiaments que se’ns presenten. Aquesta exigència no és res més que una mostra més de la vostra profunda voluntat de servei públic, i és també un incentiu que m’empeny en la lluita per aconseguir més i millors recursos per dur a terme la nostra tasca ingent.Com sabeu, des de finals de juliol també he assumit la Secretaria de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i, aquest fet, encara ha incrementat més la certesa que aquesta pandèmia la superarem plegats, amb molt d’esforç, però la superarem. Una pandèmia ens obliga a gestionar la incertesa. Ara esteu, estem, vivint de nou unes setmanes molt complicades. No arribar als nivells de la primera onada s’ha convertit en una obsessió i, per això, en els darrers mesos hem incorporat centenars de gestors COVID i de referents COVID escolars a l’atenció primària, hem ampliat laboratoris i capacitat diagnòstica i resolutiva als nostres centres. Som un 5% més de professionals que fa un any i hem ampliat i adaptat els nostres sistemes d’informació. Soc conscient que pot semblar que és insuficient quan la pandèmia no ens dona treva. Comparteixo el vostre inconformisme, però continuarem pensant per materialitzar noves fórmules per plantar cara a unes adversitats que no ens faran defallir.
El nou espai polivalent de l’Arnau ampliarà en 4.816 metres quadrats la capacitat assistencial
El director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, ha fet seguiment del projecte per augmentar la capacitat assistencial de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida en 4.816 metres quadrats. A través d’aquest espai polivalent es permetrà donar resposta a necessitats històriques del centre, com la millora de les consultes externes, o d’altres necessitats més recents com l’augment de llits d’UCI per tal d’encarar la COVID-19.
Comella ha destacat que “aquest nou espai donarà més seguretat i una millor organització tant als professionals sanitaris com als pacients, que disposaran d’espais amplis i confortables amb totes les prestacions necessàries”. Per la seva banda, el gerent de l’Institut Català de la Salut a Lleida, Alt Pirineu i Aran, Ramon Sentís, ha afirmat que “aquest projecte permet tenir uns espais polivalents de primer nivell per poder adaptar-los ràpidament en funció de les necessitats de cada moment”.El nou espai polivalent disposarà de quatre plantes (planta baixa més tres plantes) i estarà connectat internament amb l’edifici principal de l’Hospital a través d’una passarel·la que connectarà les dues edificacions per la tercera planta; cosa que facilitarà la tasca dels professionals i oferirà més confort als pacients.El nou espai hospitalari polivalent de l’Arnau de Vilanova és un dels cinc espais que el CatSalut està construint arreu de Catalunya per donar una resposta ràpida a situacions de pandèmia. Els altres quatre estan ubicats als hospitals Pere Virgili (Barcelona), Germans Trias i Pujol (Badalona), Bellvitge (Barcelona) i Moisès Broggi (Barcelona).
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova renova el seu codi ètic
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha renovat el seu codi ètic, document que marca les pautes de conducta per desenvolupar l’activitat de tots els professionals que hi treballen, tant en la relació amb la ciutadania com entre els professionals mateixos.L’última versió del codi ètic es va publicar l’any 2012 i els avenços científics i tècnics, juntament amb els canvis en les demandes de la societat, han fet necessari revisar el document. Després d’un període obert a la participació de la ciutadania i dels professionals mateixos, el nou codi ètic ha quedat aprovat i es pot consultar al web de l’Hospital, a través d’aquest enllaç: www.icslleida.cat/hospital/codi_etic.La Unitat de Qualitat i Seguretat del Pacient de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha estat l’encarregada de coordinar la renovaciódel document.
L’objectiu del codi ètic és establir i difondre els valors i compromisos que impliquen els professionals. En destaquen la no discriminació dels pacients per raons ètniques, culturals, de gènere, condicions socioeconòmiques o creences i el dret del pacient a participar en la presa de decisions i a gaudir d’intimitat i confidencialitat, entre d’altres.La nova versió inclou, com a principals novetats, la potenciació de la humanitzacióassistencial com a einaper oferir una millor experiència a pacients, familiars i professionals i l’atenció a les segones víctimes. Es considera una segona víctima el professional implicat en un incident relacionat amb la seguretat del pacient i que, com a conseqüència d’aquest, experimenta un trastorn emocional i/o físic. En el nou redactat s’ha ressaltat encara més la necessitat de la participació del pacient en la presa de decisions sobre la seva malaltia, l’anomenat consentiment informat. També destaca la voluntat de promoure la màxima participació dels professionals en els òrgans de gestió, fomentar la cultura de seguretat dels pacients, promoure la I+D i l’accés àgil al Comitè d’Ètica Assistencial com a espai de consulta, deliberació i assessorament sobre situacions o dubtes de caire ètic.
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova estrena logotip
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova té un nou logotip, fruit d’un procés participatiu entre tots els professionals de l’Hospital i el seu entorn per dissenyar la nova imatge gràfica. El logotip guanyador, obra de Maria Hernández, mostra una ‘a’ minúscula blava i una creu de formes arrodonides. “La idea principal gira entorn a la proximitat i la humanitat, d’aquí ve que sigui un símbol agradable i proper”, explica l’autora.
Fins ara, el logotip que s’utilitzava era el de la Gerència Territorial ICS Lleida, però la creació d’una nova marca del sistema públic de salut de Catalunya per part de la Generalitat―amb una s majúscula i una barra seguides del logotip de cada institució del sistema de salut― ha fet indispensable disposar d’un logotip identificatiu de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova que, a partir d’ara, acompanyarà aquesta nova marca.El passat desembre, la Gerència Territorial de l’ICS Lleida, Alt Pirineu i Aran va engegar aquest procés participatiu perquè tots els professionals que ho volien poguessin presentar les seves propostes. Un cop rebuts els dissenys, es va obrir un procés de votació en què podien participar tots els professionals de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i que va finalitzar el mes de març passat. La pandèmia de la COVID-19 va aturar el procés de renovació de la imatge gràfica de l’Hospital, que ara s’ha reactivat d’acord amb les directrius del sistema de salut públic de Catalunya.
Lleida i Alt Pirineu i Aran habiliten 51 espais annexos als CAP per a la campanya de la grip
Salut ha habilitat 45 espais annexos als centres d’atenció primària (CAP) de la Regió Sanitària (RS) Lleida i 6 de la RS Alt Pirineu i Aran per millorar els circuits de vacunació. La mesura és excepcional per la crisi de la COVID-19 i s’ha pres per evitar aglomeracions en aquests centres. Divina Farreny, gerent de les RS Lleida i Alt Pirineu i Aran, recalca que “el que volem és evitar exposar la població de risc que entri dins dels CAP”. A partir d’avui, hi haurà disponibles 80.000 dosis de vacunes entre ambdues regions sanitàries.
La gerent ha manifestat que, “els espais alternatius de vacunació han estat cedits pels ajuntaments, com centres cívics, llars de jubilats i pavellons municipals, i agraïm a tots els municipis la seva predisposició per poder treballar d’una manera més còmoda i segura amb la població vulnerable”. Hi treballaran personal d’infermeria i TCAI dels propis equips d’atenció primària. També podran estar acompanyats de personal administratiu per planificar noves visites. Tot i que oficialment la campanya comença avui, 15 d’octubre, ja s’han començat a vacunar alguns col·lectius de risc, com ara persones de l’entorn residencial i professionals sanitaris, i els equips d’atenció primària ja porten uns dies planificant visites.Com es pot demanar cita per a la vacunació contra la grip?Per demanar cita per a la vacunació contra la grip es pot:
Consultar la web de programació de visites on s’indica en quins punts es vacuna a cada equip d’atenció primària i on es pot triar el dia i l’hora que un desitgi.
Trucar per telèfon al centre d’atenció primària o centrals de programació.
El centre d’atenció primària pot programar la visita per a la vacunació en el mateix centre o en qualsevol dels punts comunitaris que l’equip tingui establert.
Presentació de la campanya “Cap fred” Salut ha presentat aquest matí en roda de premsa la campanya de comunicació “Cap fred”. Cada any, l’objectiu principal és especificar com prevenir les malalties respiratòries d’hivern i, tot i que aquest any està condicionat per la pandèmia, les mesures són molt semblants a les d’altres anys. La manera com es propaguen aquestes patologies és molt similar, per això, si s’aconsegueix tenir bons hàbits de rentat de mans, distanciament social o portar la mascareta adequadament s’evitarà no només la infecció de la COVID-19, sinó de totes.El lema de la campanya és clar: “cap fred quan tinguis ganes d’abraçar als teus, cap fred també amb la gent gran, amb les àvies i avis que són més propers, i cap fred pels professionals sanitaris: quant més us vacuneu, millor per a tothom”.La campanya de comunicació compta amb materials per a la difusió a les xarxes socials i la presència als mitjans de comunicació, amb falques de ràdio, anuncis de televisió i espais de premsa. D’altra banda, s’ha enviat materials als centres, sobretot d’atenció primària, que instal·lin un punt de vacunació i s’han dissenyat cartells adreçats a professionals i a la ciutadania en general.
Salut activa l'eina digital 'ContacteCovid.cat' per a la identificació i seguiment de contactes de COVID
Salut posa en marxa ContacteCovid.Cat, una eina digital complementària al circuit de seguiment i identificació de contactes de COVID-19 que funciona a partir de l’enviament de missatges SMS. La principal novetat de la plataforma és que permet comunicar proactivament els casos sospitosos, positius i estrets, ja que aquests rebran un SMS quan així se’ls consideri. Rosa Romà, directora de l’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuari del Servei Català de la Salut (CatSalut), recalca que l’aplicació té com a objectiu “millorar la capacitat d’informar i implicar a les persones amb sospita de COVID-19 i positives de les mesures d’aïllament i de la declaració de contactes pel rastreig epidemiològic i per avisar el més aviat possible als contactes estrets” i demana que la ciutadania “estigui atenta als SMS per trencar entre totes i tots la cadena de contactes”. Per la seva part, Pol Pérez Sust, director de l’Àrea de Sistemes d’Informació del Servei Català de la Salut, remarca la necessitat de crear una eina amb aquestes característiques: “permet que el Sistema de Salut de Catalunya s’adreci directament al ciutadà”.
En una primera fase funcional realitzada a tot Catalunya des del dijous de la setmana passada fins ahir, es van enviar 12.118 SMS a casos sospitosos i 5.165 a confirmats, dels quals van accedir 18.943 vegades i 7.812, respectivament. Per tots dos directors d’àrea, és una bona rebuda tenint en compte que no s’havia informat a la població d’aquesta nova eina. En aquest espai, l’usuari també rep informació de com gestionar la baixa laboral o la necessitat de fer un bon aïllament o quarantena.En aquesta primera fase del projecte, l’enviament dels SMS als contactes estrets està en fase de desenvolupament. Durant aquest segon esglaó de projecte, també s’enviarà un SMS quan la PCR surti negativa. Actualment els usuaris poden veure els resultats de les proves en el portal La Meva Salut, l’espai personal de salut digital que permet accedir a aquesta informació, que ha patit un increment de les altes durant la pandèmia. Si l’aplicació ja venia d’una tendència a l’alça, al 2019 van acreditar-se 38.010 usuaris més que l’any anterior (225.705 el 2018 i 265.715 el 2019), durant el 2020 ja han fet el mateix tràmit 747.403 usuaris.Funcionament de ‘ContacteCovid.cat’L’eina digital enviarà tres tipus de SMS:
En el moment que hi hagi un cas sospitós: proporcionarà l’accés a una pàgina per reportar-hi les seves dades personals i se li mostrarà la definició de contacte estret, li demanarà les dades bàsiques dels seus contactes estrets i li facilitarà informació sobre l’aïllament preventiu que s’ha de fer.
Quan la persona ja té la confirmació d’un resultat positiu: demanarà la confirmació i ampliació, si cal, dels contactes estrets identificats prèviament, i facilitarà informació sobre l’aïllament domiciliari, el seguiment dels símptomes a través de l’aplicació StopCovid19 i com tramitar la baixa laboral si es necessita.
Als contactes estrets de la persona amb resultat de PCR positiu: els donarà accés a una pàgina amb informació sobre l’aïllament preventiu i la gestió de la baixa laboral si cal, a més d’informació sobre el seguiment de símptomes i el procediment a seguir en cas que n’apareguin.
Pel que fa a la confidencialitat, totes les dades que la persona aporta dels seus contactes estrets són privats i no se’n farà cap ús en el cas que la PCR surti negativa. Els contactes tampoc sabran la identitat de la persona que ha donat positiu. “Hem creat una eina segura que permet a la xarxa d’epidemiòlegs fer una traçabilitat de la infecció del virus, fet imprescindibles per evitar-ne la propagació”, emfatitza Pérez Sust.A diferència d’altres aplicacions de Salut com APP Stop COVID o GestióEmocional.cat, només es podrà accedir a aquesta nova eina si es rep el missatge. “ContacteCovid.cat no és una eina oberta, sinó que és el mateix Sistema de Salut de Catalunya qui contacta amb els ciutadans que, per la seva situació, l’han de fer servir”, detalla Romà.L’aplicació web ofereix un nou canal digital complementari als gestors COVID, els equips epidemiològics i els scouts. Segons la directora de l’àrea del CatSalut, és un afegit més a la feina d’aquests professionals. “Anem a buscar a la gent quan està tranquil·la a casa i pot recordar millor quins poden ser els seus possibles contactes”, afirma.Circuit del pacient en el moment que es té la sospita de poder estar infectat de COVID-19Si una persona es troba malament o te símptomes d’haver-se infectat de COVID-19 ha de contactar amb el seu metge o metgessa. Aquest professional serà la persona, que, sota el seu criteri clínic, decidirà si cal fer-li una PCR. En el moment que es prescriu aquesta prova, automàticament s’activa l’eina digital i el pacient rep el primer SMS, posant-se en marxa aquest circuit complementari de suport als professionals sanitaris i a la ciutadania en la contenció de la COVID-19.Paral·lelament, el sistema sanitari inicia el circuit d’identificació i seguiment a partir dels gestors COVID i els scouts, que s’encarreguen de fer les trucades telefòniques als contactes, i els professionals epidemiòlegs, que analitzaran les dades dels casos i dels contactes i, si cal, trucaran les persones que considerin necessari per obtenir dades específiques.Les persones que no disposin de la tecnologia o els coneixements necessaris per utilitzar l’eina ContacteCovid.Cat rebran el suport personal de l’equip de professionals encarregats del seguiment.Si el cas sospitós té finalment un resultat negatiu de la prova diagnòstica, trobarà el resultat publicat a La Meva Salut i ja no rebrà al mòbil cap altre SMS d’aquesta aplicació. Tampoc no s’activarà l’avís als contactes identificats. Tot i això, el metge pot donar indicacions als pacients amb resultat negatiu, si ho considera necessari. Cal tenir en compte que si la PCR s’ha prescrit per ser contacte estret d’un cas positiu, aquest ha de fer quarantena mínim 10 dies si no presenta símptomes.
Doctors de l'Arnau reben el premi Medtronic de Cirurgia per un estudi sobre el dolor abdominal agut
Els doctors Daniel Lacasta, Javier Trujillano i Mindaugas Gudelis han rebut el premi Medtronic de Cirurgia per un estudi que facilita el diagnòstic dels diferents tipus de dolor abdominal agut. Lacasta i Trujillano són facultatius especialistes de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, investigadors de l’IRBLleida i professors de la UdL. Gudelis, actualment en excedència, pertany a l’equip mèdic del FC Barcelona Bàsquet. El premi, que està dotat amb 2.000 euros, el concedeix l’Associació Espanyola de Cirurgians als millors treballs publicats a la revista Cirugía Española durant l’any 2019. L’estudi, que porta per títol ‘Dolor agut a la fosa ilíaca dreta. Un nou algoritme basat en arbres de classificació i xarxa neuronal artificial”, ha comptat amb la col·laboració de 252 pacients que van acudir a l’hospital amb dolor abdominal.
Els autors de l’estudi van recollir dades demogràfiques, clíniques, analítiques i d’exploració física i van classificar els pacients en quatre grups: dolor simple a la fossa ilíaca dreta (45%), apendicitis aguda (37%), dolor abdominal sense procés inflamatori (12%) i dolor abdominal amb procés inflamatori (6%).Els resultats de l’estudi conclouen que la metodologia basada en arbres de classificació tipus CHAID (Chi-Square Automatic Interaction Detection) pot facilitar als clínics el diagnòstic de patologies intrabdominals amb un marge mínim d’error.
‘El Bus de la Salut’ valora les seqüeles de la COVID-19 en persones amb factors de risc cardiovasculars
‘El Bus de la Salut’ es va iniciar de nou el dilluns 2 de novembre el seu recorregut per la demarcació de Lleida amb un nou projecte per valorar les seqüeles de la COVID-19 en participants del projecte, persones amb factors de risc cardiovasculars i renals, que han patit la malaltia. Durant 4 mesos, l’equip de professionals sanitaris recorrerà 22 municipis lleidatans on es realitzaran proves de diagnòstic precoç cardiovascular i renal a persones que han estat diagnosticades de la COVID-19 mitjançant una prova diagnòstica (test serològic o PCR, sigles en anglès de 'Reacció en Cadena de la Polimerasa', una prova de diagnòstic que permet detectar un fragment del material genètic d'un patogen).
135 participants del projecte tornaran a visitar el bus i també ho farà una població control de 135 persones que no han passat la COVID-19 i comparteixen amb el primer grup les dades d’edat, gènere, factors de risc cardiovascular i grau d’ateromatosi. Per tant, en total passaran 270 persones.“‘El Bus de la Salut’ s’ha adaptat a la situació actual i l’equip de professionals ha considerat la necessitat de fer aquest estudi per veure les conseqüències de la COVID-19 en persones amb factors de risc” ha explicat el coordinador del projecte, Marcelino Bermúdez.Per tal d’iniciar aquest projecte, el bus i la caravana han pres les mesures sanitàries necessàries com filtres a la ventilació i làmpades de llum ultraviolada per a descontaminar els espais després de cada pacient, així com els equips de protecció individual (EPI) necessaris per als professionals.A més, les persones citades també seguiran un protocol. S’instal·larà una carpa, cedida per la Diputació de Lleida, al costat del bus, per a fer tests d’antígens i d’anticossos abans d’entrar a ‘el Bus de la Salut’. La persona s’esperarà fins a obtenir els resultats abans d’entrar. En el cas que el resultat del test d’antígens sigui positiu es derivarà al Centre d’Atenció Primària. En el cas que el resultat del test d’anticossos, sigui IgM positiu, també es derivarà al CAP. En els altres casos, s’iniciarà el circuit. També es prendrà la temperatura corporal i, si aquesta és superior a 37,5 graus, no entrarà al circuit.Les proves diagnòstiques que es faran són mesures antropomètriques (pes, talla) i inclòs l’ús d’una bàscula de bioimpedància; extracció de mostra de sang pel biobanc i de mostra de sang capil·lar i d’orina; espirometria, que incorpora filtres antivírics i antibacterians; enquestes personals, d’antecedents familiars, de símptomes COVID-19 i d’estrès percebut; la determinació de l’ona de pols per veure la rigidesa arterial; la determinació de l’índex turmell-braç (ITB); la prova de glicació AGEs, i les ecografies arterials de caròtides, femorals i aorta, en el cas d’homes de més de 60 anys. Calendari En aquest nou projecte, el Bus de la Salut estacionarà en els següents municipis, tot i que se citaran persones de poblacions properes en els diferents municipis, per un tema de logística del bus i la caravana.
2-5 novembre: Alcarràs
9-10 novembre: Almenar
11-12 novembre: Vielha
16 novembre: La Granadella
17-19 novembre: Sort
23-26 novembre: Balaguer
30 novembre – 3 desembre: les Borges Blanques
9-10 desembre: Artesa de Lleida
14 desembre: Solsona
15-17 desembre: Mollerussa
21-23 desembre: Cervera
11-12 gener: Tàrrega
13 gener: Bellpuig
18 gener: la Seu d’Urgell
19 gener: Oliana
20 gener: Artesa de Segre
25-27 gener: Lleida
28 gener: Aitona
1-2 febrer: Almacelles
3-4 febrer: Torrefarrera
8-10 febrer: Guissona
15-17 febrer: el Pont de Suert
El Bus de la Salut és un projecte de recerca finançat per la Diputació de Lleida i liderat per la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut i el Servei Científico-Tècnic Unitat de Diagnòstic i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA) de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), que van posar en marxa el gener de 2015 pel diagnòstic precoç de malalties cardiovasculars i renals.
Un test de personalitat desenvolupat a Lleida i als EEUU és capaç de mesurar els trastorns de personalita
Investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) i de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i de la Universitat de Delaware (els Estats Unitats) han desenvolupat un model per a l’estudi de la personalitat humana que unifica, per primera vegada, els dos sistemes classificatoris dels trastorns de personalitat, el de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el de l’Associació Americana de Psiquiatria (APA). L’estudi, que s’ha publicat a la revista Personality Disorders: Theory, Research, and Treatment, ha estat liderat a Lleida pel catedràtic de Personalitat i Psicopatologia de la UdL i investigador principal del grup de recerca Neurocognició, Psicobiologia de la Personalitat i Genètica de la Conducta de l’IRBLleida, Anton Aluja.
"L’avantatge d’aquest model és que és capaç d’unificar els dos sistemes classificatoris dels trastorns de personalitat de l’OMS i l’APA, que tenen algunes diferències, i per tant, aquest model de cinc factors que proposem pot ser útil per comprendre millor la posició dels trets patològics o maladaptatius de la personalitat” ha explicat Aluja. Zuckerman-Kuhlman-Aluja Personality Questionnaire (ZKA-PQ) és el nom del test que postula que la personalitat humana té una forta base biològica, independentment de la cultura de l'individu, i és estable al llarg de la vida. El model contempla vint facetes de la personalitat, agrupades sota cinc factors: agressivitat (agressivitat física, agressivitat verbal, ira i hostilitat), activitat (compulsió pel treball, activitat general, inquietud, i energia en el treball), extraversió (emocions positives, calidesa social, protagonisme i sociabilitat), neuroticisme (ansietat, depressió, dependència i baixa autoestima) i recerca de sensacions (recerca d'emocions i aventures, recerca d'experiències, desinhibició i sensibilitat a l'avorriment/impulsivitat).Personal investigador de la Universitat d’Almeria, la Universitat Autònoma de Madrid, l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) també han participat en la investigació. L’estudi ha analitzat les respostes de 1.229 persones de 18 a 80 anys de Lleida i Madrid, que han completat el test. Article de referència:Aluja, Anton & Sayans-Jiménez, Pablo & Garcia, Luis & Gutiérrez, Fernando. (2020). Location of International Classification of Diseases-11th Revision and Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition, Dimensional Trait Models in the Alternative Five-Factor Personality Space. Personality Disorders: Theory, Research, and Treatment. 10.1037/per0000460.
L'Estudi RACECAT confirma la qualitat del sistema de codi ictus de Catalunya
Professionals dels hospitals Germans Trias i Vall d’Hebron, i de la direcció d’Hospitals de l’ICS, amb la coordinació del Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral del Departament de Salut, i en col·laboració amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i els 28 hospitals de referència per a l’ictus de la xarxa pública de Catalunya, van iniciar al 2017 un estudi per determinar on cal traslladar els pacients que pateixen un ictus greu i que es troben lluny d’un centre hospitalari d’alta tecnologia on es pugui fer el tractament endovascular, necessari en el 50% dels ictus més greus. Els resultats de l’estudi, anomenat RACECAT, es van presentar al Congrés Europeu de l’Ictus.
L’estudi RACECAT té com objectiu determinar quins són els circuits de trasllat més efectius per als pacients amb ictus greus. Aquests pacients sovint necessiten un tractament endovascular per treure el trombe que només està disponible a alguns centres de la xarxa d’atenció a l’ictus, i que molts cops estan allunyats del lloc on es troba el pacient. Els resultats, que s’han presentat al Congrés Europeu d’Ictus, indiquen que les possibilitats de recuperació clínica són igual de bones tant si el trasllat es fa directament a un dels centres amb capacitat per fer el tractament endovascular com si es fa una primera atenció a un dels centres locals i, posteriorment, un trasllat secundari quan calgui.Els resultats de l’estudi donen resposta a una qüestió científica de molt interès per a l’organització dels sistemes d’atenció a l’ictus arreu. Les característiques del model català han fet possible realitzar l’estudi amb 28 hospitals implicats i coordinats amb el SEM, una xarxa d’ictus molt cohesionada, la implicació de més de 2.000 professionals, l’ús d’un registre comú de codi ictus i la coordinació central des de l’oficina del Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral. L’estudi s’ha realitzat durant un període de 3 anys i s’han inclòs un total de 1400 pacients.L’estudi RACECAT ha estat possible perquè a Catalunya hi ha un sistema de Codi Ictus amb una bona coordinació entre l’atenció prehospitalària i hospitalària, i un registre de pacients codi ictus (registre CICat) molt consolidat, amb dades d’alta qualitat, seguiment centralitzat dels pacients, i publicació en obert de les mètriques de qualitat “Tant el model assistencial en xarxa com el registre, promoguts pel Pla director, han estat clau tant per a l’execució de l’estudi com pels seus resultats”, comenta Sònia Abilleira, exdirectora del Pla director de la malaltia vascular cerebral, i actual directora assistencial d’hospitals de l’ICS.El temps de reacció en el tractament és un determinant clau en el pronòstic de l’ictus, i la trombectomia per via endovascular mitjançant un cateterisme és el tractament més efectiu quan l’ictus és degut a un trombe a una de les principals artèries. Aquest tractament, però, cal fer-lo a centres altament especialitzats, amb professionals entrenats i amb uns recursos tècnics concrets, de manera que una gran part de la població viu a zones allunyades d’un centre d’aquestes característiques. L’estudi RACECAT ha avaluat quin circuït és millor per una persona que pateix un ictus greu: si derivar-lo directament a un hospital on poder fer una trombectomia endovascular, o si per contra, és millor fer una primera intervenció en un hospital amb capacitat terapèutica més limitada però més proper on es pot fer el diagnòstic i iniciar un tractament de menor complexitat intravenós per intentar desfer el trombe, i posteriorment derivar al pacient a un centre on poder completar el tractament amb la trombectomia endovascular. Els resultats, per tant, permetran planificar nous circuïts i determinar la necessitat de proveir altres centres de la xarxa pública de Catalunya amb la capacitat de realitzar el tractament endovascular.Els resultats de l’estudi RACECAT demostren que les possibilitats de recuperació clínica d’un pacient atès pel SEM amb un ictus greu són igual de bones si es trasllada directament a un dels centres amb capacitat d’oferir tractament endovascular de Catalunya o si es fa una primera atenció a un dels centres locals i posteriorment un trasllat secundari quan calgui.L’estudi RACECAT posa de manifest l’efectivitat dels circuits d’atenció a l’ictus al nostre territori gràcies a l’alta coordinació entre el SEM i els centres hospitalaris. El 45% dels pacients amb ictus isquèmic greu reben una trombectomia, el que suposa una de les taxes més elevades d’Europa, i el tractament s’inicia de forma molt ràpida, amb una mitjana de 4 hores i mitja des de l’inici dels símptomes, fins i tot en els pacients que es troben lluny i que són atesos inicialment a un primer centre d’ictus local. El trasllat directe a un centre on es pot fer la intervenció permet accelerar el tractament en gairebé una hora. Per contra, aquest circuit suposa traslladar en ambulància a un hospital allunyat alguns pacients en qui no s’ha fet un diagnòstic segur a un hospital i que finalment no requereixen el tractament avançat. Els resultats indiquen que totes dues opcions són igual de segures i el trasllat més llarg no comporta un major risc de complicacions durant el trasllat.Els resultats de l’estudi RACECAT són d’interès mundial ja que ajuden a planificar l’organització de derivació i trasllats dels pacients amb ictus. En altres territoris, fer una primera atenció a un hospital local pot suposar un retard important en el moment d’inici del tractament definitiu, i això pot comportar menors opcions de recuperació.
Els resultats del RACECAT, en canvi, indiquen que si aquest circuit amb parada al centre ictus local es fa de manera molt coordinada, amb una comunicació fluida entre professionals del SEM i dels hospitals, i amb uns temps d’atenció curts, els resultats clínics són favorables. Segons els resultats de l’estudi RACECAT, a Catalunya els pacients reben atenció al primer hospital amb 88 minuts de mitjana, es fan les primeres proves i la primera atenció en menys de 40 minuts, i arriben al segon hospital on es pot fer la trombectomia amb 180 minuts de mitjana. Aquests temps són extremadament ràpids comparats amb altres territoris, i posen de manifest l’efectivitat de la xarxa d’atenció a l’ictus de Catalunya, gestionat i monitorat pel Pla Director de les Malalties Vascular Cerebrals.Actualment a Catalunya el tractament endovascular està disponible a 6 centres terciaris d’ictus de forma continuada, i s’està estenent a temps parcial a 4 altres hospitals més del territori per tal que sigui accessible de forma més precoç i no calgui fer trasllats tant llargs en ambulància.El millor circuit pel codi ictusActualment, quan el SEM rep l’avís d’una persona que ha patit un ictus, l’ambulància el trasllada al centre ictus de proximitat –fins a 28 a tot el territori- d’acord amb la instrucció del Codi ictus, que és una referència a nivell internacional. Aquest sistema de Codi Ictus organitza l’atenció a partir del SEM i d’una xarxa de 28 hospitals amb capacitat per diagnosticar de manera precisa i ràpida els pacients amb sospita d’ictus, i administrar tractament trombolític intravenós, si és necessari.La implantació de l’escala RACE (acrònim de Rapid Arterial oClusion Evaluation, que significa avaluació ràpida de l’oclusió arterial), és un element clau a l’inici de la cadena assistencial de l’ictus, quan les emergències mèdiques fan l’atenció del pacient “in situ”, al lloc dels fets. La incorporació de l’escala RACE en l’avaluació inicial per part del SEM permet afegir informació sobre la gravetat, de molt valor per a l’hospital que rebrà el pacient en primera instància perquè permet fer un plantejament anticipat del tractament. La RACE és una escala creada per neuròlegs de l’Hospital Germans Trias i desenvolupada per professionals del SEM, que s’ha convertit en una referència internacional i que permet avaluar fàcilment en el mateix lloc dels fets, i per professionals del SEM (tècnics d’emergències mèdiques, TES) la gravetat de l’ictus i determinar si és possible que el pacient pugui tenir obstruïda una de les principals artèries del cervell.Diversos estudis han defensat que els pacients de zones allunyades atesos, en un primer moment, en un hospital que no pot fer trombectomia i que han de ser traslladats després a un centre terciari, podrien tenir menys opcions de poder beneficiar-se del cateterisme però, fins ara, no es disposava d’evidència científica que ho recolzés. Precisament, els resultats obtinguts pel RACECAT han descartat aquesta hipòtesi, demostrant que l’avaluació inicial mitjançant l’escala RACE ja permet preparar el centre hospitalari per iniciar el tractament tan ràpid com sigui possible.Quan el pacient és atès a l’hospital, li fan un diagnòstic precís que determina si l’ictus l’ha causat una hemorràgia (ictus hemorràgic o vessament cerebral) o bé el taponament d’un vas sanguini del cervell (ictus isquèmic o infart cerebral), cosa que condiciona el tractament que s’ha de fer posteriorment. També s’avalua el grau d’afectació cerebral.
En el cas de l’obstrucció d’un dels vasos sanguinis principals, el tractament que s’ha demostrat més efectiu és la realització d’una trombectomia mecànica. Si l’hospital on és atès el pacient no pot fer aquesta intervenció, se li administra un fàrmac trombolític –quan és necessari, en coordinació per via telemàtica amb un centre més gran– i, si aquest tractament no funciona, se’l trasllada a un centre que pugui dur a terme un cateterisme cerebral. L’estudi RACECAT avala aquest circuit, que no presenta pitjors registres que fer l’atenció directament en el centre d’alta tecnologia més llunyà.
En marxa contra el càncer
L'Associació Espanyola Contra el Càncer va organitzar com cada any els dies el 25 i el 31 d’octubre les seves carreres EN MARXA contra el càncer, una iniciativa en què es reuneixen milers de persones per una mateixa causa, la lluita contra el càncer.Aquest any a causa d'aquesta situació que estem vivint amb el coronavirus, la caminada va ser diferent. Es podía sortir a caminar, correr o en bicicleta.
