El Govern nomena Candela Calle directora gerent de l'ICS

Fins ara ha estat directora general de l'Institut Català d'Oncologia, així com membre de diversos patronats i comissions.

El Govern va aprovar  el passat dia 15 de març  el nomenament de Candela Calle com a nova directora gerent de l'ICS en substitució de Pere Soley.
Nascuda a Barcelona el 1960, és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i diplomada en Alta Direcció d'Empreses per ESADE.

Fins ara ha estat directora general de l'Institut Català d'Oncologia, així com membre de diversos patronats i comissions. És professora i membre de la Comissió Docent del Màster de Gestió Sanitària de la Universitat Internacional de Catalunya.

Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat directora de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, subdirectora de Gestió Clínica i Mèdica a l'Hospital de Sant Pau i directora executiva dels serveis sociosanitaris de la Corporació Sanitària Parc Taulí, entre d'altres càrrecs.

També ha participat en nombrosos congressos i ponències i és autora de múltiples publicacions.

Jordi Cortada és nomenat gerent de la Regió Sanitària de Lleida, Alt Pirineu i Aran

El Servei Català de la Salut va acabant de configurar el seu nou equip directiu i, en l’àmbit territorial, ha nomenat nou gerent per a la Regió Sanitària de Lleida, Alt Pirineu i Aran.

Es tracta de Jordi Cortada Echauz, Doctor Excel·lent Cum Laude en Ginecologia Reproductiva per la Univeristat Autònoma de Barcelona (UAB), Màster en Ciències de la Infermeria per la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Màster en Gestió de Serveis Sanitaris per EADA-UAB i Graduat en Infermeria per la UAB.

Format en embriologia al Hull IVF Unit, al Regne Unit, ha treballat al Kingston Hospital (Regne Unit), a l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona i a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. També ha exercit al Centre de Reproducció de Lleida FIV Lleida.

A més, és vocal del Consell d’Administració de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) i membre de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), de la European Society of Human Reproduction and Embryology (ESHRE) i del Nursing and Midwifery Council (NMC).

Presa de possessió de la nova directora de l’IRB Lleida, Dra. Elvira Fernández Giráldez

El dia 3 de febrer de 2016 va tenir lloc l’acte de presa de possessió de la nova directora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida), Dra. Elvira Fernández Giráldez. L’acte va comptar amb la presència del Magnífic Sr. Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida; Sr. Josep Pifarré, director dels Serveis Territorials del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a Lleida; Sr. Jaume Capdevila, gerent territorial de l’Institut Català de Salut a Lleida, i Sr. Jesús Fernández Crespo, director del Instituto de Salud Carlos III de Madrid.

L’Oncolliga fa el lliurament, un any més, de dos xecs per poder adquirir nou equipament mèdic contra el càncer

L’acte va tenir lloc el passat 4 de febrer de 2016, a la sala d’actes de l’Arnau

La Fundació Oncolliga Lleida, en el marc de la campanya Una flor per a un projecte va recollir l’any passat 30.000 € que, entre d’altres inversions, destina a la lluita contra el càncer, ja sigui en investigació o en equipaments per diagnosticar-lo o tractar-lo.

En aquesta ocasió la donació ha permès adquirir un electrocoagulador d’argó plasma per al Servei de Pneumologia, valorat en 22.000 €, i una torre d’endoscòpia digestiva, valorada en 38.000 €, dels quals l’Oncolliga n’ha aportat 12.000 €. El primer garanteix un abordatge dels tumors bronquials que evita hemorràgies; el segon, complementa el cribratge del càncer de còlon rectal.

L’acte de lliurament es va celebrar a l’Arnau, amb la presència del delegat de salut, la directora de centre i els responsables dels serveis de Pneumologia i Aparell Digestiu de l’Arnau, els doctors Barbé i Reñé, a més de voluntaris i  responsables de l’Oncolliga a les comarques de Lleida.

L’Oncolliga és una fundació destinada a l’atenció psicosocial de les persones diagnosticades d’una malaltia oncològica i de la seva família durant tot el procés de la malaltia, alhora que realitza activitats de divulgació.

La Unitat de Suport Vital Avançat de Tàrrega compleix 15 anys

Ja fa quinze anys que la Unitat de Suport Avançat de Tàrrega dóna servei a la comarca de l’Urgell, la Segarra, part del Pla d’Urgell i de la Noguera i la Conca de Barberà. Des de l’any 2011, també dóna suport a l’atenció continuada del CAP Tàrrega. La Unitat, que va obrir les seves portes el 20 de novembre de 2000, està formada per un equip de quatre tècnics, cinc professionals d’infermeria i cinc de medicina, a més d’altres professionals que hi col·laboren.

Des de la seva creació, la Unitat ha sofert canvis i millores. Inicialment, utilitzava només un vehicle que no disposava de llitera de transport. Més endavant es va dotar d’un vehicle amb llitera i, actualment, disposa d’una ambulància equipada amb tecnologia avançada com ara navegador, aparells d’electromedicina d’última generació, cardiocompressor per a compressions toràciques (que permet atendre pacients amb aturada cardiorespiratòria) i altres eines que possibiliten que els professionals prestin una atenció completa als pacients.

La Unitat de Suport Vital Avançat de Tàrrega atén diverses patologies (accidents de trànsit, accidents laborals i esportius, incendis, insuficiències respiratòries, infarts, ictus...) i fa una mitjana de quatre serveis d’emergència diaris.

El principal objectiu d’aquesta Unitat és l’estabilització dels pacients per poder-los traslladar amb les millors condicions possibles a l’hospital de referència. Per això, pot activar diversos codis i disposa de protocols d’actuació. En el cas d’atendre un pacient traumàtic, es posa en marxa el Codi PPT que permet alertar l’hospital sobre el tipus d’accident, l’estat hemodinàmic, la zona del cos afectada i el temps d’arribada. En relació amb altres patologies l’evolució de les quals depèn del temps d’atenció (com ara l’ictus o la síndrome coronària aguda), pot activar  els codis ictus i IAM, respectivament, que permeten avisar l’hospital de destí perquè preparin l’actuació prèviament. A més, també disposen d’altres codis d’actuació com ara el Codi suïcidi i el Codi sèpsia.

A més, la Unitat també participa de forma activa en la formació continuada dels equips d’atenció primària de la zona d’influència.

Història del CEIC Lleida: constitució i evolució

A Lleida, hem celebrat el 20è aniversari de la creació del Comitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC), fet que hem aprofitat per fer un breu repàs històric de l’evolució de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) i de l’evolució de la recerca a Lleida, que han estat paral·leles.

Quan repassava aquesta època em semblava impossible que poguéssim estar com estàvem. I això que ja havíem millorat molt des de l’any 1977, quan vam aterrar al que era l’Hospital General Moscardó, de la Seguretat Social de Lleida, uns quants metges que havíem acabat la residència en hospitals acreditats i que vam guanyar places d’adjunts. Ens vam trobar amb un hospital que era semblant a una clínica privada, sols un exemple: el Servei d’Urgències era una única habitació amb un metge intern sol de guàrdia per als malalts interns i externs. No hi havia residents i només el Servei de Medicina Interna portava uns pocs anys jerarquitzat, els altres eren “de contingent”, i es van jerarquitzar quan vam arribar nosaltres. I, d’això, fa tan sols 38 anys.

Els joves especialistes recent arribats, sense aturar-nos, vam anar pressionant l’Administració de l’Hospital i vam anar aconseguint, a poc a poc, que s’assemblés una mica als nostres hospitals d’origen. Evidentment, que no s’hi havia fet recerca ni publicat en revistes cap treball dels altres serveis, fora del de Medicina Interna. La recerca que es feia era clínica, autoregulada pels metges sense demanar cap permís, i la seva qualitat depenia de qui la volia fer. Si s’aconseguia publicar un treball en una revista espanyola, això ja era un èxit.
Fruit d’uns cursos anuals de bioètica que encara es fan a la Facultat de Medicina, que van començar el 1986 i que estaven codirigits pel Dr. Francesc Abel de l’Institut Borja de Bioètica (el bioeticista europeu que va introduir els comitès d’ètica assistencial al nostre país), vam anar insistint a demanar que es creés al nostre Hospital i a Lleida un comitè d’ètica.

Finalment, va ser autoritzat per un director mèdic una mica sensibilitzat amb la qüestió. Vam constituir un grup que vam anomenar Comitè de Bioètica, que s’encarregava tant de l’ètica clínica com de l’ètica de la recerca: un comitè mixt. Agafàvem, de grans hospitals de Barcelona, les normes de funcionament pel que fa a l’estudi dels protocols de recerca.

Molt ens va costar que aflorés part de la poca recerca clínica que es feia al ja anomenat Arnau de Vilanova, que era subterrània. La que era finançada per laboratoris, la podíem considerar (en el millor dels casos) formada per assajos tipus IV. Els serveis centrals de l’Hospital: Laboratori, Farmàcia i Raigs X, els teníem d’aliats per aconseguir disminuir el nombre de proves i racionalitzar més els medicaments de l’Hospital.

Pocs anys després va publicar-se a l’Estat espanyol i a Catalunya legislació respecte a la recerca clínica i als CEIC: la Llei del medicament, la Llei 25/1990, de 20 de desembre, que obliga a l’existència dels CEIC si es vol fer recerca clínica, l’Ordre d’acreditació dels CEIC de Catalunya, de 26 d’octubre de 1992, i l’RD 561/1993, de requisits per a la realització d’assajos clínics amb medicaments a Catalunya, que obliga que siguin aprovats pels CEIC. A Catalunya, a més, va sortir l’Ordre de constitució de comitès d’ètica assistencial. Aleshores, vam pressionar l’administració per tal que es poguessin constituir al nostre Hospital els dos comitès. Vam ser agosarats i els vam demanar per a tota la Regió Sanitària de Lleida. Aquest fet va retardar-ne l’aprovació.

A partir d’aleshores, l’aflorament de la recerca submergida es va fer més ràpid, amb el suport de la Direcció de l’Hospital atès que es posava de relleu el perill de ser denunciats si se seguia fent, ja que ara hi havia una legislació clara respecte d’aquesta matèria. Els metges que volien fer assajos clínics havien de demanar el vistiplau a un CEIC de fora de Lleida. Creia recordar que era el de l’Hospital Mútua de Terrassa, que en tenia un, però gràcies a la nostra secretària, Montse Solanillas, he aconseguit l’escrit original que ens vincula al CEIC de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Pel que fa a demanar l’acreditació d’un CEIC, teníem un escull molt difícil de superar. La Llei exigia, i exigeix encara, que hi hagi almenys un farmacòleg clínic. I així ho vam demanar al gerent de l’Hospital. Primer, que es creés el servei al nostre hospital: resposta rotundament negativa, ja que costava diners. Després que es contractés per hores un farmacòleg clínic que vingués al nostre Hospital, a les reunions del CEIC. Això darrer va ser acceptat pel gerent, que ens va dir que ens espaviléssim a buscar-lo.

He de dir que, aleshores, el món dels farmacòlegs clínics era molt tancat. Poques places MIR i, per tant, pocs farmacòlegs clínics. Com que som de l’ICS, vam trucar als nostres germans grans dels hospitals de Barcelona. Una fundació ens va fer una proposta que costava a l’Hospital més d’un milió de pessetes, per assistir a sis reunions l’any. Ens va semblar una barbaritat, però la vam passar al gerent, el qual, lògicament, va rebutjar-la de comú acord amb nosaltres.

Per no allargar-me, us diré que per fi vam trobar un farmacòleg clínic, bon professional i bona persona, el Dr. Joan Costa i Pagès, que treballava d’adjunt a Can Ruti. No sé què el va fer acceptar, potser li vam fer pena. Gràcies a ell vam poder complir els requisits oficials i el gerent, el Dr. Emilià Astudillova, va poder demanar l’acreditació, la qual ens va arribar el 7 d’octubre de 1994, dos anys després de la publicació del Decret. L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha d’estar permanentment agraït al Dr. Costa.

Em van escollir a mi de president. Vam fer el reglament intern. Ens anàvem reunint cada mes o dos mesos i, a poc a poc, anaven augmentant el nombre d’assajos clínics a avaluar, gràcies a alguns dels especialistes de l’Hospital que tenien contactes amb companys d’altres hospitals i que són bons investigadors. L’existència del CEIC al nostre hospital va facilitar la qüestió atès que era un fet que també ens donava prestigi davant els laboratoris. Teníem molta llibertat, esmenàvem molts fulls de consentiment informat i alguns protocols, encara que fossin internacionals. Vam posar als laboratoris un preu per la tasca d’avaluar els projectes i vam pactar amb el gerent que els diners que recollíssim estarien gestionats pel CEIC.

Una de les queixes dels laboratoris era el retard en l’aprovació dels protocols per part de molts CEIC. Nosaltres érem tan diligents com podíem, i això els agradava.

El 7 de març de 1996 vam perdre la Clínica Aliança i el 7 d’octubre del mateix any l’atenció primària de Lleida, en constituir-se a Barcelona comitès específics. Vam decidir crear, amb aquests diners que cobràvem per la revisió als laboratoris, uns premis de recerca del CEIC, per finançar projectes de recerca clínica interessants per als malalts i no finançats per la indústria. Van tenir èxit.

La recerca a l’HUAV va anar creixent, a poc a poc. Un fet positiu va ser aconseguir que es contractés unes hores el Dr. Xavier Gómez, professor de la Universitat de Lleida, per crear una oficina d’ajut a la metodologia i l’estadística. El fet d’anar ajuntant professors investigadors del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la UdL i de començar a interessar-los a fer recerca comuna amb els clínics va ser un esperó. L’impuls i el salt quantitatiu va ser la creació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, (IRBL) i el nomenament com a director del catedràtic d’anatomia patològica, membre del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques i, aleshores, cap de secció de l’Hospital, el Dr. Xavier Matías Guiu.

Els membres del CEIC es van anar renovant periòdicament i la seva feina va anar augmentant progressivament. La Universitat de Lleida va construir un edifici de 4.000 m2 al costat de l’Hospital, on es van traslladar els investigadors bàsics, cosa que va incrementar la relació entre clínics i bàsics.

El 17 de setembre de 2003 va canviar el president, va ocupar el càrrec el Dr. Juan Antonio Schoenenberger. El CEIC ha seguit fent la seva feina i la recerca clínica a l’Hospital, tant la bàsica com la traslacional, ha anat creixent constantment. El reconeixement més important va ser l’acreditació de l’IRBL per l’Institut de Salut Carlos III fa dos anys. Avui, el nombre de publicacions és alt i la seva eficiència —la relació cost/publicacions: (IF i índex H)— és de les millors. El nou edifici de recerca de 4.000 m2 que s’està construint permetrà que més investigadors vinguin a Lleida, i això incrementarà el rendiment i la recerca a Catalunya que es fa a Lleida.

Em deixo moltes coses per exposar. Sols vull agrair a tots els membres del CEIC d’aquella etapa i a tots els metges investigadors i als seus col·laboradors, així com a l’administració, la seva col·laboració, sense la qual no hagués estat possible ni la constitució del CEIC ni la seva evolució fins avui, que podem celebrar-ne el 20è aniversari.

Dr. Joan Viñas Salas

“El Bus de la Salut” comença el recorregut de l’any 2016 per Cervera

Els propers 12 mesos, el bus visitarà 40 municipis de la demarcació de Lleida. A més, enguany el bus va acompanyat d’una caravana on es realitzen més proves de prevenció cardiovascular i renal. Al voltant d’unes 3.000 persones d’Assistència Primària amb factors de risc cardiovasculars passaran pel bus l’any 2016.

Les persones d’Atenció Primària amb factors de risc i dins la franja d’edat de 40 a 70 anys són citades de manera aleatòria per realitzar un circuit amb proves indolores i sense cap efecte secundari que requereixen uns 60 minuts per individu. En el cas d’una persona, que compleixi requisits, interessada en fer-se les proves i no seleccionada, pot fer-se les proves a la unitat UDETMA, al CAP de les Borges Blanques i al CAP Cappont de Lleida.

El “Bus de la salut” continuarà el seu recorregut durant l’any 2016 i cada mes es desplaçarà a diferents municipis, seguint el següent calendari:

• Gener: Cervera, Mollerussa, les Borges Blanques
• Febrer: Balaguer, Tàrrega, Guissona, Tremp, Almacelles
• Març: Sort, Oliana, Artesa de Lleida, Juneda, Artesa de Segre
• Abril: la Seu d’Urgell, Bellpuig, el Pont de Suert, Lleida
• Maig: Vielha, Almenar, Alfarràs, Agramunt, Torrefarrera, Alguaire, Vielha, Lleida
• Juny: Lleida, Sort, Tremp, Solsona, les Borges Blanques
• Juliol: Cervera, Mollerussa, la Seu d’Urgell, Alcoletge, les Borges Blanques
• Setembre: la Pobla de Segur, Bell-lloc, Agramunt, Bellver de Cerdanya, Alcarràs
• Octubre: el Pont de Suert, Torregrossa, la Granadella, Alfés, Solsona, Ponts, Gimenells
• Novembre: Almacelles, Alpicat, Seròs, Tàrrega, Alcarràs
• Desembre: Albatàrrec, Puigvert de Lleida, Balaguer, Maials

La Diputació de Lleida, la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA) de l’IRB Lleida volen convertir Lleida en una província pionera en la prevenció de les malalties cardiovasculars i renals, modificar els hàbits poc saludables de la població i sensibilitzar la població sobre la importància social de la donació d'òrgans.

Les proves s’inicien amb una entrevista per conèixer l’estil de vida i els hàbits alimentaris, una espirometria i unes enquestes de son diürna. També es recull una mostra de sang i d’orina per guardar en un biobanc per a futurs estudis, així mateix s’extreu una mostra sanguínia punxant el dit i una petita mostra d’orina (el bus disposa de un bany), per saber com funcionen els ronyons, quin és el nivell de colesterol i altres paràmetres. Mitjançant una ecografia (com les que es fan a l’embaràs) es visualitza l’estat de les artèries caròtides (situades al coll), femorals (situades als engonals) i també les del cervell (ecografia transcraneal). Els resultats de les proves efectuades queden registrades a l’historial clínic del pacient i el seu metge de família determinarà les modificacions d’estil de vida o de tractament a nivell individualitzat i segons els resultats. 

El passat mes de desembre es van presentar els resultats del primer any. De les proves de les 2.118 persones que van passar per l’autobús fins al 31 de setembre, els resultats preliminars han determinat els següents resultats:

De les 2.118 persones, s’ha trobat patologia desconeguda a:

• Un 65,4% (1.385 persones) presentaven una malaltia ateromatosa amb més presència en el cas dels homes (56,6% dones i 74,7% homes)
• A un 22,2% se’ls  ha detectat una malaltia renal
• Un 16,8% presentaven hipertensió arterial
• Un 2% de diabetis
• Un 15% (320 persones) presentaven colesterol elevat, de les quals 199 eren dones i 121 eren homes
• A un 39,3% (414 persones) se’ls va detectar àcid úric elevat, de les quals 235 eren homes i 179 eren dones

Premiat un projecte de recerca de la UDETMA sobre diagnòstic d’ateromatosi subclínica en pacients amb VIH

Un projecte sobre la detecció de plaques d’ateroma en pacients amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) ha estat un dels guanyadors de la III convocatòria de projectes d’investigació en VIH i hepatitis del programa Gilead Fellowhsip Program 2015. El projecte es desenvoluparà conjuntament estudiant les artèries de pacients de la Unitat de Detecció i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA) i de la Unitat VIH de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV).

L’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) s’encarrega de la selecció de projectes que, per tercer any consecutiu, la companyia biofarmacèutica Gilead Sciences promou per fomentar el desenvolupament de la investigació assistencial a l’Estat espanyol.

El projecte, titulat Adventitial Vasa Vasorum and subclinical atheromatosis in HIV infection, utilitzarà una tècnica diagnòstica no invasiva com és l’ecografia arterial amb l’ús de contrast per estudiar el comportament de la malaltia ateromatosa en pacients infectats pel VIH. La investigadora principal del projecte és la Dra. Elvira Fernández, cap de Servei de Nefrologia de l’HUAV i, actualment, directora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida).

El procés de selecció dels projectes ha comptat amb dues etapes. A la primera, experts internacionals seleccionats per l’ISCIII van fer una avaluació cientificotècnica. A la segona fase, la comissió tècnica d’avaluació es va reunir amb un panell d’experts de les àrees de VIH, hepatitis i hematooncologia, per confeccionar finalment la llista de projectes proposats per al finançament. Cada projecte rebrà, com a màxim, 50.000 € per a la seva execució.

La Guàrdia Urbana de Lleida visita l’Aula Hospitalària de l’Arnau

Amb l’objectiu de treballar l’educació viària, l’Aula Hospitalària de l’Arnau se suma a la iniciativa de la Guàrdia Urbana d’acostar la seva feina i el material que utilitza als més petits i les seves famílies. Aquesta activitat està emmarcada en l’extens Programa d’educació viària que la Guàrdia Urbana implementa cada curs als centres educatius de la ciutat inclosos en el programa educatiu municipal “Educació a l’abast”, del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Lleida. Per això, agents de la Guàrdia Urbana es van desplaçar a l’Aula per explicar als infants què és la seguretat viària i quin ha de ser el comportament dels vianants i habitants de la ciutat. A més, els nens i nenes ingressats van  conèixer el funcionament del cos de seguretat, l’uniforme, les eines de treball i la manera com prevenen els accidents. Com a element destacat, els agents de la Guàrdia Urbana van portar una moto a l’Aula, perquè els més petits la puguin veure.

Aquesta activitat es va realitzar a l’Aula Hospitalària el dia 19 de gener de 2016, amb el suport de la Regidoria de Seguretat Ciutadana i les Polítiques per al Civisme i Igualtat, i de la Regidoria de les Polítiques a favor de la Creativitat, la Cultura, l’Educació i els Esports, i, també, la col·laboració principal del Programa d’educació viària de la Fundación Mapfre.