Primer plenari de l’Observatori Ciutadà del Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu

El 14 de gener , la quinzena de representants d’entitats i societats civil, amb el president del Banc d’Aliments de Lleida al capdavant, es van  reunir per debatre i aportar suggeriments en el procés de constitució del SIS

L’Observatori Ciutadà (OC) del Sistema Integral de Salut (SIS) Lleida Pirineu es va  reunir en el marc de la primera sessió plenària del nou ens consultiu en el transcurs de la qual, la quinzena de representants d’entitats i societat civil que formen l’OC van analitzar i debatre les propostes del Conveni Regulador de la creació del SIS i els seus estatuts. Així mateix, van fer lectura de l’acta de Constitució de l’OC i es va constituïr el Ple i la Comissió Permanent de l’OC. També es va  parlar del pla de treball i actuacions, així com del Reglament intern que regirà el propi OC.

Després de la reunió, el president de l’Observatori Ciutadà, Joan Ramon Saura, va explicar que “l’OC ha començat a caminar amb el disseny d’un pla de treball que es concretarà, primer a nivell intern amb dos o tres reunions més del plenari”. Un cop definides les línies de treball de l’OC, està previst “rebre als diferents sectors a favor i en contra del SIS perquè puguin explicar els seus punts de vista i que des de l’OC se’ls pugui adreçar les preguntes que l’OC consideri oportunes”. A més, Saura va explicar que l’OC té previst reunir-se també amb col·legis professionals i usuaris de la sanitat pública, així com altres col·lectius que ho sol·licitin.

Saura va recordar que un observatori no té mai capacitat resolutiva ni executiva. En aquest sentit, va destacar que l’OC és un espai de diàleg que pretén analitzar tendències i contrastar opinions.

Membres de l’Observatori Ciutadà
Els membres de l’OC convocats van ser: Joan Ramon Saura, president del Banc d’Aliments de Lleida i president Fundació Verge Blanca; Mercè Ruiz, delegada a Lleida Coordinació Usuaris de la Sanitat; Josep Maria Fornós, president de Fesalut; Mercè Batlle, presidenta d’AREMI; Joaquim Mateo, president de les Associacions de Veïns de Lleida; Antonio Baró, president de l’Associació de Veïns de Balàfia; Sebastià Barranco, responsable de l’equip protecció de la Salut Segarra-Noguera-Pla d’Urgell del Departament de Salut; Mar Peña, coordinadora de Treball Social de l’Atenció Primària de Salut de l’ICS a Lleida; Rafa Gimena, president de la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Mari Carmen Mayayo, diplomada en Infermeria, llicenciada en Psicologia i Cap d’Unitat de l’Atenció a l’Usuari de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova; Maria Teresa Montanuy, diplomada en Infermeria, directora de l’equip de l’Atenció Primària de Tremp i regidora de l’Ajuntament de Tremp; Miquel Maria Bretxa, metge de família i director de l’equip de l’Atenció Primària del Pallars Sobirà; Josep Lavin, president Associació Salut Mental del Pla d’Urgell i de la federació de Salut Mental Terres de Lleida; Josep Maria Forné, delegat de Benestar Social i Família; Carmina Escolà, llicenciada en Dret, assessora jurídica de GSS; Rosa Sabaté, economista del Consell Comarcal de la Noguera i Jordi Culleré, advocat en exercici lliure.

En què consisteix l’Observatori Ciutadà
L'OC és l'òrgan més ampli de participació, informació i representació del teixit ciutadà, des del qual s'analitzaran i debatran les actuacions del procés de constitució del SIS. Té la finalitat d’afavorir la transparència, el retiment de comptes i la generació de coneixement en el procés de constitució del SIS, posant a disposició dels ciutadans, professionals i associacions veïnals, entre altres agents socials, la informació necessària amb imparcialitat i rigor.

Així mateix, també promourà i fomentarà la informació sobre el procés de constitució del SIS en la ciutadania i impulsarà els debats constructius tant en l’àmbit assistencial, legal i  econòmic, entre altres.

El Ple i la Comissió Permanent
Els òrgans de govern de l’OC del SIS són, per una banda el ple, format per representants d’entitats i ciutadans escollits sota el criteri de pluralitat i diversitat, i que està presidit per Joan Ramon Saura, president del Banc d’Aliments de Lleida, tal com es va acordar. Entre altres funcions, és el representant de l’Observatori, el responsable de convocar el ple, dirigir-ne els debats i garantir-ne el bon funcionament. Així mateix, exerceix d’interlocutor entre els membres del ple i la Regió Sanitària de Lleida i la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran.

El ple es reuneix de manera ordinària cada 3 setmanes i la vigència de l’OC s’esdevindrà fins a la constitució legal del SIS, tot i que el ple podrà proposar la pròrroga de la seva vigència.

La Comissió Permanent
D’altra banda, la Comissió Permanent estarà formada per un màxim de 20 persones, membres totes elles del ple i nomenades per la presidència i a proposta de la resta de membres del plenari. En formaran part en condició de membres nats el president, el vicepresident i el secretari.

Les seves funcions seran entre altres elaborar l'ordre del dia i preparar les sessions del Ple, informar els membres del Ple sobre l’estat de les actuacions realitzades, recopilar i valorar els suggeriments i les consultes així com elaborar les propostes i els informes sobre les matèries al Ple o coordinar les comissions i grups de treball, entre altres.

L'Observatori Ciutadà del SIS Lleida Pirineu va iniciar la ronda de trobades amb els agents socials de la demarcació

La primera de les reunions va estar amb representants dels sindicats UGT, CCOO, Sindicat de Metges de Catalunya i SATSE

El passat 4 de febrer l’Observatori Ciutadà (OC) del Sistema Integral de Salut (SIS) Lleida Pirineu va iniciar la ronda de trobades amb els agents socials de la demarcació de Lleida i es va reunir amb representants dels sindicats UGT, CCOO, Sindicat de Metges de Catalunya i SATSE, a la Delegació de Salut a Lleida.

Els representants sindicals van exposar els seus punts de vista en relació a l’ordre del dia: la integració del personal de Gestió de Serveis Sanitaris i de l’ICS al SIS Lleida Pirineu i la naturalesa pública del SIS. Un cop exposats els seus arguments en relació a aquests temes, els membres de l’Observatori van fer les preguntes que van considerar oportunes.

En finalitzar la reunió amb els representants sindicals, els membres de l’Observatori van posar en comú els temes tractats.

Membres de l’Observatori Ciutadà
Els membres de l’OC convocats eren: Joan Ramon Saura, president del Banc d’Aliments de Lleida i president Fundació Verge Blanca; Mercè Ruiz, delegada a Lleida Coordinació Usuaris de la Sanitat; Josep Maria Fornós, president de Fesalut; Mercè Batlle, presidenta d’AREMI; Joaquim Mateo, president de les Associacions de Veïns de Lleida; Antonio Baró, president de l’Associació de Veïns de Balàfia; Sebastià Barranco, responsable de l’equip protecció de la Salut Segarra-Noguera-Pla d’Urgell del Departament de Salut; Mar Peña, coordinadora de Treball Social de l’Atenció Primària de Salut de l’ICS a Lleida; Rafa Gimena, president de la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Mari Carmen Mayayo, diplomada en Infermeria, llicenciada en Psicologia i Cap d’Unitat de l’Atenció a l’Usuari de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova; Maria Teresa Montanuy, diplomada en Infermeria, directora de l’equip de l’Atenció Primària de Tremp i regidora de l’Ajuntament de Tremp; Miquel Maria Bretxa, metge de família i director de l’equip de l’Atenció Primària del Pallars Sobirà; Josep Lavin, president Associació Salut Mental del Pla d’Urgell i de la federació de Salut Mental Terres de Lleida; Josep Maria Forné, delegat de Benestar Social i Família; Carmina Escolà, llicenciada en Dret, assessora jurídica de GSS; i Rosa Sabaté, economista del Consell Comarcal de la Noguera.

En què consisteix l’Observatori Ciutadà
L'OC és l'òrgan més ampli de participació, informació i representació del teixit ciutadà, des del qual s'analitzaran i debatran les actuacions del procés de constitució del SIS. Té la finalitat d’afavorir la transparència, el retiment de comptes i la generació de coneixement en el procés de constitució del SIS, posant a disposició dels ciutadans, professionals i associacions veïnals, entre altres agents socials, la informació necessària amb imparcialitat i rigor.

Així mateix, també es promourà i fomentarà la informació sobre el procés de constitució del SIS en la ciutadania i impulsarà els debats constructius tant en l’àmbit assistencial, legal i  econòmic, entre altres.

El Ple i la Comissió Permanent
Els òrgans de govern de l’OC del SIS són, per una banda el ple, format per representants d’entitats i ciutadans escollits sota el criteri de pluralitat i diversitat, i que està presidit per Joan Ramon Saura, president del Banc d’Aliments de Lleida, tal com es va acordar. Entre altres funcions, és el representant de l’Observatori, el responsable de convocar el ple, dirigir-ne els debats i garantir-ne el bon funcionament. Així mateix, exerceix d’interlocutor entre els membres del ple i la Regió Sanitària de Lleida i la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran.

El ple es reuneix de manera ordinària cada 3 setmanes i la vigència de l’OC s’esdevindrà fins a la constitució legal del SIS, tot i que el ple podrà proposar la pròrroga de la seva vigència.

La Comissió Permanent
D’altra banda, la Comissió Permanent estarà formada per un màxim de 20 persones, membres totes elles del ple i nomenades per la presidència i a proposta de la resta de membres del plenari. En formaran part en condició de membres nats el president, el vicepresident i el secretari.

Les seves funcions seran entre altres elaborar l'ordre del dia i preparar les sessions del Ple, informar els membres del Ple sobre l’estat de les actuacions realitzades, recopilar i valorar els suggeriments i les consultes així com elaborar les propostes i els informes sobre les matèries al Ple o coordinar les comissions i grups de treball, entre altres.

El Laboratori Clínic de la Sanitat Pública de Lleida. Eina bàsica per al Sistema Integral de Salut

Potser molts no sabeu que el laboratori clínic ICS Lleida està ubicat a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i que és el resultat evolutiu del laboratori hospitalari de l’Arnau i del laboratori que hi havia a l’Hospital Santa Maria fins al 1997.
Al gener del 2002 es constitueix com el laboratori que coneixem en l’actualitat amb la fusió, en una única unitat de gestió, amb  l’antic laboratori d’Atenció Primària de l’ICS ubicat fins al 1998 al CAP Prat de la Riba (que ja havia aglutinat en el seu moment l’analítica que es feia a l’antic CAP de Tàrrega fins l’any 1992).
Avui som un laboratori modern que realitza una activitat directa i de referència per a la majoria de centres sanitaris de Lleida, amb més de 6 milions de determinacions anuals i amb un reconeixement acreditat en tecnologia i qualitat. Hi treballem professionals de diferents especialitats que sumem coneixements per ajudar al diagnòstic i a l’atenció dels més de 400.000 habitants de la nostra zona d’influència, que inclou una part de la Franja de Ponent d’Aragó.
Això ha estat possible  perquè s’ha aprofitat cada oportunitat de millora, amb professionals amb una actitud oberta als canvis que han transformat els clàssics laboratoris de  principis dels anys 90 fins els grans laboratoris d’avui. Uns laboratoris d’alta resolució però des dels que es dóna una atenció de proximitat a tots els ciutadans, com és el nostre cas, el laboratori de Lleida.
Algunes d’aquestes passes semblaven arriscades, per exemple, la quantitat que representava la incorporació de tota l’atenció primària podia modificar la qualitat i proximitat que demana l’hospital.  El resultat però, ha estat del tot positiu i la innovació ja forma part de la manera de treballar del segle XXI.
Innovació tecnològica i també organitzativa, aprofitant les TICs per a la salut que, ens permeten, per exemple, estar en xarxa i compartir resultats amb tots els professionals de la nostra àrea d’influència mitjançant la història clínica compartida i els contactes de proximitat.

Els nostres clients: PRIMER EL CIUTADÀ

Efectivament, el treball que realitzem és per als malalts ingressats als hospitals com l’Arnau (HUAV) i com el Santa Maria (HSM) de Lleida, però també per a les proves de referència d’altres com l’Hospital Comarcal del Pallars. Aquest model adoptat amb l’Hospital  Comarcal de Pallars té una vocació d’extensió als altres hospitals comarcals del Pirineu.
Als interns dels centres sociosanitaris i als ciutadans ingressats en residències els fem les anàlisis de control que demanen els seus facultatius, així com, a la xarxa de  centres de Salut Mental ambulatoris i d’hospitalització com el de Sant Joan de Déu     d’ Almacelles.
Però, la majoria d’anàlisis ve derivada dels 23 centres d’atenció primària (CAP) i consultoris locals dels municipis corresponents, amb 136 centres d’extracció perifèrics desplegats per tot el territori que atansen l’atenció analítica als nostres usuaris.
Per a la majoria de proves no cal anar a Lleida a treure’s la sang al laboratori i això s’assegura una atenció de proximitat amb la mateixa qualitat  de què disposen els usuaris d’una gran ciutat. El fet d’incorporar diferents institucions inicials ens fa veure la transcendència de l’Atenció Primària com a client intern preferent.
També treballem per al servei d’urgències, el principal el de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, però també estem lligats al CUAP de Prat de la Riba i cobrim les necessitats d’anàlisis urgents d’altres centres de  Lleida. Pel que fa al centre d’urgències del CUAP Prat de la Riba, recentment s’ha instal·lat un punt d’anàlisi in situ connectat a la xarxa d’informació i que serà el model per a estendre a altres centres d’urgències comarcals.
Cal esmentar també que totes les anàlisis dels interns en el Centre Penitenciari de Ponent es realitzen al nostre laboratori, ara formalment integrat a la xarxa de d’Institut Català de la Salut.

Un laboratori per l’assistència la docència i la recerca

Cada any formem professionals que estudien diferents rames i especialitats de ciències de la salut: MIRS FIRS Tècnics, infermeres i altres que realitzen una part important de la seva formació amb nosaltres.
Un laboratori que col·labora amb la recerca bàsica i clínica especialitzada amb temes de pneumologia, nefrologia, cardiologia, neurologia, atenció primària  i altres.... Participem amb els seus estudis i comunicacions a revistes científiques a banda de les pròpies del mon de les anàlisis clíniques. Estem integrats amb grups de recerca com el de la Fundació Gol i Gorina (d’Atenció Primària de tot Catalunya) i per suposat amb el del nostre Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLL).
Un laboratori amb personal qualificat, l’actiu més important del servei, que manté programes interns i externs de formació continuada. 
Un laboratori d’excel·lència, que obté la màxima nota d’acreditació segons el model EFQM de qualitat adaptat per la Salut i que ja fa anys forma part de l’acreditació de centres del Departament de Salut.
Un laboratori que anualment es reacredita amb les normes internacionals de qualitat ISO 9001, a banda dels controls de qualitat externs per entitats reconegudes d’àmbit nacional i internacional.
Un laboratori amb lligams amb la xarxa dels hospitals i centres d’Atenció Primària de tot el grup ICS i altres centres del SISCAT català. Relacionat amb les societats científiques catalanes com la Societat Catalana de Ciències del Laboratori Clínic, espanyoles com la SEQC,  europees  com la EFLM i mundials com la IFCC.
Un laboratori amb tecnologia puntera, com la de les cadenes d’automatització d’hematologia i bioquímica/immunoquímica que permeten la realització de múltiples determinacions amb una única mostra per pacient. Amb un sistema de robotització intel·ligent, les mostres són processades i emmagatzemades de forma totalment automàtica. Cada mostra va identificada amb un codi de barres que conté tota la informació necessària pel seu procés de forma que s’aconsegueix una màxima seguretat i traçabilitat.
Cal destacar l’especial atenció a la  fase preanàlisi (des de la sol·licitud de la petició fins a la realització de l’anàlisi) amb una atenció personalitzada a tota la xarxa de centres d’extracció i recollida de mostres i, una total automatització des de l’arribada al nostre laboratori amb identificació positiva de peticions i mostres que assegura l’atenció segura als nostres pacients.
Treballem amb protocols i algoritmes diagnòstics pensats per facilitar el diagnòstic i seguiment de les diferents situacions clíniques tan en l’entorn hospitalari com d’atenció primària. Una forma de treballar que només s’entén des de la convicció que la prioritat és la qualitat de l’assistència. Per això per a nosaltres l’atenció a tots els centres és importantíssima i estem atents a les seves necessitats i oberts als seus  suggeriments.

Un laboratori de futur

Volem continuar sent el laboratori dels centres i serveis sanitaris que formaran part del Consorci Sanitari de Lleida i els altres de les Regions de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran que son o vulguin ser els nostres clients.
Però, sobretot, volem continuar donant la millor atenció analítica als nostres usuaris sigui quina sigui la seva situació de salut o el seu lloc de residència. Segur que així serà per  la qualitat, per l’eficiència i per la sostenibilitat de la sanitat de Lleida.
En definitiva, els ciutadans, els pacients i els professionals del territori Lleida i Pirineus han d’estar satisfets de comptar amb un dels laboratoris d’anàlisis clíniques, evidentment públic, més potent de Catalunya.
Si, quan va sorgir la idea, el personal dels laboratoris a fusionar, tant de l’atenció primària com del dos hospitals, els gerents i directius del moment i els propis agents socials no haguessin mantingut una posició madura, una ment oberta al projecte, veient que de la sinergia i de l’eficiència es donava una millor qualitat per als ciutadans res de tot això no hauria estat possible. Es va pensar en clau Lleida.

Mercè Ibarz i Mercè Ribelles,
caps de Secció del Laboratori Clínic públic de Lleida

L’Atenció Sociosanitària en el Sistema Integral de Salut Lleida Pirineus

Properament està prevista la posada en  funcionament del Consorci SISTEMA INTEGRAL DE SALUT LLEIDA PIRINEUS. És la millor opció per a poder ser més eficients i més efectius donada la situació econòmica, social i assistencial actual que estem travessant.

Per arribar fins aquí el camí ha estat llarg, d’anys d’evolució.  L’antiga norma de gestió que manifestava que la competència millorava l’assistència i els resultats ha quedat obsoleta. Actualment, els millors resultats s’obtenen gràcies a la col·laboració, al treball en equip,  compartint objectius i interessos.

És evident que la integració des del punt de vista administratiu, funcional i clínic de tota l’Atenció Primària de Lleida, de l’Hospital Comarcal del Pallars, de l’Hospital de Santa Maria, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, de la Universitat de Lleida i de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida comportarà grans beneficis. L’assistència al pacient, principal objectiu d’aquest projecte, serà més homogènia, menys variable i més eficient alhora que permetrà una major accessibilitat i una millora de resultats.

L’Àrea Sociosanitària de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) orientada, fonamentalment en l’atenció geriàtrica, en  cures al final de la vida i en l’atenció a les demències, porta treballant, amb aquesta filosofia, des de fa anys amb excel·lents resultats. L’activitat s’ha desenvolupat a l’Hospital de Santa Maria, a l’Atenció Primària amb equips de l’Institut Català de la Salut (ICS), a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i a l’Hospital Comarcal del Pallars.

La cartera de serveis inclou l’atenció domiciliària amb els equips PADES, l’atenció ambulatòria amb la Unitat de Trastorns Cognitius i la Unitat de Valoració Geriàtrica Ambulatòria.

Aquestes unitats estan ideades per tal de col·laborar amb l’atenció primària, facilitant-ne el suport i la continuïtat de les cures i intentant, així,  que el pacient estigui el major temps possible en el seu domicili.

Aquest procés va començar, ara fa 20 anys,  amb la creació dels primers PADES dins l’empresa  GSS, el 1994. Anys més tard, s’iniciaria el procés que ara finalitza amb la incorporació de l’equip PADES de l’Atenció Primària de l’ICS a la resta d’equips PADES amb la intenció de millorar la coordinació i donar una major cobertura a tot el territori de les Regions Sanitàries Lleida i Pirineus.

La Unitat de Trastorns Cognitius es va constituir l’any 2013 pensant en integrar l’assistència, la investigació i la docència de totes dues regions sanitàries i aconseguint uns  resultats espectaculars.

A l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, l’UFISS de geriatria, l’UFISS d’hospitalització i la Unitat Sociosanitària porten anys integrades dins de l’activitat assistencial, docent i investigadora de l’hospital. Hem estat pioners en l’assistència al pacient geriàtric en urgències i en l’atenció ortogeriàtrica amb uns excel·lents resultats, referents a Catalunya.  La Unitat Sociosanitària ha estat un pilar fonamental en la continuïtat de cures a pacients pal·liatius i en situació de convalescència d’alta complexitat, exemplificant que una unitat pertanyent a l’empresa pública  GSS podia realitzar la seva tasca en un hospital de l’ICS de forma totalment integrada.

La cartera de serveis de l’Hospital de Santa Maria es completa amb la Unitat de Geriatria que atén a pacients en situació aguda i pacients en situació subaguda. La unitat de subaguts és la darrera unitat creada dins de la línia sociosanitària de l’empresa, essent referent per a tot el territori.

L’Hospital Comarcal del Pallars disposa de la nostra col·laboració en l’atenció ambulatòria gràcies a les consultes externes de geriatria, l’UFISS de geriatria d’hospitalització i la unitat sociosanitària que integra l’atenció hospitalària de convalescència, de pal·liatius i de llarga durada. L’equip PADES de l’hospital dóna, també,  suport  als equips d’atenció primària de l’ICS en l’atenció a pacients pal·liatius i pacients crònics complexos.

Des del punt de vista docent, gràcies a l’equip professional de les nostres unitats, format per especialistes en geriatria, en cures pal·liatives, neuròlegs, metges d’atenció primària i graduats altament especialitzats en atenció al pacient geriàtric i pal·liatiu (infermeres, fisioterapeutes, treballadores socials, terapeutes ocupacionals i psicòleg), estem col·laborant amb la Universitat de Lleida com a professors associats en estudis de Màster, de formació continuada de professionals d’atenció primària i de formació de residents en medicina familiar i comunitària. La posada en marxa del consorci ens  permetrà l’acreditació en l’especialitat de geriatria, cosa que,administrativament, ara no podíem realitzar.

Quant a la investigació, existeixen línies d’excel·lència en la Unitat de Trastorns Cognitius amb importants treballs, posats en marxa recentment, en col·laboració amb altres centres de Catalunya i de l’estranger. Cal destacar, també, les línies d’investigació en ortogeriatria i infecció nosocomial en centres sociosanitàris.

En definitiva, podem acabar dient que des de fa molts anys hem estat treballant de forma integrada, amb molt bons resultats, amb la resta d’empreses que ara formaran el Sistema Integral de Salut Lleida Pirineus. El pas següent, la unificació administrativa, ens permetrà resoldre tots aquells entrebancs que ara tenim , millorant encara més la continuïtat assistencial del pacient, de la docència i de la investigació.

Dr. Marcos Serrano Godoy
Director d’Atenció Sociosanitària de l’Hospital de Santa Maria

El Sistema Integral de Salut Lleida Pirineus: l´Atenció Primària i l’Atenció Especialitzada

L’Atenció Primària (AP) es definia fa 35 anys com a ESSENCIAL pel seu paper integrador i integral, per la seva atenció longitudinal i per la seva accessibilitat.

Encara ara, aquesta definició continua sent actual si bé,amb matisos. L’AP deixa de ser la porta  d´entrada al sistema sanitari com a simple derivador a l’atenció especialitzada (AE) per agafar el protagonisme de l’assistència al pacient des de diferents vessants, sanitària. social, psicològica amb una actitud proactiva de treball sobre l’individu i sobre la comunitat en la que viu..

En l’actualitat, es visualitzen dos nivells assistencials separats, on la verticalitat de l’atenció primària i l’atenció especialitzada  marquen diferències importants. Aquesta fragmentació de l’atenció al pacient en el moment que canvia de nivell, genera problemes de seguretat clínica i una discontinuïtat assistencial.

En els últims anys a Lleida, s’han fet grans esforços per millorar la coordinació entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada. Les TIC’s ’han permès la unificació de  la història clínica en el territori, s’han treballat rutes assistencials, s’han consensuat protocols d’actuació.

El fet que els objectius de l’atenció primària i de l’atenció especialitzada siguin diferents fa que les actituds dels seus professionals també ho siguin, no per voluntat, sinó per cultura organitzativa. No podem oblidar tampoc que la forma de pagament de cadascun dels nivells ha marcat també aquesta diferència entre nivells.

Cal fer, doncs,  un canvi en el model assistencial, i el Sistema Integral de Salut de Lleida Pirineus pretén materialitzar aquest gir. La unificació de les estructures assistencials sota una única organització ha de trencar l’estructura de nivells per centrar-se en el  procés assistencial.

Cal reforçar el paper de  l’Atenció Primària, en una societat cada cop més informada i que demana participar i decidir en el seu procés de malaltia, amb una Atenció Primària de qualitat i amb alta capacitat de resolució, que coordini els recursos sanitaris i tingui la funció reguladora dels fluxos dels pacients generats pel sistema.

Per aconseguir aquesta unificació a través del Sistema Integral de Salut Lleida Pirineus caldrà reordenar l’accessibilitat de l’ AP a l’ AE en funció del procés assistencial i donar-ne garanties de demora, afavorir  consultes especialitzades d’acte únic, en gabinets, desenvolupar actuacions que modifiquin l’excessiva medicalització de la pràctica sanitària, treballar la seguretat del pacient des del criteri benefici –risc, facilitar  l´accessibilitat al catàleg de  proves diagnòstiques necessàries per a l’increment de la resolució a l´AP, potenciar la conciliació de la medicació a l’alta d’un ingrés hospitalari, treballar protocols conjunts, evitar la prescripció induïda en tractaments en discussió, potenciar el paper de l’ AP en l’atenció comunitària per a la promoció de la Salut, gestionar tota  l’atenció domiciliària com a procés assistencial clau en l’atenció al malalt crònic, agafar protagonisme en l’atenció a la nutrició enteral, les teràpies respiratòries i les tècniques de fisioteràpia, facilitar la formació continuada en estades formatives i impulsar la recerca clínica i la formació de grups emergents.

Dra. Anna Aran Solé
Directora Mèdica Hospital Universitari Arnau de Vilanova
Directora Assistencial Gestió de Serveis Sanitaris

Boi Ruiz va anunciar un nou registre del càncer a Lleida que permetrà conèixer la incidència, factors de risc i investigar la malaltia al territori

Ja s’ha iniciat la recollida, validació i investigació de casos nous de càncer i, a final del 2015, es preveu disposar dels primers resultats

El conseller de Salut, Boi Ruiz, va anunciar, la creació i posada en marxa d’un nou Registre de Càncer Poblacional (RCP) a la demarcació de Lleida que permetrà conèixer, per primera vegada a les comarques lleidatanes, la incidència, factors de risc i investigar la malaltia al territori. Un RCP recopila sistemàticament tots els casos de càncer diagnosticats de nou entre els residents d’una àrea geogràfica determinada i en un període de temps determinat, la qual cosa permet el càlcul de la incidència de la malaltia i monitoritzar-ne l'evolució.

Catalunya disposa de dos registres d’aquestes característiques als que se sumarà el de Lleida. La Unitat d’Epidemiologia de la Regió Sanitària de Lleida ha iniciat, des de fa uns mesos, la recollida, validació i investigació de casos nous de càncer i analitza  epidemiològicament la distribució del càncer a la demarcació.  Aquesta informació, amb dades estandarditzades, tindrà diferents utilitats. Per una banda, tenint en compte la vessant assistencial, permetrà avaluar els resultats assistencials i taxes de supervivència del càncer. D’altra banda, des del punt de vista de la recerca i la salut pública, es podran investigar, entre altres, els factors de risc. Es preveu que es pugui disposar dels primers resultats a finals del 2015.

Aquesta informació és possible gràcies a la col·laboració de les diferents fonts d’informació que es troben a la demarcació de Lleida i que van subministrant amb fluïdesa i qualitat les dades demanades pel Registre mantenint-se en tot moment les normes de confidencialitat exigides per la legislació actual.

El conseller va presidir el passat mes de gener a Lleida el Consell de Salut que va comptar també amb l’assistència el secretari de Salut Pública, Antoni Mateu. El Consell de Salut és l’òrgan de participació comunitària de la Regió Sanitària i està format per: quatre representants de la Generalitat de Catalunya, dos representants dels consells comarcals, dos representants dels ajuntaments, dos representants de les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit territorial de la Regió, dos representants de les organitzacions empresarials més significatives en l’àmbit territorial de la Regió, dos representants de les associacions de consumidors i usuaris més significatives en l’àmbit territorial de la Regió i dos representants de les corporacions professionals sanitàries de Catalunya.

Les llistes d’espera de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i de l’Hospital de Santa Maria van disminuir durant l’any 2014

D’acord amb els objectius marcats pel Departament de Salut, els dos centres, sota una gerència única, van reorganitzar les sessions quirúrgiques, van rendibilitzar els quiròfans oberts i van establir criteris de priorització en les llistes d’espera

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital Santa Maria de Lleida van reduir les llistes d’espera respecte de 2013, tant pel que fa als catorze procediments garantits com a la resta d’intervencions. La llista d’espera dels catorze procediments garantits és a l’Arnau de 956 pacients, xifra que representa un 4,4% menys de pacient respecte dels que hi constaven l’any 2013, i al Santa Maria és de 889 pacients, un 2% menys dels inclosos en la llista en el mateix període de 2013.

Els catorze procediments garantits establerts són: pròtesis de malucs i de genoll; cataractes; extirpacions d’amígdales, vesícula biliar, úter i pròstata; artroscòpies; canals carpianes; hèrnies inguinals; galindons; quists pilonidals i circumcisions.

Aquesta disminució es deu al fet que durant l’any 2014 l’Arnau va incrementar les seves intervencions en un 5,5%, cosa que va permetre registrar un total d’11.089 intervencions majors, 614 més que l’any 2013, i va incrementar una mitjana d’un 23% els procediments quirúrgics complexos. També és destacable l’augment de la cirurgia major ambulatòria (CMA) en un percentatge del 6,4%.

Pel que fa a l’Hospital de Santa Maria, l’any 2014, va incrementar un 2,3% les intervencions quirúrgiques totals i un 4,4%, les intervencions de CMA.

També es van dur a terme les actuacions següents per millorar la gestió de la llista d’espera quirúrgica i complir amb els objectius d’accessibilitat:

• El seguiment qualitatiu de les llistes d’espera i la priorització rigorosa d’aquells pacients que, en condicions d’igualtat clínica, feia més temps que s’esperaven. Això ha comportat l’augment d’intervencions més complexes.
• La gestió conjunta dels dos centres, que ha permès el redireccionament dels fluxos de pacients de determinats procediments de menor complexitat.
• La disminució de la variabilitat territorial en les taxes d’inclusió de pacients en llistes d’espera, pel fet de millorar la codificació d’alguns procediments homogeneïtzant criteris amb els de tot Catalunya.
• La implantació d’una consultoria clínica (d’ortogeriatria) en els centres, prèvia a la inclusió dels pacients en les llistes d’espera, per millorar la qualitat de la indicació de determinades d’intervencions de pròtesis de maluc i genoll.
• Els plans de xoc específics per a cada intervenció o grup d’intervencions, que han comportat l’ampliació de l’activitat dels quiròfans a les tardes o a l’estiu.
• La priorització de l’accés als procediments oncològics per neoplàsia maligna.

Totes aquestes actuacions es van poder dur a terme amb l’esforç i la implicació dels professionals, que han permès l’augment de l’activitat quirúrgica dels dos centres.

Durant l’any 2014, es van prioritzar els procediments que superaven els sis mesos intervenint els casos més antics. A l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, els pacients que feia més de sis mesos que s’esperaven per a la realització d’un dels catorze procediments garantits van passar de 210, l’any 2013, a 29 pacients, el 2014; i a l’Hospital de Santa Maria van passar de 168 a 110 pacients, durant el mateix període.

El temps d’espera dels pacients intervinguts és de 4,34 mesos a l’Arnau i de 4,03 al Santa Maria, i el temps de demora dels pacients pendents d’intervenció és de 2,20 mesos a l’Arnau i 3,03 mesos al Santa Maria, per sota de la mitjana de Catalunya en el cas del temps d’espera (que actualment és de 5,77 mesos) i quasi igual al temps de demora (que és de 2,92 mesos).

L’Hospital de Santa Maria acreditat com a Hospital sense Fum 2014

L’Hospital de Santa Maria de Lleida, gestionat per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, va ser acreditat com a Hospital sense Fum 2014 en la categoria d’argent i aspirant a la categoria d’or en la propera convocatòria, en l’acte celebrat el passat 12 de gener i presidit per l’honorable conseller de Salut, Boi Ruiz, en el qual es van acreditar 69 centres sanitaris.

L’acte, organitzat per la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum, va reconèixer la feina que fan els seus membres en la promoció de les polítiques actives pel control del tabaquisme en l’àmbit hospitalari. L’objectiu final de la Xarxa és assegurar un ambient sense fum, formar i sensibilitzar els professionals sanitaris sobre el problema del tabaquisme, activar programes de cessació del tabaquisme i promoure activitats de prevenció i control d’aquest hàbit.

Anualment es realitza una avaluació de la implantació de les mesures per al control del tabaquisme a cada centre. Seguint les recomanacions de la Xarxa Internacional d’Hospitals sense Fum, es mesuren les fites i els progressos dels hospitals membres en funció de diferents indicadors del compliment de les polítiques i intervencions de control del tabaquisme. Segons aquest grau de compliment s’estableixen 5 categories: membre, bronze, argent, argent amb menció d’or i or.

En l’edició de 2014 es van acreditar 69 centres hospitalaris catalans: 24 van assolir la categoria de membre, 18 la categoria de bronze, 19 d’argent, 3 d’argent menció d’or i 5 d’or.

Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum
La Xarxa es va crear l’any 1999, està coordinada i promoguda per l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i els centres s’hi adscriuen voluntàriament. La finalitat de la Xarxa és fomentar canvis organitzatius que afavoreixin unes institucions sanitàries lliures de fum. Des de l’any 2004 la Xarxa compta amb el finançament del Departament de Salut i, gràcies a aquest suport, hi ha hagut un augment progressiu de centres que s’hi han adherit. Actualment en formen part 69 centres hospitalaris i sociosanitaris, majoritàriament del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).

Més informació:
Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum

L’hospitalització domiciliària tècnica permet evitar ingressos hospitalaris en pacients quirúrgics

Des de l’any 2013, el Servei de Cirurgia de l’Arnau va posar en marxa l’hospitalització domiciliària tècnica (HDT) com a nova estratègia de gestió, amb la finalitat de millorar l’accessibilitat i l’eficiència de l’atenció especialitzada al malalt quirúrgic agut en el domicili

El Servei de Cirurgia General de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida utilitza, des de fa anys, estratègies per millorar l’accessibilitat i l’eficiència de l’atenció especialitzada al malalt quirúrgic agut en el domicili. Actualment, i amb la finalitat de donar resposta a les noves necessitats que es generen en l’atenció extrahospitalària al malalt quirúrgic agut, es treballa en l’hospitalització domiciliària tècnica (HDT), que és l’última estratègia de gestió implantada en aquest àmbit.

Aquestes noves necessitats són principalment prestar atenció en el domicili a un nombre més gran de pacients quirúrgics aguts estables clínicament, que necessiten atenció de rang hospitalari, ja siguin tractaments o proves complementàries sota el control clínic d'un professional de cirurgia. Es tracta de pacients que no es poden incloure en el programa d'hospitalització domiciliària existent, perquè resideixen fora de la zona de cobertura definida, és a dir, a més de 10 o 15 km de l'Hospital.

Els principals objectius d'aquesta proposta es basen a dissenyar estratègies de gestió que permetin incloure aquestes noves necessitats en els models existents d’hospitalització domiciliària, a més de garantir la continuïtat assistencial bidireccional entre els diferents nivells sanitaris implicats d’una manera segura i eficient. 

L’HDT està lligada per via telefònica, virtual i/o presencial amb el professional de cirurgia responsable de la Unitat d’Hospitalització a Domicili, per tal de fer el seguiment dels pacients i dels resultats. El personal d’infermeria gestor de casos coordina les actuacions amb els equips d’atenció primària i amb l’Hospital de Dia.

Aquesta estratègia permet evitar ingressos hospitalaris en pacients quirúrgics, ja que potencia la integració de tots els recursos de diferents nivells assistencials (atenció primària i atenció especialitzada). A més, permet donar resposta a les noves demandes d’usuaris i professionals, per oferir així al pacient una atenció preferent especialitzada. Així mateix, l’HDT permet gestionar millor els llits quirúrgics i l’assistència urgent. Durant l’any 2013, de les 338 hospitalitzacions domiciliàries quirúrgiques, 32 van tenir la consideració d’hospitalització domiciliària tècnica.

Els professionals de medicina de família de l’atenció primària de Lleida ja poden sol·licitar endoscòpies digestives

Aquest tràmit és possible des del mes de desembre de 2014

Els metges de família de l’atenció primària de Lleida ja poden sol·licitar l’endoscòpia digestiva (gastroscòpia, proctosigmoidoscòpia i colonoscòpia) com a prova complementària en processos clínics valorats en els CAP, sense que els pacients hagin d’anar a la consulta del facultatiu especialista en aparell digestiu.

Això és possible gràcies al treball de coordinació entre professionals de medicina de família, referents clínics en aparell digestiu de cada EAP del territori i  facultatius especialistes hospitalaris. El doctor Josep Maria Reñé, cap de servei d’Aparell Digestiu de l’Arnau, i el doctor Sergi Gòdia, cap d'Àrea de Gestió Clínica de la Direcció d’Atenció Primària, són al capdavant del projecte, per al qual s’ha elaborat un protocol i un circuit de treball consensuat per a tot el territori. És un projecte de tipus transversal amb implicació dels dos centres hospitalaris de la ciutat, en què s’ha tingut una cura especial en els aspectes referents a la qualitat assistencial i a la seguretat clínica dels pacients.

En aquest protocol es consensuen els criteris i les indicacions de realització de les endoscòpies, que cal tenir en compte en cadascun dels casos possibles, així com la preparació necessària que el pacient ha de fer abans de la prova. Un qüestionari informatitzat i incorporat als sistemes d’informació de treball habituals en ambdós àmbits, tant a l’atenció primària com a l’hospitalària, integra aquesta informació de manera que s’evita el desplaçament del pacient per a la realització de la visita prèvia amb l’especialista hospitalari en aparell digestiu, cosa que redueix les demores i permet guanyar agilitat en el circuit.

A l’atenció primària participen en aquest projecte tant el col·lectiu de medicina de família, que és qui decideix qui s’ha de fer la prova seguint els criteris establerts en el protocol, com el col·lectiu d’infermeria, que s’encarrega de realitzar-ne la preparació prèvia i de donar els consells i la informació imprescindible per tal que es faci de forma òptima, tenint en compte els criteris clínics i terapèutics adequats per a cada pacient, com ara en els casos de pacients diabètics o en els pacients que prenen anticoagulants.

Lleida organitzarà el proper Congrés Nacional de Biobancs

La  candidatura  presentada  per  l’Institut  de  Recerca  Biomèdica  de  Lleida
(IRBLleida) ha estat la més ben valorada.

Es preveu que l’esdeveniment reuneixi uns 250 professionals de biobancs d’arreu de l’Estat, per intercanviar coneixements i experiències sobre la correcta gestió de les mostres biològiques humanes cedides per fer recerca biomèdica.

El Biobanc de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) serà l’encarregat d’organitzar la propera trobada de biobancs de tot l’Estat. La candidatura de Lleida ha estat la guanyadora d’entre les quatre candidatures competidores (Múrcia, Santiago de Compostel·la, Girona i Lleida). La decisió va ser oficialment comunicada durant la clausura del V Congreso Nacional de Biobancos: Medicina Personalizada y Biobancos, celebrat els dies 12, 13 i 14 de novembre de 2014 a Mallorca.

El congrés anual és un punt important de trobada per als professionals dels biobancs i d’intercanvi de coneixements i experiències, que acaben impulsant sinergies i col·laboracions de recerca entre les diferents entitats a més de potenciar la visibilització de la seva tasca.

El Biobanc de l’IRBLleida

El Biobanc emmagatzema mostres biològiques de gran interès científic de diversos projectes d’investigació relacionats amb diferents malalties, amb un objectiu principal: facilitar, promoure i desenvolupar la recerca biomèdica. Actualment disposa d’unes 11.000 mostres de teixit congelat provinents de 5.300 pacients i unes 70.000 mostres de fluids de 3.300 pacients, recollides des de 2004 fins ara, amb el seu consentiment informat previ. Aquest estoc de mostres biològiques està a disposició de qualsevol investigador que en sol·liciti.

El Biobanc és un dels serveis cientificotècnics de l’IRBLleida, ubicat a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. La gestió de mostres biològiques és integral, és a dir, gestiona mostres biològiques de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, l’Hospital de Santa Maria i la Universitat de Lleida, cosa que el converteix en un projecte clau per al desenvolupament de la recerca a la Regió Sanitària de Lleida. El Biobanc de l’IRBLleida va entrar a formar part de la Red Nacional de Biobancos l’any 2010, actualment anomenada Plataforma.

La Plataforma Red de Biobancos

La Plataforma Red de Biobancos està finançada per l’Instituto de Salud Carlos III i, actualment, la conformen cinquanta-dues institucions distribuïdes per catorze comunitats autònomes. En aquesta xarxa de professionals hi participen els biobancs dels instituts d’investigació sanitària acreditats, biobancs hospitalaris, centres de recerca de referència i associats a universitats.