L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova estrena la nova sala d’hemodinàmica
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha posat en marxa recentment la nova sala d’hemodinàmica, després de renovar-se amb tecnologia d’última generació per a les intervencions quirúrgiques sense cirurgia oberta, fet que permet realitzar operacions menys invasives i evitar trasllats a Barcelona.
La sala està destinada a practicar cateterismes cardíacs, principalment a aquells pacients que tenen malalties de les artèries coronàries. Els doctors Juan Casanova, responsable de la sala d’hemodinàmica, i Fernando Worner, cap del Servei de Cardiologia, destaquen que amb el nou equipament es poden dur a terme cateterismes mínimament invasius i s’evitaran operacions de tòrax obert que requereixen el trasllat dels pacients a Barcelona. “Gràcies a la nova tecnologia el pacient rebrà menys dosi de raigs X i menys quantitat de contrast, mentre que la qualitat d’imatge al monitor serà molt més alta, de manera que es podran veure molt millor les artèries coronàries”, afirma Casanova. A més, el nou equip incorpora un software que permet integrar ecografies, ressonàncies i angiografies i poder-les observar alhora al monitor, cosa que fins ara només es podia fer utilitzant diferents programes informàtics. D’altra banda, amb la nova sala s’iniciarà el tractament d’alteracions estructurals cardíaques, que fins al moment també s’havien de derivar a Barcelona.De mitjana anual, la sala d’hemodinàmica de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova atén 1.200 pacients, la majoria homes d’entre 40 i 80 anys. A més de 500 d’aquests pacients se’ls practica un tractament de revascularització percutània, és a dir, un tractament de lesions coronàries amb implant d’stent. D’aquests pacients, 220 provenen d’activacions del Codi IAM, en les quals el pacient és derivat de forma urgent a la sala d’hemodinàmica per desobstruir l’artèria obstruïda que està provocant l’infart.Les obres de la sala d’hemodinàmica van començar el passat gener i es van allargar pels problemes derivats del Covid-19. No obstant això, l’activitat del Servei de Cardiologia i el Codi Infart s’han vist interromputs en cap moment, donat que l’activitat es va traslladar a la sala d’angioradiologia del centre.L’antiga sala d’hemodinàmica de l’Arnau de Vilanova es va inaugurar el 2006, havia complert la seva vida útil i no comptava amb les prestacions més actuals. La nova sala ha comptat amb un pressupost d’1,4 milions d’euros.
Cinc donants d’òrgans a Lleida aquest 2020 propicien 30 trasplantaments malgrat la pandèmia
El dia 14 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Donació d’Òrgans, Teixits i Trasplantaments, una data que recorda aquelles persones que, gràcies a la seva donació, fan realitat el petit miracle del trasplantament i que té com a objectiu incentivar aquesta acció altruista.
A Catalunya, durant l’any 2019, es van realitzar 1.297 trasplantaments; una xifra històrica. Però la irrupció al març del coronavirus SARS-CoV-2 va colpejar tot el sistema sanitari, de manera que els trasplantaments també se’n van ressentir. No obstant això, Lleida ha registrat 5 donants d’òrgans que han propiciat 30 trasplantaments. Mariona Badia, coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, explica que aquesta xifra és sensiblement inferior a la de l’any passat però afirma que “aquestes donacions són enormement valuoses ja que, malgrat totes les dificultats, la generositat dels nostres conciutadans segueix estant present”.Segons explica Badia, les UCI són un dels àmbits de referència en la detecció d’aquelles persones que, després de la seva mort, amb un acte de màxima generositat poden ser donants d’òrgans. Peròa causa quel’UCI ha estat en la primera línia de l’atenció alspacients greus afectats pel coronavirusSARS-CoV-2, que la majoria de coordinadors de trasplantaments són professionals de medicina intensiva i que les persones trasplantades reben fàrmacs immunosupressors (que els fan especialment sensibles a les malalties infeccioses) va ser necessari reduir l’activitat del trasplantament als casos d’urgència vital i a les situacions especials.Durant els mesos de gener i febrer d’aquest 2020, a Catalunya es van poder realitzar 267 trasplantaments, 43 més que en el mateix període de l’any anterior, però l’arribada de la pandèmia delaCOVID-19 va suposar una davallada dràstica, amb només 7 trasplantaments al mes d’abril. A mesura que la situació ha anat millorant, els hospitals han començat a recuperar la seva activitat habitual amb els ulls posats en l’evolució de la pandèmia.
El Dia Mundial de la Seguretat del Pacient 2020
Amb motiu de la celebració el 17 de setembre del Dia Mundial de la Seguretat del Pacient, la Gerència Territorial de l’ICS Lleida, Alt Pirineu i Aran i Gestió de Serveis Sanitaris s’adhereixen al lema de la jornada “Personal sanitari segur, pacients segurs”.
La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest les dificultats a què s’enfronten actualment els professionals sanitaris, que van més enllà del risc d’infecció, l’angoixa i les seqüeles psicològiques. Treballar en entorns estressants, a més, fa que els treballadors de la salut corrin més risc de cometre errors que poden acabar repercutint en els pacients. Per aquest motiu, el Dia Mundial que se se centra en la seguretat del personal sanitari com a prioritat per vetllar per la seguretat dels pacients, sota el lema “Personal sanitari segur, pacients segurs”.La campanya vol fer una crida a l’acció per defensar la seguretat dels professionals sanitaris, amb l’objectiu mobilitzar els pacients, els mateixos professionals, els responsables polítics, les institucions acadèmiques, els investigadors, el sector privat i el sector de l’atenció sanitària a favor de millorar la seguretat de l’atenció sanitària i de reduir el risc de perjudicis tant per al personal sanitari com per als pacients.Més informació:https://www.who.int/es/campaigns/world-patient-safety-day/2020https://www.seguridaddelpaciente.es/es/informacion/eventos/jornadas-talleres-reuniones/2020/dia-mundial-seguridad-del-paciente-2020/http://seguretatdelspacients.gencat.cat/ca/que_es_la_seguretat_de_pacients/consell_assessor_seguretat_de_pacients/
El 84% dels pacients amb COVID-19 ingressats a l’UCI presenten problemes respiratoris als tres mesos
Vuit de cada deu pacients (84%) afectats de COVID-19 que han estat ingressats en unitats de cures intensives (UCI) presenten alteracions en les proves de funció respiratòria al cap de tres mesos de rebre l’alta. Concretament, apareixen alteracions en la capacitat de difusió del monòxid de carboni, Diffusion lungcapacity for carbon monoxide(DLCO), és a dir, la capacitat dels pulmons de transferir l’oxigen a la sang. Així ho revela l’estudi post-COVID-19, coordinat per la doctora Jessica González Gutiérrez, facultativa especialista del servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i membre del Grup d’Investigació Translacional en Medicina Respiratòria de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).
L’estudi està basat en les proves efectuades a 62 pacients de la primera onada de la pandèmia de la COVID-19 a Lleida. La majoria (75%) són homes amb una mitjana d’edat de 57 anys. Més de la meitat (51,7%) són exfumadors, el 37% té hipertensió i el 14,5%, diabetis. L’estada mitjana a l’Hospital va ser de 29 dies, dels quals 17 van ser a l’UCI. Un 62% d’aquests pacients va necessitar ventilació mecànica invasiva durant una mitjana de 19 dies.“Els resultats d’aquest estudi mostren que l’afectació pulmonar en pacients crítics pel coronavirus SARS-CoV-2 és molt freqüent, molt més del que podíem esperar”, afirma Jessica González, coordinadora de l’estudi. Segons González, aquesta afectació és més important que en altres malalties respiratòries greus causades per virus, com el coronavirus SARS-CoV-1 o el MERS.“Aquest estudi, que forma part d’una iniciativa de l’Institut de Salut Carles III (CIBERESUCICOVID) que pretén obtenir informació de 5.000 pacients ingressats en diferents UCI de l’Estat, ens alerta de l’afectació que pot romandre en els pacients crítics de COVID-19. Aquests pacients necessiten una especial atenció en el seguiment i tractament una vegada donats d’alta”, afirma González. “Així mateix, ens obre noves vies d’investigació per identificar quins són els factors que poden predisposar a aquestes lesions pulmonars i proposar possibles dianes preventives o terapèutiques per evitar-les”.Els resultats d’aquest estudi pioner, inèdits fins ara, s’ampliaran amb dades de la segona onada de la pandèmia.
Atorguen una beca a l’Arnau de Vilanova per a un estudi sobre l’obesitat i la COVID-19
La Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició ha atorgat una beca de 5.000 euros a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova per a un estudi sobre la composició corporal i l’afectació de la COVID-19. L’estudi, que porta per títol ‘Impacte de la composició corporal en la prevalença, gravetat, propagació i pèrdua d’immunitat a la infecció per COVID-19’, està coordinat per Albert Lecube, cap del servei d’Endocrinologia i Nutrició i professor de la UdL, i compta amb la col·laboració dels professionals de la Gerència Territorial Lleida de l’ICS.
El projecte premiat proposa aprofundir en la relació entre l’acumulació de greix en el cos i la prevalença d’infecció per la COVID-19, la seva gravetat (dies d’ingrés, necessitat d’UCI, ventilació mecànica, intubació, etc.) i el nombre de familiars o contactes amb infecció confirmada per COVID-19. L’estudi pretén avaluar fins a uns 450 pacients.El coordinador de l’estudi, Albert Lecube, ha afirmat que “si complim els nostres objectius confirmarem que els pacients amb obesitat, i especialment aquells amb major acumulació de greix, són un grup vulnerable davant de la COVID-19, amb totes les implicacions que això comporta quant a prevenció, vacunació preferent, tractament precoç i més agressiu. Al mateix temps disposarem de dades per conscienciar els pacients afectats d’aquesta malaltia sobre la importància de perdre pes”.Els 5.000 euros de la beca es destinaran a la repetició dels estudis de seroprevalença entre els professionals de l’ICS Lleida, en què també participarà Mercè Ibarz, cap del servei d’Anàlisis Clíniques de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Albert Lecube, escollit vicepresident de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat Albert Lecube, cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i professor de la UdL, ha estat escollit vicepresident de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (SEEDO). Si bé el procés electoral va tenir lloc durant el mes d’abril, la situació de la pandèmia de la COVID-19 ha fet que no hagi iniciat la seva activitat en el càrrec fins aquest octubre. Aquest noucàrrec inclou també la coordinació delsgrups de treball de la Societat, així com la participació com a editor en la revista BMI Journal. La SEEDO és una societat científica multidisciplinàriacentrada en l'estudi, la divulgació, la prevenció i el tractament de tots els aspectes rellevants relacionats amb els problemes del sobrepès i l’obesitat, inclosa la formació dels professionals de la salut. Entre les seves aportacions destaquen guies de pràctica clínica, tractats, cursos de formació i congressos. L'existència d'una revista científica oberta a la difusió de treballs d’investigació és un dels aspectes més destacats.A més, conscient que el problema de salut de l'obesitat no només implica les estructures sanitàries, la SEEDO té en compte entre els seus reptes de futur, aconseguir una major implicació del col·lectiu de pacients afectats i una difusió més àmplia a les xarxes socials, garantint sempre el màxim rigor científic i les pràctiques clíniques basades en les millors evidències.
La Marató 2020 es viurà en directe des dels principals hospitals de Catalunya
Laura Rosel, Raquel Sans, Mònica Terribas i Jordi Basté es traslladaran als principals hospitals catalans, on hi haurà sets d’entrevistes a testimonis i professionals, actuacions i connexions en directe amb les activitats que es facin, com cada any, a tot el territori. Cada element d’aquesta edició de La Marató vol posar en valor la feina dels treballadors i treballadores de l’àmbit sanitari.
Els espectadors viuran La Marató en directe i per primer cop a la història del programa (entre d’altres) des de l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic de Barcelona i la Facultat de Medicina de la UB, el Parc de Salut Mar, l’Hospital Josep Trueta de Girona, l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’Hospital de Bellvitge, Sant Joan de Déu, el Parc Taulí de Sabadell, l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Sant Joan de Reus, l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, el Consorci Sanitari de Terrassa, l’Institut Guttmann i l’Hospital de Sant Pau en col·laboració amb el Recinte Modernista de Sant Pau.Un altre dels territoris que La Marató visitarà, per posar en valor l’experiència viscuda durant la pandèmia de la Covid-19, és Igualada on es comptarà amb la col·laboració de l’Hospital Universitari d’Igualada. En aquesta ciutat es farà una de les activitats més esperades per tots els espectadors: el tradicional partit de futbol de La Marató. Amb l’arribada del vespre, La Marató es traslladarà als estudis de TV3 a Sant Joan Despí.S’està preparant un programa especial, adaptat a la pandèmia, en què cada element respiri la idea de retre un homenatge als hospitals, al personal sanitari de primera línia i també als altres serveis essencials que cada dia fan el possible per ajudar-nos a superar, com a societat, els moments més crítics d’aquesta crisi. Un format especialment dissenyat per complir totes les mesures de prevenció necessàries per garantir la seguretat de totes i tots els que en formin part.
El confinament i les seves conseqüències, eix central de l’exposició “Art-teràpia i pandèmia”
El passat 9 d'octubre es va s’ha inaugura al vestíbul de l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, l'exposició “Art-teràpia i pandèmia”, a càrrec de l'artista i art-terapeuta Alba Torres. Es tracta d’un projecte d’expressió creativa realitzat amb els usuaris dels Serveis de Rehabilitació Comunitària de Gestió de Serveis Sanitaris, en concret els usuaris de la Seu d'Urgell, Lleida i Mollerussa, a partir de quatre sessions terapèutiques. Torres ha explicat que, “l’objectiu és ajudar a expressar emocionalment i psicològicament la situació provocada per la pandèmia de la Covid-19 ja sigui amb expressió corporal, els dibuixos, el fang i l’escriptura”.
Ana Trillo, una de les usuàries d’aquest servei, ha estat l’encarregada d’escriure el poema que serveix de manifest pel Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebrarà demà, “he volgut donar visibilitat a les malalties mentals a través d’aquestes lletres”. El confinament, ha explicat Ana Trilla, ha tingut la seva part positiva, “el que vivim les persones que patim malalties mentals, és el que ha viscut la gent quan ha estat tancada sense poder sortir de casa: por, angoixa, ràbia... i crec que això ens pot ajudar que ens entenguin”.Per la seva banda, Marta Cobo, psicòloga i coordinadora dels Serveis de Rehabilitació Comunitària de la demarcació de Lleida ha destacat que, aquest any, el Dia Mundial de la Salut Mental gira entorn de la Covid-19 i com aquesta pandèmia ens pot afectar a nivell mental, “tots hem hagut de viure el confinament, i els professionals volien aprofundir i saber com ens afectaria i què ens havia generat mentalment aquesta situació, a banda de la ràbia, la impotència i la confusió”.
Els trastorns de la conducta alimentària centren la VII Jornada de Treball d’Atenció a la Salut Mental
El dia 9 d’octubre es va celebrar la VII Jornada de Treball d’Atenció Primària de Salut Mental Infantil i Juvenil sota el títol “Actualització i innovació dels trastorns de la conducta alimentària en l’etapa infanto-juvenil”. La trobada, que va aplegar de forma telemàtica 110 professionals de l'Alt Pirineu i l’Aran, estava organitzada per Sant Joan de Déu Terres de Lleida i la Gerència Territorial Alt Pirineu i Aran de l'Institut Català de la Salut.
Un dels objectius del Pla de Salut és l’elaboració d’un protocol territorial per a l’atenció integral dels pacients amb un diagnòstic de Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA). Els TCA es caracteritzen per l’adopció de conductes anòmales davant l’alimentació i per la insatisfacció davant la pròpia imatge corporal. S’estima que afecta a més del 5% dels adolescents i joves, però d’origen multifactorial, complex i heterogeni que porta a la persona a perdre el control sobre el cos, la ment i la conducta.La Dra. Vanessa Pera, cap d'Àrea Infantil i Juvenil de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, va explicar que des de fa dos mesos, amb el desconfinament, “hem objectivat un augment de la prevalença dels TCA. Acudeixen casos amb pèrdues significatives de pes, d'entre 12 i 15 quilos durant el confinament” i va destacar que els dispositius d'hospitalització, com són la Unitat de Referència Psiquiàtrica Infantil i Juvenil (URPIJ) i l’Hospital de Dia Infanto-Juvenil, “presenten altes taxes de TCA tant com a diagnòstic principal com comòrbid amb altres trastorns”.La jornada d'enguany, que degut a la situació generada per la COVID-19, es va realizar de forma telemàtica a través de la plataforma ZOOM, estructurada en dues conferències: la inaugural i cloenda, amb la temàtica: “Actualització en patologia alimentària en població pediàtrica: avaluació, diagnòstic i tractament”, a càrrec del Dr. Eduard Serrano, psicòleg i coordinador de la unitat TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu (SJD) de Barcelona; i “És possible innovar en el tractament dels Trastorns de la Conducta Alimentària”, a càrrec del Sr. Jordi Mitjà, infermer de la unitat TCA de l’Hospital SJD de Barcelona.En la jornada hi havia dues ponències on s’ha abordat el treball en xarxa i recursos assistencials per a l’abordatge dels TCA. Sant Joan de Déu Terres de LleidaÉs una institució sense ànim de lucre que pertany a l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu Província d'Aragó-Sant Rafael (www.ohsjd.es) i el que això representa: assistència integral, valors, gestió participativa, vocació de servei a la comunitat, etc. Presta serveis d’atenció a la persona adulta amb diversitat funcional i en salut mental així com a la població infantil i juvenil en l’àmbit de la salut mental.Des de fa uns anys desenvolupa un projecte en Housing First i un altre per a Joves Migrats Sols. És una organització que aposta per la innovació, la qualitat, la formació, però sobretot per l’atenció centrada en la persona, des d’una perspectiva multidisciplinària i integral, buscant sempre la millora contínua i emparada pels valors que defineixen a tots els centres de l’Orde Hospitalari: Hospitalitat, Respecte, Responsabilitat, Espiritualitat i Qualitat. És una institució oberta, vinculada i participativa amb la comunitat, a les xarxes assistencials i organitzatives locals i supralocals.
El Programa de detecció precoç del càncer de mama de la Regió Sanitària Lleida reprèn l’activitat
Després d’un període de contenció de la programació provocat per la pandèmia de la COVID-19, la setmana passada el Programa de detecció precoç del càncer de mama (PDPCM) de la Regió Sanitària Lleida va reprendre l’activitat en les dues Unitats Radiològiques de Cribratge (URC): la clínica Mi NovAliança i la Unitat Mòbil de Mamografies. La represa de l’activitat es fa aplicant el Protocol COVID-19. Així, se citaran les dones participants cada 15 minuts i la cita serà per telèfon amb un màxim d’una setmana d’antelació per evitar imprevistos. A més, les URC aplicaran el Protocol COVID-19 pel que fa a la neteja, desinfecció i distància de les pacients. Ambdues URC disposen a partir d’ara de mamògrafs digitals nous.
Resultats del PDPCM de la Regió Sanitària Lleida el 2019El PDPCM va ajudar a detectar de manera precoç un total de 68 càncers a la Regió Sanitària (RS) Lleida el 2019, el que suposa una taxa de detecció de 5 càncers per cada 1.000 dones cribrades. Es tracta d’un programa inclòs al Pla director d’oncologia i una de les línies estratègiques d’actuació del Pla de Salut territorial de Lleida, dins el projecte de potenciar els programes de promoció de la salut i prevenció de les malalties.El programa està adreçat a 48.849 dones d'entre 50 i 69 anys de la RS Lleida. D’aquestes, s’han exclòs del programa 19.024 dones per diferents causes: defunció, patologia mamària i càncer, per voluntat de la pacient i per errors de padró. Per tant, la població considerada com elegible és de 29.825 dones, de les quals se n’invita la meitat cada any. D’aquestes dones, 13.595 es van realitzar una mamografia de cribratge, el que representa el 65,1% del total de convidades a la prova, un 7% menys que el 2018. Cal destacar que, encara que la participació ha baixat, s’han realitzat 1.481 mamografies més que el 2018.El 2019, el 89,7% dels resultats de les mamografies van ser negatius i/o clarament benignes i se citaran a les dones per a una propera mamografia en dos anys. En total, 630 dones citades el 2019 seran convocades abans dels dos anys per fer-se una nova mamografia, als 6 o 12 mesos de la darrera, per tal de fer seguiment d’alguna lesió, i en el cas de 766 dones es van reconvocar per a fer estudis addicionals.Davant la sospita de malignitat, l’any 2019 es van derivar 149 dones a la Unitat Funcional de Mama (UFM) de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) on un equip multidisciplinari de professionals sanitaris va valorar les imatges i va realitzar proves més específiques per fer-ne el diagnòstic. D’aquestes es van diagnosticar 68 càncers de mama, que representa una taxa de 5 càncers per cada 1.000 dones cribrades. Aquesta xifra supera els estàndards de qualitat de la Guia Europea de Cribratge (entre 2,3 i 4,6 per 1.000 dones cribrades). Seguint les tendències europees, la taxa de detecció de càncer de mama tendeix a estabilitzar-se en els Programes de cribratge de mama.El PDPCM a la RS Lleida compta amb dues Unitats Radiològiques de Cribratge (URC) diferenciades pel seu àmbit d’actuació geogràfica: una a la clínica Mi NovAliança, que atén les dones de Lleida ciutat i dóna suport a la Unitat Mòbil en controls avançats i estudis addicionals; i la Unitat Mòbil, que fa les mamografies de les dones de les comarques de Lleida. Detecció precoç del càncer de mama El càncer de mama és el càncer més freqüent en les dones de Catalunya. Es diagnostiquen aproximadament 3.400 casos cada any d’aquesta malaltia en dones de 50 o més anys (2015). Un nombre important d’aquestes dones sobreviuran a la malaltia, malgrat això, a Catalunya cada any moren unes 1.000 dones per aquesta causa[1].El cribratge permet detectar amb la mamografia tumors tan petits que fins i tot no són palpables. No és recomanable autoexplorar-se les mames com a únic mètode de cribratge. Així doncs, el programa de detecció precoç consisteix a realitzar una mamografia cada dos anys en dones entre 50 i 69 anys. Aquest període d’edat és en el que el cribratge ha mostrat la seva eficàcia de manera clara.Com més aviat es detecta el càncer de mama de més opcions terapèutiques es disposen, especialment de les menys agressives (cirurgia conservadora en lloc de mastectomia). És important destacar que la supervivència de càncer de mama als 5 anys és aproximadament del 85%, i cada cop més, els avenços científics milloren els tractaments i eviten haver de sotmetre’s a quimioteràpies, en benefici del benestar de la dona.El futur del cribratge passa per una assistència individual i personalitzada basada en estudis genètics. Des de l’IRBLleida ja s’hi està treballant, a través del Projecte “Decido”, liderat per Montse Rué i en el qual el PDPCM hi col·labora.El cribratge amb mamografia augmenta les possibilitats de curació dels càncers detectats precoçment i pot disminuir la mortalitat per aquest tumor entre un 25 i un 35% (Breast cancer screening. IARC Handbooks of Cancer Prevention, volume 7. Lyon: IARC Press, 2002).Més informació al Canal Salut:https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/cancer/tipus-de-cancer/cancer-de-mama/[1] Predicting de càncer burden in Catalonia between 2015 and 2025: ten challenge of càncer management in ten elderly. Cleries R et al. Clin. Transl. Oncol 2017 Oct 12
L’IRBLleida i la Universitat de Lleida reben 100.000 euros cadascuna per destinar-los a la recerca
L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL) han rebut cadascuna 100.000 euros de Teresa Ribalta, vídua del cardiòleg lleidatà Roc Pifarré i Florejachs, el qual dona nom a l’IRBLleida.Pel que fa a l’IRBLleida la donació es destinarà a fomentar la recerca i millorar la salut de les generacions futures, mentre que per a UdL, els diners aniran la Biblioteca de Ciències de la Salut per incrementar el seu fons bibliogràfic i millorar els equipaments bibliotecaris relacionats amb la investigació de les malalties del cor.
"Aquesta generosa donació de material aporta valor a la institució, sobretot, pel fet que la UdL sigui presa en consideració per part de la família d'una persona de prestigi acadèmic i científic com el Dr. Pifarré" ha afirmat el rector de la UdL, Jaume Puy. Per la seva part, el director de l’IRBLleida, Diego Arango, ha senyalat que "el Dr. Pifarré és una figura molt rellevant per a l’IRBLleida, per a la recerca i per Lleida, i la donació de Teresa Ribalta contribuirà a potenciar la investigació biomèdica de Lleida. Encoratgem a la ciutadania a fer més donacions altruistes a la recerca en benefici de tota la població”.Roc Pifarré i Florejachs (1929-2010) fou cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loiola University Medical Center de Chicago i professor emèrit de cirurgia cardiovascular i toràcica al Centre Mèdic de la Universitat de Loiola Stritch a Maywood, Illinois (Estats Units). Pioner en les operacions coronàries, fou considerat com un dels millors cirurgians a escala mundial.Des del setembre de 1993, és president honorífic vitalici de l’IRBLleida, institució creeada per gestionar i canalitzar la recerca biomèdica en les institucions sanitàries de la Regió de Sanitària de Lleida. El 1991 va ser guardonat com a Lleidatà Exemplar i el 1995 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi. A més, va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida el 28 d’abril de 1999 i al 2009 li va ser concedit el I Premi Internacional Ciutat de Lleida.L’any 2016 la Unitat de Biblioteca i Documentació de la UdL va incorporar el llegat del cirurgià i cardiòleg lleidatà Roc Pifarré i Florejacs mercès a una donació de la seua vídua. Aquest llegat, dipositat actualment a la Biblioteca de Ciències de la Salut inclou documentació personal, com ara fotografies, correspondència, un manuscrit de les seues memòries, títols i reconeixements; material professional, així com la seua biblioteca personal que inclou llibres escrits per ell.
Montserrat Gea, nova directora general de professional de la salut
Montserrat Gea, actual presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida, serà la nova directora general de professionals de la salut, en substitució de Marc Ramentol.
Nascuda l’any 1976 a Lleida, és diplomada en Infermeria (E.U.Gimbernat) i diplomada en Ciències Empresarials (UdL). Màster en Ciències de la Infermeria i Doctora per la Universitat de Lleida, amb menció internacional (Universitat de Toronto), ha exercit com a infermera assistencial en diferents àmbits (sociosanitari, residencial, primària) tot i que d'una forma més dilatada en l'àmbit hospitalari a l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida). Actualment és vicerectora d'Internacionalització de la Universitat de Lleida i Professora de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia.Especialitzada en polítiques de salut pública i recerca qualitativa per la Bloomberg Faculty of Nursing de la Universitat de Toronto, és la investigadora principal del Grup de Recerca en Cures de la Salut de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida). També és investigadora d’altres grups internacionals i de l’Estat espanyol.En aquest context he desenvolupat i traduït diferents guies de pràctica clínica per a la integració de l'evidència científica a la pràctica diària de les cures (programa BPSO de la Registered Nurses Association of Ontario i Investen-isciii). Membre del CIBER d'envelliment i fragilitat CIBERFES, també lidera i coordina tant projectes competitius del FIS com del programa H2020, principalment orientats als desenvolupament de TIC's i la seva aplicació en contextos de salut-malaltia. En aquest darrer punt ha estat responsable de recerca del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida, on actualment exerceix com a presidenta i del Consell d'Infermeres i Infermers de Catalunya on actualment exerceixo com a secretària.
El pregó de la Festa Major de Cervera dona veu als professionals sanitaris
Joaquim Granell Turull, metge de família de l’lEAP Cervera, va ser l’encarregat de pronunciar el pregó de la Festa Major d’aquesta localitat, en representació de tots els professionals del centre d’atenció primària. Un encàrrec que va retre homenatge a la feina de tots els professionals sanitaris, especialment als que han estat a la primera línia per fer front a la pandèmia de la Covid-19.
Granell va fer referència durant el seu discurs a la “necessitat d’establir canvis significatius en el sistema sanitari general i al model residencial de la tercera edat. Canvis que fa anys que els professionals de la salut estem reclamant i que la pandèmia ha fet sortir a la llum”, va afirmar i va parlar d’una “refundació del sistema sanitari”. Un sistema sanitari “més fort i adaptat a la realitat actual”.“La pandèmia de la Covid-19 ha demostrat la importància transcendental d’un bon sistema de salut, basat en unes estructures professionals i uns equipaments sòlids, per donar estabilitat a la societat. Sense salut no hi ha economia i sense salut no hi ha futur”, va afegir.Granell es va preguntar si és compatible la Covid-19 i la celebració de la Festa Major. “No, no són compatibles amb la festa que coneixem, no ens podem permetre la proximitat de les relacions socials que comporta una festa major”, però tanmateix va defensar que “la cultura és segura”, sempre que tothom segueixi les recomanacions i les mesures de seguretat per evitat contagis.