L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha estat reconegut com a entitat amb la Medalla Josep Trueta

El Govern ha aprovat el decret que atorga les medalles i les plaques Josep Trueta al mèrit sanitari 2016.

Entre les 13 personalitats guardonades i les set entitats distingides amb la medalla es troba l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida conjuntament amb l’Hospital Dr. Trueta de Girona.

La distinció es lliura a persones i institucions que han contribuït de manera significativa en l’avenç i la millora de la sanitat.

L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el proper dilluns, 19 de desembre 2016

Entrega per part del conseller de Salut va presidir l’acte de lliurament de les Medalles i Plaques Josep Trueta al mèrit sanitari. El conseller de Salut va presidir l’acte de lliurament de Medalles i Plaques Josep Trueta al mèrit Sanitari i va fer l’entrega d’aquestes.

Aquests guardons, concedits anualment pel Govern, enguany han estat  premiats a persones i entitats que encarnen principis i valors que inspiren l’acció de Govern en matèria de salut. Les Medalles i Plaques Josep Trueta van ser creades l’any 1997, coincidint amb el centenari del naixement del reconegut doctor i científic català. Enguany, durant l’acte celebrat ahir a  tarda al Palau de Pedralbes de Barcelona, es van atorgar aquestes distincions a 13 persones i 7 entitats.

Com a exemple de la fortalesa d’un caràcter públic de provisió diversa que garanteix el dret a la salut, tres hospitals han estat mereixedors de tres plaques Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona.

L'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, va ser inaugurat l’any 1956 i és el centre de referència per a malalts aguts de les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran

El conseller Comín va inaugurar el nou CAP Onze de Setembre de Lleida

El conseller de Salut, Antoni Comín, va inauguar  el dia 15 de desembre el nou centre d’Atenció Primària (CAP) Onze de Setembre de Lleida. El nou CAP ofereix millores pel conjunt de la ciutadania, tant per l’accessibilitat que se’n deriva de la localització del centre -molt propera als hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida- com per possibilitar una reducció de la pressió assistencial a altres zones de la ciutat, i també pels professionals, que disposen d’uns equipaments actualitzats.

En la inauguració de l’espai, que el conseller va fer acompanyat de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, Comín ha destacat que “tot i que en els últims anys ens ha costat fer inversions, no n'hem deixat de fer i hem salvat projectes com aquest”, que beneficiarà tots els ciutadans en veure esponjats els serveis sanitaris de la ciutat.“Volem desplegar tot el potencial comunitari de l'Atenció Primària, perquè aquesta visió comunitària ens permet intervenir millor en les causes de la malaltia”, va afegir el conseller abans de posar aquest CAP com a “model a seguir perquè, entre d'altres espais, incorpora els serveis de l'Agència de Salut Pública i també els de rehabilitació”.

Amb més de 5.000 m2 de superfície construïda, el centre disposa de 5 plantes amb més de 40 consultes assistencials amb les sales d’espera a la part frontal, a banda dels boxes i espais especials per rehabilitació, en procés d’equipament, com el gimnàs per cinesiteràpia i altres per electroteràpia, teràpia ocupacional i per a patologies cròniques lligades a l’envelliment com les malalties neurològiques discapacitants. Hi treballaran unes 150 persones que s’incorporaran de manera progressiva amb l’obertura dels serveis i es preveu atendre prop de 19.000 usuaris.

Les dues plantes baixes estan destinades, majoritàriament, a l’Atenció Primària de salut així com als serveis de l’Agència de Salut Pública del Segrià, que ocuparan a  curt termini una part de la planta 0. Un cop es completi l’equipament del centre, la primera planta serà ocupada pels serveis de rehabilitació ambulatòria especialitzada de la Regió Sanitària de Lleida que no es facin als centres comarcals descentralitzats ni dins de les plantes d’hospitalització dels centres hospitalaris.

A la planta segona, a l’octubre van entrar en funcionament els serveis de la Fundació Esclerosi Múltiple (Hospital Miquel Martí i Pol). La planta tercera està destinada al personal, amb vestidors, office i sala de reunions, a banda de tres sales de reunions i una gran sala d’actes polivalent a la planta -1.

Informació als ciutadans

Els prop de 12.000 ciutadans que, fins ara, eren atesos al CAP Santa Maria -8.800 adults i 3.300 usuaris de pediatria-, van ser informats i ara s’adrecen a les noves instal·lacions del número 10 del passeig de l’Onze de Setembre. Són atesos pels mateixos professionals a les plantes d’entrada del nou centre.

La resta d’usuaris de la ciutat, si ho desitgen, també poden demanar ser atesos en aquest nou centre atès el dret de lliure elecció de CAP, així com els que viuen als carrers propers al mateix, que aviat seran assignats a aquesta Àrea Bàsica de Salut (ABS) un cop el centre entri en ple funcionament. Per aquest motiu, està en procés una redistribució dels carrers de les ABS del centre de Lleida: Lleida 1 Centre Històric (CAP Rambla de Ferran), Lleida 3 (CAP Eixample), Lleida 4 (CAP Balàfia Pardinyes Secà) i Lleida 7, que aplega els habitants que aniran al CAP Onze de Setembre. Es preveu que podrien demanar el trasllat de CAP uns 7.000 usuaris.

Aquesta distribució es farà de manera progressiva, així com la de la resta de serveis, com han estat els serveis de la Fundació Esclerosi Múltiple, que fins ara estaven ubicats dins de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Els serveis de rehabilitació es posaran en marxa més endavant quan es completin els seus equipaments especialitzats.

Aquest modern centre assistencial està dissenyat en forma de “pinta” de manera que totes les estances tenen llum natural. Disposa de dues entrades pel carrer Onze de Setembre: una de prioritària per als ciutadans i una altra d’interna per a personal i serveis. Una circulació vertical amb escales amb un ampli ascensor està duplicada als dos extrems de l’entrada de l’edifici per permetre una bona circulació i l’accés al carrer facilitat per l’Ajuntament de Lleida que permet una bona accessibilitat al mateix. Cal recordar que és un centre que es va planificar l’any 2007 i que s’ha pogut endegar després d’una inversió pública de més de 8 milions d’euros.

L’Hospital Arnau comença els seus actes de Nadal amb la inauguració d’una exposició en record de l’artista Isidre Mercadé

La inauguració va tenir lloc a la sala d’exposicions de l’Hospital el 15 de desembre de 2016 i amb l’ assistència d’ Isidre Mercadé Llobera, fill de l’artista

Un any més, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va organitzar pel mes de desembre l’exposició VIP d’un artista lleidatà reconegut. En aquesta dissetena edició, el pintor escollit és Isidre Mercadé Ferrando, mort a Lleida l’any 2001.

Isidre Mercadé va néixer a Cornellà de Llobregat l’any 1912. L’any 1918 la seva família es va mudar a Cuba per millorar les perspectives laborals i allí fou on va rebre les primeres lliçons dels artistes de l’avantguardisme cubà. Passats uns anys va tornar a Catalunya i s’instal·là a Sabadell on va estudiar a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis i, més tard, es va convertir en deixeble de Joan Vila Puig i de Josep Serrasanta mentre continuava estudiant pintura a l’Escola Llotja de Barcelona. Quan va esclatar la Guerra Civil formà part de l’Exèrcit Popular de la República i arribà a ser tinent d’artilleria. Acabada la Guerra, i després de ser sotmès a un consell de guerra i d’estar a la presó, es va traslladar a Lleida on el 1946 va intervenir activament a la fundació del Cercle de Belles Arts, primer com a soci i més tard com a membre de la Junta Directiva. Finalment, en va ser el director. A Lleida es va relacionar amb importants pintors i escultors —com ara Leandre Cristòfil i Peralba, Manuel Viola, Antoni G. Lamolla, Josep Benseny, Bonaventura Masip Claramunt, Francesc Charles Pardell i Enric Crous Vidal, entre d’altres. Mercadé es va especialitzar en paisatges i bodegons fets amb pintura a l’oli i tècniques mixtes, sempre fidel a la pintura figurativa i dins la línia del postimpressionisme. Les seves obres donen al color un protagonisme total, amb una gran riquesa cromàtica i intensitat de llum.

Seguidament, es va dur a terme l’acte d’homenatge als professionals que es jubilaven a l’ any 2016 i als professionals que fa 25 anys que treballen a l’institució tant a l’Hospital com a l’Atenció Primària.

A l’inici de l’acte vam poder escoltar a La Coral de l’Hospital delitar-nos en la tradicional cantada de nadales a la qual van assistir tots els professionals.

Acte d’hometatge als professionals jubilats i 25 anys

Un any més ha tingut lloc a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova l’acte d’homenatge als professionals jubilats i als que compleixen 25 anys. Com a novetat, aquest any s’ha celebrat conjuntament amb els professionals de l’Atenció Primària de Lleida.
L’acte ha tingut lloc el dia 15 de desembre de 2016 a la Sala d’Actes de l’Hospital. Un cop ha acabat l’acte, la Coral de l’Hospital ha realitzat l’habitual cantada de nadales.
Professionals jubilats Atenció Primària Lleida
Joana Abolacia Ibañez, auxiliar d’infermeria
Carme Badia Salillas, auxiliar administrativa
J. Manuel Ballester Guallar, facultatiu especialista
Francisco Bragulat Iscla, infermer
Juan Ramon Carrillo Clivillé, facultatiu especialista
Milagros Enjuanes Plana, infermera
Carme Farreny Vilamajó, facultatiu especialista
Maria Pilar Ferré Cornadó, infermera
Josep Manuel Garcia Garcia, infermer
M. Àngels Jové Vilalta, auxiliar administratiu
Teresa Montse Justribó Forton, infermera
Montserrat Maria Tarragó, infermera
Rosa Nicolasa Masot Recha, infermera
M. Teresa Mill Palou, auxiliar infermeria
Ursula Palau Borràs, facultatiu especialista
José M. Peroy Pérez, facutatiu especialista
Antònia Piro Vilalta, infermera
Isidro Rodoreda Meilan, facultatiu especialista
Marina Vall Vives, infermera
Maria Alba Vilador Serrano, auxiliar infermeria

Professionals jubilats Hospital Universitari Arnau de Vilanova
Maria Teresa Frontons Calderó, infermera
Maria Ana Garcia Sanchez, infermera
Maria Dolors Bergua Canelles, infermera
Teresa Farré Esteve, infermera
Carlos Berbegal Cuevas, facultatius especialista
Carmen Llamazares Cuevas, infermera
Josefa Pascuets Sarroca, infermera
Joaquin Mazcaray Buil, zelador
Francisco Alvarez Manzano, calefactor
Maria Inés Seres Altisent, infermera
Joan Antoni Taboada Cubas, zelador
Pere Nogués Bara, director clínic
Maria Carmen Ybarz Oliver, infermera
M. Carmen Castellnou Perucho, administrativa
Francisco Andrés Herruzo Gallego, cap de servei
Núria Peruga Babot, facultatiu especialista
Jesús Garcia Boadella, infermer
M. Teresa Jiménez Trenas, auxiliar d’infermeria
Pilar Zurita Pau, infermera
Ramon Pujol Martí, infermera
M. Àngels Curto Lopez, facultatiu especialista
Montserrat Cugota Joli, auxiliar d’infermeria
Margarita Farran Porta, auxiliar infermeria
Manuela Alcolea Valls, tècnic gestió funció administrativa
Antonio Royo Soria, fuster
Facundo Salvia Vergé, infermer
Maria Dolores Mateu Bonastra, infermera
Maria Luis Ramos Muñoz, auxiliar administrativa
Lesley Anne Harvey Wilkinson, fisioterapeuta
José Cortes Rodie, zelador
Montserrat Fola Vallés, infermera
Maria Carmen Hermoso Carrillo, auxiliar d’infermeria
Victor Manuel Palomar Garcia, facultatiu especialista
Àngel Rodríguez Pozo, facultatiu especialista
Roman Solà Martí, facultatiu especialista
Maria Nicolasa Vitoria Carcedo, tècnic especialista
M. Teresa Alvarez Rodríguez, auxiliar Infermeria
Ana Madueño Villalobos, marmitona
M. Àngels Cullerés Sesplugues, infermera
Videnta Buedo Gomez, auxicliar Infermeria
Ramona Sorribes Cuñat, infermera
Adoración Villanueva Marin, infermera
Albert Cabero Roura, cap secció
Francisca Sanz Pocino, administrativa
Neus Alegret Riba, administrativa
Montserrat Masana Cardiel, infermera

Professionals que compleixen 25 anys Atenció Primària Lleida

Montserrat Casado Torres, auxiliar administrativa
Elena Maria Valverde Ruiz, infermera
Maria Fe Díaz Fernandez, infermera
Francesc Xavier Lladanosa Bañeres, zelador
Antonio Mangues Bafalluy, tècnic gestió funcions administratives
Carme Piqué Anguera, treballadora social
Maria Carmen Greoles Valls, infermera
Magdalena Camí Capell, infermera
Gabriel Vera Balague, metge de família
Marta Mingot Lluis, metgessa de família
Luis Segura Sebastià, auxiliar administratiu
Jordi Botis Aldomà, zelador
Montserrat Garcia Tomàs, auxiliar administratiu
Pau Guix Ribé, programador informàtic
Josep M. Marsol Mas, administratiu
M. Pilar Martínez Bertholet, treballadora social
Ramon Tomas Santamaria, auxiliar administratiu
Maria Torrent Comella, auxiliar administrativa
Laura Serda Castells, infermera
Rosa M. Puigdemont Fortet, infermera
Josep Xavier Asensio Maials, infermer
Maria Catalina Serna Arnaiz, metgessa de família
Rosario Alba Quero, infermera
M. Isabel Almenara Guiu, auxiliar administrativa
M. Mercedes Comes Babot, subalterna
Jordi Curià Jové, auxiliar administratiu
Roser Doz Montanera, subaltern
Roberto Artesona Torres, programador informàtic
Jaume Reñé Balsells, zelador
Antonia Pellicer Ambert, infermera
Miquel Buti Sole, metge de família
Eugeni Baré Aldomà, zelador
Maria José Freixenet Ayala, infermera
Jordi Llurdes Coit, metge de família
M. Teresa Olivé Masolet, infermera
M. Antònia Hernandez Beltra, auxiliar administratiu
Sebastià Espona Prats, metge de família
Francesc a Planes Escobairo, cap subunitat
Carolina Silisi Arbonés, auxiliar administrativa
Neus Puig Brufau, dentista
Maria Adelina Albana Mola, infermera
Sara Ribera Freixes, infermera
M. Inmaculada Palomera Arrebola, infermera
M. Carmen Esteban Garcia, infermera
Pepa Estany Almirall, infermera
Maria Cinta Balague Bel, administrativa
Roser Roig Tribo, infermera
Carina Pilar de Cruz Sisteré, tècnica
Luis Miguel Montaña Esteban, metge de família
Eduard Espax Vidal, zelador
Aurelia Juarez Alarcon, metgessa de família
Martí Sanfeliu Aresté, zelador
Marta Portillo Rodríguez, infermera
Crisitina Florensa Rosa, infermera
Jordi Vilamajó Gibal, zelador
M. Mercè Montella Besora, infermera

Professionals que compleixen 25 anys Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

Núria Antolin Navau, infermera
Gemma Ariza Carrió, facultatiu especialista
Mònica Barba Caballero, infermera
Esther Barberà Roig, infermera
Manel Baró Peñascal, zelador
Maria Bartolo Botanch, auxiliar Infermeria
Inmaculada Bergua Rivera, infermera
M. Dolors Boquet Estruch, facultatiu especialista
Joan Buenestado Garcia, facultatiu especialista
Xavier Caballé Ferré, zelador
M. Teresa Cabos Barbarà, infermera
Maite Canalda Gracia, administrativa
Maria José Colom Gracia, infermera
Glòria Esqué Porta, infermera
Josefa Esteve Companys, infermera
Joana Farré Picolo, infermera
M. Asunción Gil Fernandez, auxiliar d’infermeria
Ana Gonzalez Roselló, infermera
Josep M. Gutierrez Vilaplana, infermer
Lluis Hernandez Santamaria, infermer
M. Teresa Juvero Sancho, treballadora social
Elena Llop Riu, tècnic especialista
Marta López Domingo, administrativa
Pepita Martí Martí, administrativa
Miquel Antonio Mejias Rebert, zelador
Moises Mira Flores, facultatiu especialista
Maria Montoliu Amorís, infermera
M. Carmen Moyano Murillo, infermera
Jesús Oran Espuys, facultatiu especialista
Carmen Ormo Fontanals, auxiliar administrativa
Marina Peiron Paris, directora Infermeria
Anna Pomes Aixut, infermera
Montserrat Ripoll Miró, infermera
Agustin Ruiz Gonzalez, facultatiu especialista
Antonia Sanchez Aguila, auxiliar administrativa
Marta Sans Garuz, auxiliar administrativa
M. Carmen Sirvent Garcia, infermera
Ester Sola Porte, infermera
M. José Solana Moga, infermera
Eduard Sole Mir, facultatiu especialista
Lluis Surroca Bertran, auxiliar administratiu
Rosa Milagros Torrente Riu, infermera
Carmen Teresa Torrente Solano, auxiliar d’infermeria
M. Teresa Vidal Ballesté, infermera

Experts en tabaquisme aborden les patologies derivades del consum del tabac en la XI trobada a Lleida

El 16 de desembre, l’auditori de l’Edifici Transfronterer de la Universitat de Lleida (UdL) va acollir la XI Trobada de Tabaquisme a Lleida centrada en les Patologies del tabac, i organitzada per la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida (GSS).

La jornada va centrar especial atenció en les patologies derivades del consum de tabac amb la participació d’experts d’àmbits com la cardiologia, la salut pública, la reumatologia o la farmacologia.

El Dr. Francesc Abella, cap de la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital Universitari de Santa Maria, va explicar que actualment, al voltant del 25% de la població de Lleida és fumadora, dades molt similars a les del total de Catalunya. L’objectiu del Departament de Salut i de la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital de Santa Maria és arribar al 24% en els propers anys. Per assolir aquesta reducció, des de la Unitat tenen en marxa un seguit d’intervencions prioritàries basades en activitats preventives, incidint sobretot en les escoles i, l’oferta terapèutica per reduir al màxim el consum de tabac en la població, perquè en 2-3 anys es pugui assolir el 24%.

Al voltant de 300 persones inicien cada any el tractament a la Unitat de Tabaquisme del Santa Maria per deshabituar-se del tabac, amb un total de 3.000 pacients diferents atesos en els deu anys que porta funcionant la Unitat, i unes 150.000 visites de seguiment terapèutic realitzades.

Així mateix el Dr. Abella va destacar el fet que en aquests moments el consum de tabac femení és superior al masculí i estan en els 14-15 anys, “però estem veient que la gent jove s’inicia en el consum de tabac conjuntament amb el cànnabis, una nova realitat que fins ara no havíem tractat i que a partir d’ara haurem d’abordar”.

Abella va explicar que la Unitat de Tabaquisme té previst intervenir en patologies de salut mental i en col·lectius immigrants, poblacions que fins ara no entraven en les seves previsions i que, a partir d’ara, degut a les actuals circumstàncies de la societat, hauran d’incorporar-se.

La jornada va tractar també la relació entre el tabac i els efectes a les artèries perifèriques amb la ponència de la Dra. Núria Torreguitart, cap de Secció d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.

També es va parlar que  “el tabaquisme és considerada una malaltia per l’OMS i, per tant, no hi ha justificació per rebre un tracte diferent al que reben altres malalties”.

La relació entre el consum de tabac i les malalties reumàtiques va centrar la intervenció del Dr. Lluís Rosselló, Cap Clínic de la Unitat de Reumatologia i Fibromiàlgia de l’Hospital Universitari de Santa Maria.

El Dr. Javier Toledo, metge d’Administració Sanitària i coordinador de VIH/Sida a la Direcció General de Salut Pública del Govern d’Aragó, va ressaltar la importància de la deshabituació del tabac per als pacients amb VIH.

La importància de la prevenció del tabaquisme i les cardiopaties provocades per consum de tabac van ser els temes centrals de la intervenció de la Dra. Regina Dalmau, cardiòloga de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid i presidenta del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme valorant molt positivament l’organització d’aquestes trobades de tabaquisme que busquen sinergies entre diferents organismes i promouen un abordatge multidisciplinari al problema.

Dalmau ha exposat que encara hi ha un ampli marge de millora en la prevenció del tabaquisme i l’atenció al fumador “aquesta trobada servirà per a sensibilitzar la gent en general, no només al col·lectiu sanitari, legisladors, polítics, que encara hi ha molt per recórrer en prevenció i control del tabaquisme, segueix sent el nostre principal problema de salut pública, i és una causa molt important de malaltia i de mort prematura”.

I, finalment, el Dr. Joseba Zabala, metge de Salut Pública de l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz, va explicar el programa de prevenció que desenvolupen amb la policia local per abordar els consums de tabac, cànnabis i altres drogues dels adolescents en la via pública i iniciar, posteriorment, un procés educatiu amb ells i les seves famílies.

En aquest sentit, Zabala ha explicat també que des del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme, s’ha sol·licitat un projecte per a l’estudi del policonsum cànnabis-tabac en el qual estan implicats prop de 80 professionals que treballen per deslligar el nus entre ambdues drogues.

L’Equip d’Atenció Primària Rambla de Ferran recull en un vídeo vivències de familiars de pacients que han patit un ictus o una lesió medul·lar

“Un cop, una trucada, una mirada… tot d’una el temps s’atura i ens adonem que res espera.” Així comença l’aventura d’aquest vídeo que han fet professionals de l’Equip d’Atenció Primària Rambla de Ferran durant els mesos de setembre i octubre. El vídeo és un recull de vivències de familiars de pacients que han patit un accident vascular cerebral o una lesió medul·lar o cerebral traumàtica. Aquest treball va ser presentat a la Jornada sobre aquest tema, que va tenir lloc el passat 26 d’octubre a Lleida, organitzada amb motiu de La Marató de TV3.

En les situacions que descriu el vídeo és molt important tenir en compte que, darrere d’aquests pacients hi ha una família lluitant, acceptant, patint i, sobretot, acompanyant el pacient en la malaltia.

“De repente te enteras de que está en una situación grave y no sabes si va a salir adelante.”; “...vaig sentir desconcert general per no saber què passaria a partir d’ara.”; “Primero te echas a llorar, luego coges aire y te armas de coraje.”; “Encara ara em sembla que el sento entrar a casa i llavors penso: no, Carme, ell ja no hi és.” Aquests són alguns dels testimonis que ens van oferir i que evoquen la situació viscuda pels familiars de pacients que han patit aquesta malaltia.

El vídeo  es pot veure a: https://www.youtube.com/watch?v=9bCqgFmG8kg

El CAP Bordeta-Magraners de Lleida impulsa el projecte “Mà-poteta-mà. Compartir per millorar” de teràpia amb animals

La Teràpia Assistida amb Animals (TAA) és una intervenció no farmacològica formal, amb objectius terapèutics concrets i integrada dins d’un procés de rehabilitació del pacient, en què s’utilitzen els animals com a facilitadors de la teràpia.

Els animals tenen un paper reconegut en la promoció del benestar i la salut de l’ésser humà. A més, en els darrers anys, el seu paper terapèutic en medicina s’ha convertit en el centre d’investigacions especialitzades. Es considera la TAA com un programa complementari a les intervencions habituals.

Al CAP Bordeta-Magraners de Lleida s’està duent a terme un projecte de TAA que es va iniciar l’any 2008, cosa que el convertí en el primer centre públic de l’Estat espanyol a impulsar l’aplicació d’aquesta nova eina per millorar la qualitat de vida de les persones.

Des del mes de setembre s’està duent a terme a la Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida un projecte pioner anomenat ‘Mà-poteta-mà. Compartir per millorar’, que afavoreix la coordinació entre els diferents nivells assistencials. Una metgessa i una infermera, com a professionals referents de TAA del CAP Bordeta-Magraners (ICS), i la terapeuta ocupacional, com a professional de la Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida del Hospital Universitari de Santa Maria (GSS), fan conjuntament sessions d’estimulació cognitiva en pacients amb deteriorament cognitiu lleu.

La intervenció s’està realitzant a la Unitat de Trastorns Cognitius mateixa i consta de 14 sessions en cada grup de pacients, dividides en 4 blocs temàtics que cal  treballar: memòria, praxi i gonis, llenguatge i comunicació, i funcions executives i càlcul. Aquestes jornades s’estan fent els dimecres al matí continuant també al 2017

El deteriorament cognitiu lleu i les demències són problemes de salut de tendència creixent que afecten, sobretot, persones més grans de setanta anys, però que també es poden presentar en persones joves.

Davant el nombre creixent de persones amb deteriorament cognitiu i demència, el Pla director sociosanitari del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya determina que una de les línies d’actuació important en demència i, sobretot, en el deteriorament cognitiu lleu i moderat és l’estimulació cognitiva. En aquest sentit exposa que “cada vegada és més freqüent el diagnòstic de la demència en fases lleus i moderades”. Diferents estudis han posat de manifest la importància dels tractaments no farmacològics i, en especial, dels programes d’estimulació cognitiva en aquest grup de pacients.

Un dels objectius importants que es plantegen en el tractament del deteriorament cognitiu lleu és evitar el deteriorament funcional i millorar la qualitat de vida del pacient i dels seus cuidadors. Aquest projecte afavoreix la coordinació entre diversos nivells assistencials i el treball interdisciplinari per tal de donar millor atenció al col·lectiu de pacients complexos, oferint-los un servei integral, consensuat i de proximitat per al pacient i la seva família i, en definitiva, per augmentar la qualitat dels serveis que es presten als pacients.

CAP Bordeta-Magraners de Lleida (ICS)
Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida, Hospital Universitari de Santa Maria (GSS)

L’EAP La Seu d’Urgell va participar en la Setmana sense Alcohol

La ràdio local de la Seu d’Urgell va organitzar una taula rodona per posar de manifest la importància del consum d’alcohol, que ha estat centrada sobretot en la prevenció i la promoció de la salut de la comunitat. Han participant en aquesta taula  professionals de diversos àmbits i també del CAP La Seu d’Urgell.

El marc de referència ha estat el programa Beure menys, com una eina molt important en la prevenció, la detecció precoç del consum excessiu d’alcohol i la  intervenció posterior. A més, també s’ha posat de manifest la poca consciència que sovint tenen les persones sobre el seu consum d’alcohol. Per això és important que a la consulta d’atenció primària, que és el primer esglaó assistencial, es calculin les unitats d’alcohol que pren el pacient ja que, en moltes ocasions,  superen la percepció que té sobre la quantitat d’alcohol que consumeix.

La tasca professional consisteix a atendre’l sense pressa, evitar de culpabilitzar-lo i de criticar la situació, a posar sobre la taula els riscos que suposa el consum d’alcohol i els beneficis que aporta reduir-lo.

La celebració d’aquesta Setmana sense Alcohol també s’ha centrat en els adolescents i en la tasca que es realitza a les escoles a través del programa Salut i escola, en què es treballen activitats relacionades amb les conseqüències dels excessos amb les begudes alcohòliques que, afegides a altres substàncies, poden ser mortals. Aquesta tasca també permet fer una detecció d’alerta quan hi ha alguna alteració del comportament o una disminució del ritme escolar.

Els Reis Mags arriben a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida per visitar als nens/es

L’Arnau ha gaudit un any més de la presència dels tres Reis Mags

El passat dia 5 de gener els/les ingressats/des de Pediatria, Nius, Ginecologia i Obstetricia de l’Hospital, han lluït un somriure a la cara gràcies a la calorosa presència dels Reis Mags, el camarlenc i els patges, els quals han visitat habitació per habitació a tots els nens/es hospitalitzats/des donant-los-hi caramels i regals.

Seguidament, s’han dirigit en ambulància cap a l’entrada de l’Arnau, on han set rebuts pel cap de la guàrdia i per nombrosos/es professionals de l’Hospital amb els seus fills/es disposats a dirigir-se cap a la sala d’actes. Desprès de la benvinguda de ses majestats d’orient, han procedit a l’entrega de regals per als més petits i a l’ atorgament d’un llibre pels que van participar a la mostra de dibuix “Nadal a l’Hospital”.

Melcior, Gaspar i Baltasar, assentats als seus trons, han anat cridant per ordre a cada un dels nens a mesura que els hi cedien el paquet corresponent.

Agraïments activitats de Nadal

LA CORAL CLAMOR DE SOSES que fa 31 anys que passa la vigília de Nadal cantant nadales per totes les plantes de l'Hospital i que canta la missa de gall.

Coral Grup de Balaguer. Rosa Soler. Canta i porta regals als nens.
Coral de l’Hospital. Canta la missa per les plantes i el Dia dels jubilats.
Pomes Assofruit. Es van entregar als pacients ingressats des del projecte BPSO.
Visita del FC Lleida als nens ingressats.
Papa Noel Unicars Ponent. Joguines als nens ingressats.
Cantada de nadales per un grup de Mormons.
Correus. Recollida de cartes dels nens ingressats.
Llibreria Caselles. Contes pels nens ingressats.
Creu Roja. Regals pels nens ingressats.
Toñy Castillo, aula hospitalària. Afanoc.
Nens de l’arbre de Nadal del vestíbul de l’Hospital.
Reis Mags. Eduard Setó, José Antonio Carceller i  Michel Doñe.
Camarlenc Mossèn Àngel.
Patges. Rosa Bonjoch, Montse Farré Ines Valero, Elo Setó, Jaume Bonjoch i Giberi Sahanoko.
Dr. Jaume Marin. Benvinguda als Reis.
Col·laboracions: Montse Alegret ,Carmen Mayayo, Rosa Pérez, Conxa Fonayet, Sílvia Roma i Rosa Pons.
Ambulàncies.
Clece.