Benvolguts i benvolgudes,El passat 25 de febrer va diagnosticar-se el primer pacient a Catalunya amb COVID-19. Uns dies més tard, el 28, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ingressava la primera pacient a un centre de l’ICS i amb ella començava una llarga llista de persones ateses per la nostra organització. Per donar resposta a l’emergència sanitària que aleshores tot just s’intuïa, el conjunt de la institució va endegar una lluita contra rellotge per adaptar radicalment els centres a la realitat que s’imposava.
En aquests moments, he volgut escriure-us aquestes línies amb la voluntat de, si bé no per fer un retiment de comptes formal, sí que per traslladar-vos algunes de les principals accions que, tots plegats com a organització, hem estat capaços de dur a terme durant una crisi sanitària que molt probablement marcarà la nostra vida professional i personal. Hem de ser conscients de tot el que hem fet, del que hem fet bé i malament i del que, sobretot si haguéssim tingut la informació que tenim ara, haguéssim fet millor. És important, doncs, conèixer els fets, treure’n les lliçons que hem après i començar a esbossar les línies mestres de les actuacions que ja hem activat per tal de fer front als reptes que se’ns plantegen.Ja a finals del mes de gener, coincidint amb la declaració per part de l’OMS de l’emergència de salut pública pel brot de coronavirus de Wuhan, vaig encarregar a les diferents direccions assistencials l’actualització dels diferents plans de contingència de l’organització. A partir d’aleshores, i a mesura que la pandèmia anava mostrant el seu veritable abast, el conjunt de l’organització va iniciar una transformació sense precedents.A finals de febrer de 2020 l'estructura de llits estables d’UCI, semicrítics, REA, etc. als hospitals de l’ICS era d’uns 600, i en disposàvem de 35 de temporals per activar en cas de necessitat. Durant tot aquest període s’han anat reconvertint i habilitant nous espais per a fer la funció d’unitats de cures intensives i hem aconseguit dotar 1.158 llits per atendre pacients crítics. Aquest procés s’ha dut a terme reconvertint altres unitats com reanimació o recuperació preanestèsica i postanestèsica (URPA) en UCI i habilitant nous espais per acollir més llits. A més, continuen funcionant els espais per atendre pacients adults amb altres patologies crítiques que no siguin coronavirus, com ara cremats, ictus, politraumàtics, infarts (26 llits ampliables a 33) i l’UCI pediàtrica i neonatal, que no han disminuït la seva capacitat.I així, com si fossin peces de dòmino, tots els espais dels hospitals van transformar-se de forma inèdita. Biblioteques, sales de reunions, fins i tot pàrquings, magatzems o espais propers però aliens als hospitals, com els pavellons esportius, van condicionar-se per a l’assistència. Vull agrair-vos doncs aquest extraordinari esforç, tècnic i logístic, però també humà, que només ha pogut ser possible si, tal i com destaqueu unànimement tots amb qui he tingut ocasió de comentar-ho, s’assoleix un grau màxim de compromís i treball en equip.Continuant en l’àmbit hospitalari, també vull fer esment d’importants mesures que es van prendre en els primers moments de la crisi, com la separació entre els equips de primera línia (medicina intensiva, malalties infeccioses, pneumologia...), uns atenent pacients COVID-19 i uns altres de patologies diverses. Tot plegat, amb un únic objectiu: evitar contagis creuats i massius, així com la creació d’equips assistencials multidisciplinaris.Des de l’inici de l’episodi fins a finals de maig hem ingressat gairebé 10.000 persones amb COVID-19 als nostres hospitals. D’aquesta xifra, un 11% eren crònics complexos o crònics avançats (PCC/MACA) i s’ha assolit una supervivència del 88 %. Hem de tenir present també que en només dues setmanes de març van ingressar la meitat de tots aquests pacients, fet que va comportar un gran esforç de reciclatge, formació i tutorització de professionals, tant facultatius com d’infermeria.L’atenció hospitalària de la COVID-19 ha provocat l’efecte no desitjat que entre els mesos de gener i maig l’activitat quirúrgica s’hagi reduït gairebé un 30% respecte al mateix període de l’any passat (unes 12.000 intervencions menys respecte el 2019). Cal destacar, però, que malgrat això s’han continuat realitzant fins a 13.303 procediments quirúrgics, centrats lògicament en els menys demorables però, tot i així, entre els mesos de gener i d’abril el nombre de trasplantaments efectuats s’ha vist reduït un 32% respecte de l’any 2019 i la cirurgia oncològica, un 11%.Com a contrapunt a la fredor dels números i les dades, vull esmentar els esforços que s’han fet per contrarestar el que podríem anomenar una forçada deshumanització de l’assistència a què ens hem vist sotmesos. Certament, les característiques d’aquesta malaltia han fet que tant nosaltres com els pacients hàgim gestionat, i patit, una comunicació interpersonal molt restringida i complicada. “Ens hem acostumat que els companys i els pacients ens reconeguin pels ulls”, va dir-me un company de Lleida, i aquest no és un tema menor. Unes relacions basades en la manca de contacte físic, la separació i la distància interpersonal, juntament amb la mateixa i colossal dimensió de la crisi, han deixat unes marques que desgraciadament no marxaran fins molts mesos després de treure’ns la mascareta. D’igual forma, la dràstica eliminació del règim de visites als pacients ingressats ha estat, probablement, un dels aspectes més durs que nosaltres, però sobretot els pacients i els seus éssers estimats, han hagut de suportar. Davant d’això hem improvisat (perquè aquesta és la veritat, hem improvisat) sistemes alternatius de comunicació família-pacient i centre-família, com les videotrucades o la intensificació del règim de trucades telefòniques. També vam saber trobar la manera de conjugar les estrictes i imprescindibles mesures de seguretat anticontagi amb l’acompanyament familiar en els moments de final de vida, una intensa demanda de les famílies que vam intentar satisfer en la mesura del possible.Tot i que sovint el focus mediàtic ha tendit a centrar-se en els grans hospitals, tots som plenament conscients del paper crucial de l’atenció primària en la gestió de la pandèmia. Ho ha estat des del primer dia i des del primer dia hi hem insistit. Prova d’això va ser la carta que el passat mes d’abril la totalitat de directors d’hospitals de l’ICS van enviar als seus companys de primària per agrair-los la tasca i els esforços compartits. En la carta reconeixien a la primària el fet d’haver estat un mur de contenció de la pandèmia formidable, alhora que destacaven la seva capacitat de diagnòstic precoç, el desplegament territorial i la gestió de la demanda de pacients no afectats pel coronavirus, però que continuen necessitant la gestió de les seves patologies, ja siguin cròniques o sobrevingudes I l’acompanyament a la soledat i angoixa en entorns més vulnerables.Durant aquesta crisi, l’atenció primària ha tingut un paper fonamental. S’ha replegat en determinats territoris, concentrant l’atenció en els centres més grans, però, en cap cas ha disminuït l’atenció. S’ha reordenat per oferir el tipus d’atenció necessari en cada moment i, encara que s’hagin tancat centres, els professionals no han deixat de treballar fins i tot en condicions d’aïllament per contacte amb possibles casos de COVID-19. Entre els mesos de març i maig han dut a terme més de 12,5 milions de visites a l’atenció primària però de manera diferent, reinventant-se, lluitant contra el confinament i el contagi de companys. Un treball en equip potenciant al màxim les capacitats i competències de tots els integrants, inclosos els administratius sanitaris que han jugat un paper clau. Una dada que ho exemplifica són el mig milió de consultes a les centrals de trucades. Han estat molts els canvis per adequar-nos a la pandèmia. Un altre que voldria destacar és l’atenció al puerperi domiciliari a càrrec de les professionals d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), incloent caps de setmana i festius, millorant l’atenció a les dones durant aquest període. Una iniciativa amb la que hem atès 1.792 dones, que acaben de donar a llum a casa seva en els darrers dos mesos, i que treballarem per mantenir. Cal incidir també en què hem comptat amb la complicitat dels ciutadans que han mantingut la complicitat amb els equips, han entès majoritàriament la nova dinàmica i l’han adoptada com una nova manera relacional d’estar en contacte amb els professionals de referència. Les consultes presencials han disminuït un 60%, els domicilis han augmentat un 13%, i les consultes telefòniques han pujat un 335%, arribant als 3,5 milions. Fins al 31 de maig, els professionals d’EAP han registrat 180.503 casos de COVID-19 (120.329 sospitosos i 60.174 confirmats). Un fet essencial va ser la posada en marxa d’un protocol de diagnòstic de pneumònia per COVID-19 a l’atenció primària ja que vam observar que un percentatge important de pacients controlats a domicili acabaven desenvolupant-la i que eren els que cursaven una pitjor evolució. Així, fins al 26 de maig, se n’han detectat 8.538, fet que representa un augment d’un 78% més del de la mitjana dels darrers anys. Un altre rol que l’atenció primària també ha assumit ha estat la recollida de mostres per realitzar PCR. En total, i fins al moment, se n’han fet 84.000, 24.182 d’elles en residències geriàtriques. I en aquest punt vull destacar també l’extraordinària feina feta pels nostres laboratoris i els equips de microbiologia, que s’han multiplicat per donar resposta a les extraordinàries necessitats d’anàlisi i detecció durant tota la pandèmia.I, precisament, l’atenció a les residències ha estat un altre dels grans reptes assumits per l’atenció primària. Des del primer moment de la pandèmia i, posteriorment, donada la necessitat, de forma més intensiva. Entre març i maig, s’han comptabilitat 379.229 visites en pacients de centres residencials. Una xifra que demostra el gran esforç per donar resposta a les persones residents en un entorn especialment castigat per la COVID-19, amb set de cada deu residències amb casos detectats, i amb la complexitat de perfils altament dependents i pluripatològics. En aquest sentit, m’agradaria destacar com els professionals de la Conca d’Òdena ens van servir d’exemple ja que van ser ells els primers a detectar la necessitat d’establir nous protocols per a l’atenció residencial. En van ser els precursors i van marcar la línia d’actuació per a la resta de companys. Hem encapçalat el lideratge assistencial més enllà de l’existència de mòduls sanitaris o els equips d’atenció a les residències (EAR), més enllà dels dispositius sanitaris establerts. Un lideratge que ens ha tensionat ja que, en l’actualitat, fins a 800 professionals primaristes s’hi dediquen a diari.Finalment, un altre àmbit especialment sensible en què els professionals han hagut de readaptar-se ha estat a les presons. Allà s’hi han realitzat més de 3.700 proves PCR amb, afortunadament, pocs casos detectats. Però també s’hi ha mantingut l’activitat sanitària, com la relacionada amb l’ingrés a la presó, la prevenció del suïcidi, o el manteniment dels tractaments ja prescrits. A més, també s’han creat nous circuits de contenció de la malaltia i s’han habilitat nous recursos com quatre unitats específiques de COVID-19 en quatre centres penitenciaris.Tota aquesta tasca l’hem desenvolupada gràcies al vostre esforç i augmentant el nombre de personal en plantilla. Perquè hem contractat professionals sanitaris, tants com hem pogut, fins arribar a les 44.815 persones el mes de maig, 1.618 més que el mateix mes de l’any anterior. Hem aconseguit incorporar professionals ja jubilats, professionals amb responsabilitat sindical que han tornat a primera línia, professionals de medicina i d’infermeria encara sense l’especialitat acabada, i estudiants. Gràcies a ells, també ens n’hem sortit.Paral·lelament a la tasca dels assistencials, també s’ha lliurat una altra batalla, en la provisió tant de material de protecció com de laboratori i fàrmacs. També, en cercar les millors alternatives d’optimització davant de possibles desabastiments. Ja us n’he parlat en altres comunicacions anteriors. Tot i tenir una provisió al mes de febrer suficient per a dos mesos, el fet de constituir-nos, per encàrrec del CatSalut, en central de compres i logística de tot el sector, ens va obligar a incrementar de forma molt significativa les adquisicions de material de protecció. Vam convertir Logaritme en una gran plataforma logística per a tots els proveïdors de serveis de salut i de l’àmbit social. Compres complicades, operacions internacionals realitzades, en ocasions, conjuntament amb el Departament d’Acció de la Generalitat per intentar evitar al màxim l’espiral especulativa generada arran de la crisi, plena d’intermediaris que han dificultat enormement les transaccions.Tal com deia al principi d’aquesta, disculpeu-me, extensa carta, ens trobem al cap d’un camí que marca l’inici d’una nova etapa. No sabem com serà, però sí que sabem que ens continuarà exigint el millor de nosaltres mateixos per tal d’acomplir la nostra missió de servei essencial. La pandèmia ens obre un període d’acció diferent i desafiant al qual no ens hem enfrontat mai.Un període que encarem amb cinc grans lliçons apreses i que es tradueixen en cinc eixos d’actuació que volem abordar com a institució i per als quals comptem amb el vostre compromís. - Aquesta crisi ha demostrat l’encert d’haver apostat per l’apoderament dels equips i un flux de treball centrat en la gestió clínica. Si hem estat capaços de prioritzar, d’establir el criteri clínic per sobre de la resta en aquests temps convulsos, hem de ser capaços de mantenir aquesta línia. Com a director de l’ICS, em comprometo a facilitar al màxim una gestió més centrada en les necessitats de cada equip, de cada unitat, de cada servei. Estic convençut que la priorització del que era més prioritari i necessari és un aprenentatge que no podem perdre, que hem de potenciar i alimentar. - Organitzar els hospitals en funció de la intensitat de cures del pacient més que no pas pels serveis mateixos. No es tracta d'eliminar els serveis o unitats com els coneixem ara, però sí que cal impulsar aquest treball en equip i donar atenció als pacients en funció de les seves necessitats i no de com a nosaltres ens agrada organitzar-nos. En aquesta crisi, hem estat capaços, durant aquests mesos excepcionals, de trencar barreres que semblaven inamovibles a molts nivells. I aquest procés de canvi tecnològic, de renovació i superació d’inèrcies passades, ha de continuar. Hem d’aconseguir, per exemple, trencar les barreres i els compartiments estancs entre especialitats i nivells assistencials i ens hem de transformar per treballar per intensitat de cures i de necessitat dels pacients.-Hem de repensar quines accions de poc valor podem deixar de fer o fer d’una altra manera.En el conjunt de l’organització hem après a fer les coses diferents mitjançant noves fórmules organitzatives que han maximitzat la multidisciplinarietat i l’eficiència. Hem d’evitar procediments redundants o de valor discutible, optimitzar els temps d’atenció, repensar les visites de consultes externes i les derivacions però també, en algunes ocasions, hem de deixar de centrar-nos en els nostres interessos i centrar-nos en el pacient.- L’ús de noves fórmules assistencials, n’he fet referència anteriorment, ha estat un altre dels aspectes que cal posar en valor. Més equip que mai, més corresponsabilitat que mai, més ús d’eines d’atenció no presencial que mai, més telèfon que mai, més atenció telemàtica que mai, més videoconsultes que mai. Aquests mesos s’ha posat dramàticament de relleu la importància de la presencialitat, que la consulta s’ha de reservar per als actes de veritable valor clínic i que això implica, tal i com se sol dir, treure’s la bata i posar-se les botes sempre que sigui necessari.-Un altre repte que ens ha plantejat aquesta crisi és la necessitat de clarificar quin ha de ser el nostre paper en l’atenció a les residències. Estem preparats, amb la primària al capdavant, per afrontar el repte de garantir l’assistència sanitària i el benestar de les persones que viuen en l’entorn residencial. Però per poder fer aquest pas endavant és necessari definir el model d’atenció a les persones grans, que s’estableixi un marc normatiu clar i que se’ns doti dels recursos suficients, fet que requereix un canvi normatiu i de contractació per emprendre una tasca d’aquesta envergadura.Molt probablement per la pròpia natura de la nostra feina, som un col·lectiu que sovint es resisteix a mostrar feblesa. Però hi ha moments en què hem de ser capaços de reconèixer les nostres febleses i cuidar-nos a nosaltres mateixos. Tots hem plorat, metafòricament o realment, en algun moment o altre durant aquest període, i és bo que això sigui així i que ho sapiguem gestionar amb maduresa. Tots els territoris han muntat circuits d’ajuda i acompanyament emocional per donar-nos un cop de mà en la nostra plena recuperació. Segurament és bo fer-ne ús, és bo deixar anar el garbuix de sentiments que hem acumulat durant les llargues hores d’aquests darrers mesos. Recolzem-nons amb amb els nostres éssers estimats, les persones i les coses que ens importen i que segurament aquests dies tots hem posat més en valor. Per la nostra banda, continuem elaborant propostes, algunes sorgides de la complicitat amb diferents agents de la comunitat, que ens puguin donar resposta a unes necessitats de cura que no pel fet de ser nostres, dels professionals sanitaris, s’han de deixar d’atendre. Us n’aniré parlant en breu.Moltíssimes gràcies per aquests mesos. Plegats hem aconseguit plantar cara a la pitjor crisi sanitària en dècades. I, plegats també, encarem aquest nou futur incert però ple d’oportunitats.Per acabar, voldria tenir un record per a totes les persones que han mort els darrers mesos. I fer-ho amb unes paraules del poeta John Donne (Londres 1572-1631) que m’ha enviat un amic aquest cap de setmana: “Ningú és una illa, complet en ell mateix. Cada humà és un bocí del continent, una part de la terra; si el mar se n'emporta una porció de terra [...] La mort de qualsevol persona m'afebleix perquè estic lligat a la humanitat. Per això no preguntis mai per qui toquen les campanes? Toquen per tu."Salut, sort i encerts.Josep Maria ArgimonDirector de l’ICS
Hotel Salut Nastasi, dos mesos que no oblidarem
Podríem dir que la gestació logística de l’Hotel Salut va ser de 48 hores des que es va decidir obrir-lo fins a la seva entrada en funcionament el dijous 2 d’abril amb l’ingrés de les primeres persones. En aquest temps rècord es va posar en marxa tot un engranatge on cada baula de la cadena tenia un gran pes per a poder donar vida a aquest dispositiu, format en la seva totalitat per professionals voluntaris d’atenció primària. Des de la gestió interna de valoració i comanda del material necessari, la cessió d’alguns aparells dels diferents CAP de Lleida, HUAV i HUSM, la distribució de les plantes i habitacions d’hotel convertides en zones d’aïllament i amb les seves respectives zones de control, la planificació i organització dels equips de professionals voluntaris, ens vam trobar aproximadament una vintena de treballadors a l’entrada principal del Nastasi el dijous a les vuit del matí per a fer realitat el projecte. Amb mig matí es va muntar un magatzem al menjador, es van habilitar les 4 plantes de l’hotel com si fossin plantes d’hospital, es va instal·lar el sistema informàtic, es van coordinar amb tots els ens indispensables per a prestar els serveis necessaris tals com: neteja, bugaderia, servei de càtering... fins que sobre les 14h es va rebre la primera usuària que inaugurava l’Hotel Salut enmig de nervis i ganes de brindar les millors cures possibles.
Al llarg dels dos mesos de vida de l’Hotel, hem viscut moltíssimes experiències, hem hagut d’adaptar-nos a canvis constants fruit de la incertesa de la creació de quelcom nou i evolució de la pandèmia, com la variabilitat de professionals segons fluxos d’usuaris, que deixaven de prestar serveis als seus CAP habituals per anar a l’Hotel, arribant a comptar fins a 18 professionals treballant en una mateixa jornada de 24h i en coordinació amb altres serveis específics de salut. Han estat moltes vivències compartides amb professionals que en molts casos no ens coneixíem entre nosaltres, però que ens ha donat la oportunitat de créixer i seguir donant sentit a la vida, tant per als professionals com per a les persones que hi han hagut de passar uns dies, i que de ben segur, ningú oblidarem. Iraida Gimeno Pi Directora Hotel Salut Nastasi
Agraïment als professionals de l’Atenció Primària de Lleida per la seva implicació i suport
El divendres 29 de maig va ser donat d’alta el darrer pacient ingressat a l’Hotel Salut Nastasi. Des de la seva obertura, el dia 2 d’abril, l’Hotel ha allotjat pacients diagnosticats de COVID-19 derivats des de l’Atenció Primària (AP), Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) o Hospital Universitari de Santa Maria (HUSM) per al seu seguiment fins al moment de l’alta. La gestió i atenció sanitària a aquests pacients ingressats a l’hotel Salut Nastasi, l’han dut a terme un equip de professionals d’AP, als quals, des de la Direcció d’Atenció Primària de l’Àmbit Lleida, volem agrair la seva col·laboració. Voluntàriament, en ple pic de la pandèmia COVID-19, es van oferir per fer aquesta tasca, quan les incerteses eren moltes, els canvis constants i la brevetat en què s’exigia la dotació de recursos tant materials com professionals, un repte sense precedents.
Volem agrair la col·laboració a tots els professionals d’Atenció Primària que, en els moments més durs de la pandèmia, es van desplaçar per treballar a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. D’avui per demà suposà, canvis d’horari, canvis de torn, canvis de tasca. Som conscients del sacrifici que això suposa. Són en aquests moments difícils quan es demostra el saber fer, els professionals d’Atenció Primària un cop més ho han demostrat.Cal agrair també la important labor dels professionals d’AP que conjuntament i gràcies a la col·laboració dels professionals del Programa del Bus de la Salut, formen part, des de l’inici de la pandèmia, dels equips de recollida de mostres de diagnòstic de COVID19 a la comunitat.En darrer lloc, i no per això menys important, volem donar les gràcies a la resta de professionals dels Equips d’Atenció Primària, a tots els que no surten a la foto, als quals tant des dels CAP, o fent teletreball, han hagut d’assumir les tasques dels seus companys desplaçats. A tots ,que en aquests moments tan difícils han hagut de reorganitzar el seu dia per assumir el seguiment dels malats diagnosticats per COVID 19, la presa de mostres per a diagnòstic, la detecció de contactes... sense oblidar el suport de l’AP en la gestió i assistència sanitària a les residències.Han estat, són i seran dies molt difícils, on una vegada més l’AP ha demostrat els seus valors, on ha constatat la seva implicació i on sens dubte, ara més que mai, ens cal anar tots a una per aconseguir superar aquesta situació.Gràcies a totsDirecció d’Atenció Primària Àmbit Lleida
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova renova el seu Codi Ètic
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha renovat el seu Codi Ètic, document que marca les pautes de conducta per desenvolupar l’activitat pròpia de tots els professionals que hi treballen, tant en la relació amb la ciutadania com entre els propis professionals.L’última versió del Codi Ètic es va publicar al 2012 i els avenços científics i tècnics, juntament amb els canvis en les demandes de la societat, han fet necessari revisar el document. El seu objectiu és establir i difondre els valors i compromisos que impliquen als professionals. En destaquen la no discriminació dels pacients per raons ètniques, culturals, de gènere, condicions socioeconòmiques o creences i el dret del pacient a participar en la presa de decisions i a gaudir d’intimitat i confidencialitat, entre altres.
La nova versió inclou com a principals novetats la potenciació de la humanització assistencial com a eina per oferir una millor experiència a pacients, familiars i professionals i l’atenció a les segones víctimes. Es considera una segona víctima el professional implicat en un incident relacionat amb la seguretat del pacient i que, com a conseqüència del mateix, experimenta un trastorn emocional i/o físic. També destaca la voluntat de promoure la màxima participació dels professionals en els òrgans de gestió, fomentar la cultura de seguretat del pacient, promoure la I+D i l’accés àgil al Comitè d’Ètica assistencial com a espai de consulta, deliberació i assessorament sobre situacions o dubtes de caire ètic.El punt de partida per a la redacció del nou Codi Ètic ha estat la revisió de l’anterior versió, de desembre de 2012, tenint en compte el vigent Pla Estratègic Territorial 2019-2020 i el Codi Ètic de l’Institut Català de la Salut de 2017. La Unitat de Qualitat i Seguretat del Pacient de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha estat l’encarregada de redactar el document, que restarà obert durant els propers 15 dies per rebre aportacions dels professionals i de la ciutadania.Podeu consultar el nou Codi Ètic en l’enllaç http://www.icslleida.cat/webroot/files/revistes/CodiEtic_202005.pdf i fer les portacions que considereu oportunes a través del correu electrònic qualitat_huav.lleida.ics@gencat.cat fins el dia 21 de juliol.
L’atenció primària de Lleida contracta sis mediadors per facilitar la comunicació intercultural
Els professionals mediadors són el nexe d’unió entre els professionals sanitaris de l’atenció primària i els temporers, i faciliten la traducció idiomàtica i la comprensió cultural amb l’objectiu de proporcionar una millor qualitat en l’assistència sanitària al col·lectiu de temporers.
Funcions dels mediadors interculturals en l’àmbit de la salutLa principal tasca dels mediadors interculturals és facilitar la comunicació intercultural entre usuaris i professionals de diferents cultures. Entre les tasques més específiques que duen a terme destaquen les següents:
Facilitar a usuaris i professionals la informació necessària per millorar la qualitat assistencial: informar els pacients sobre les normes i el funcionament del sistema sanitari, els drets i deures que tenen i difondre les recomanacions incloses en els programes sanitaris.
Traduir el contingut lingüístic, assegurant una traducció correcta i adaptada a la situació, i la interpretació cultural que permeti una comunicació fluida i eficaç.
Realitzar el seguiment dels casos i de l'activitat de mediació.
Detectar situacions susceptibles de provocar conflictes i intercedir en la seva resolució.
Fomentarl’educació comunitària en l’àmbit de la salut.
Desenvolupar en equip projectes comunitaris relacionats amb les necessitats de cada zona i població.
Amb l’actual situació de la COVID-19, la seva incorporació ha de:
Facilitar a les persones immigrants la comprensió de les recomanacions de salut per evitar els contagis (com són les mesures de distanciament social, mesures d’higiene i reconeixement dels símptomes compatibles amb la malaltia) per al seu correcte compliment.
Oferir el suport a l’equip d’assistència per millorar la comunicació (tan idiomàtica com cultural) entre els professionals i el pacient immigrant per augmentar l’efectivitat de les accions d’acollida i, quan sigui necessari, la detecció i el seguiment de les patologies. Hauran d’entendre i conèixer els mecanismes de coordinació amb el sistema sanitari, per tal d’evitar al màxim la propagació dela COVID-19.
Donar suport a les persones immigrants en cas que necessitin els serveis sanitaris, i identificar aquells casos que requereixin suport social.
Per tot això es fomentarà el treball conjunt amb els treballadors socials de salut, municipals i dels consells comarcals per tal de detectar necessitats d’aïllament en cas de no poder realitzar-lo correctament en el seu domicili o allotjament.
El Centre d'Atenció Primària Onze de Setembre de Lleida obté la certificació ambiental europea EMAS
El centre d’atenció primària Onze de Setembre de Lleida ha obtingut la certificació de qualitat ambiental europea Eco-Management and Audit Scheme (EMAS), un indicador d’assoliment dels màxims nivells de qualitat mediambiental d’aquests centres i serveis.L’Institut Català de la Salut (ICS) té l’objectiu de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones i es compromet fermament a actuar de forma ambientalment responsable, assegurant la prevenció de la contaminació, la protecció de l’entorn i la conservació de la biodiversitat.
Dins de la política ambiental, l’ICS està compromès en implantar i mantenir operatiu un sistema de gestió ambiental d’acord amb el Reglament europeu EMAS i amb la norma internacional ISO 14001, garantint la millora contínua del comportament ambiental dels centres de l’ICS.El reglament d’aquesta certificació reconeix la responsabilitat de les organitzacions per gestionar l’impacte ambiental de la seva activitat i exigeix quatre mesures principals: l’enfocament actiu dels problemes mediambientals, la prevenció, reducció i, si és possible, l’eliminació de la contaminació, la bona gestió dels recursos i la utilització de tecnologies respectuoses amb el medi ambient.
L'Arnau licita un neuronavegador per tractar pacients amb patologia cerebral
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova va publicar, en data 17 de juny de 2020,la licitació del subministrament d’un neuronavegador per al Servei de Neurocirurgia. El contracte està valorat en 228.024 euros i serà finançat per la Diputació de Lleida. El termini per presentar ofertes finalitza el proper 10 de juliol.
El principal objectiu de l’adquisició d’aquest equip és tractar els pacients amb patologia cerebral, fonamentalment amb tumors cerebrals, i els pacients amb patologia raquimedul·lar a través de cirurgia cranial o espinal.El neuronavegador és una de les eines de neurologia d’última generació i permet conèixer amb total precisió la ubicació, la forma i el volum de la patologia que s’ha de tractar. El seu principal avantatge és que permet obtenir una visió precisa de la zona afectada i, d’aquesta manera, es pot planificar la intervenció necessària amb més seguretat per al pacient.Actualment, l’Hospital té un neuronavegador en règim de lloguer, de manera que aquesta licitació permetrà tenir aquest equip definitivament al centre. Cada any, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova realitza amb el neuronavegador una mitjana de150 cirurgies a pacients afectats de patologia cerebral.
Entrevistes #EnTempsDeCovid, Sra. Sofia López
Entrevistem a Sofia López, personal de neteja de la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. La Sofia com molts metges, infermeres o zeladors, han viscut en primera línia tota la pandèmia de la COVID. La feina de neteja i desinfecció sovint passa desapercebuda, però són professionals tan essencials com els que més. Elles i ells també han ajudat a salvar moltes vides durant aquesta complicada situació que ens ha tocat viure. Gràcies Sofia per estar al peu del canó i acceptar aquesta petita entrevista!
Hola Sofia, gràcies per aquesta oportunitat!Comencem per les preguntes d'escalfament?1. Què volies ser de gran quan eres petita? Volia estudiar magisteri.2. Quin llibre estàs llegint? "Sí a la vida"3. Un cantant o grup de música que t’agradi? Els Catarres.4. I el teu plat preferit? L'arròs!5. Si pogussis viatjar en el temps... Aniries al passat o al futur? Època? No viatjaria, prefereixo viure el moment.Moltes gràcies, ja serieu uns quants els que estarieu encantats de compartir un bon arròs i jo també m'hi apunto! Com estàs a nivell personal i com vius o has viscut aquesta complicada situació?A nivell personal estic deprimida i he viscut aquesta situació amb estrés.Emocionalment han estat uns dies molt durs, encara més pels que heu estat a primera línia, com us ho fèieu?Intentant fer la feina del dia a dia i solucionant tots aquells problemes que anaven sorgint.Com estan els ànims al vostre Servei?Ara, amb més optimisme.Has notat una evolució des de l’inici de la crisi fins el moment actual? Com ha sigut?Sí, als inicis vam començar amb molt estrés i molta por. Actualment, amb més normalitat i més seguretat.Què és el que més t’ha impactat d’aquests dies a la feina?L'evolució dels malalts: com passaven d'un extrem a un altre en poc temps.Veus la sortida al final del túnel? Com creus que serà?Encara no ho veig massa clar... però espero que el final sigui positiu!Creus que aquesta crisi sanitària ens portarà alguna cosa positiva?No ho crec, però espero que sí.I, per acabar, quin missatge donaries als teus companys de feina? I a la societat?Als companys, que tots junts sense exclusió ho podrem resistir. I, a la societat, que siguin responsables de si mateixos. Moltes gràcies per la vostra feina i dedicació, sou tan essencials com els que més! Molts ànims!
La Diputació de Lleida finança amb 279.300 € la incorporació de personal investigador en formació a l’IRB
L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) ha obert la vuitena convocatòria d’ajuts per a la Promoció de la Recerca en Salut. La Diputació de Lleida finança aquesta ajuda amb 279.300 €. Per primera vegada, aquesta convocatòria inclou una categoria per a professionals de centres de Salut de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran.
En total s’han convocat 10 ajudes d’un any per a la incorporació de professionals investigadors en formació. La convocatòria es divideix en quatre categories diferents. La categoria A, ajut postresidència per dedicació a recerca, és un ajut per a la incorporació de professionals amb formació sanitària especialitzada per desenvolupar o participar en un projecte de recerca en salut en el marc d’un grup de recerca adscrit a l’IRBLleida. La categoria B, ajut postresidència per dedicació a recerca per a professionals de centres de Salut de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, també és per a la incorporació d’un professional amb formació sanitària especialitzada que exerceixin a la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran abans i/o mentre gaudeixin de l’ajut, per desenvolupar o participar en un projecte de recerca en salut en el marc d’un grup de recerca adscrit a l’IRBLleida. La categoria C, ajut postresidència per a donar suport al centre CREBA, és un ajut específic per a la incorporació d’un professional mèdic amb formació especialitzada MIR en especialitats quirúrgiques per donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i activitats de formació en models experimentals porcins. I la categoria D, ajuts per a la finalització de tesis doctorals, són ajuts per a estudiants de doctorat que estiguin matriculats en el programa de Doctorat en Salut o el Doctorat de Cures Integrals i Serveis de Salut de la Universitat de Lleida (UdL), que estiguin esgotant (que finalitzi al llarg de l’any 2020) un contracte predoctoral i que hagin gaudit, almenys, de 24 mesos de contracte predoctoral a data de 31 de desembre de 2020.Els ajuts tindran una durada màxima d’un any i consistiran, cada un, en un import de 20.000 € anuals bruts, destinats a cobrir la remuneració del beneficiari. La Diputació de Lleida també es fa càrrec de cobrir el cost total de cada una de les contractacions.En el cas de les categories A, B i C, s’ha ofert una ajuda per categoria, i en la categoria D, 7 ajudes. Els ajuts tipus A, B i C gaudiran d’un contracte de recerca a l’IRBLleida i la percepció del present ajut es podrà compatibilitzar amb altres contractes assistencials en qualsevol centre sanitari públic de la regió sanitària de Lleida. En el cas de la categoria D, el contracte amb l'IRBLleida començarà immediatament després de la finalització de la beca predoctoral, i el dret a percebre’l s’extingirà amb la defensa de la tesi, el darrer dia del mes en què aquesta es produeixi. Durant els dos mesos finals de l’ajut, la persona candidata haurà d’impartir un seminari i justificar l’autoria d’un article com a primer autor o primera autora, que s’haurà d’adjuntar a la memòria final.
L’IRBLleida, la UdL i l’HUAV inicien un estudi de recerca per avaluar l’eficàcia de la cloroquina
L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), la Universitat de Lleida (UdL) i l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) han iniciat un estudi de recerca per determinar l'eficàcia del tractament amb cloroquina o derivats en la infecció de la COVID-19. El professor i investigador de la UdL i l'IRBLleida Joan Fibla, conjuntament amb el metge del Servei d’Urgències de l’HUAV Oriol Yuguero i la investigadora de la UdL Marina Laplana lideren el projecte, que es desenvoluparà a tot l’Estat espanyol.
Dos assaigs clínics recents han presentat evidències, no concloents, sobre l'efectivitat del tractament amb cloroquina en la infecció per la COVID-19. Aquest fàrmac s’utilitza com a potent agent antipalúdic i en el tractament de malalties autoimmunes i el lupus. No exempt d'efectes secundaris greus, el seu ús (sota prescripció mèdica) està àmpliament estès i, segons dades del Servei Català de Salut, aproximadament unes 10.000 persones estan rebent actualment aquest tractament a Catalunya i prop de 75.000, a tot l’Estat espanyol.L’estudi pretén determinar l’eficàcia d’aquest fàrmac contra la COVID-19 avaluant la incidència de la infecció per la COVID-19, o els símptomes indicatius d'aquesta, en una mostra significativa de persones que estiguin en tractament actiu amb cloroquina o els seus derivats per malalties autoimmunes. “Si aquest medicament fos efectiu, s'haurien d'observar diferències significatives en la incidència de casos de COVID-19, o en la manifestació de símptomes relacionats, entre aquesta mostra i la població general”, ha explicat Fibla.Amb aquest objectiu s’ha dissenyat un qüestionari breu per avaluar l'estat de salut, en relació amb la COVID-19, de les persones que estan rebent un tractament actiu amb cloroquina o derivats. Perquè els resultats siguin representatius es necessita obtenir el màxim nombre possible de respostes. L’estudi també està obert a persones que no reben aquest tractament, per tal d’obtenir una mostra de referència.Aconseguir la màxima difusió d’aquesta investigació és fonamental per assolir-ne els objectius. Per això, amb el lema “Ajuda’ns a trobar un tractament efectiu contra la COVID-19” es distribuirà el qüestionari a totes les associacions de pacients de l’Estat espanyol i a la població general a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació.Enllaç al qüestionari: català: https://forms.gle/LrAx5SRX5HZSUfVh8 /castellà: https://forms.gle/div5HLz5RnNRyfB97
Tres investigadors de Lleida, en xarxes europees per enfortir la recerca i la interacció
Tres investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) formen part de les xarxes europees COST Action, unes xarxes temàtiques dedicades a la col·laboració científica per enfortir la investigació científica i tècnica a Europa i establir col·laboracions i interaccions entre el personal investigador. Es tracta dels investigadors Reinald Pamplona, responsable del grup de recerca Fisiopatologia metabòlica, José Manuel Valdivielso, responsable del Grup de recerca translacional vascular i renal i Oriol Yuguero, responsable del Grup de Recerca Transversal de la Urgència i l'Emergència. Actualment no compten amb finançament, però si formen part dels grups de treball per tirar endavant nous projectes col·laboratius. Els tres investigadors són també professors de la Universitat de Lleida.
Pamplona és un dels investigadors de la xarxa EpiLipidNET, té com a objectiu construir i mantenir una xarxa paneuropea multidisciplinària d’investigadors bàsics i clínics i empreses que treballen en el camp de la lipidòmica i l’epilipidòmica per impulsar un centre d’excel·lència en recerca, coneixement avançat i transferència de tecnologia. EpiLipidNet inclou cinc grups de treball interactius que abasten mètodes analítics i enfocaments computacionals. La lipidòmica i epilipidòmica es dediquen a la recerca del coneixement dels lípids, que representen una gran varietat de molècules que juguen diferents rols. S’han trobat implicats lípids en la regulació de mecanismes importants que intervenen en lesions dels teixits, la inflamació i malalties no transmissibles relacionades, que són responsables de prop del 70% de totes les morts als països desenvolupats.Valdivielso forma part de VascAgeNet, xarxa d’investigació en l’envelliment vascular. L’objectiu de VascAgeNet és establir una xarxa que treballi per perfeccionar, harmonitzar i promoure l’ús de mesures d’envelliment vascular, per millorar la pràctica clínica i reduir la càrrega de malalties cardiovasculars en l’àmbit mundial.Per la seva part, Yuguero és un dels dos representants de l’Estat espanyol de la xarxa sobre Biomarcadors en Parada Cardiaca i Reanimació. El seu objectiu és reconèixer les persones en situació de risc d’aturada cardíaca sobtada, dissenyar estratègies preventives i oferir un tractament oportú i eficaç. Aquesta xarxa inclou investigadors de diferents disciplines, com ara cardiologia, biologia molecular, ciències de reanimació, medicina d'emergència, pràctiques generals i economia de la salut.Les accions COST estan obertes a investigadors i innovadors que col·laborin en un camp de la ciència i la tecnologia d'interès comú basat en un programa de treball conjunt de quatre anys.
JOSUNE URRUTIA. Presentació Compendi Colectivo sobre el càncer
Diàleg amb Josune Urrutia, Dr. Moisés Mira, Laura Vidal i Roser Sanjuan de forma virtual “Compendio colectivo sobre cáncer”, on es va parlar dels processos participatius activats per la seva elaboració, així com també de l’estètica i els continguts d’aquest llibre. “Compendio colectivo sobre cáncer”, es un projecte ideat i il·lustrat per Josune Urrutia en el Servei d’ oncologia radioteràpica de l‘Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Amb aquest llibre, acaba el procés iniciat en el 2018 quan Josune Urrutia va començar la 3ra residencia artística en el marc del projecte Radiació+++ (2017-20) que compta amb la Fundació Daniel i Nina Carasso.
L’aspecte pioner de Radiación +++ radica en el fet de que les intervencións artístiques es basen en procesos participatius, en el qual es dona veu a tots els integrants de la comunitat hospitalaria (pacients, familiars, doctors, técnics, estudiants de Medicina...)Josune Urrutia va proposar un projecto d’un treball anterior: Brevediccionario enciclopédico ilustrado de MI cáncer, un relat autobiogràfic, que pren el format enciclopèdic com una eina i exercici metodològic , explorant el relat a partir de la seva experiència personal i d’ investigacions sobre el càncer. En aquest nou projecte, la il·lustradora, tenia l’ objectiu de aprofitar l’ experiència de «Breve diccionario de MI cáncer», que partía d’un exercici d’ introspecció i visibilització de multitud de aspectes derivats de la malaltia i del seu tractament, en una publicació d’ autoria coral que pugues utilitzar-se amb un doble objetiu: visualizar i empatizar a persones o familiars de pacients en tractament, però també un llibre de divulgació científica al voltat del càncer i del tractament a través de la radioteràpia.Els tallers participatius es van realitzar en una sala del propi servei a l’hospital i en el Centre d’Art La Paner. Els tallers es van recollir les aportacions de les 92 persones participants i amb això e va començar l’elaboració del llibre.En total s’han recollit 222 entrades i 323 accepcions. De las quals 154 corresponent al personal sanitari del Servei d'Oncologia Radioteràpica de l’hospital, 100 als pacients, 63 a familiars i 17 a altres persones.A part cal tenir en compte l’equip sanitari que analiza la participació en aquest projecte per part del Dr. Moisés Mira i també , de Laura Vidal i Roser Sanjuan en el que ubican el projecte en el marc del programa Radiació+++ i las práctiques artístiques colaboratives del Centre d’Art la Panera.Josune Urrutia Asua, artista, dibujante, ilustradora y diseñadora gráfica, está especialmente interesada en procesos y herramientas que requieren del dibujo como medio esencial de comunicación y socialización como son el graphic recording, la medicina gráfica en el mundo sanitario o procesos de dibujo colectivo en la calle. Recientemente ha estado becada en la Maison des auteurs de Angoulême de Francia con un proyecto de cómic sobre mujeres, arte y cáncer (ene-ago 2019) que será publicado por Astiberri en 2021. Algunas de sus publicaciones más significativas son Breve diccionario enciclopédico ilustrado de MI cáncer (2017) y Así me veo (2015).
Dibuixos de Perico Pastor en temps de Covid-19
Des de fa 4 meses ininterrompudament l’artista Perico Pastor ens fa arribar cada matí puntual i per a tots els professionals sanitaris, conjuntament amb altres hospitals com l'Hospital Cínic i l’Hospital del Mar, un dibuix diari per ajudar a mantenir-nos amb optimisme durant el dia.
Ell mateix ens diu que les primeres setmanes percebia el confinament de tots, poc a poc i amb el temps els missatges de la gent que li contestava per les xarxes va anant afluixant, això li va fer pensar la possibilitat que teníem tots de sortir a passejar desprès de tant dies havia fet que deixéssim de banda un mica les xarxes socials i compartíem menys els seus esbossos, encara que això va a tornar a canviar i ell va continuant dibuixant per tots nosaltres. Millor dit, no ha deixat de fer-hoEl Perico continuarà amb els seus dibuixets diaris fins que s’avorreixi ell o ens avorrim nosaltres, o fins que es perdi el sentit original del mateix, segons diu.Com a curiositat Pastor ha utilitzat per fer els dibuixos tinta xina i tinta de calamar the milk of human kindness, com deia Shakespeare.I com be diu ell : Aquest gest d’anada i tornada entre tots és l’art.
La Federació Catalana de Donants de Sang presenta el Conte “Les Gotes Viatgeres van a l’Institut”
L’autora del Conte, la Dra. Toñy Castillo Meléndez, directora de l’Aula Hospitalària de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, va llegir un fragment del Conte a través del Youtube de la @FCDSang, que també es va publicar a la pàgina web de la Federació (www.donantsdesang.cat).Gràcies a la col·laboració en xarxa de les Associacions de Donants de Sang de les Garrigues, l’Urgell i el Vallès Oriental, el projecte educatiu “Les Gotes Viatgeres van a l’Institut” ha pogut veure la llum.
En motiu de la celebració del Dia Mundial del Donant de Sang, la presentació virtual que va tenir lloc el passat 12 de juny i es va publicar el següent enllaç:http://donantsdesang.cat/index.php/ca/multimediaL’autora del Conte, Dra. Toñy Castillo Meléndez, és doctora per la Universitat de Lleida, llicenciada en Humanitats i professora especialista en Pedagogia Terapèutica. Duu a terme la seva activitat docent a l’Aula Hospitalària Dr. Antoni Cambrodí, de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (Lleida), essent coordinadora del grup d’investigació de pedagogia i salut del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, entitat que avala aquest projecte educatiu.A més, la publicació compta amb el suport del grup d’investigació en Neonatologia i Pediatria (Pedagogia Hospitalària) i de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada.El projecte s’emmarca en un seguit de propostes educatives destinades al foment del Servei Comunitari i la consolidació de valors cívics i socials dels infants i adolescents, per mitjà de vàries publicacions adreçades a centres educatius i biblioteques, d’arreu del territori.Actualment, aquest nou Conte se suma als altres tres ja publicats anteriorment:-La Geganta de la Sanghttps://www.donantsdesang.cat/sites/default/files/2019-08/conte-la-geganta-de-la-sang.pdf-Les Gotes Viatgereshttp://www.donantsdesang.cat/sites/default/files/LesGotesViatgeres_.pdf-El Pardalet Ferit
Entre arpes, un concert a les habitacions dels hospitals
L’arpista Berta Puigdemasa i el guitarrista Ivan Gràcia van inaugurar la 4ª edició del cicle Entre Arpes aquest any als hospital Arnau de Vilanova i Santa Maria amb una proposa ben innovadora. Aquest concert s’ha pogut veure a les televisions de les habitacions dels dos centres sanitaris a partir del dia 21 de juny, coincidint amb el dia internacional de la música.El concert Els 4 Elements esta inspirat en els elements de la natura. Segons els artistes “aquesta natura que ara més que mai ens adonem de la importància de preservar-la i tenir-ne cura, així com de les persones que ens envolten i que al cap i a la fi són les que aporten sentit a les nostres vides”.Es tracta d’una mostra d’agraïment a la tasca que realitzen els professionals sanitaris no només aquests últims mesos, sinó cada dia. Un oferiment que pretén aportar tranquil·litat a les habitacions i calma als corsdels i les pacients dels hospitals.
