setembre 2016

Butlletí núm. 38

Entra en funcionament l’atenció primària de salut del nou CAP Onze de Setembre de Lleida

El dia 19 de setembre, va entrar en funcionament una part del nou centre d’atenció primària (CAP) Onze de Setembre de Lleida, en concret, els serveis d’atenció primària de salut. Amb més de 5.000 m2 de superfície construïda, el centre disposa de 5 plantes amb més de 40 consultes assistencials (en blocs de 6) amb les sales d’espera a la part frontal, a banda dels boxes i espais especials per rehabilitació com el gimnàs per cinesiteràpia i altres per electroteràpia, teràpia ocupacional i per a patologies cròniques lligades a l’envelliment com les malalties neurològiques discapacitants. Hi treballaran unes 150 persones que s’incorporaran de manera progressiva amb l’obertura dels serveis i es preveu atendre prop de 19.000 usuaris.

Les dues plantes baixes estan destinades, majoritàriament, a l’atenció primària de salut així com als serveis de l’Agència de Salut Pública del Segrià, que ocuparan a la tardor una part de la planta 0. Un cop es completi l’equipament del centre, que es preveu per finals d’any, la primera planta serà ocupada pels serveis de rehabilitació ambulatòria especialitzada de la Regió Sanitària de Lleida que no es facin als centres comarcals descentralitzats ni dins de les plantes d’hospitalització dels centres hospitalaris.

A la planta segona començaran, la primera setmana d’octubre, els serveis de la Fundació Esclerosi Múltiple (Hospital Miquel Martí i Pol). La planta tercera està destinada al personal, amb vestidors, office i sala de reunions, a banda de tres sales de reunions i una gran sala d’actes polivalent a la planta -1.

Informació als ciutadans

Els prop de 12.000 ciutadans que, fins ara, eren atesos al CAP Santa Maria (8.800 adults i 3.300 usuaris de pediatria), han estat degudament informats que, a partir d’avui, hauran d’adreçar-se a les noves instal·lacions del número 10 del passeig de l’Onze de Setembre. Així mateix, se’ls ha comunicat que seran atesos pels mateixos professionals a les plantes d’entrada del nou centre.
Cal recordar que, amb el traslladat de l’atenció primària del CAP Santa Maria al nou CAP Onze de Setembre, està previst que als espais disponibles de l’antic CAP s’ubiqui el nou Hospital de dia de Malalties Infeccioses de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) com a eix central de l’activitat del nou Servei de Malalties Infeccioses (SMI) que ha iniciat recentment la seva activitat amb l’objectiu de reforçar la coordinació i sumar les potencialitats de les dues organitzacions assistencials públiques de Lleida (ICS i GSS).

La resta d’usuaris de la ciutat, si així ho desitgen, també podran demanar ser atesos en aquest nou centre atès el dret de lliure elecció de CAP, així com els que viuen en els carrers propers al mateix, que aviat seran assignats a aquesta Àrea Bàsica de Salut (ABS) un cop el centre entri en ple funcionament. Per aquest motiu, està en estudi una redistribució dels carrers de les ABS del centre de Lleida: Lleida 1 Centre Històric (CAP Rambla de Ferran) Lleida 3 (CAP Eixample), Lleida 4 (CAP Balàfia Pardinyes Secà) i Lleida 7, que aplega els habitants que aniran al CAP Onze de Setembre. Es preveu que podrien demanar el trasllat de CAP uns 7.000 usuaris.

Aquesta distribució es farà de manera progressiva, així com la de la resta de serveis, amb la previsió que entrin en funcionament a l’octubre els serveis de la Fundació Esclerosi Múltiple (Hospital Miquel Martí i Pol) que fins ara estaven ubicats dins de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Els serveis de rehabilitació es posaran en marxa més endavant, quan es completin els seus equipaments especialitzats.

Aquest modern centre assistencial està dissenyat en forma de “pinta” de manera que totes les estances tenen llum natural. Disposa de dues entrades pel carrer Onze de Setembre: una de prioritària per als ciutadans i una altra d’interna per a personal i serveis. Una circulació vertical amb escales amb un ampli ascensor està duplicada als dos extrems de l’entrada de l’edifici per permetre una bona circulació i l’accés al carrer facilitat per l’Ajuntament de Lleida que permet una bona accessibilitat al mateix. Cal recordar que és un centre que es va planificar l’any 2007 i que finalment s’ha pogut endegar després d’una inversió pública de més de 8 milions d’euros.

 

L’Arnau formarà més de 400 professionals en lactància materna durant l’any 2017

La Iniciativa per a la Humanització de l’Assistència al Naixement i la Lactància (IHAN) és un projecte impulsat per l’OMS i la UNICEF per animar els hospitals, centres de salut i sales de maternitat a adoptar les pràctiques que protegeixin, promoguin i donin suport a la lactància materna exclusiva des del naixement.

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova està treballant en aquest projecte des de l’any 2015 i va assolir la primera de les quatre fases (descobriment, desenvolupament, difusió i designació) del projecte el mes de febrer de 2016. Per abordar les següents fases és molt important la formació dels professionals que estan en contacte amb dones embarassades, mares i nadons.

La falta de formació teòrica i pràctica és una barrera important per a l’inici i el manteniment de la lactància materna i, per això, el Pla estratègic per a la protecció, promoció i suport a la lactància materna a Europa aconsella posar en marxa accions de formació que ajudin els treballadors de les maternitats i de les àrees pediàtriques dels hospitals i centres de salut a aconseguir l’excel·lència en la pràctica clínica.

Durant l’any 2017 es realitzaran a l’Arnau diversos cursos adreçats a tot el personal, adaptats a cada categoria professional. El primer curs que es realitzarà està adreçat a professionals amb experiència prèvia en lactància materna que, quan superin l’activitat, passaran a formar part de l’equip de formació del programa de l’IHAN. El curs s’organitza en dues fases. En la primera, els docents de l’IHAN impartiran el curs de formació teoricopràctic a nou professionals que s’acreditaran com a docents i, en la segona fase, els nous alumnes organitzaran un curs teoricopràctic de 20 hores tutoritzats per un docent de l’IHAN. Les pràctiques del curs es faran amb mares ingressades voluntàries.

La resta de cursos que s’oferiran seran de nivell elemental. Els més bàsics tindran una durada de dues i quatre hores, i s’adrecen a professionals sense responsabilitat directa en el camp de la salut maternoinfantil. També es duran a terme cursos de formació teoricopràctica de 20 hores de durada adreçats a professionals amb responsabilitat directa en el camp de la salut maternoinfantil.

Amb la realització d’aquests cursos i altres iniciatives que ja estan en marxa, l’Hospital Arnau espera aconseguir la segona i la tercera fases de les quatre que proposa l’IHAN.

 

El CAP Rambla de Ferran va instal·lar una taula informativa “A l’estiu, tothom protegit” sobre les mesures que cal seguir per prevenir els cops de calor

La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat, que varia entre el 12% i el 40% als països desenvolupats i que afecta especialment els  col·lectius més vulnerables com són la gent gran (> 75 anys), els nadons, les persones amb discapacitats físiques o psíquiques que tenen limitada l’autocura, les persones amb malalties cròniques, les persones fràgils que viuen soles, les persones en condicions socials precàries, els pacients amb medicacions que actuen sobre el sistema nerviós central, les persones que realitzen una activitat física intensa o aquelles que han de romandre o fer activitat física a l’aire lliure (inclosa la motivada per activitats laborals).

Per aquest motiu, i seguint el Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) del Departament de Salut, des dels centres d’atenció primària van desenvolupar accions orientades a identificar els usuaris de més risc i a disminuir la probabilitat de patir els efectes nocius causats per la calor.

Així,  a Lleida, ateses les característiques meteorològiques habituals en aquesta època, el centre de salut de la Rambla de Ferran ha organitzat una activitat  comunitària per informar i sensibilitzar la població sobre les mesures que cal seguir per prevenir els cops de calor i, alhora, per conscienciar-la dels efectes de l’exposició solar i de la seva relació amb el càncer de pell, així com de la importància  de protegir-se del sol i la calor (a casa i al carrer) i de reduir l’activitat física a les hores de més calor i hidratar-se.

L’activitat es va dur a terme el passat 20 de juliol al carrer Major, on es va instal·lar una taula informativa gestionada per dues infermeres on donaven consells, guies, aigües i informació per prevenir els efectes de l’onada de calor.

 

Jornada d’actualització en insuficiència cardíaca i cardiopatia isquèmica

El passat 15 de juny es va celebrar a Barcelona una jornada d’actualització en insuficiència cardíaca i cardiopatia isquèmica, coordinada pel Dr. Nicolás Manito, el Dr. Xavier García Moll i la Dra. Paola Bertrán, cardiòlegs de l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital Moisès Broggi de Barcelona.

Els residents del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida van obtenir un premi en la Jornada de Casos Clínics en el Tractament de la Insuficiència Cardíaca i Cardiopatia Isquèmica per a residents de Cardiologia de Catalunya.

La Jornada, en què van participar residents de cardiologia de tot Catalunya, tractava sobre la discussió de casos clínics presentats pels residents mateixos.
La Dra. Anna Bosch i el Dr. Eduardo Pereyra, residents de quart i tercer any del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, van rebre el premi al millor cas clínic presentat a la Jornada, que tractava sobre la dificultat que pot arribar a plantejar el diagnòstic diferencial del dolor toràcic en entitats clíniques com ara la miopericarditis o la tromboembòlia pulmonar.

 

Una resident del Servei de Cardiologia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, premiada pel seu treball sobre la insuficiència cardíaca a unes jornades sobre cardiologia

Marta Zielonka, resident del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV), ha estat premiada pel seu treball sobre insuficiència cardíaca “¿A qué se debe la mejora de la calidad de vida autopercibida en los pacientes de la Unidad de Insuficiencia Cardíaca?”en el IV Fi de Curs a les Avellanes, una formació en cardiologia clínica dirigida a residents de cardiologia. El treball està basat en l’anàlisi de dades de l’activitat i els resultats de la Unitat Territorial d’Insuficiència Cardíaca de Lleida. “Aquest nou Premi posa en relleu tant la qualitat del treball de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca com la de la formació dels residents de cardiologia de l’Hospital” assenyala el cap de Servei de Cardiologia de l’HUAV,  Fernando Worner.

Del 23 al 25 de juny, 36 residents de tot l’Estat espanyol, que estan acabant l’especialitat de cardiologia, i deu cardiòlegs de màxim prestigi en les seves respectives àrees es van citar al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer (Lleida), per portar a terme el IV Fi de Curs a les Avellanes. Aquest curs, que està organitzat per l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) i que està dirigit pels serveis de Cardiologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV) i de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, té una extraordinària acceptació tant per la novetat de la seva dinàmica com per l’alta qualitat científica i la contínua interacció dels assistents amb els ponents i, també, per l’entorn on té lloc.

Marta Zielonka i Anna Bosch, autores del treball premiat.

 

Un de cada dos pacients atesos a la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital Universitari de Santa Maria deixa de fumar

Un de cada dos pacients atesos a la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, gestionat per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, han deixat de fumar amb l’ajuda de les teràpies que hi apliquen, entre les quals es troben les tradicionals com la consulta amb l’especialista, teràpia de grup amb pacient expert i les més innovadores basades en les noves tecnologies (enviament d’SMS, aplicació per al mòbil, grup de Whatsapp i correu electrònic) i les xarxes socials (perfil de Facebook) per aconseguir una major adherència al tractament.

La Unitat de Tabaquisme ha realitzat un estudi per mesurar l’eficàcia de la teràpia per deixar de fumar amb el suport d’SMS. Els resultats de l’estudi mostren que els pacients del grup que rebien els SMS tenen una taxa d’abstinència millor que els del grup que no els rebia (57,1% enfront del 42,9%).

Segons les dades analitzades per la Unitat, del 2011 al 2015 han atès un 28,6% més de primeres visites a l’any, passant d’una mitjana de 137 en el període de 2005 a 2010, a una mitjana de 248 visites a l’any del 2011 al 2015. El consum de tabac dels pacients vinguts a la consulta després de l’aplicació de la Llei Antitabac l’1 de gener de 2011 també mostra una disminució respecte als anys anteriors, passant d’una mitjana de 27,56 cigarretes al dia (abans de la llei antitabac) a 23,16 (després de la llei antitabac).

El coordinador de la Unitat ha explicat que el motiu per deixar de fumar de la majoria dels pacients que van a la consulta és per millorar la seva salut i ha destacat la importància del suport de la família en aquest procés de deshabituació.

 

La doctora Mercedes Palomar, directora Clínica de Medicina Intensiva i Crítics de l’Hospital Arnau socia d’honor Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina Crítica y Unidades Coronarias.

Al Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina Crítica y Unidades Coronarias (SEMICYUC) que va tenir lloc a Valencia, es va aprovar el nomenament com sòcia d’honor a la Dra. Mercedes Palomar , directora Clínica de Medicina Intensiva i Crítics de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.

Aquest nomenament està justificat per la tasta continuada, bàsicament en l’àmbit de la patologia infecciosa i seguritat del pacient crític, concretament per la transcendència clínica del registre ENVIN com dels projectes ZERO (Bacterièmia, Pneumònia y Resistència Zero)

També es va rebre un premi al millor pòster presentat al Congrés : “EVOLUCIÓN DE LA TASA DE NEUMONÍA ASOCIADA A VENTILACIÓN MECÁNICA TRAS LA FINALIZACIÓN DEL PROYECTO "NEUMONÍA ZERO" Dels autors: Álvarez Lerma F. (a) , Sánchez García M. (b) , Lorente L. (c) , Gordo F. (d) , Añón J.M. (e) Álvarez J. (f) , Palomar M (g)

(a) Hospital del Mar. Parc de Salut Mar; Barcelona. (b) Hospital Clínico San Carlos; Madrid. (c) Hospital Universitario de Canarias; La Laguna. Tenerife. (d) Hospital Universitario de Henares; Coslada. Madrid. (e) Hospital Virgen de La Luz; Cuenca. (f) Hospital Universitario de Fuenlabrada; Fuenlabrada. Madrid. (g) Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

 

S’implanta a l’Alt Pirineu i Aran el programa PROSP per al manteniment de la cadena de fred als centres

La implantació del programa PROSP permet la informatització del control de temperatures dels medicaments termolàbils i de les vacunes a cinc dels sis centres del SAP Lleida Nord. L’objectiu d’aquesta implantació és minimitzar el risc derivat d'un trencament de la cadena de fred quant a la pèrdua d'eficàcia dels medicaments o vacunes afectats.

Al llarg de l'any està previst informatitzar també amb el programa PROSP el manteniment de les sales d'urgències, del carretó d'aturada i dels maletins d'urgències dels centres. 

Amb la implantació d’aquest programa s'han  revisat i actualitzat els procediments amb el conjunt dels referents d'urgències de tots els equips i la coordinadora de les urgències de base territorial (ACUT), amb les dificultats de consens derivades de les diferents circumstàncies en què es troben els equips del territori quant  a la distància de l'hospital de referència, però amb la finalitat de garantir una dotació mínima necessària de material d'electromedicina, de material fungible i de medicació que permeti aplicar amb seguretat els mateixos protocols assistencials als professionals que fan atenció urgent i emergent, independentment del lloc d'actuació.
En la taula següent es mostren els resultats d’aquest mes de juliol, en relació amb el control de la cadena de fred.

 

Els professionals de l’ICS proposen 32 idees innovadores a través de la plataforma Innòbics

Ja són 830 els professionals que s’han registrat a Innòbics, la comunitat virtual d’innovació oberta de l’Institut Català de la Salut (ICS), des de la seva posada en marxa, el 14 de juny de 2016. Durant aquest període, els membres de la comunitat han proposat a través de la plataforma 32 idees o projectes innovadors, que ara hauran de ser avaluats i seleccionats.

Les propostes plantejades es classifiquen en tres eixos: la millora dels serveis de l’ICS; l’optimització i variació dels processos assistencials i de gestió, i qüestions organitzatives en temes de recursos humans, serveis personals, prevenció, formació i participació. D’entre les 32 idees proposades, 7 fan referència al primer grup, 15 al segon i 10 al tercer.

La comunitat virtual Innòbics permet gestionar de manera integral els processos de creació, desenvolupament i aplicació de les idees innovadores aportades pels professionals de l’ICS. La plataforma ofereix informació en temps real i permet tenir una imatge global de l’estat de situació de tots els projectes i avaluar-ne de manera eficient la viabilitat en cada punt del procés.

El dia 15 de juliol, l’ICS va constituir el Comitè d’Avaluació d’Idees de l’Innòbics, que s’encarrega d’avaluar les propostes presentades i seleccionar les idees que es poden transformar en projectes innovadors de la institució. El Comitè es reunirà el proper 19 de setembre per realitzar la primera avaluació de les idees presentades.

Més informació: Una nova plataforma de l’ICS impulsa la innovació oberta per al seguiment i suport d’experiències innovadores dels professionals

 

Les infermeres gestores de casos de l’ICS atenen prop de 13.000 pacients cada any

Els professionals d’infermeria gestors de casos de l’Institut Català de la Salut (ICS) han atès 12.779 pacients des del mes d’abril de 2015 fins al mes de març de 2016. Durant aquest període, han realitzat unes 250.000 visites. Es tracta d’infermeres i infermers, integrats als equips d’atenció primària, que ofereixen solucions als pacients amb una alta complexitat clínica, dependència i fragilitat. El sistema de gestió de casos es va implantar fa deu anys als centres d’atenció primària de l’ICS, inicialment a l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat i després, de manera esglaonada, a la resta del territori.

En coordinació amb els professionals de referència dels pacients, els professionals d’infermeria gestors de casos valoren i pacten, amb els pacients mateixos i els seus cuidadors principals informals, els objectius i les intervencions que es duran a terme per tal d’aconseguir millorar la situació de salut dels malalts. Aquests professionals d’infermeria elaboren plans d’atenció personalitzats,  consensuats amb els professionals de medicina, infermeria, treball social i d’altres, que intervenen en el procés assistencial dels pacients. Aquesta coordinació garanteix la continuïtat assistencial de manera que s’assegura la qualitat i seguretat en l’atenció d’aquests pacients, que sovint han de ser atesos per diferents dispositius sanitaris i sociosanitaris. A més, aquests professionals gestionen les necessitats dels pacients al final de la vida, valoren la idoneïtat de determinades intervencions i assessoren els familiars.

L’envelliment de la població ha produït un augment del nombre de persones que pateixen malalties cròniques, degeneratives i incapacitants. Actualment, a Catalunya, el 20% dels ciutadans pateixen dues o més malalties cròniques significatives i prop d’un 2% són considerats pacients crònics complexos o amb malalties cròniques avançades.

 

Notícies

UN TRAUMATÒLEG DE L’HOSPITAL ARNAU PARTICIPA COM A METGE ALS JOCS OLÍMPICS DE RIO

José Carlos Saló, facultatiu especialista del Servei de Cirurgia Ortopèdica i  Traumatologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, va ser el primer metge del centre que formarà part de l’equip mèdic dels Jocs Olímpics de Rio. Saló pertany als Serveis Mèdics de la Federació Espanyola de Rugbi des de l’any 2008, a més de ser el coordinador mèdic de les seleccions de l’Estat i metge de l’equip de la selecció masculina sènior.

Els equips femenins i masculins de rugbi, en la modalitat seven, juguen per primer cop a les Olimpíades, ja que s’han classificat amb una brillant puntuació i només són dotze els països que poden participar en cada categoria.

L’equip mèdic de l’Estat espanyol que va viatjar a la Vila Olímpica de Rio format per dos fisioterapeutes i tres metges del Comitè Olímpic Espanyol (COE), a més de José Carlos Saló, metge acreditat per la Federació Internacional de Rugby (World Rugby) per al maneig de les lesions freqüents en aquest esport pel que fa a commocions cerebrals. L’equip també disposava d’una policlínica mèdica, instal·lada a la Vila Olímpica pel Comitè Olímpic Internacional (COI),  dotada de tots els mitjans necessaris, tant des del punt de vista diagnòstic com de tractament, per assistir la majoria de les patologies que puguin patir els atletes.

Aquesta va ser la primera experiència olímpica per al traumatòleg de l’Arnau que, com a amant de l’esport, va viure com una vivència única.

En aquests jocs de Rio l’equip de Rugbi s’estrenava en tornejos masculí i femení. En realitat ha estat tot un èxit, ja que els equips van quedar entre els deu millors seleccionats del món.

Amb motiu del viatge a JJOO Rio de Janeiro, el Dr. Saló ens ha volgut transmetre aquestes paraules i fer-nos arribar aquestes fotografies per a què puguem gaudir també de la seva experiència.

La estancia fue desde el 29 de julio hasta el 14 de agosto del 2016. Ha sido una experiencia única e increíble en todos los aspectos, tanto deportivo , profesional y humano. La Villa Olímpica es un " paraíso" para los amantes del deporte. Compartes comedor, gimnasio, áreas de recreo o edificio con estrellas del  deporte mundial como Nadal, Gasol, Mireia Belmonte, Usain Bolt o Phlels. El "espíritu olímpico" existe y todo el mundo muestra su mejor cara durante estos días . A nivel deportivo, los resultados han sido magníficos para el rugby español, 7ª plaza y diploma olímpico para el equipo femenino y 10ª para el equipo masculino. Lo malo de los sueños es que se pueden cumplir, y el mío se ha cumplido.




L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE L’ICS RENOVA LA CERTIFICACIÓ AMBIENTAL EUROPEA EMAS 26 JULIOL 2016

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha renovat, una vegada més, la certificació de qualitat ambiental europea EMAS. En total, ja són 55 els centres que disposen d’aquesta distinció, que implica que avaluen l’impacte sobre el medi ambient de les seves activitats i implanten sistemes de millora contínua. L’obtenció del segell de qualitat de l’Eco-Management and Audit Scheme (EMAS) indica que aquests centres compleixen amb els màxims nivells de qualitat mediambiental. La consecució d’aquesta certificació, que té caràcter voluntari, comporta, també, l’obtenció de l’acreditació ISO 14.001.

Els centres que disposen de l’EMAS es distribueixen en set gerències territorials (GT) de l’ICS. Dels 55 espais acreditats, 54 són centres d’atenció primària (CAP) i un és un edifici administratiu.

GT Alt Pirineu-Aran
- Oficines de l’ICS al Pirineu
- CAP La Pobla de Segur
- CAP Sort
- CAP Tremp

Les primeres certificacions de l’EMAS a centres de l’ICS es van realitzar l’any 2009. Llavors es van acreditar 21 centres, dels quals la majoria han pogut renovar la certificació.

L'EMAS és un certificat de gestió ambiental disponible per a qualsevol organització de l’Espai Econòmic Europeu (Unió Europea, Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein) i d’altres països. Es tracta d’una eina d’ús voluntari per a aquelles organitzacions, tant públiques com privades, que vulguin assumir una responsabilitat ambiental i econòmica.

L’objectiu de l’ICS és consolidar el sistema i aconseguir certificar la majoria de CAP de la institució durant els propers anys.


EL CAP LA GRANADELLA COL·LABORA AMB L’ONGD ALKARIA

Del 30 de juny fins al 12 de juliol, professionals del CAP La Granadella van  instal·lar un punt de recollida de materials amb la finalitat de col·laborar en un projecte, que es va iniciar el proper 16 de juliol i va durar 10 dies, que l’organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) Alkaria durà a terme al Senegal. Es tracta d’un pla de cooperació per fer un casal d’estiu amb nens i nenes, i diverses  activitats de sensibilització amb les famílies, en especial amb les dones, al poblat de Bonconto, Velingara (Senegal).

Per tal d’organitzar el casal eren necessaris diversos materials, que es van recollir a partir de donacions, entre els quals hi ha: globus (normals i d’aigua), pintures per a la cara, tovalloletes, gomets, plastilina, gomes d’esborrar, cartolina de colors, fang, pintura de dits,  purpurina, cordes  i pilotes desinflades.

Hi havia punts de recollida d’aquests materials en diversos llocs, per tal de donar la màxima difusió i amplitud al projecte.

Els objectius del pla que l’ONGD Alkaria al Senegal són els següents:
- Treballar contra l’absentisme escolar.
- Proporcionar formació al professorat de la zona.
- Incidir en la problemàtica de la mutilació genital femenina.
- Promoure activitats de lleure i esport.

Alkaria és una ONGD catalana sense ànim de lucre, emmarcada en la cooperació internacional per al desenvolupament. L’associació ja té deu anys d’experiència, en què ha dut a terme diversos projectes de cooperació en països com ara el Marroc, el Senegal i el Perú. El Grup de Cooperació està format per set membres, entre els quals hi ha tres integrants del grup local de Lleida.

Podeu consultar més informació sobre Alkaria a l’enllaç següent: http://www.alkaria.org/




ELS INVESTIGADORS DE L’IRBLLEIDA CELEBREN LA SEVA TROBADA ANUAL DE RECERCA AL MONESTIR DE LES AVELLANES

Un any més, els investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) es van reunir en una trobada anual per compartir resultats i actualitzar projectes. Des d’investigadors predoctorals fins a investigadors consolidats de diferents àrees es troben al Monestir de les Avellanes durant dos dies, 18 i 19 de juliol, en el Retreat 2016.

El Retreat 2016 es desenvolupa en tres sessions de treball on els investigadors consolidats presenten resultats científics preliminars de projectes biomèdics en medicina respiratòria, neurocognició, neurociències, cures de salut, nefrologia o modelització matemàtica, entre d’altres.

Els investigadors predoctorals en formació també tenen un paper destacat en el Retreat 2016, en una sessió de pòsters científics paral·lela a les xerrades que compta amb 20 pòsters. Amb aquesta activitat, els investigadors més joves mostren els resultats del seu treball i aprofiten les jornades per debatre resultats amb investigadors consolidats. Entre els pòsters participants, es premien els tres de millor qualitat i impacte científic.

El Retreat és una iniciativa del Comitè de Docència d’IRBLleida per apropar investigadors de diferents àrees de recerca i que sorgeixin nous enfocaments i idees de treball innovadores. Aquest any, l’activitat es retransmet a través de la xarxa social Twitter amb l’etiqueta #retreat16.




GRÀCIES ARNAU!

El mes de setembre del any 2004 vam arribar i ens vam instal·lar a casa vostra sense que molts de vosaltres no entenguéssiu ben bé quina havia de ser la nostra tasca dins d’ ella.

Poc a poc, i al llarg d’aquests 12 anys, hem estat convivint amb vosaltres i ens hem sentit orgullosos de formar part, una petita part, d’un gran complex sanitari com és l’Arnau de Vilanova. Ara però, hem de dir adéu a les nostres instal·lacions dins d’aquesta casa que tan amablement ens va acollir.

El nostre Hospital de dia Miquel Martí i Pol se’ns ha quedat petit i per aquest motiu ens traslladem a  l'Av. Onze de Setembre, on a partir del mes d’octubre oferirem els nostres serveis dins el nou Centre de Neurorehabilitació M. Martí i Pol.

Canviem d’espai físic, però no canvia el nostre esperit i continuarem treballant pels malalts d’esclerosi múltiple, i altres malalties neurològiques, amb més espai, millor suport tècnic i amb la il·lusió de saber que el nou entorn ens permetrà dur a terme la nostra tasca amb més eficàcia i amb més comoditats i avantatges pels nostres pacients.

Però no volem ni podem marxar sense agrair  la col·laboració i l’afecte que hem trobat en tot el personal d’aquesta casa, i oferir-vos les nostres noves instal·lacions.

Moltes gràcies a tots.

Fundació Esclerosis Múltiple
Centre Neurohabilitador Miquel Martí i Pol


EL TRACTAMENT AMB PRESSIÓ POSITIVA CONTÍNUA NO EVITA PROBLEMES CARDIOVASCULARS EN PACIENTS AMB APNEA DEL SON

El tractament amb CPAP no contribueix a disminuir la probabilitat de patir problemes cardiovasculars greus en pacients amb apnea de son, segons un estudi internacional liderat a l’Estat per Olga Mediano (Hospital Universitari de Guadalajara) i Ferran Barbé (Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida), ambdós del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES).

Els dispositius de pressió positiva contínua en les vies respiratòries, Continuous Positive Airway Pressure (CPAP), són d’ús habitual per al tractament de l'apnea de son i funcionen insuflant aire a pressió a la via aèria a través d'una mascareta. Els investigadors participants en aquest estudi clínic, publicat a la revista The New England Journal of Medicine, han conclòs que en pacients amb síndrome d'apnea del son moderada o greu i amb malalties coronàries o cerebrovasculars el tractament amb dispositius CPAP no contribueix a evitar problemes cardiovasculars greus, com són les morts, l'infart de miocardi, l'ictus o l'hospitalització per angina inestable, la insuficiència cardíaca o l’atac isquèmic transitori. L'ús de dispositius CPAP, en canvi, sí que millora la qualitat de vida i l'estat d'ànim, i disminueix els roncs i la somnolència durant el dia.

En aquesta investigació liderada per R. Doug McEvoy, de la Universitat d’Adelaida (Austràlia), s’han analitzat 2.717 adults de diferents països i edats compreses entre els 45 i 75 anys amb apnea del son moderada o greu i malaltia coronària o cerebrovascular. Se’ls ha sotmès de manera aleatòria a tractament amb CPAP o només a l'aplicació de les mesures de seguiment habituals de la malaltia cardiovascular.

El Dr. Ferran Barbé, cap de servei de Medicina Respiratòria de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, investigador principal del Grup de Recerca Translacional en Medicina Respiratòria de l'IRBLleida, professor de la Universitat de Lleida i director científic del CIBERES, aposta per fer més estudis per establir definitivament el paper del tractament amb CPAP en la prevenció cardiovascular secundària en pacients amb apnea del son.

A l’Estat espanyol, l'estudi l’han finançat l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). Aquest treball ha estat coordinat a l’Estat espanyol per Olga Mediano, investigadora de l'Hospital de Guadalajara i del CIBERES. Han participat en el projecte altres hospitals com l’Hospital Parc Taulí (Sabadell), l’Hospital 12 de Octubre (Madrid) i l’Hospital de Vitòria (Vitòria).

L'apnea del son, que és la interrupció repetida de la respiració durant el son a causa de la manca d'oxigen, afecta aproximadament un 13% dels homes i un 6% de les dones i la seva prevalença s'ha incrementat en les últimes dues dècades, paral·lelament a l'augment de l'obesitat. Aquesta patologia es relaciona freqüentment amb un increment del risc de desenvolupar hipertensió i malaltia cardiovascular.


El Grup de Recerca Translacional en Medicina Respiratòria de l'IRBLleida. Assegut, al centre de la imatge, Ferran Barbé, investigador principal de l'IRBLleida.


Personal de recerca de la Unitat del Son de l'Hospital Universitari de Guadalajara. Asseguda, la  tercera començant per l'esquerra, Olga Mediano, investigadora del CIBERES.


JORNADA D’ACTUALITZACIÓ DEL SEM
Un any més el Servei d’Emergències Mèdiques organitza a l’Hospital Arnau la jornada d’actualització que, aquest cop, s’ha centrat en la gestió sanitària del SEM en un incident de múltiples víctimes (IMV).

En aquesta edició s’ha tractat temes com ara l’actuació dels CECOS davant les IMV, la logística que es desplega en aquest tipus d’incidències, les funcions sanitària que s’han de desenvolupar i el paper dels psicòlegs en els casos d’IMV.

La jornada, que es va poder seguir via streaming i via Twitter amb el compte @semlleida2016, va tenir lloc el passat 21 de setembre de 2016 a la Sala d’Actes de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.




LA RESIDÈNCIA LLEIDA-BALÀFIA VA CELEBRAR 10È ANIVERSARI SOTA EL LEMA ‘10 ANYS AMB TU’

El passat 1 de setembre es van iniciar els actes de celebració del 10è aniversari de la Residència i Centre de dia per a Gent Gran Lleida – Balàfia, gestionada per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (GSS).

Als jardins del centre va tenir lloc l’acte inaugural sota el lema 10 anys amb tu, conduït per la psicòloga del centre, Dàmaris Ribes. I amb una actuació musical a càrrec de la formació Rat Pack. Els actes de celebració estendran fins al 3 d’octubre per commemorar el Dia Internacional de les Persones Grans.






Publicitat



App CatSalut Respon