Premi TOP 20 a l’Hospital Arnau de Vilanova i a l’Hospital de Tremp

Aquests premis són convocats per l’empresa IASIST

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital del Pallars (ubicat a Tremp) van ser guardonats el passat 15 d’octubre amb els premis TOP 20 a la millor gestió hospitalària global entre un total de 162 centres de tot l’estat. Pel que fa a l’Arnau, aquest és el sisè any consecutiu que s’aconsegueix aquesta distinció.
En el guardó obtingut per l’Hospital de Lleida i el de Tremp s’ha tingut en compte aspectes com l’estada mitjana, els reingressos, les infeccions, les complicacions, la mortalitat o l’estada abans de les operacions, així com la dotació pressupostària i de plantilla.

L’acte de lliurament dels premis s’ha celebrat a l’auditori Rafael del Pino de Madrid organitzat per l’empresa de serveis professionals IASIST. Dels 44 hospitals guardonats, 18 han estat centres sanitaris catalans. Aquests han rebut un total de 27 premis en les diferents categories establertes.

IASIST és una empresa de serveis professionals de valor afegit que ofereix a proveïdors de serveis sanitaris, financers i a la indústria sanitària la informació de contingut clínic i econòmic necessària per a la millora de la qualitat i l’eficiència de les seves organitzacions i dels serveis oferts als clients. A més, IASIST forma part d’United Business Media (UBM) i de la seva divisió mèdica (UBM Medica).

Inici dels treballs de muntatge del segon accelerador lineal de l’Hospital que permetrà atendre sense demora entre 1000 a 1500 pacients

S’incorporà com un nou dispositiu cobrint el buit de l’antiga bomba de cobalt

El passat 15 de juny i tal i com era previst, s'han iniciat els treballs de muntatge del nou accelerador lineal i que culminaran amb la seva posada en marxa operativa, després de la seva validació, entorn el mes de febrer de 2014.

El nou accelerador permetrà atendre pràcticament sense demora una forquilla que pot arribar entre els 1000 a 1500 pacients en funció del graus de complexitat. Suposarà una millora qualitativa important en favor dels pacients a l’oferir tècniques  de tractament entre les més modernes e innovadores minimitzant els efectes secundaris. D’aquesta manera, permetrà també donar cobertura a les aturades programades de l’accelerador existent col·locat a l’any 2005 sense que els pacients hagin de desplaçar-se a Barcelona.

Aquest segon accelerador s’incorpora com un nou dispositiu a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida cobrint el buit de l’antiga bomba de cobalt desmuntada durant l’any 2012.

El cost de la inversió de l’accelerador més del bunker està al voltant dels 3 milions de euros ( 2 milions l’accelerador i 1 milions l’obra  del bunker). Es tracta d’un accelerador multienergètic que s’afegeix al ja existent.

Informació i normes de funcionament

El passat 16 de setembre es va posar en funcionament una nova normativa destinada a pacients i familiars a totes les habitacions i controls d’infermeria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i de l’Hospital Santa Maria (GSS).

Aquests cartells informatius recullen les recomanacions adients per tal de millorar el funcionament dels centres i per reforçar  mesures que es consideren fonamentals en l’estada i benestar del pacient.

El Biobanc podrà compartir mostres biològiques amb qualsevol entitat per fer recerca

Amb la recent autorització que li ha concedit el Departament de Salut de la Generalitat de de Catalunya, el Biobanc de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) - IRBLleida podrà posar a disposició de tota la comunitat científica mostres de qualitat per a l’estudi de vàries patologies com l’ictus, la diabetis, les migranyes i diversos tipus de càncer, entre d’altres. Aquesta nova activitat del servei facilitarà que es duguin a terme recerques més ambicioses i en xarxa amb tota la comunitat científica.

El Biobanc de l’IRBLleida és una plataforma de suport a la investigació biomèdica amb l'objectiu d'assegurar un tractament segur i eficaç de les mostres biològiques dels pacients i les dades associades, tant per motius diagnòstics com per recerca biomèdica. Els inicis de l’activitat del Biobanc es troben en l’antic Banc de Tumors de l’HUAV, el qual l’any 2010 va ampliar les seves col·leccions inicials de mostres de teixits tumorals amb les col·leccions de mostres de fluids biològics, convertint-se així en l’actual Biobanc. A dia d’avui, les mostres de fluids (sang, plasma, sèrum, cèl·lules sanguínies) de diverses malalties ja representen el 83% de volum de mostres gestionades pel servei, mentre que el 17% correspon a mostres de teixits principalment tumorals.

L’estudi de les mostres biològiques humanes és una part molt important de la recerca biomèdica, ja que permet millorar comprensió i el tractament de moltes malalties. Actualment, el Biobanc gestiona un total de 50.000 mostres diferents, procedents de 6.439 pacients. El servei disposa d’extenses col·leccions de teixits tumorals, de mostres de pacients d’ictus (infart cerebral), de diabètics i pre-diabètics, de pacients amb migranya, de pacients que pateixen apnees nocturnes i de pacients amb politraumatismes, entre d’altres. Les mostres biològiques s’obtenen per la cessió que en fan els pacients, mitjançant la signatura d’un document de consentiment informat per l’ús de les mostes per a recerca.

El Biobanc de l’HUAV-IRBLleida

El Biobanc, ubicat a la primera planta de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, al Departament d’Anatomia Patològica, ha estat creat per l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) amb el suport de l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII). El personal que treballa a les instal·lacions del Biobanc està altament qualificat, i disposa de tots els elements necessaris per donar servei als investigadors que ho sol·licitin.

Mercedes Palomar, cap de servei de la Unitat de Cures Intensives, com a coordinadora científica de l’Estratègia de seguretat del pacient del Sistema Nacional de Salut

Al mes de juliol la doctora Mercedes Palomar, directora Clínica de crítics de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, ha estat nomenada coordinadora científica de l‘Estratègia de seguretat del pacient del Sistema Nacional de Salut, en l’àrea Infecció relacionada amb l’atenció sanitària i resistència antimicrobiana.

El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat és l’organisme que l’ha nomenada per exercir aquest càrrec.

Durant el període 2014-2018, el Ministeri es planteja actualitzar l’Estratègia de seguretat del pacient, que es va desenvolupar l’any 2005. L’Estratègia té com a objectius millorar la cultura de la seguretat del pacient, formar els professional en aquest tema, implementar pràctiques segures a l’atenció primària i als hospitals, i promoure l’ús segur dels medicaments i la notificació d’incidents.

La sanitat lleidatana crea un nou protocol per prevenir els suïcidis

La iniciativa està encapçalada per professionals l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i el Santa Maria de Lleida

El passat dia 4 d’abril, un grup de professionals mèdics de l’Hospital Arnau i el Santa Maria de Lleida van presentar les bases del nou protocol per a la prevenció del suïcidi a Ponent. La iniciativa, encapçalada pels doctors Antonio Alcántara, Maria Irigoyen, Ester Castan i Margarida Puigdevall, pretén afavorir la capacitat de fer front als problemes propis de l’individu i promoure una major participació en l’entorn familiar i social.

Els objectius d’aquesta iniciativa es basen en donar una resposta més ràpida als pacients per tal d’evitar el suïcidi i aconseguir una estabilització psicopatològica i una orientació més terapèutica pels usuaris. Les bases del protocol es centraran sobretot en introduir nous elements i mesures d’intervenció entre els diferents òrgans sanitaris de Lleida.

Aquesta iniciativa es va iniciar desprès que el servei d’urgències de l’Arnau registrés un 1% de conductes autolesives, que en l’actualitat han augmentat degut al període de crisi i fins i tot en persones sense antecedents en salut mental. Segons les xifres registrades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el 2011, el número de morts per suïcidi i usuaris que ingressen amb lesions autoinflingides supera al número de defuncions per accidents de trànsit.

L’ICS incorpora la intel·ligència activa a la pràctica assistencial

Els professionals d’atenció primària compten amb un nou gestor clínic de dades que integra tota la informació rellevant sobre el pacient i els seus problemes de salut

La intel·ligència activa dóna suport als professionals en el diagnòstic, el tractament i el seguiment de patologies

L’Estació clínica d’atenció primària (ECAP) de l’Institut Català de la Salut ha incorporat un innovador gestor clínic de dades: la intel·ligència activa. Es tracta d’una eina que suggereix per a cada pacient i problema de salut les millors opcions assistencials basades en l’evidència científica, presentades en un ordre lògic i temporal que s’adequa a la bona pràctica mèdica i infermera.

A través d’un sistema de navegació fàcil i intuïtiu, la intel·ligència activa ofereix als professionals d’atenció primària una visió integral del pacient amb dades relatives al seu estat de salut, als problemes associats que pateix i a les actuacions que cal dur a terme. El nou sistema permet veure en una sola pantalla tota la informació d’interès per emetre el diagnòstic d’un problema de salut tenint en compte tots els paràmetres actuals o passats que poden intervenir-hi. Gràcies a aquesta eina, el professional pot donar una atenció més personalitzada i més segura, ja que compta amb tota la informació sanitària rellevant.

Així mateix, la intel·ligència activa dóna més suport a la presa de decisions relacionades amb el diagnòstic, tractament i seguiment de patologies. També ofereix informació sobre els programes de salut i protocols estandarditzats, els avisos clínics i les activitats pendents (tractaments farmacològics, risc d’empitjorament de malalts crònics o adequació en la indicació de proves diagnòstiques, per exemple).

La intel·ligència activa inclou més novetats:

• Funciona en format de línia de temps. Això permet que els professionals assistencials puguin consultar la informació actual i la passada del pacient en tot moment i de forma molt intuïtiva.
• S’activa segons els diagnòstics dels problemes de salut, des de l’inici de la sospita fins a la seva confirmació.
• Incorpora programes de salut, com el de demències (que permet la detecció precoç de malalties degeneratives, com ara l’Alzheimer, a càrrec de professionals d’atenció primària i amb el suport de les unitats hospitalàries de referència en aquest àmbit).
• Permet emmagatzemar informació d’altres fonts. Actualment, l’ECAP ja està integrada a altres sistemes d’informació corporatius com l’Argos (el sistema hospitalari de gestió d’informació) i a sistemes externs, com ara la carpeta personal de salut o la història clínica compartida (HC3).
• Mostra la llista d’actuacions de seguiment i d’educació sanitària pendents de fer  a un pacient. Hi ha també la possibilitat de cercar per edat, sexe, patologies associades o per campanyes sanitàries puntuals en el conjunt de la població que atén un equip de professionals determinat per tal de, en funció del resultat d’aquesta cerca, fer actuacions específiques en la població seleccionada.
• Comparteix diccionaris clínics amb els centres hospitalaris, fet que disminueix la variabilitat clínica i augmenta la seguretat dels pacients.

La integració de dades que ofereix la intel·ligència activa és un factor clau per millorar la qualitat i l’atenció a la ciutadania. A més, aquesta eina clínica permet als serveis sanitaris fer una avaluació més acurada de les dades i té una gran potencialitat per a la recerca. En definitiva, la intel·ligència activa suposa l’evolució de l’ECAP d’eina de gestió centrada en la malaltia a eina de gestió centrada en la persona.

L’IRBLleida apropa la ciència a la societat lleidatana de la mà de les associacions de pacients

L’IRBLleida ha organitzat diverses jornades divulgatives sobre malalties com l’ictus, l’Alzheimer o la insuficiència cardíaca
L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i la Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), juntament amb el recolzament de la Federació d’Entitats per a la Salut de Lleida (Fe Salut), han organitzat aquest any “Les tardes d’Investigació a l’Espai Salut”. Es tracta d’un programa de jornades de divulgació científica sobre la investigació biomèdica de diferents malalties que s’han dut a terme en l’entorn sanitari lleidatà. La iniciativa conjunta neix amb la voluntat de traslladar els avenços científics més recents als principals implicats, a través de les associacions d’afectats per aquestes malalties.

La implicació de diverses entitats presents a Lleida durant les Jornades ha estat la clau de l’èxit. Les jornades compten amb experts de diferents àrees d’investigació de l’IRBLleida per explicar a les entitats i a la societat en general als orígens de les malalties, així com els resultats més prometedors  dels descobriments científics.

L’IRBLleida presenta els resultats d’una investigació que ha permès identificar el mecanisme molecular del càncer de mama triple negatiu

Aquest tipus de càncer, que avui en dia té una incidència del 20%, és un dels més agressius entre dones joves

El passat mes de febrer es va dur a terme una roda de premsa en la que es van exposar els resultats d’una investigació que ha permès identificar un mecanisme molecular implicat en el càncer de mama triple negatiu (CMTN), un dels més agressius entre dones joves. La recerca va ser presentada pel Dr. Xavier Matias-Guiu, director de l’IRBLLEIDA; la Dra. Antonieta Salud, cap del servei d’oncologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV); la Dra. Adriana Dusso, investigadora de l’IRBLLEIDA, i el Dr. Javier Santamaría, metge ginecòleg. La investigació, cofinançada per la Beca Marta Santamaria, és el resultat de la col·laboració internacional entre els equips d’investigació de la Dra. Susana Gonzalo (St. Louis University School of Medicine1, EE.UU), el Dr. Xavier Matias-Guiu (Patologia Oncològica2, director Científic de l’IRBLleida i professor de la UdL), i la Dra. Adriana Dusso (Nefrologia Experimental3, IRBLleida). A més a més, l’estudi ha estat publicat a la revista internacional Journal of Cell Biology, publicada per la Universitat Rockefeller.

El càncer de mama triple negatiu està considerat un dels més perillosos a causa de l’alta capacitat de metàstasi que representa i perquè actualment no existeixen fàrmacs específics per al seu tractament. Fins al moment es desconeixia la raó d’aquesta resistència, ja que el CMTN és insensible als tractaments més eficaços per al càncer de mama.