Josep Maria Argimon Pallàs nou secretari de Salut Pública del Departament de Salut
El Departament de Salut, Aragonès, va anunciar el passat mes de juliol , el nomenament de Josep Maria Argimon Pallàs com a nou secretari de Salut Pública, càrrec que compatibilitza amb el de director gerent de l'Institut Català de la Salut. Argimon va agafar el relleu després que l’anterior secretari, Joan Guix, deixés el passat mes de juny el càrrec per motius de salut.
L’encàrrec de simultanejar la secretaria de Salut Pública i l’Institut Català de la Salut (ICS) té per objectiu maximitzar la sincronia entre la màxima autoritat en l’àmbit de la vigilància i control de la salut pública amb el conjunt de la xarxa assistencial en l’actual situació epidemiològica i en col·laboració amb el Catsalut.
Entre les seves funcions, i en coordinació amb la recent creada Oficina Covid, Argimon assumeix de forma immediata la tasca d’integrar els esforços de vigilància de casos COVID-19 amb els diferents nivells assistencials partint de l’àmbit de l’atenció primària i en clau territorial i de país.
Josep Maria Argimon és epidemiòleg, llicenciat en medicina i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB); diplomat en epidemiologia i estadística per la Université Pierre et Marie Curie París IV; màster en atenció sanitària basada en l’evidència per la Universitat d’Oxford i màster en epidemiologia i planificació sanitària per la Universitat de Gal·les. També ha estat consultor internacional a l’Amèrica Llatina per a la Unió Europea i l’Agència Alemanya de Cooperació. És autor de llibres i articles sobre epidemiologia clínica, planificació sanitària i salut pública.
Argimon, ha desenvolupat diferents responsabilitats al Sistema de Salut de Catalunya. Entre setembre 2012 i fins al gener del 2016 va ser el director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Des de febrer del 2016 i fins al juny de 2018 va ser subdirector del CatSalut i director gerent de l'Institut Català de la Salut, càrrec pel que va ser nomenat el juny del 2018.
Guifré Palau, nou director de centre de l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida
L’Hospital Universitari Santa Maria incorporarà a partir del proper mes d’octubre un nou director de centre, Guifré Palau Tersa. Palau és llicenciat en Enginyeria Tècnica Industrial per la Universitat de Lleida i disposa d’un postgrau en Instal·lacions d’Edificis per la Universitat Politècnica de Catalunya, així com un màster en Prevenció de Riscos Laborals del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials de Lleida.
De la seva experiència laboral en destaca la seva tasca com a director de Gestió i Serveis de Suport de l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida des del 2015 fins a l’actualitat. També ha estat director de producció del Grup Soler i cap de Serveis Generals d’Àrids Romà.Guifré Palau agafa el relleu de Jaume Capdevila, que va ser director de centre de l’Hospital Universitari Santa Maria fins a principis d’aquest any. El gerent de l’ICS Lleida, Alt Pirineu i Aran i Gestió de Serveis Sanitaris, Ramon Sentís, va comunicar ahir el nomenament de Palau, que s’incorporarà a l’octubre.
Un donant de l'Hospital Arnau propicia 5 trasplantaments enmig del rebrot de la Covid-19 al Segrià
La segona setmana de juliol, en ple rebrot de la Covid-19 a la comarca del Segrià, a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Arnau de Vilanova, l’equip de coordinació de trasplantaments del centre feia possible una donació multiorgànica que ha permès realitzar cinc trasplantaments a quatre persones que els esperaven, un d’ells multivisceral (trasplantament de més d’un tipus diferent d’òrgans).
“Davant la mort d’un ésser estimat, una família va manifestar la seva voluntat de donació. La situació a l’UCI no està sent fàcil però tot i que sabem la complexitat que envolta una donació i la quantitat de personal que requereix, calia fer l’esforç per tal que aquest acte de màxima generositat es pogués dur a terme i que els malalts que esperen un òrgan no perdessin aquesta segona oportunitat de vida", va explicar la Dra. Mariona Badia, coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Arnau de Vilanova.
L’OCATT, l’Organització Catalana de Trasplantaments, va coordinar el dispositiu que mobilitzava tres equips extractors des de Barcelona i un quart equip des d’un altre centre de l’Estat, aquest darrer amb el suport de l’ONT, per un pacient que es trobava en situació d’urgència 0. El transport aeri d’aquest últim equip es va dur a terme amb la col·laboració de l’Aeroport d’Alguaire, que va allargar el seu horari d’obertura fins a la matinada per poder acollir el vol.Un dispositiu que, en global, va mobilitzar més de 100 professionals sanitaris i no sanitaris de diferents hospitals o entitatsSense donants no hi ha trasplantamentsL’OCATT i el Sistema de Salut de Catalunya volen destacar la generositat i la solidaritat dels donants i de les seves famílies, que gràcies al seu gest altruista han fet un regal de vida i d’esperança a moltes persones que ho esperaven. Igualment, reconeixen la feina i el compromís de tots els professionals sanitaris i no sanitaris vinculats al procés de donació i trasplantament que han contribuït a l’assoliment d’uns resultats excel·lents a Catalunya. I recorden que fer-se donant és tan senzill com decidir la teva voluntat de ser donant i compartir-la amb els teus familiars i amics.Sobre l'OCATTL'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), entitat que depèn del Servei Català de la Salut, del Departament de Salut, és la responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l'extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l'intercanvi d'òrgans i teixits per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques a Catalunya. També li correspon realitzar activitats informatives i de promoció sobre la donació d'òrgans, teixits i cèl·lules, la coordinació d'intercanvi d'òrgans, el registre i seguiment dels pacients que han rebut un trasplantament, la garantia de qualitat en el procés de la donació, i l'assessorament al Departament de Salut en la presa de decisions sobre aquestes matèries.
Premis de recerca al personal d'Infermeria
XXVIIIè Premi Josep M. Camps i Balagué de Recerca d’Infermeria de Lleida i Beca per a un treball sobre catèters venosos
Les infermeres Laura Paloma Fürstenheim i Gemma Amat Camats han estat guardonades amb el XXVIIIè Premi Josep M. Camps i Balagué de Recerca d’Infermeria de Lleida per la seva “Anàlisi de la progressió de la malaltia renal crònica en persones amb diabetis mellitus: perspectiva clàssica versus una nova visió”. El treball aporta una mica de llum a la Malaltia Renal Crònica (MRC) atribuïda a la Diabetis Mellitus (DM) i contraposa la visió clàssica i epidemiològica de la nefropatia diabètica, que contempla una progressió a mesura que passen els anys de patir la patologia, a estudis recents que apunten una nova visió evolutiva que incorpora una possible reversió a la normoalbuminúria.Així mateix, l’Equip de Teràpia Intravenosa de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha estat distingit amb la X Beca al Millor Projecte d’Investigació que atorga el Col·legi d’Infermeres de Lleida (COILL). L’equip està integrat per Ferran Padilla com a investigador principal, Alejandro Bergua, Anna Escolà, Jordi Farrero, Miriam Llauradó i Carme Serret."L’estudi d’aquests investigadors, que ara rep 6.000 euros de finançament, té per objectiu trobar evidències científiques que “la utilització d’adhesiu tissular de cianoacrilat de manera protocol·litzada després de la inserció de catèters venosos disminueix la pèrdua de sang, la taxade flebitis i les incidències per culpa del desplaçament del catèter”, segons expliquen els mateixos autors".
Oriol Yuguero, al Comitè per a la transformació del sistema públic de salut
El doctor Oriol Yuguero ha estat escollit per formar part del Comitè d'experts per a la transformació del sistema públic de salut català. Adscrit al Departament de la Presidència i coordinat pel cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla, està composat per una trentena de persones de l'àmbit del sistema sanitari, de l'economia de la salut i de l'administració pública. Yuguero és l'únic que exerceix a Ponent.
Una de les principals funcions del Comitè d'experts per a la transformació del sistema públic de salut català serà elaborar un document sobre les actuacions de reforma del sistema sanitari que puguin ser incorporades a les polítiques d'aquest àmbit. La proposta l'haurà de presentar en un termini màxim de dos mesos. També assessorarà la Comissió Interdepartamental per a l'elaboració de l'Agenda de transformació del sistema públic de salut, adscrita al departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.Yuguero és facultatiu del servei d'Urgències, doctor en Medicina per la UdL, on imparteix classes de bioètica, és professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC i membre del Comitè Científic de la Societat Catalana de Medicina d'Urgències, és responsable del grup de recerca d'Urgències i Emergències de l'IRBLLEIDA i president del Comitè d'Ètica Assistencial de la Regió Sanitària de Lleida.
Els gestors Covid, una nova figura professional per identificar i contenir els brots
L’atenció primària de Lleida i els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria han incorporat aquest estiu una nova figura professional, la del gestor Covid, per identificar i contenir els brots de l’epidèmia. Així, el CAP d’Alcarràs va ser el primer en presentar la figura dels gestors Covid el passat 29 de juliol. L’atenció primària de Lleida es va dotar en aquell moment amb 43 gestors, encarregats de fer l’estudi de contactes, amb l’avantatge de fer-lo en el mateix moment de la sospita diagnòstica.
Per la seva banda, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida van incorporar a finals d’agost al seu equip de professionals un grup de cinc gestors COVID per a la detecció precoç de les persones que hagin pogut contreure la infecció, el seu correcte aïllament i la ràpida identificació i aïllament dels seus contactes estrets.El gestor COVID és qui es posa en contacte amb una persona sospitosa d’estar infectada per COVID-19 a qui un professional sanitari ha prescrit o ha fet una prova PCR. La seva tasca consisteix a informar la persona sobre el procediment que ha de seguir i iniciar el procés d’identificació de contactes. Així mateix, notifica els casos positius a Salut Pública.D’altra banda, l’atenció primària també es va reforçar aquest estiu amb 7 professionals mediadors, que actuen com a nexe d’unió entre els professionals de l’atenció primària i els temporers. La principal tasca d’aquests mediadors és facilitar la comunicació intercultural entre usuaris i professionals de diferents cultures.
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova renova el seu Codi Ètic
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha renovat el seu Codi Ètic, document que marca les pautes de conducta per desenvolupar l’activitat pròpia de tots els professionals que hi treballen, tant en la relació amb la ciutadania com entre els propis professionals.L’última versió del Codi Ètic es va publicar al 2012 i els avenços científics i tècnics, juntament amb els canvis en les demandes de la societat, han fet necessari revisar el document. El seu objectiu és establir i difondre els valors i compromisos que impliquen als professionals. En destaquen la no discriminació dels pacients per raons ètniques, culturals, de gènere, condicions socioeconòmiques o creences i el dret del pacient a participar en la presa de decisions i a gaudir d’intimitat i confidencialitat, entre altres.
La nova versió inclou com a principals novetats la potenciació de la humanització assistencial com a eina per oferir una millor experiència a pacients, familiars i professionals i l’atenció a les segones víctimes. Es considera una segona víctima el professional implicat en un incident relacionat amb la seguretat del pacient i que, com a conseqüència del mateix, experimenta un trastorn emocional i/o físic. També destaca la voluntat de promoure la màxima participació dels professionals en els òrgans de gestió, fomentar la cultura de seguretat del pacient, promoure la I+D i l’accés àgil al Comitè d’Ètica assistencial com a espai de consulta, deliberació i assessorament sobre situacions o dubtes de caire ètic.Podeu veure aquí el nou codi ètic: http://www.icslleida.cat/hospital/codi_etic
L’equip del Bus de la Salut realitza 8.437 proves PCR a la demarcació de Lleida des del mes de març
El 14 de març, l’equip del Bus de la Salut, integrat per set sanitaris i un xofer, va iniciar la realització de tests de diagnòstic ràpid de la COVID-19 a la demarcació de Lleida, en col·laboració amb Atenció Primària del Departament de Salut. Des d’aquesta data i fins el mes de juliolo, l’equip va realitzar un total de 8.437 proves PCR i 735 tests serològics a la demarcació de Lleida.En una primera fase de la col·laboració, l’equip es va incorporar al programa Orfeu del Departament de Salut, de detecció massiva de casos COVID-19. Fins al 15 de juny, l’equip va realitzar 4.830 tests PCR i 735 tests serològics i van visitar més de 40 poblacions diferents de la demarcació. En una segona fase, del 15 al 27 de juny, l’equip va realitzar tasques de gestió de programacions i revisió de resultats i també van realitzar 82 tests PCR.
A partir del 29 de juny, i segons indicacions del Departament de Salut, l’equip del Bus de la Salut, fusionat amb l’equip d’atenció primària, va tornar a fer cribratge a tots els centres residencials del Segrià. Fins al 20 de juliol s’han fet un total de 3.525 PCR i s’han visitat de nou més de 40 espais, com residències o l’Hotel Rambla.La PCR és prova que detecta el material genètic del virus. En les persones amb símptomes compatibles amb la COVID-19, la PCR positiva permet identificar-les i aïllar-les. Es realitza amb una mostra del nas i la gola, que el professional sanitari extreu amb l’ajuda d’un bastonet. Per la seva part, el test ràpid serològic és una prova que permet la detecció d’anticossos contra el virus SARS-CoV-2 a la sang. És a dir, confirma la resposta del sistema immunitari contra el virus. Es fa servir per avaluar l’estat immunitari de la població o de determinats col·lectius, i com a complement de la PCR en alguns casos. Es realitza amb una mostra de sang, que el professional sanitari extreu.El Bus de la Salut’, projecte finançat per la Diputació de Lleida, recupera durant el mes de setembre la circulació per la demarcació de Lleida.
L’investigador Manuel Sánchez de la Torre, reconegut amb la prestigiosa ajuda Ramón y Cajal
L’investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), Manuel Sánchez de la Torre, ha rebut una ajuda Ramón y Cajal de la convocatòria 2019 de l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació. L’investigador ocupa el tercer lloc de la llista de 25 ajudes concedides de l’àrea de Biomedicina. Es tracta de la primera ajuda per a un investigador contractat per l’IRBLleida, en una convocatòria molt competitiva i amb escasses opcions pel gran nombre de sol·licituds presentades.
Aquesta prestigiosa ajuda està dirigida a promoure la incorporació de personal investigador amb una trajectòria destacada en centres d'I+D. La selecció es fonamenta en un rigorós procés de concurrència competitiva dels candidats sobre la base dels seus mèrits curriculars i de la seva capacitat per a liderar una línia de recerca, en funció de l'experiència científica i professional així com de la independència de la seva trajectòria. Es tracta d’una ajuda econòmica total de 208.600€ per a cinc anys.Sánchez de la Torre, que també és professor de la Universitat de Lleida i subdirector de l’IRBLleida, lidera el grup de recerca Grup de Medicina de Precisió en Malalties Cròniques, que se centra en la recerca de medicina personalitzada. L'objectiu del grup és comprendre els components fisiopatològics de les malalties cròniques per a desenvolupar estratègies no farmacològiques i eines de medicina de precisió per a promoure la prevenció i el tractament de les malalties, i crear plataformes de seguiment clínic, telemedicina i seguiment personalitzat.
Fes-ho per tu, fes-ho pels teus
El CAP i l’Ajuntament de Tàrrega han creat una nova campanya dirigida al públic més jove en la lluita per evitar un possible rebrot de la Covid-19 a la zona. El centre sanitari ha detectat al mes de juliol un augment significatiu dels casos positius en les franges d’edat de 15 a 29 anys i això ha despertat les alarmes. Des de l’inici de la pandèmia fins al mes de juny es van registrar un total de setze casos entre aquesta franja, una mitjana de quatre casos al mes. Al juliol la xifra ha augmentat fins als tretze casos, un augment que multiplica per tres la mitjana dels mesos anteriors. També crida l’atenció que la major part dels casos registrats afecten els joves d’entre 26 i 29 anys.
Per aquest motiu s’ha iniciat una campanya sota el lema Fes-ho per tu, fes-ho pels teus dirigida a la població més jove i s’ha editat un vídeo amb una testimoni de 20 anys que ha viscut les conseqüències de la malaltia en primera persona. Es tracta de la targarina Xènia Amenós, que va perdre la seva àvia per culpa de la Covid-19 i envia un missatge contundent als joves: “Al principi, quan vaig sentir a parlar de la Covid, pensava que seria un simple refredat però una mica més fort i que, segurament, o no ens arribaria o no em tocaria a mi. Però no em pensava que sí. M’arribaria, em tocaria i de molt a prop. Que ningú es confiï, que aquest virus encara està entre nosaltres i pot fer molt mal. I mai sap si et tocarà a tu o no. Si de veritat estimes a la teva família, vigila, perquè no només t’afectarà a tu, sinó que també les persones que tu estimes.”
Els hospitals Arnau i Santa Maria van fer entrega d’uns llits articulats a la Fundació Banc de Recursos
Els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida van renova una part dels llits mitjançant la campanya de nous equipaments SCS-Covid. Els llits usats es van retirar amb la col·laboració del Banc de Recursos, fundació que al mateix temps es va encarregar de repartir-los entre diverses entitats del tercer sector, tal i com es va fer l’any passat amb la renovació de 150 equips informàtics.Els llits articulats milloren el descans i faciliten l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.
