L’Hospital Arnau de Vilanova, l’Hospital de Santa Maria i l’Hospital Comarcal del Pallars ja han rebut la resolució definitiva de l’acreditació amb qualificacions excel·lents

El procés d’acreditació impulsat pel Departament de Salut es basa en el model EFQM i inclou l’avaluació de 696 estàndards considerats essencials  

Aquests tres centres, sota una gerència única, han obtingut més del 92% de la puntuació global i han millorat els resultats de la primera acreditació feta l’any 2008

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, l’Hospital de Santa Maria i l’Hospital Comarcal del Pallars han renovat l’acreditació de qualitat del Departament de Salut amb una puntuació superior al 92% en tots els casos. Aquests resultats són millors que els obtinguts en la darrera acreditació, realitzada l’any 2008.

L'acreditació de centres sanitaris és el procés pel qual una organització sanitària s'incorpora a un sistema de verificació externa, que avalua el nivell en què se situa l'organització en relació amb un conjunt d'estàndards de qualitat prèviament establerts. Aquesta acreditació determina el reconeixement d’un nivell de qualitat i competència superior als estàndards exigibles per a l’autorització administrativa d’un centre sanitari. La certificació és imprescindible perquè els hospitals puguin prestar serveis d’atenció sanitària pública a Catalunya.

El model actual d'acreditació d'hospitals d'aguts es basa en el Model d’excel·lència de la Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat, European
Foundation for Quality Management (EFQM), i inclou l’avaluació de 696 estàndards considerats essencials. Per tal d’assolir l’acreditació, és necessari que l’hospital compleixi, com a mínim, el 65% dels estàndards essencials.

En aquest procés, cada centre realitza una autoavaluació interna dels estàndards definits i, posteriorment, una entitat externa independent i autoritzada pel Departament de Salut realitza una avaluació externa en què audita l'organització en relació amb el conjunt d'estàndards de qualitat establerts, a través de visites a les diferents unitats assistencials i no assistencials i d’entrevistes als professionals. 

Als tres hospitals l’autoavaluació interna i l’avaluació externa posterior s’han desenvolupat progressivament entre l'últim trimestre de 2012 i el primer de l’any 2014 i hi han participat i s’hi han implicat tots els professionals dels centres. Finalment, la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries del Departament de Salut ha emès les resolucions definitives que atorguen les acreditacions dels centres, amb unes puntuacions excel·lents que superen el 92% dels estàndards essencials. D’acord amb aquesta puntuació, els hospitals han rebut el Certificat d’acreditació favorable, amb una vigència de tres anys.

A partir dels resultats obtinguts i amb l’objectiu d’assolir els estàndards que han quedat pendents de compliment i de continuar treballant per mantenir la situació d’excel·lència assolida, els centres han elaborat plans de millora que s’han començat a desenvolupar durant el 2014 i que es completaran al llarg dels pròxims tres anys.

El procés d’acreditació suposa per als tres hospitals el reconeixement del seu alt nivell de qualitat i competència, alhora que és una eina eficaç que impulsa d'una manera progressiva i objectivable la millora contínua de la qualitat dels serveis oferts als pacients.

Qui no risca, no pisca. El Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu

A principis de 2001 es van unificar els 4 Laboratoris d’Anàlisis Clíniques de Lleida en un de sol i que, amb el temps, s’ha convertit en un dels laboratoris públics més gran i eficaç de Catalunya. En aquell moment es va fer per “sentit comú”,  per evitar el malbaratament de recursos i per millorar la tecnologia.  El resultat, 18 anys després, és un laboratori d’excel·lència.

Pocs anys després, la mateixa reflexió es va fer amb el laboratori d’Anatomia Patològica. Les expectatives de joves professionals, la subespecialització organitzativa i les noves tècniques per a la millora de la qualitat dels informes finals van desembocar en la integració dels dos laboratoris d’Anatomia Patològica de Lleida. Actualment és un laboratori d’excel·lència.

Posteriorment i, per iniciativa d’una nova generació de professionals que es van anar incorporant, i que provenien de grans hospitals o dels hospitals de Lleida,  amb hàbits de recerca biomèdica, relacionats amb àmbits universitaris i amb una gran il·lusió, es va procedir a una Aliança Estratègica que va permetre la integració dels serveis de cardiologia, d’oncologia, de pneumologia, de neurologia, d’endocrinologia.  Això va permetre una evolució tecnològica i organitzativa que va donar com a fruit  les  unitats d’hemodinàmia,  de coronàries, d’estudi de la son, de trastorns cognitius, la UDETMA, etc. I va permetre, amb el suport de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, créixer de forma exponencial la recerca a Lleida, passant en pocs anys de 70 a 1000 punts de  “factor impacte”.

Aquesta llarga i satisfactòria evolució, s’ha sustentat sobre el “sentit comú” i l’empenta de professionals que no s’han resignat a mantenir dispositius assistencials petits, fraccionats, de vegades insuficients i que han fugit d’un localisme estèril i d’un colonialisme metropolità asfixiant, pujant el llindar de la sanitat de Lleida,  tal com ho havien fet anteriorment les generacions que els van precedir.

Aquest període ha culminat amb la figura de la “Gerència Única” per a tots els dispositius sanitaris assistencials de les terres de Lleida i del Pirineu, que en el marc normatiu i funcional del Pla de Salut de Catalunya, permet integrar l’Atenció Primària com el gran eix vertebrador de l’atenció integral i gestionar la posada en marxa del SISTEMA INTEGRAL DE SALUT LLEIDA-PIRINEU  a través d’un CONSORCI, amb tots els dispositius sanitaris, des d’Esterri d’Àneu al Pallars Sobirà fins a Massalcoreig al Baix Segre,

El “CONSORCI DEL SISTEMA INTEGRAL DE SALUT LLEIDA-PIRINEU” és, doncs, la culminació d’un llarg procés on han treballat molt professionals amb il·lusió i molta feina els darrers anys i  del qual se n’han beneficiat ja milers de ciutadans de les Terres de Lleida.

Lleida necessita i mereix una sanitat al nivell de la nostra societat, plural, informada, generosa, exigent i amb una trajectòria pròpia, que ha arribat a una majoria d’edat i  que demanda una major autonomia assistencial. El “Consorci” no és el punt de partida,  ni el punt  d’arribada, és el vehicle oportú perquè el futur sanitari de les Terres de Lleida sigui millor que el present.

Tots aquests professionals representen la modernitat, la il·lusió d’un futur sanitari millor per a Lleida, públic, sostenible i innovador. No permetem que la manipulació dogmàtica de “castes” acomodades al “sinofos”, sense coneixement de la realitat sanitària a les Terres de Lleida i del Pirineu malbaratin aquesta gran oportunitat. Les oportunitats en un món tant dinàmic no passen cada dia, passen quan el procés està madur  i una massa crítica de professionals dinàmics i capdavanters catalitzen el projecte. Donar tombs sobre les peculiaritats del CONSORCI com a vehicle de millora  és enganyar-se i distreure l’opinió pública.

Ah....! recordeu el que deien els nostres avis  “ qui no risca,  no pisca”.

Victorià Peralta Biosca
Adjunt a la Gerència de Gestió de Serveis Sanitaris

Sistema Integral de Salut: la resistència al canvi

Els fets i noticies relacionades amb la proposta de un nou model organitzatiu de l’estructura de gestió als serveis assistencials del territori de Lleida : Sistema Integral de Salut, es l’exemple paradigmàtic d’allò que en el món de la gestió es coneix i es defineix com “la resistència al canvi”.

Qualsevol modificació d’una realitat concreta en un entorn organitzatiu genera “resistència al canvi”. Aquest procés es nodreix de reaccions psicològiques individuals, així com, de factors vinculats, per una banda, a aspectes sociopolítics d’entorn, i per altra, a aspectes propers a la cultura organitzativa de la institució sotmesa al canvi.

Aspectes que guarden relació a condicions i procediments de treball, a costums laborals, a criteris de reconeixement professional, de lideratge, o raons de poder, que, en conjunt, generen suspicàcia i incerteses a les persones afectades, la qual cosa les obliga a un comportament resistent a qualsevol modificació d’un estatus ja reconegut.

La “resistència al canvi” té per definició una desavantatge, obstaculitza l’adaptació a l’entorn i, per tant,  al progrés continuo a què  es veu obligada qualsevol organització, i més si és de caràcter públic, que vol respondre a les demandes dels seus usuaris en funció d’unes necessitats, d’unes expectatives i d’uns requeriments molt sovint variables i/o heterogenis.

La meva reflexió no vol entrar en la bondat dels aspectes positius de la nova proposta de gestió amb la qual m’identifico plenament, fonamentalment per raons i arguments vinculats a la meva experiència professional en gestió. Donat que, durant molt de temps, i en funció de la meva responsabilitat directiva, he hagut de fer intensa pedagogia per fer entendre a l’estructura corporativa de l’Institut Català de la Salut, que més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona, hi ha un territori i una població que requereixen  d’arguments financers sòlids per consolidar un model sanitari específic.

 Un model que doni resposta organitzativa i financera a Lleida, a les peculiaritats d’un territori singular per la seva demografia molt envellida, per la dispersió geogràfica que precaritza l’accessibilitat als recursos sanitaris i que obliga a una xarxa assistencial complexa i sobredimensionada però necessària per mantenir  i preservar el concepte  d’equitat.

Els últims moviments en contra del Sistema Integral de Salut, m’han generat com un “déjà vu” vinculat a la resistència al canvi, resistència ja viscuda en altres renovacions organitzatives  importants que s’han produït en el nostre territori.

Un exemple, quan als anys 80 i principis dels 90, es va iniciar el procés d’implantació de la reforma d’atenció primària a Catalunya, que volia consolidar un model d’oferta de serveis rupturista, organitzativament vinculada a la forma de treball en equip i amb una oferta assistencial innovadora més orientada al concepte salut i prevenció de la malaltia, recordo que, també es va generar un corrent contrari dintre de la pròpia organització a Lleida.

Si fem ús de la hemeroteca veurem que, també es va fer una utilització instrumental de la població i es van generar estats d’opinió i resistències professionals que en molts casos responien  a una percepció que el nou model suposava un trencament amb els seus hàbits de treball o una modificació del seu estatus professional.

Tinc presents assembles multitudinàries a moltes localitats de la província en horaris inversemblants i en espais habilitats per a reunir a una població recelosa amb el nou model. Recordo reunions amb representants municipals en molts ajuntaments que desconfiaven de les noves propostes en funció de la informació interessada que havien rebut.

Reunions informatives o taules de negociació  intenses i complexes amb professionals que no volien creure en el nou model o disposaven d’una informació que no responia a criteris tècnics de planificació. Escrits en els mitjans de comunicació intentant argumentar els aspectes positius de la nova proposta organitzativa, davant d’unes pors alimentades per interessos polítics, corporatius o estrictament personals dels agents afectats pel procés de canvi.

Al final, el model d’Atenció Primària es va implantar constituint la realitat d’una oferta de serveis millor valorada per la població a la qual servim i oferim la nostra experiència i coneixements.

Els professionals que avui volen implantar un nou model de gestió sanitària al nostre territori, crec que conten amb la credibilitat i rigurositat en les seves accions visualitzat en processos anteriors, i posar en dubte la seva aposta pels serveis sanitaris públics no s’ajusta a la veritat de la seva trajectòria.

No és coherent argumentar interessos de privatització, no és just atiar l’argument de la reducció dels recursos sanitaris , ni la pèrdua de condicions i drets adquirits per part dels professionals,....crec que el temps i la història han evidenciat que els canvis, generalment al nostre territori, amb implicat millores qualitatives i quantitatives substancials de l’oferta sanitària.

La implantació del Sistema Integral de Salut obeeix a una oportunitat històrica per establir un model de gestió dels recursos sanitaris des de Lleida, amb professionals de Lleida, per  als ciutadans de Lleida i dintre d’un entorn públic, ja que així ho expliciten els seus estatuts.

Tant en la nostra vida personal, com a nivell organitzatiu canviar no es fàcil, però si no canviem no creixem, és bo apostar pels canvis.

José Ramón Casas Iglesias
Tècnic de Gestió i Administració Sanitària

La Unitat del Son de Lleida, reconeguda amb una Beca Esteve d’Innovació en Salut 2015 en atenció al pacient crònic

Per l’estudi GESAP, liderat pel Dr. Ferran Barbé, que gestiona el pacient amb sospita de patir síndrome d’apnea obstructiva del son des de l’Atenció Primària

Atenció especialitzada, Atenció Primària i recerca treballen coordinats en aquest estudi, un exemple d’integració que persegueix el Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu

La Unitat del Son de Lleida, integrada dins el Servei de Pneumologia de Lleida (Hospital de Santa Maria - GSS i Hospital Universitari Arnau de Vilanova) ha estat reconeguda amb una de les quatre Beques ESTEVE d’Innovació en Salut 2015 en atenció sanitària al pacient crònic, en l’apartat d’adequació/optimització dels tractaments, per l’estudi GESAP que gestiona els pacients amb sospita de patir síndrome d’apnea obstructiva del son des de l’Atenció Primària. L’acte d’entrega de les beques va tenir lloc en el marc del VII Congrés Nacional d’Atenció Sanitària al Pacient Crònic celebrat a Valladolid el passat 7 de març.

Des del 2006, Lleida compta amb un Servei de Pneumologia unificat per a tot el territori, dins el qual es troba la Unitat del Son, que engloba professionals de l’Hospital de Santa Maria, de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, de l’Atenció Primària i la recerca que es duu a terme a l’IRBLleida en aquesta matèria, sota la coordinació del cap de servei, el Dr. Ferran Barbé, i que ha esdevingut un exemple pràctic de sinèrgia i integració que persegueix el Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu entre els diferents nivell assistencial i la recerca.

L’apnea del son és una patologia freqüent, que afecta entre el 4% i el 6% dels homes i entre el 2% i el 4% de les dones en edat adulta. Actualment no hi ha símptomes que permetin diagnosticar de forma clara la malaltia i cal recórrer a qüestionaris que, encara que són útils, no permeten una gran precisió en el diagnòstic. Així, per avaluar l’eficàcia del diagnòstic de l’apnea del son en l’atenció primària, es va posar en marxa aquest estudi, en el qual participen els EAP d’Alcarràs, Ponts, Tàrrega, les Borges Blanques, Primer de Maig, Cappont, Ciutat Jardí i la Bordeta.
Es tracta d' un estudi aleatori i controlat on es compara el diagnòstic i maneig de pacients amb sospita de patir síndrome d'apnea obstructiva del Son des d’Atención Primaria i l' Atenció Especializada del Son. 

L’estudi avalua de forma sistemàtica el risc de patir apnea del son a les persones que acudeixen a les visites d’atenció primària. Únicament existeix un estudi similar a aquest a Austràlia.

El Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova incorpora la cirurgia assistida per laparoscòpia en 3D

Des del principi de l’any s’han realitzat amb èxit intervencions de cirurgia assistida per laparoscòpia en 3D de pròstata i de ronyó

El Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova disposa des del mes de febrer d’un nou aparell de laparoscòpia que emet la imatge de la intervenció en 3D.

Aquest laparoscopi en 3D  permet una visualització molt similar a la de l’ull humà, ja que està dotat de dues càmeres que envien informació per ser processada de la mateixa manera que ho fan els nostres ulls.

La visualització de les estructures anatòmiques augmentades i en 3D permet una dissecció més precisa, la qual cosa comporta una morbiditat menor. Això és d’una gran importància en tot tipus d’intervencions, però és en la cirurgia del càncer de pròstata on la preservació d’estructures neurovasculars permet que hi hagi menys incidències de disfunció erèctil i d’incontinència d’orina relacionades amb aquest tipus d’intervenció.

La definició de les imatges i la tercera dimensió s’estan incorporant als centres de referència en cirurgia assistida per laparoscòpia de tot el món, amb la incorporació de la cirurgia robòtica. La torre per a laparoscòpia en 3D, que ha suposat un cost d’uns 70.000 €, ha estat adquirida per l’Hospital Arnau gràcies a una subvenció de la Diputació.  

Aquesta tècnica també és molt útil en el camp de la formació, ja que permet que els nous cirurgians adquireixin més ràpidament destresa en el camp de les intervencions assistides per laparoscòpia.

El Sistema Integral de Salut afavoreix la col·laboració entre hospitals i Atenció Primària de Lleida en la prevenció i detecció precoç de les malalties cardiovasculars

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort i invalidesa als països desenvolupats

L’any 2012, la mortalitat a Lleida per malalties del sistema circulatori fou del 30%

Amb el Sistema Integral de Salut es crea LLEIDA HTA, formada per la unitat UDETMA de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, la Unitat de Factors de Risc Cardiovascular de l’Hospital de Santa Maria i l’Atenció Primària

El Sistema Integral de Salut (SIS) permetrà la col·laboració entre els dos centres hospitalaris de Lleida (Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Santa Maria) i Atenció Primària en la prevenció i detecció precoç de les malalties cardiovasculars. Fruit d’aquest treball conjunt es crea LLEIDA HTA, una unitat de referència centrada en la hipertensió arterial, un dels factors de risc de les malalties cardiovasculars. La Dra. Elvira Fernández, cap de Servei de Nefrologia de l’HUAV i cap de la Unitat de Detecció i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA), el Dr. Gerard Torres, responsable de la Unitat de Factors de Risc Cardiovascular de l’Hospital de Santa Maria de Lleida, gestionat per Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) i els referents d’Atenció Primària han fet possible aquest treball col·laboratiu i l’elaboració de les rutes assistencials de Nefrologia, Hipertensió i Risc Vascular.

 “Les malalties cardiovasculars causen un 30% de les morts al nostre país, sent la primera causa de mort i invalidesa als països desenvolupats”, explica la Dra. Elvira Fernández. Que afegeix que, tot i que s’han millorat substancialment els tractaments en fase aguda (codi infart, codi ictus), la seva incidència està lluny de veure’s reduïda; “per això és tan important la prevenció i la detecció precoç de la malaltia, i aquí és on és clau l’atenció primària, la més propera al ciutadà, i on és bàsica la figura del metge de capçalera”. La responsable de l’UDETMA va recordar que “aquesta integració funcional de professionals, que uneixen esforços per millorar la qualitat assistencial i investigadora, és un exemple pràctic d’integració que persegueix el SIS Lleida Pirineu, sense aquests primers passos del SIS no hagués estat possible disposar d’aquests referents, entre altres avenços”.

Així ho va destacat Fernández en el marc de la XV Jornada d’Actualització de Factors de Risc de la Malaltia Vascular que es va celebrar avui el 28 de febrer, organitzada per la Unitat de Factors de Risc Cardiovascular de GSS i l’UDETMA, a l'aula magna del Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida.

El Dr. Gerard Torres va destacar “el treball conjunt i coordinat entre l’Atenció Primària, l’especialitzada i la recerca en l’estudi i tractament de la malaltia vascular, fent possible una aproximació des de totes les vessants per millorar la prevenció, la detecció precoç i l’atenció als pacients”. I va afegir que “aquesta jornada, en la seva quinzena edició, es consolida a les Terres de Ponent com un fòrum per a la formació continuada i el debat científic en risc cardiovascular”.

Prop de 200 professionals de la salut van seguir la jornada, que compta amb el suport de la Societat Catalana d’Hipertensió Arterial.

Jornada de formació per a responsables de servei de GSS i ICS a Lleida: “Dirigir en temps de canvis”

EL 13 de febrer, l’Institut Català de la Salut (ICS) a Lleida i Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) van organitzar una nova jornada de formació continuada adreçada a responsables de servei i d’àrea i directius. La jornada va tenir  lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida.

Sota el títol Dirigir en temps de canvis: el nou entorn, el nou model i la responsabilitat directiva la jornada va reunir al director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, Manel del Castillo, que va centrar la seva ponència en l’entorn sanitari a nivell internacional; i l’exdirector general del Consorci Hospitalari de Catalunya i el Consorci de Salut i Social de Catalunya, Ramon Cunillera, va parlar sobre la integració d’entitats en un nou entorn sanitari.

A partir dels exemples de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, i del Consorci Sanitari de Terrassa, en la seva ponència, Ramon Cunillera va explicar que “cadascuna de les organitzacions que han seguit el procés d’integració ha utilitzat models diferents per arribar conceptualment al mateix objectiu, és a dir, facilitar la tasca assistencial perquè tots els ciutadans estiguin més ben acollits” i, en definitiva, “que cadascú rebi la millor solució en el lloc més adequat possible i a temps”.

Cunillera va explicar que la jornada “ha servit fonamentalment per poder mostrar a aquells que han de ser protagonistes de la transformació i la creació del nou Sistema Integral de Salut (SIS) Lleida Pirineu, que aquesta és una experiència que té antecedents de més de 25 anys a Catalunya i que altres organitzacions han passat per processos similars”.

Per la seva banda, el Dr. Jaume Capdevila, gerent de l’ICS a Lleida i de GSS, va destacar que l’objectiu d’aquestes jornades formatives és “conèixer altres experiències similars d’integració d’estructures sanitàries per arribar a un concepte d’atenció integral en favor del ciutadà”. Capdevila va explicar que “Lleida ja té 13 serveis mancomunats sota el lideratge científic, ara cal un marc normatiu, i a la vegada hi ha 8 plans funcionals que s’estan treballant en conjunt. En definitiva, estem parlant d’un pas més, d’una evolució natural de 20 anys de treball en conjunt”. Capdevila va recordar que el SIS suposarà una atenció integral entre totes les especialitats, i amb l’atenció primària com a estructura troncal, i va afegir que “no es tracta d’una nova empresa pública, sinó que els 4.000 treballadors del sistema sanitari públic lleidatà ja treballen amb una coordinació i el que es farà amb el SIS és millorar aquesta coordinació i integració en favor del ciutadà”.

El Dr. Josep Pifarré, director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida i a l’Alt Pirineu i l’Aran, va estar l’encarregat de cloure la jornada i en la seva intervenció va voler destacar la importància de “situar a les persones en el centre del sistema sanitari”, i que per aconseguir aquest objectiu “calen instruments millors, perquè cadascun dels professionals, des de cada unitat o servei, pugui donar una millor assistència als pacients”.

La doctora María José Abadías nomenada cap de servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

L’Arnau juntament amb l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa són els primers hospitals de l'ICS i de la resta d’hospitals de l’Estat espanyol regulats pel règim estatutari a nomenar caps de serveis d’urgències

La doctora María José Abadías, fins ara coordinadora del servei d’Urgències, ha passat a desenvolupar les seves funcions com a cap de servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

Per primera vegada, l’estructura del servei d’Urgències de l’Arnau és homologable a la de qualsevol altre servei de l’hospital. Aquesta nova estructura també s’ha aplicat a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. En els dos casos, les noves caps de servei són metgesses de família. Aquest fet suposa l’augment de l’orientació comunitària dels hospitals, activitat que ja es va iniciar amb la designació de la Direcció Mèdica de l’hospital.

La doctora Abadías, que fa quinze anys que desenvolupa la seva tasca assistencial al servei d’Urgències de l’Arnau, ha liderat els últims tres anys la gestió assistencial d’aquest servei.

Aquest nomenament s’ha fet efectiu en aplicació de l’Acord 28/2014, de 25 de setembre, de la Comissió Executiva del Consell d’Administració de l’ICS, que regula els criteris per a la creació dels serveis jerarquitzats d’urgències.

Canvis en la jerarquització dels serveis hospitalaris

El Consell d’Administració de l’ICS va aprovar el mes de setembre de 2014 un canvi en les condicions necessàries per a la jerarquització dels serveis hospitalaris de l’ICS, regulats per l’Ordre de 18 de novembre de 1985, revisada l’any 1992. Aquesta Ordre vinculava la jerarquització dels serveis de l’ICS a una especialitat. El fet que l’especialitat d’urgències no sigui reconeguda a l’Estat espanyol, tot i que ho és a disset països europeus, impedia que els serveis d’urgències dels hospitals (SUH) tinguessin una estructura de comandament igual a la de la resta de serveis hospitalaris.

El màxim responsable de cada SUH de l’ICS, tal com succeeix en la majoria d’hospitals públics de l’Estat espanyol, ha estat fins ara la figura del coordinador. La funció del coordinador, càrrec proposat per la direcció de cada centre i nomenat pel director gerent de l’ICS, és harmonitzar l’actuació dels serveis que fan activitat assistencial en una estructura comuna (com ara consultes externes, bloc quirúrgic, etc.) i, en el cas dels SUH, té l’origen en els models assistencials d’urgències troncals en què cada servei hospitalari es feia càrrec d’una part de l’atenció urgent amb especialistes que es dedicaven a temps parcial a prestar aquesta atenció.

Des de fa anys, la tendència dels SUH (inclosos els SUH de l’ICS) ha estat tractar el procés d’urgències com un procés transversal, de manera que professionals de diferents especialitats — majoritàriament especialistes en medicina interna i medicina familiar i comunitària, però també d’altres com medicina intensiva, pneumologia, etc.— treballen a temps complet prestant atenció urgent i integren les plantilles estables dels SUH. Els pilars d’aquest model assistencial es poden resumir en els punts següents:

• Generalització del triatge que permet, amb una valoració dels professionals assistencials per a cada pacient al cap de pocs minuts de la seva arribada al SUH i amb l’ajuda d’un programa informàtic validat, prioritzar l’ordre d’atenció dels pacients en funció de la seva gravetat potencial.
• Estructura física dels SUH i distribució dels professionals i dels circuïts dels pacients en funció dels diferents nivells de gravetat.
• Unitats d’observació d’urgències que permeten fer tractaments de curta durada, i observació en espera de proves diagnòstiques i noves valoracions, per tal de decidir amb més seguretat el destí més adequat dels pacients.
• Alternatives a l’hospitalització convencional vinculades als SUH.
• Pla de docència i recerca propis dels SUH.
• Pla de qualitat i seguretat clínica específic dels SUH, amb indicadors que permeten l’avaluació i la millora contínua.

La importància d’aquest canvi normatiu radica en el fet que reconeix una realitat ja existent, que és que en els SUH hi ha professionals de més d’una especialitat, que tenen objectius assistencials, docents, de recerca i de gestió comuns i que, per tant, els SUH tenen l’estructura d’un servei al capdavant del qual hi ha un cap de servei. La jerarquització d’aquests serveis permet impulsar el desenvolupament del model assistencial, dóna estabilitat a les plantilles i fa molt més atractiva la carrera professional dels facultatius que hi treballen. D’altra banda, amb aquest canvi, els serveis d’urgències de l’ICS esdevenen capdavanters en aquest reconeixement, en comparació amb els SUH dels hospitals públics d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol.

L’atenció primària de l’ICS a Lleida ha posat en marxa un programa per a la detecció precoç de l’Alzheimer

Els primers CAP on s’ha iniciat prova pilot ha estat Bordeta, Artesa de Segre, Alcarràs, Tàrrega i Cappont

Els professionals d’atenció primària treballen conjuntament amb la Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida, que és la unitat territorial ubicada a l’Hospital de Santa Maria de Lleida per detectar de forma precoç les malalties degeneratives en un estadi precoç. D’aquesta manera, és possible començar el tractament de forma immediata i donar pautes al pacient i a la família sobre com contrarestar l’avançament de la malaltia. Els primers centres d’atenció primària (CAP) que ja disposen d’aquesta eina són Bordeta, Artesa de Segre, Alcarràs, Tàrrega i Cappont.

Aquest programa va dirigit als usuaris d’atenció primària que presenten una alteració de la memòria. Es basa en protocol informatitzat, integrat en la història clínica, de recollida de dades per al diagnòstic de les demències, consensuat prèviament entre professionals d’atenció primària i professionals especialitzats en l’atenció de pacients amb demència. La informació recollida es remet a la unitat especialitzada que és l’encarregada de pivotar l’estratègia diagnòstica més adient i que posteriorment ho tramet, altre cop, als professionals d’atenció primària. Per tant, la col·laboració entre professionals d’atenció primària i hospitalària és clau per donar una resposta ràpida i adequada a la simptomatologia que presenta el pacient.

Els beneficis d’aquesta eina són múltiples:

• Reducció del temps de diagnòstic i inici d’un tractament precoç en aquells casos susceptibles.
• Disminució de l’ansietat de l’usuari, dels familiars i dels mateixos professionals, en poder donar atenció i resposta a una demanda amb gran impacte emocional.
• Augment de la formació en malalties degeneratives i homogeneïtzació de l’avaluació psicogeriàtrica en atenció primària.
• Treball de manera col·laborativa amb les unitats especialitzades i millora de la relació i l’intercanvi d’informació.

L’objectiu és que aquesta eina es pugui generalitzar a tots els centres d’atenció primària de Lleida en els propers mesos.

Prop de 200 assistents a la II Jornada de Psicopatia en edat infantil, juvenil i adulta a Lleida

Organitzada per les dues institucions de referència en la salut mental lleidatanes, Gestió de Serveis Sanitaris i Sant Joan de Déu Lleida

El trastorn psicopàtic es caracteritza per l’egocentrisme, la manipulació, la fredor afectiva i la utilització dels altres sense remordiments

Prop de 200 professionals i estudiants van assistit avui 20 de febrer, a la II Jornada de Psicopatia de Lleida, amb el títol “Avaluació i intervenció en Psicopatia en edat infantil, juvenil i adulta”, organitzada pel Servei de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) - Hospital de Santa Maria de Lleida i el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) - Sant Joan de Déu Lleida.

Es tracta de la segona jornada organitzada sobre aquest trastorn que té una prevalença de l’1% en la població, i està organitzada pel Grup d’estudi de Psicopatia de Lleida, creat l’any 2000 a l’Hospital de Santa Maria i al qual es va unir el Sant Joan de Déu Lleida l’any 2010. Ambdues institucions treballen coordinades amb la voluntat de col·laborar en l’atenció d’aquest trastorn que neix a la infància i adolescència i continua en l’edat adulta. Aquest grup d’estudi aborda el trastorn psicopàtic des dels àmbits de la psiquiatria clínica i forense, la recerca i la docència.

El trastorn psicopàtic es caracteritza per l’egocentrisme, la manipulació, la fredor afectiva i la utilització dels altres sense remordiments. Existeix un important i extens cos de coneixements sobre aquest trastorn que té una prevalença de l’1% en la població i que s’estudia des de la psiquiatria i la psicologia clínica i forense.

La jornada estava adreçada a professionals de tots els àmbits que puguin estar directa o indirectament relacionats amb l’avaluació clínica i/o forense de la psicopatia, així com els estudiants o personal en formació dins d’aquests àmbits.

Els objectius eren conèixer els trets de la psicopatia en edat infantil, juvenil i adulta, el seu desenvolupament, els instruments d’avaluació i les estratègies d’intervenció utilitzades i més prometedores.

La primera ponència titulada “Els trets de psicopatia a la infància i l’adolescència: desenvolupament, avaluació i intervenció”, ha anat a càrrec de la Dra. Beatriz Molinuevo, investigadora postdoctoral del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La jornada ha comptat també amb la ponència “Psicòpates adults delinqüents: reflexions sobre l’avaluació orientada a la intervenció”, del Dr. Vicente Garrido, professor titular de la Universitat de València, doctor en psicologia i criminòleg per la Universitat de València i Ottawa. En la seva intervenció, el Dr. Garrido ha abordat els diferents tipus de psicopatia que existeixen i de quina manera han de ser valorats els casos, des del punt de vista de la predicció del seu comportament futur, de tal manera que puguin ser objecte d’una intervenció de més èxit.

Garrido ha explicat que “la psicopatia, com tots els trets de la personalitat, té una base genètica important però per a què es manifesti amb un comportament violent o clarament explotador, necessita un ambient que ho faciliti”. I ha afegit que “el component genètic és més important en individus que viuen en un millor ambient, mentre que quan l’ambient és de pitjor educació, abús, etc. el component genètic no acostuma a ser tan important”.

Seguidament ha tingut lloc el taller “Adolescents dissocials, sociòpates i psicòpates en la pràctica clínica en Centres Educatius de Justícia Juvenil” a càrrec de Maria Ribas, psicòloga clínica, coordinadora de la Unitat Terapèutica de Justícia Juvenil Els Til·lers del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Màster en prevenció i tractament de la Violència i Màster en Psicopatologia Clínica; i del Dr. Jaume Martinez, psiquiatre de la Unitat Terapèutica de Justícia Juvenil Els Til·lers i Centre Educatiu l’Alzina del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i Màster en Psiquiatria Legal.

Clou la jornada el psiquiatre i director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida i l’Alt Pirineu i l’Aran, el Dr. Josep Pifarré.

La Unitat de Salut Comunitària de Lleida fa cinc anys que treballa per a  millorar la salut de les persones

L’activitat de la Unitat de Salut Comunitària de l’Atenció Primària de Lleida s’ha consolidat entre els serveis de la xarxa local que s’ofereixen a Lleida. El territori lleidatà té 22 centres d’atenció primària que disposen d’una persona referent i d’una comissió multidisciplinària en salut comunitària.

Al nostre territori es treballa des de fa 5 anys de manera coordinada amb els diferents agents de la xarxa local, l’Agencia de Salut Pública de Catalunya, associacions, Diputació, Departament d’Ensenyament, Paeria, Serveis Socials, etc, per a impulsar projectes comunitaris i per a la integració d’aquestes activitats en la tasca diària dels professionals d'Atenció Primària. A més d’aquest objectiu inicial també promou la formació dels professionals sanitaris i no sanitaris en salut comunitària.
Actualment la Unitat de Salut Comunitària de Lleida i l’ASPCAT treballen de manera conjunta en tres projectes prioritaris que són: el Pla d’activitat física, esport i salut (PAFES), el programa Salut i Escola i el Programa NEREU. De tota manera es preveuen altres iniciatives conjuntes.

Les activitats comunitàries, siguin o no impulsades des dels centres d'Atenció Primària, són el camí per millorar la salut de la població.

Aquesta Unitat difon la seva tasca a través de les xarxes socials, mitjançant el blog interactiu: http://salutcomunitarialleidaics.wordpress.com/