Candela Calle pren possessió del càrrec de directora gerent de l’ICS

La nova directora gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Candela Calle, ha pres possessió del càrrec, tot just l’endemà que el Govern hagi aprovat el seu nomenament. A primera hora del matí ha dut a terme el traspàs amb el fins ara director gerent, Pere Soley. A continuació David Elvira, president del Consell d’Administració de l’organització, li ha donat la benvinguda en un breu acte celebrat al vestíbul del Centre Corporatiu.

Candela Calle ha començat la seva intervenció posant en valor que “som persones que servim persones i interactuem amb persones. Tothom necessita ser escoltat i jo vull escoltar-vos. Perquè estic segura que totes les persones que sou aquí heu pensat com es pot millorar aquesta institució i com podem donar una assistència pública millor i de major qualitat”.La nova responsable de l’ICS ha explicat que es duran a terme actuacions per millorar la participació dels professionals, per comunicar què es fa en cada moment, per millorar les condicions laborals, la reducció de la precarietat i l’estabilitat laboral. En definitiva, per tot allò que té a veure amb fer de l’ICS una empresa saludable. En aquest context, Calle ha recordat que l’ICS disposa d’un nou Pla d’ordenació de recursos humans, recentment aprovat, que “té molt del que volem ser en aquesta nova etapa. És un pla fet gràcies al consens. I el consens parla de nosaltres, d’impulsar, d’aportar, de donar el màxim i de renunciar, a vegades, pel bé comú. També per com entenem la salut, com el benestar de totes i tots”.

La directora gerent ha remarcat que “el sistema ha de vetllar pel benestar dels pacients, però també dels professionals. I aquesta realitat sense vosaltres no serà possible. Per nosaltres no quedarà. Posarem totes les nostres forces per aconseguir-ho”.

Durant el seu discurs, Calle ha recordat “que no partim de zero. Hem fet moltes coses. Hem treballat molt per aconseguir que el sistema sanitari català sigui un model. No ens hem de tirar pedres al nostre terrat perquè gràcies al diàleg, al consens, a la feina, a l’excel·lència hem aconseguit coses. Seguim per aquest camí.”

“La nostra feina no és una feina qualsevol. La feina feta per tots aquells que esteu en aquest centre és important, com ho és la que fan als hospitals, a l’atenció primària, als laboratoris…  Volem la millor assistència pública i ens hem de posar al dia per estar a l’altura de les exigències del món actual i per posar les bases per al futur. Tenim la capacitat de fer-ho”, ha continuat Calle.

Candela Calle ha recordat que “som un cas d’èxit. Ho recullen els mitjans de comunicació, ho vénen a veure des de fora, ho premiem els entesos. I, el que és més important: ho reconeix la ciutadania, tal com reflecteixen les enquestes de satisfacció. No tinguem por de les avaluacions. Les necessitem”, ha conclòs.

Pel que fa al paper del Centre Corporatiu, la responsable de l’ICS ha remarcat “la necessitat de posar-nos a disposició de tot el territori, implementar plans de lideratge, donar més visibilitat a la infermeria, apoderar l’atenció primària, potenciar la gestió clínica i millorar la xarxa de coneixement”. També ha fet especial èmfasi a recordar que “gestionem diners públics, diners de tothom i, per això, la nostra màxima obligació és gestionar-los de forma eficient i equitativa, amb l’objectiu primer de fer de l’ICS una empresa sostenible”.

En les paraules de Candela Calle hi ha també la voluntat de treballar per reparar les desigualtats que han crescut els últims anys i de fer de l’equitat “la nostra bandera”. Com a metgessa, Calle ha dit que és hora de recuperar el somriure, però ha puntualitzat que “amb això no hi ha prou. Necessitem participació i transparència. El conseller Comín ha estat molt clar respecte de l’impuls d’aquestes accions des del Departament. No volem murs que no ens deixin veure’ns, els uns als altres. Fins i tot, quan no l’encertem, la humilitat, la transparència i l’alineació ens faran superar la situació d’una altra manera”.

Finalment, Calle ha apel·lat a la professionalitat i la generositat de totes les persones que treballen a l’ICS: “Compto amb les més de 38.000 persones que nodriu amb feina i vocació de servei aquesta institució. El vostre esforç, la vostra solidesa i la vostra entrega em donen la seguretat que aconseguirem fer un ICS en què tothom se senti a gust, un ICS amb els processos i els instruments més avançats, que sigui sostenible per a aquelles generacions que vénen darrere”.

Tot seguit, la nova directora gerent ha fet un recorregut per les diferents direccions corporatives per presentar-se i saludar personalment els professionals.

L’Arnau posa en marxa un projecte de localització de pacients al Servei d’Urgències

El passat 15 de març es va presentar a l’ Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida el projecte de localització de pacients i actius que ja funcionava  al Servei d’Urgències, des del 9 de març de 2016. MySphera és un projecte d’innovació tecnològica basat en la localització en temps real (Real Time Locating Systems [RTLS]) de persones i objectes, aplicat per a la millora de l’eficàcia de l’organització i la seguretat dels pacients i els professionals. MySphera es troba integrat a SAP.

Quan el pacient arriba a urgències i és admès passa pel triatge i és en aquest moment quan se li col·loca la polsera localitzadora (tag). A partir de llavors, la polsera envia una trama identificativa que reben les balises ubicades als diversos espais d’urgències i que reenvien al servidor, on s’executa l’algoritme de localització.

Les pantalles que hi ha a la l’àrea d’urgències (les pantalles ubicades a l’àrea de professionals) mostren la informació de localització i l’estat dels pacients en temps real. Així mateix, i seguint la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD), a les pantalles de les sales d’espera també es visualitza la localització dels pacients en temps real i la notificació dels canvis. Tot i això, els noms dels pacients figuren codificats.

El projecte MySphera es caracteritza per la identificació, la localització, el control de fluxos de treball (persones i equips relacionats amb el procés), la traçabilitat (registre del temps de persones i actius en diferents àrees de l’hospital i en els diferents estats del flux de treball) i la integració (capacitat d’integració per  comunicar-se amb una àmplia gamma d’aplicacions a través d’interfícies estàndards).

El dispositiu tag és petit, es col·loca als pacients com una polsera i se’ls treu un cop reben l’alta. Té un cost baix, és personal i intransferible, es pot mullar i compleix les normes dels entorns sanitaris perquè és estèril i es pot reutilitzar.

Amb la posada en marxa d’aquest projecte pioner a Catalunya, el Servei d’Urgències de l’Arnau pretén aconseguir seguretat clínica en l’atenció, mitjançant la identificació automàtica; millorar l’eficiència, la gestió i la satisfacció dels pacients i els seus familiars amb l’accés a la informació en temps real a través de les pantalles i apostar per l’operativitat diària i la satisfacció de pacients i professionals.

Elvira Fernández Giráldez és nomenada directora de l’IRBLleida

El passat 15 de desembre el Patronat de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) va decidir nomenar la doctora Elvira Fernández directora de l'Institut per als propers quatre anys.

El Patronat va valorar l'experiència en recerca de la doctora Fernández, així com la seva destacada tasca assistencial al capdavant del Servei de Nefrologia de l’HUAV, com a mèrits per rebre l'encàrrec d’impulsar la nova etapa de l'Institut després del fructífer període liderat pel doctor Xavier Matias-Guiu.

La nova Direcció té com a reptes immediats la renovació de l'acreditació de l’IRBLleida com a institut d'investigació sanitària reconegut per l'Instituto de Salud Carlos III, el lideratge de projectes europeus i la captació de talent que permeti assegurar el futur de la institució.

Elvira Fernández Giráldez

Natural de Cadis, va llicenciar-se en medicina l’any 1972 a la Universitat de Cadis per, posteriorment, especialitzar-se en l’àrea de nefrologia a l’Hospital Clínic de Barcelona l’any 1981. Va ser l’any 1988 que va iniciar la seva trajectòria al Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV). Va ser cap de secció l’any 1993 i cap de servei des de l’any 1997 fins ara. L’any 1991 va doctorar-se a la Universitat de Lleida (UdL).

La Dra. Fernández compagina la seva tasca assistencial amb la docència com a professora titular de Facultat de Medicina a la UdL i amb la recerca translacional a l’IRBLleida, al capdavant del Grup de Recerca consolidat de Nefrologia Experimental de l’IRBLleida.

Actualment, és també membre de la Societat Espanyola de Nefrologia, de la qual és secretària de la Junta Directa, i és membre del Comitè Científic Intern de l’IRBLleida des de 2004.  La seva àrea d'interès en recerca són les alteracions del metabolisme mineral i la patologia vascular del malalt renal. Dirigeix una àrea d'investigació de recerca translacional centrada en el paper vascular de la vitamina D i els mecanismes moleculars implicats, i una altra àrea de recerca clínica que desenvolupa la seva activitat en la Unitat de Detecció i Tractament de les Malalties Aterotrombòtiques a l’HUAV (UDETMA).  Ha escrit més de 150 articles en revistes de prestigi nacional i internacional, ha dirigit catorze tesis doctorals i ha participat en diversos projectes de recerca.

Presa de possessió de la nova directora de l’IRB Lleida, Dra. Elvira Fernández Giráldez

El 3 de febrer de 2016, va tenir lloc l’acte de presa de possessió de la nova directora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida), Dra. Elvira Fernández Giráldez. L’acte va comptar amb la presència del Magnífic Sr. Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida; Sr. Josep Pifarré, director dels Serveis Territorials del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a Lleida; Sr. Jaume Capdevila, gerent territorial de l’ Institut Català de Salut a Lleida, i Sr. Jesús Fernández Crespo, director del Instituto de Salud Carlos III de Madrid.
El director de l’Instituto Carlos III de Madrid va oferir una conferència als assistents amb el títol de “Politica del Instituto de Salud Carlos III en relación a los Institutos de Investigación Sanitaria”
L’acte es va tancar amb el reconeixement al Dr. Xavier Matias-Guiu per tots aquests anys per part del rector i de tots els assistents.

Més de 100 professionals a les segones jornades d’actualització en infermeria de l’Hospital Comarcal del Pallars a Tremp

El 7 d’abril, van tenir lloc les II Jornades d’Actualització en Infermeria de l’Hospital Comarcal del Pallars (HCP), gestionat per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), a l’Epicentre del Consell Comarcal del Pallars Jussà a Tremp. Les Jornades, organitzades pel Grup de treball d’infermeria de l’HCP, van ser un èxit d’assistència amb 109 inscrits, professionals dels diferents àmbits assistencials i la presentació de 19 comunicacions en format de pòster.

La inauguració va anar a càrrec de l’alcalde de Tremp, Joan Ubach; del president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constante Aranda; i del director Assistencial de l’HCP, Dr. Jordi Serra. La conferència inaugural la va impartir la Dra. Ester Busquets, responsable del Departament d’Infermeria de l’Institut Borja de Bioètica-URL, amb el títol L’ètica de tenir cura a partir de la novel·la “La mort d’Ivan Ilitx”.

El programa va incloure 8 comunicacions, on es van abordar temes com la fisioteràpia respiratòria, l’ús de bi-pap, el dol, la preparació d’unitats per hemotransfusió, la intervenció d’infermeria en l’embaràs ectòpic, la inversió uterina, l’índex turmell braç i l’ús d’ecografia en la revisió de fístules arterio-venoses.

Després de l’excel·lent rebuda de la primera edició, les II Jornades van esdevenir un lloc de reflexió i d’intercanvi de coneixement, punt de partida per buscar i facilitar més espais de trobada entre els professionals dels diferents serveis del centre, de tot GSS i d’altres nivells assistencials. 

Un projecte europeu de l’IRBLleida desenvolupa una pàgina web per endarrerir el risc de deteriorament cognitiu de les persones majors de 65 anys

Un projecte de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida), en col·laboració amb d’altres grups europeus, desenvolupa una pàgina web amb l’objectiu d’endarrerir el risc de deteriorament cognitiu de les persones grans. Amb el nom de “Projecte COME (My Caregiver and Me)”, el Grup de Recerca de Cures de la Salut (GRECS) de l’IRBLleida, dirigit per la Dra. Montserrat Gea i el Dr. Joan Blanco de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UdL, desenvolupa el seu tercer projecte europeu, en aquest cas liderat a Lleida per la Dra. Carmen Nuin, professora de la UdL, la qual en col·laboració amb altres investigadors de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida i de Gestió de Serveis Sanitaris ha posat en marxa aquest estudi recentment.

El projecte, que està coordinat a Europa per Hi Iberia i que també està format per grups d’investigadors que es dediquen al mateix projecte en altres països com ara els Països Baixos, Hongria o Suïssa, té el finançament europeu a través del programa Ambient Assisted Living (AAL). El pressupost del projecte és de 1.697.169 €  i està previst que finalitzi el desembre de l’any 2018.

L’estudi utilitza ginys existents al mercat, com ara els telèfons intel·ligents, per monitorar les persones majors de 65 anys sense deteriorament cognitiu, o que no el tenen diagnosticat. Gràcies a la informació obtinguda es podran valorar les necessitats d’aquestes persones i ajudar-les a portar una vida més saludable per endarrerir el deteriorament cognitiu mitjançant l’activitat física i la interacció social, entre d’altres mesures. A més, també es pretén aconseguir que les persones grans siguin més independents  i, a la vegada, que també ho siguin els seus cuidadors.

L’estudi ha començat aquest mes de gener amb la primera fase del projecte que consisteix en una sèrie de 20 entrevistes a persones de 65 a 75 anys i a cuidadors formals i informals. La següent fase se centrarà en grups focals, reunions de diferents usuaris per compartir en directe opinions. Amb la informació obtinguda, es coneixeran quines són les necessitats dels usuaris de primera mà i després es crearà la plataforma web on es recolliran aquestes informacions, objectiu final del projecte COME (codi oficial nacional AC14/00027 i codi oficial internacional AAL-2014-127). La intenció és que aquests usuaris puguin aportar millores en temps real a la construcció de la plataforma, a través dels seus comentaris i impressions. La pàgina web final serà un recull d’aquestes informacions.

“L’edat de jubilació, els 65 anys, és un dels punts d’inflexió més important per a les persones”, per aquest motiu s’han escollit persones a partir d’aquesta edat”, explica Roland Pastells, tècnic de desenvolupament del Programa

Programa AAL
El Programa AAL (2014-2020) d’investigació i desenvolupament  està basat en l’article 185 i 188 del Tractat de funcionament de la Unió Europea i s’engloba dins del Programa Horizon 2020.  L’objectiu del Programa és millorar la qualitat de vida de les persones grans mitjançant el desenvolupament i l’ús de solucions innovadores sostenibles, basades en les tecnologies de la informació i la comunicació i que realment responguin a les seves necessitats des d’un punt de vista multidisciplinari.

Investigadors del projecte COME. D’esquerra a dreta, Albert Bigordà Sagué, Luis Mambrona Girón, Joan Torres Puig-Gros, Maria Dolores Gómez García, Roland Pastells Peiró i Carme Nuin Orrio. (Font: Grup GRECS)

Prop de 240 participants en la XVI Jornada d’actualització sobre Factors de Risc de la Malaltia Vascular

El dia 20 de febrer de 9 a 14 hores, prop de 240 professionals de la salut van assistir a la XVI Jornada d’actualització sobre Factors de Risc de la Malaltia Vascular, organitzada per Lleida-HTA, unitat de referència centrada en la hipertensió arterial, un dels factors de risc de les malalties cardiovasculars, i formada per la Unitat de Factors de Risc Cardiovascular de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida (HUSM), gestionat per Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), la Unitat de Detecció i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA) i l’Atenció Primària a través del CAP Mollerussa.

La jornada, celebrada a l’aula magna del Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida, va comptar amb conferències de la Dra. Àngels Betriu, coordinadora de la unitat UDETMA; el Dr. Dídac Mauricio, cap del Departament d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (CIBERDEM, Hospital Germans Trias i Pujol); i el Dr. Gerard Torres, cap de secció de Medicina Interna i coordinador de la Unitat de Factors de Risc Cardiovascular de l’Hospital Santa Maria ( GSS)

La Dra. Àngels Betriu va presentar les primeres dades del projecte ILERVAS (el Bus de la Salut) de la unitat UDETMA, de les quals va destacar que un 65,4% de les 2.118 persones que s’han sotmès a les proves preventives que ha realitzat el Bus de la Salut des de gener a setembre de 2015 han descobert algun tipus de malaltia ateromatosa, és a dir, la disminució del calibre de les arteries per l’acumulació de plaques de greix.

Betriu va explicar que, no obstant això, només una vintena de persones van haver de ser derivades a un especialista hospitalari per malaltia arterial severa, la qual cosa significa que en la majoria dels casos aquestes proves han estat preventives i els pacients han estat derivats al servei d’Atenció Primària per fer un seguiment i evitar que la situació arribi a situacions greus.

Les proves realitzades al Bus de la Salut també han permès detectar malalties vasculars i renals ocultes, així com persones que tenien hipertensió, diabetis, colesterol o un excés d’àcid úric i no ho sabien.

La Diputació de Lleida i la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la UDETMA, van posar en marxa el Bus de la Salut al gener de 2015. Es tracta d’un estudi científic pioner a Catalunya que permetrà realitzar en 3 anys proves a 9.000 lleidatans amb risc de patir una malaltia cardiovascular o renal.

En la conferència sobre Diabesitat, el Dr. Dídac Mauricio va parlar sobre la relació de la diabetis i la malaltia ateromatosa, quins aspectes de la diabetis, tant del tipus I com II, provoquen l'ateromatosi més accelerada, i dels efectes/impacte dels medicaments per baixar la glucèmia en la malaltia ateromatosa.

Per la seva banda, el Dr. Gerard Torres, membre de l’organització de la jornada, va destacar “el treball conjunt i coordinat entre l’Atenció Primària, l’especialitzada i la recerca en l’estudi i tractament de la malaltia vascular, fent possible una aproximació des de tots els vessants per millorar la prevenció, la detecció precoç i l’atenció als pacients”. I ha afegit que “les elevades xifres d’inscripcions d’enguany posen de manifest que aquesta jornada es consolida a les Terres de Ponent com un fòrum per a la formació continuada i el debat científic en risc cardiovascular”.

Un altre dels aspectes que es van tractar a la jornada és l’abordatge de la hipertensió, amb un debat sobre l’estudi SPRINT, els resultats del qual recuperen el debat entre els experts en el camp de la hipertensió sobre quin ha de ser l’objectiu de pressió arterial en els pacients hipertensos, i en quin tipus de pacients els beneficis a llarg termini d’una major intensitat del tractament farmacològic superen els riscos associats a la pròpia medicació.

Es van realiza tallers sobre diabetis, dietètica, activitat física, ecografia arterial, ecocardiografia V-scan i AMP-BP control.

La jornada, va comptar amb la col·laboració de professionals de diferents àmbits com l’Atenció Primària, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV), la Universitat de Lleida i el patrocini de la Societat Catalana d’Hipertensió Arterial, és un fòrum anual per a la formació continuada, el debat i l’exposició dels treballs en risc cardiovascular, la primera causa de mortalitat a la societat occidental.

“El Bus de la Salut”

Prop de 600 persones procedents d’Atenció Primària amb factors de risc i dins la franja d’edat de 45 a 70 anys s’han realitzat proves de diagnòstic precoç de malalties cardiovasculars i renals a ‘El Bus de la Salut’ durant el 2016. Avui 14 de març, Dia Europeu per a la Prevenció del Risc Cardiovascular, recordem que el projecte mèdic ‘El Bus de la Salut,’ estudi de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida), permetrà convertir la demarcació de Lleida en una província pionera en la prevenció cardiovascular i renal. 

‘El Bus de la Salut’ va començar al gener de 2015 el seu recorregut per la demarcació. L’any 2015, 2.776 persones que van passar per l’autobús, de les qual el 65% presentaven malaltia ateromatosa (greix a les artèries) oculta i  el 20% malaltia renal oculta. L’any 2016, el bus visitarà 40 municipis de la demarcació de Lleida. A més, enguany el bus va acompanyat d’una caravana on es realitzen més proves de prevenció cardiovascular i renal. Precisament aquest mes de març s’ha incorporat al projecte la realització d’una altra prova no invasiva (amb un aparell es veu l’autofluorescència de la pell a l’avantbraç) per analitzar la càrrega de sucres i proteïnes a la pell i la seva relació amb el risc cardiovascular. Al voltant d’unes 2.700 persones d’Assistència Primària amb factors de risc cardiovasculars passaran pel bus l’any 2016.

Calendari ‘El Bus de la Salut’:

• Març: Oliana, Organyà, Artesa de Lleida, Juneda, Artesa de Segre
• Abril: la Seu d’Urgell, Bellpuig, el Pont de Suert, Lleida
• Maig: Vielha, Almenar, Alfarràs, Torrefarrera, Alguaire, Lleida
• Juny: Lleida, Sort, Tremp, Solsona, les Borges Blanques
• Juliol: Cervera, Mollerussa, la Seu d’Urgell, Alcoletge, les Borges Blanques
• Setembre: la Pobla de Segur, Bell-lloc, Agramunt, Bellver de Cerdanya, Alcarràs
• Octubre: el Pont de Suert, Torregrossa, la Granadella, Alfés, Solsona, Ponts, Gimenells
• Novembre: Almacelles, Alpicat, Seròs, Tàrrega, Alcarràs
• Desembre: Albatàrrec, Puigvert de Lleida, Balaguer, Maials

Les persones d’Atenció Primària amb factors de risc i dins la franja d’edat de 45 a 70 anys són citades de manera aleatòria per realitzar un circuit amb proves indolores i sense cap efecte secundari que requereixen uns 60 minuts per individu. En el cas d’una persona, que compleixi requisits, interessada en fer-se les proves i no seleccionada, pot fer-se les proves a la unitat UDETMA, al CAP de les Borges Blanques i al CAP Cappont de Lleida.

La Diputació de Lleida, la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA) volen convertir Lleida en una província pionera en la prevenció de les malalties cardiovasculars i renals, modificar els hàbits poc saludables de la població i sensibilitzar la població sobre la importància social de la donació d'òrgans.

Les proves s’inicien amb una entrevista per conèixer l’estil de vida i els hàbits alimentaris, una espirometria, unes enquestes de son diürna i la prova d’autofluorescència. També es recull una mostra de sang i d’orina per guardar en un biobanc per a futurs estudis, així mateix s’extreu una mostra sanguínia punxant el dit i una petita mostra d’orina (el bus disposa de un bany), per saber com funcionen els ronyons, quin és el nivell de colesterol i altres paràmetres. Mitjançant una ecografia (com les que es fan a l’embaràs) es visualitza l’estat de les artèries caròtides (situades al coll), femorals (situades als engonals) i també les del cervell (ecografia transcraneal). Els resultats de les proves efectuades queden registrades a l’historial clínic del pacient i el seu metge de família determinarà les modificacions d’estil de vida o de tractament a nivell individualitzat i segons els resultats. 

Un 40% dels accidents de treball que causen baixa als treballadors de l’ICS són per accidents in itinere

Els accidents in itinere, és a dir, aquells que tenen lloc en el trajecte d’anada o de tornada a la feina, suposen més del 13% del total d’accidents de treball patits pels treballadors i treballadores de l’Institut Català de la Salut (ICS). Segons dades del 2010, dels 370 accidents in itinere que es van produir durant l’any, 318 van causar baixa mèdica. Això suposa un 40% del total dels accidents amb baixa ocorreguts a l’ICS.

En relació amb el gènere s’observa que els accidents in itinere es produeixen en major mesura entre les dones; així, 10 de cada 1.000 dones de l’ICS s’accidenten, mentre que en els homes aquesta relació és de 6 de cada 1.000.

Respecte els motius d’aquests accidents in itinere, la major incidència la trobem amb els sinistres que tenen els treballadors mentre caminen, un 42% del total; un 34% per accidents de trànsit en cotxe i un 14% per accidents en moto. Els números es redueixen significativament quant a accidents en transport públic, amb prou feines un 5% del total.

Unes xifres que augmenten any rere any i amb unes conseqüències evidents ja que la durada mitjana de la baixa d’una persona que ha patit un accident in itinere és de 40 dies, mentre que en els accidents per altres causes, la durada mitjana és de 26 dies de baixa laboral.

En aquest context i amb la voluntat de sensibilitzar els professionals i potenciar la formació en educació viària, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l’ICS ha editat un fullet informatiu on es donen les claus per desenvolupar una seguretat viària adequada. En aquest document es recullen tota una sèrie de consells sobre la prevenció dels accidents de trànsit o la minimització dels seus efectes, especialment per a la vida i la salut de les persones. L’objectiu no és altre que incorporar la cultura de la seguretat viària entre les treballadores i els treballadors de l’organització.