gener 2015

Butlletí núm. 20

El Sistema Integral de Salut: una oportunitat per la assistència, docència i recerca sanitàries públiques de Lleida

La sanitat pública lleidatana ha experimentat una millora molt significativa durant els darrers quinze anys, que es ben constatada per la societat lleidatana. Aquesta millora ha estat conseqüència d’un cert increment en la dotació d’equips, bàsicament a mitjans dels anys 2000, de l’esforç  dels treballadors dels sistema (moltes vegades voluntarista), i també perquè durant aquests anys s’han fet estratègies perquè els dispositius sanitaris fessin sinèrgies o, inclús, unifiquessin les seves estructures.
Comptem amb la experiència de nombrosos serveis unificats (com el d’Anatomia Patològica que dirigeixo jo i que s’encarrega del diagnòstic del càncer) amb clau regional, que han permès diversificar i especialitzar als facultatius i oferir un servei més ample i millor, assumint tasques que en anys anteriors es feien als centres de Barcelona.   El Sistema Integral de Salut Lleida  Pirineu que s’està proposant no és més que un pas més en aquest procés que ens ha de portar a servir encara millor als ciutadans de Lleida, sempre com a treballadors de la sanitat pública, de la que, almenys jo, sóc un convençut.

Millor integració dels dispositius
Una millor integració dels dispositius, especialment rellevant pel que fa a l’assistència primària, ha de tenir una repercussió clara en els pacients. La singularitat de Lleida, amb una població dispersa i envellida, precisa de mesures organitzatives diferents a les que s’apliquen a les comarques de Barcelona, raó per la qual és necessari que aquestes mesures es prenguin a Lleida i Pirineu. Aquest punt és molt important, l’assistència en l’àmbit d’atenció primària i la interacció amb els hospitals és transcendent, i el Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu ofereix la possibilitat d’integrar de manera molt eficient tots aquests dispositius sanitaris, sempre tenint present que l’essencial és garantir una bona atenció al pacient, reduint al màxims els temps d’espera.

Oportunitat en recerca
Com a investigador, el Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu és també una bona oportunitat. De fet, L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLLEIDA), recentment guardonat amb el Premi Internacional Ciutat de Lleida i inclòs entre els millors centres de recerca sanitària d’Espanya, és un exemple de com la suma de diferents col·lectius dóna resultats espectaculars. Al 2003, es va començar el procés d’ajuntar els investigadors biomèdics de diferents sensibilitats (universitària, mèdica, infermeria, primària), sota el paraigües de l’IRBLLEIDA. El camí, com ho és ara per al Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu, no va ser fàcil, perquè no és fàcil posar d’acord professionals amb diversos punts de vista. Desprès de quasi deu anys, l’IRBLLEIDA és vist com un Institut de Recerca prestigiós a l’estat i a l’estranger. Una vegada més, sumar és molt beneficiós.
La possibilitat que l’IRBLLEIDA estigui present en l’òrgan de govern del Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu permetrà proposar mesures que facilitin que els professionals (tant dels hospitals com de primària) compatibilitzin l’activitat investigadora amb l’assistencial. L’IRBLLEIDA serà un garant de que les futures incorporacions es faran, com està molt ben precisat ja, amb els criteris de justícia i equitat, però valorant la experiència assistencial i científica. És una obvietat dir avui que recerca i assistència són vasos comunicants. És evident que una interacció major entre IRBLLEIDA i àmbit sanitari permetrà, com ja ho ha estat fent en els darrers anys, millorar encara més l’atenció dels pacients de Lleida.

Docència
És importantíssim que la Universitat de Lleida (UdL) se sumi al procés. Gran part de la docència en Medicina i Infermeria de la UdL es realitza en els hospitals i els centres d’atenció primària de Lleida. La presència de la Universitat en l’òrgan de govern del Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu permetrà prendre decisions estratègiques que permetin que els professionals de la salut puguin compatibilitzar molt millor assistència, recerca i docència. Pels estudiants de Medicina i Infermeria també serà bo, perquè facilitarà que en el nou ens, el desenvolupament de les pràctiques sigui coherent amb l‘activitat clínica, tant als hospitals com en els centres d’atenció primària. Aquest és un tema molt important. Una òptima relació entre la Universitat i els centres sanitaris on es realitzen les pràctiques estudiantils és desitjable. Amb el Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu, Lleida estarà en una situació immillorable perquè aquestes activitats es facin de manera integrada.
Les juntes clíniques dels dos hospitals de Lleida van aprovar la participació d’aquests centres en aquesta iniciativa. Recentment, la junta clínica de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova es va reunir amb el síndic de Greuges de Catalunya per tal de discutir el procés. L’entitat resultant, que ha de ser pública, tal i com reflexa el projecte d’estatuts, ha de permetre donar un pas significatiu, com ho ha fet l’IRBLLEIDA en el camp de la recerca.
Pertanyo a un grup de professionals que ens hem incorporat al sistema sanitari i universitari lleidatà en els darrers vint anys, provinents d’altres contrades. Ho hem fet convençuts que Lleida ofereix una bona oportunitat professional per nosaltres, per dur a terme una bona activitat clínica en benefici dels usuaris de la sanitat lleidatana, i per impartir docència en Ciències de Salut als estudiants. Ho fem amb entusiasme i compromís, convençuts que podem ajudar que els lleidatans tinguin uns millors serveis sanitaris. Els resultats dels darrers anys ens animen, perquè rebem de la societat molts missatges de que la millora és clara. Estem convençuts, però, que necessitem un pas més en aquest procés d’integració, i que aquest pas es el Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu, sempre des de la perspectiva indubtable que serà una entitat pública, sotmesa a la normativa del sector públic.
En síntesi, el Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu és una oportunitat per la assistència, docència i recerca sanitàries públiques de Lleida. No podem perdre aquest tipus d’oportunitats.

Xavier Matias-Guiu
Catedràtic de la UdL
Cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

Director de l’IRBLLEIDA

 

Sistema de Salut Lleida Pirineu: hi guanya l’Atenció Primària, hi guanya el ciutadà

L’Atenció Primària i Comunitària ha esdevingut el referent assistencial sanitari pel que fa a accessibilitat, continuïtat assistencial i satisfacció de la ciutadania.  La progressiva creació a partir dels anys 80 dels Equips d’Atenció Primària (EAP) va suposar un salt notable en qualitat i resultats.

Aquesta consolidada xarxa d’Atenció Primària és el tret diferencial del Servei Nacional de Salut i ha estat motiu d’admiració per altres països europeus amb economies més solvents. L’increment incessant de la millora en la qualitat assistencial, ha reeixit gràcies a l’esforç i compromís dels nostres professionals, sempre amatents a les necessitats dels pacients i dels seus familiars. La nostra xarxa integra, a les Regions Sanitàries de Lleida i Alt Pirineu i Aran, un total de 29 Centres d’Atenció Primària (CAP) repartits entre 231 municipis i 713 nuclis de població agregats que realitzen prop de 3 milions de visites l’any.

La crisi econòmica que afecta tots els sectors d’activitat al nostre país, ha colpejat també amb duresa el model sanitari; una menor assignació pressupostària que obliga a buscar noves formes de gestió per tal d’aconseguir per a l’Atenció Primària i Comunitària els recursos suficients i necessaris per seguir sent la pedra angular del sistema sanitari. No fer-ho ara podria condicionar les generacions futures i resultaria imperdonable desestimar l’oportunitat que suposarà una nova organització sanitària integrada i territorial.

Innovació adaptada al nostre territori
En aquest context, cal veure amb claredat el futur Sistema Integral de Salut (SIS)  Lleida-Pirineu com una necessària innovació que aportarà un millor finançament de l’Atenció Primària i Comunitària, un model assistencial de proximitat i que arriba a tots els indrets de les nostres comarques. Aquesta realitat territorial de Lleida, caracteritzada per nuclis relativament petits i allunyats, mereix tot el nostre esforç per aconseguir més i millors recursos. Un model difícil d’entendre des dels grans nuclis urbans, però que cal seguir perseverant des de casa nostra per situar el ciutadà al centre del sistema.

Alguns aspectes de millora en l’Atenció Primària i Comunitària que arribaran amb la nova organització sanitària integrada seran que els CAP tindran més autonomia de gestió i seran més resolutius, millorarà la continuïtat assistencial, es potenciarà la presència al domicili i es desplegarà el model d’urgències territorial.

Equips d’Atenció Primària autònoms i resolutius
Els Centres Sanitaris s’han agrupat en Unitats de Gestió Assistencial per tal de compartir recursos i talent, i així oferir a la població de referència una millorada cartera de serveis i una major resolució dels problemes de salut.  Aquestes agrupacions, amb un model descentralitzat de gestió en xarxa, podran disposar dels seus recursos amb autoresponsabilitat, compromís i voluntat de servei. La diferent realitat de cada comarca impulsa també la necessitat de buscar sinergies amb els ens locals i amb la xarxa social.

Aquesta evolució natural del Centre d’Atenció Primària, afavorit per les Tecnologies de la Informació i Comunicació, busca sumar esforços i expertesa individual  per millorar un  servei col·lectiu.

Atenció domiciliària i continuïtat de cures
En paral·lel, l’envelliment de la població és una característica creixent al nostre territori que provoca que les persones grans amb múltiples problemes de salut  siguin visitats per diferents especialistes que cal, des de l’Atenció Primària, coordinar vetllant especialment pels malalts crònics més complexos. Les infermeres gestores de casos dels Equips d’Atenció Primària i els treballadors socials han de ser  referents a l’hora de coordinar aquesta imprescindible continuïtat assistencial, sense sotracs innecessaris per a pacients i familiars.   

Amb el nou model assistencial que comportarà el SIS, es reforçaran equips d’atenció domiciliària que donaran suport als professionals de referència (metge de capçalera i infermera) per atendre millor i al propi domicili situacions agudes i complexes. I és que la millor i preferida alternativa a l’ingrés hospitalari és poder estar a casa, ben atès per professionals competents i amb dedicació a l’atenció domiciliària.

Atenció Continuada i Urgències també en un model integrat
El SIS Lleida-Pirineu permetrà desplegar a les capitals comarcals el model d’urgències adaptat al nostre territori, iniciat fa anys amb el CUAP Lleida-Prat de la Riba. Una bona part de les situacions agudes de les persones es produeixen fora de l’horari habitual del seu metge i de la seva infermera de capçalera i són els diferents Punts d’Atenció Continuada i Urgències els encarregats de donar una resposta ràpida i de qualitat. I per fer-ho possible han d’estar equipats de tècniques de laboratori ràpid, imatge radiològica i ecogràfica i professionals amb una acurada formació en urgències, evitant trasllats innecessaris a l’Hospital.

El SIS Lleida unificarà l’Atenció Primària i Hospitalària en un model sanitari que abraça el ciutadà, i que dóna resposta preferentment comunitària al seu problema de salut apropant mitjans diagnòstics i terapèutics al territori. 

En conclusió, l’Atenció Primària i l’Hospital treballaran en estreta  col·laboració mitjançant una coordinació comú, amb objectius compartits. Un model d’organització sanitària integrada on hi guanyarà l’Atenció Primària i Comunitària i que resultarà en una millora de la qualitat del servei.

Eugeni Paredes Costa
Director d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut Lleida

 

El Servei de Pneumologia de Lleida com un exemple de sinèrgia cap al sistema integral de salut

A Lleida, fins a l’any 2006 l’atenció especialitzada a les malalties respiratòries per part del sistema públic la realitzaven 4 pneumòlegs de l´Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) i 4 del Hospital Santa Maria (HSM). Ambdós hospitals treballaven de forma independent essent responsables cadascun de la seva àrea territorial d’influència.

En aquells anys, fruit d’una estratègia que pretenia potenciar la qualitat en l’atenció especialitzada i la resolució en el territori, s’endega una política de creació dels serveis especialitzats i de captació de talent. Aquesta estratègia condueix a la constitució del Servei de Pneumologia amb la incorporació d´un cap de servei (tasca que recau en mi) i d’un nou adjunt. La creació d´un servei no representa només l´augment del nombre d’especialistes sinó un canvi de concepte: es dóna importància a la especialització, al terciarisme propi de cada especialitat i al lideratge en el territori.

Per una persona d’Alguaire com jo, era un repte il·lusionant poder participar en el desenvolupament de l’atenció pneumològica a la meva terra. Des del primer moment vaig veure molt clar que l’única forma d’avançar era unint els recursos i els esforços dels dos dispositius assistencials: l’HUAV i l’HSM. Un grup de 10 pneumòlegs treballant de forma coordinada tindria  una gran potencialitat al poder definir àrees de responsabilitat específica per cada especialista i permetria una planificació molt més eficient.

El repte era que els professionals acceptessin participar en aquest projecte unitari. Recordo la primera reunió que varem tenir els 10 pneumòlegs. El dr. Cervera, amb la seva transparència i sinceritat habitual, em va manifestar:  “per què has vingut si no t’hem cridat?. Nosaltres volíem un cirurgià toràcic i no un cap de servei…”. No era precisament una rebuda molt càlida. Però un cop explicat el projecte, la idea  de creació d’un servei que tingués una visió i vocació plenament territorial va agradar, i la coordinació del grup de professionals ha estat molt satisfactòria i fàcil.

A nivell del professional, treballar conjuntament ha estat plenament positiu i enriquidor. Ha permès que cadascú de nosaltres ens puguem centrar en àrees específiques de la nostra especialitat i així constituir-nos en molt experts en aquestes subespecialitats Així, es desenvolupà l’àrea d’endoscòpia respiratòria tan necessària en l’estudi de malalts amb càncer, l’àrea destinada a l’estudi de la funció respiratòria, la unitat de son,  les consultes monogràfiques (fibrosis pulmonar, circulació pulmonar, asma, bronquitis crònica, ventilació mecànica, bronquièctasis, oxigenoteràpia…etc). L’adquisició de la expertesa i coneixement en àrees especifiques de cadascú de nosaltres se irradia a la resta, i permet que, en conjunt, el nostre nivell de competència sigui superior. Aquesta planificació no s’hauria pogut dur a terme si no haguéssim anat tots junts des de 2006.

A nivell dels pacients de Lleida, disposar d’un Servei de Pneumologia desenvolupat i equiparable a qualsevol servei de Catalunya és un acte de equitat. El ciutadà de Lleida té dret a la mateixa qualitat  d’atenció que qualsevol altre ciutadà de Catalunya. Evidentment, el procés d’evolució no ha acabat ni en pneumologia ni en cap altra especialitat. No podem deixar d’evolucionar, millorar i incorporar tota la tecnologia i procediment que per població i massa critica ens correspon. Això no es pot fer ni defensar des del territori si les entitats no ho fan de forma conjunta. Per separat, ni HUAV, ni HSM i ni Atenció Primària no tenen suficient pes per a poder ser escoltats i reivindicar el que ens correspon de forma justa. Ara bé, la unificació de les tres entitats és la forma de garantir la qualitat i la equitat assistencial al usuari de Lleida.

A nivell  territorial l’activitat del Servei de Pneumologia ha tingut un altre benefici: la creació de riquesa. Aquesta riquesa és la recerca. La recerca forma part del sector primari de producció i  disposar de 10 pneumòlegs treballant de forma conjunta permet desenvolupar projectes innovadors que capten recursos econòmics i atrauen talent. Actualment, al grup de recerca de respiratori i sota el paraigua de l’IRBLleida i de la Universitat de Lleida hi treballen 8 investigadors molt competitius i que fan que Lleida sigui un dels focus més rellevant a nivell de l’Estat en generació de coneixement en l’àmbit de les malalties respiratòries. Només perquè serveixi com exemple, aquest any s’han aconseguit 600.000€ per finançar dos projectes de recerca. Això és riquesa per Lleida

El balanç d’aquets anys és molt positiu, com diu el dr. Vilà: “el funcionament conjunt dels dos hospitals ens ha permès racionalitzar recursos, aconseguir alta tecnologia i, juntament amb el servei de Cirurgia General, poder disposar de Cirurgia Toràcica. En definitiva crear un Servei de Pneumologia Territorial potent en assistència, docència i investigació i posar la Pneumologia de Lleida en el mapa mundial”.

El Servei de Pneumologia només és un petit exemple del que es pot fer al territori de Lleida si unifiquem forces. Per separat som febles, tenim poc pes i les amenaces externes són grans. Ara vivim un moment clau i ens juguem el nostre futur sanitari. Les opcions són decidir entre que volem ser: un nucli sanitari d’excel·lència o bé convertir-nos en un territori amb dos hospitals comarcals, un d’ells molt gran.

Aquesta és la decisió que cal prendre i al final es farà el que la gent de Lleida vulguem. Ara bé, seria una llàstima que per interessos personals, pors als canvis i manipulacions interessades es perdés una oportunitat d’or. Algú ens en demanarà explicacions en un futur proper i espero que els lleidatans sapiguem estar a l’alçada del moment. Sempre he confiat amb la nostra gent. 

Ferran Barbé
Cap de Servei de Pneumologia Hospital Universitari Arnau de Vilanova
Professor Agregat Universitat de Lleida

 

L’Observatori Ciutadà, format per societat civil, analitzarà i debatrà el procés de constitució del Sistema Integral de Salut

El president del Banc dels Aliments, Joan Ramon Saura, ha estat designat president de l’Observatori que compta amb una quinzena de membres, tot i que està obert a noves incorporacions

El 23 de desembre, es va  constituir l’Observatori Ciutadà del Sistema Integral de Salut (SIS) Lleida Pirineu. Una quinzena de representants d’entitats i societat civil, es van reunir amb el director dels Serveis Territorials de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran, Josep Pifarré, i el gerent territorial de l’ICS i de GSS, Jaume Capdevila, per conèixer el reglament que regirà el nou òrgan consultiu.

Van assistir a la primera trobada: Joan Ramón Saura, president del Banc d’Aliments de Lleida i president Fundació Verge Blanca; Mercè Ruiz, delegada a Lleida Coordinació Usuaris de la Sanitat; Josep Maria Fornós, president de Fesalut; Mercè Batlle, presidenta d’AREMI; Joaquim Mateo, president de les Associacions de Veïns de Lleida; Sebastià Barranco, responsable de l’equip protecció de la Salut Segarra-Noguera-Pla d’Urgell del Departament de Salut; Mar Peña, coordinadora de Treball Social de l’Atenció Primària de Salut de l’ICS a Lleida; Rafa Gimena, president de la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Mari Carmen Mayayo, diplomada en Infermeria, llicenciada en Psicologia i Cap d’Unitat de l’Atenció a l’Usuari de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova; Maria Teresa Montanuy, diplomada en Infermeria, directora de l’equip de l’Atenció Primària de Tremp i regidora de l’Ajuntament de Tremp; Miquel Maria Bretxa, metge de família i director de l’equip de l’Atenció Primària del Pallars Sobirà; Josep Lavin, president Associació Salut Mental del Pla d’Urgell i de la federació de Salut Mental Terres de Lleida; Josep Maria Forné, delegat de Benestar Social i Família; Carmina Escolà, llicenciada en Dret, assessora jurídica de GSS; Rosa Sabaté, economista del Consell Comarcal de la Noguera i Jordi Culleré, advocat en exercici lliure.

Capdevila va demanar als membres de l’Observatori que “es monitoritzi amb exigència tot el procés fins a la implantació del SIS” i va reiterar la voluntat que “sigui un procés transparent i participatiu”. Així mateix, va recordar que “les portes dels nostres despatxos estan obertes i sempre hem estat a disposició de tothom que necessiti aclarir dubtes, i una mostra n’és la constitució d’aquest Observatori”.

En aquest sentit, Pifarré, va recordar que “el nou ens consultiu se suma als Consells de Participació Territorial de les regions sanitàries, al futur Consell Clínic Consultiu i a la resta d’òrgans de participació i consulta preexistents”.

En què consisteix
L'Observatori Ciutadà és l'òrgan més ampli de participació, informació i representació del teixit ciutadà, des del qual s'analitzaran i debatran les actuacions del procés de constitució del SIS. Té la finalitat d’afavorir la transparència, el retiment de comptes i la generació de coneixement en el procés de constitució del SIS, posant a disposició dels ciutadans, professionals i  associacions veïnals, entre altres agents socials, la informació necessària amb imparcialitat i rigor.

Així mateix, també promourà i fomentarà la informació sobre el procés de constitució del SIS en la ciutadania i impulsarà els debats constructius tant en l’àmbit assistencial, legal i  economic, entre altres.

El Ple i la Comissió Permanent
Els òrgans de govern de l’Observatori Ciutadà del SIS són, per una banda el ple, format per representants d’entitats i ciutadans escollits sota el criteri de pluralitat i diversitat, i està presidit per Joan Ramon Saura, president del Banc d’Aliments de Lleida. Entre altres funcions, serà el representant de l’Observatori, el responsable de convocar el ple, dirigir-ne els debats i garantir-ne el bon funcionament. Així mateix, exercirà d’interlocutor entre els membres del ple i la Regió Sanitària de Lleida i la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran.

Saura va destacar que “l’Observatori és un instrument que ens implicarà ser col·aboradors, emetre opinions i, si cal, ser crítics per ajudar a fer camí en la confecció del Sistema Integral de Salut”. I va incidir en què “més enlla del tema clínic estrictament, apostem per una ciutadania amb drets i no consumidora de serveis”.

El ple es reunirà de manera ordinària cada 3 setmanes i la vigència de l’Observatòri Ciutadà s’esdevindrà fins a la constitució legal del SIS, tot i que el ple podrà proposar la pròrroga de la seva vigència.

La Comissió Permanent
D’altra banda, la Comissió Permament estarà formada per un màxim de 20 persones, membres totes elles del ple i nomenades per la presidència i a proposta de la resta de membres del plenari.  En formaran part en condició de membres nats el president, el vicepresident i el secretari.

Les seves funcions seran entre altres elaborar l'ordre del dia i preparar les sessions del Ple. informar als membres del Ple sobre l’estat de les actuacions realitzades, recopilar i valorar les suggerències i les consultes així com elaborar les propostes i els informes sobre les matèries al Ple o coordinar les comissions i grups de treball, entre altres.

 

V Jornada d’Iniciatives de Gestió de Serveis Sanitaris per posar en comú coneixements i expertesa en salut

Es van presentar set iniciatives d’atenció sanitària i recerca que tenen lloc a l’ABS Lleida Rural Nord, a l’Hospital de Santa Maria i a l’Hospital Comarcal del Pallars, gestionats per GSS

Davant una sala plena, l’economista i assessor d’empreses Emili Duró va conduir una xerrada sobre motivació i optimisme.

El dia 5 de desembre, Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) va organitzar la V Jornada d’Iniciatives a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina del Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida (UdL). En total es van presentar set iniciatives posades en marxa tant a l’Hospital de Santa Maria de Lleida (HSM), com a l’Hospital Comarcal del Pallars de Tremp, i a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Lleida Rural Nord, gestionats per GSS. La jornada va permetre compartir expertesa i projectes endegats en els diferents nivells assistencials de GSS, així com la transferència de coneixements entre organitzacions sanitàries dins el territori.

La inauguració de la jornada va anar a càrrec del Dr. Victorià Peralta, adjunt a la Gerència de GSS, de la Dra. Anna Aran, directora Assistencial de GSS i de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, del Dr. Jorge Soler, cap d’Estudis de la Facultat de Medicina de la UdL, i de Jordi Ballesté, director de Processos de Continuïtat Assistencial de GSS.

Com a novetat d’aquesta 5a edició, la Jornada d’Iniciatives va comptar amb la participació de l’economista lleidatà Emili Duró, amb més de 25 anys d’experiència com a consultor i formador en les primeres empreses del país. L’objectiu de la seva xerrada, Pensa Diferent: El que de veritat importa, va ser el d’ajudar a les persones del món sanitari a tenir una actitud més optimista davant la vida i combinar això amb la salut. En paraules de Duró: “El gran repte que tenim en el futur és que viurem cent anys i compaginar cent anys de vida amb il·lusió, passió, alegria i salut no és tan fàcil”.

La Dra. Elvira Fernández, cap del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, va estar l’encarregada d’iniciar les ponències amb la xerrada sobre Innovar en l’àmbit clínic.

La jornada va continuar amb la iniciativa Pla de Salut Comunitària a l’ABS Lleida Rural Nord a càrrec de Pilar Pijuan, infermera del consultori de Corbins.

La segona iniciativa, Relació entre l’ansietat preoperatòria i les complicacions postoperatòries en pacients intervinguts a través de cirurgia major operatòria, va anar a càrrec Yolanda Subirana, infermera del Bloc Quirúrgic de l’HSM.

La tercera de les experiències exposades va ser el Programa de Valoració Ortogeriàtrica Ambulatòria. Pròtesis de genoll i maluc, a càrrec del Dr. Francesc Pallisó, director clínic de l’Aparell Locomotor de GSS, i el Dr. Marcos Serrano, director de l’Àrea Sociosanitària de GSS.

La quarta de les iniciatives, Una experiència de benchmarking, va estar presentada per la Dra. Margarida Puigdevall, directora del Servei de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions de GSS.

El responsable de la Unitat de Trastorns Cognitius, Dr. Gerard Piñol, va ser l’encarregat de presentar la iniciativa el Paper de la hipòxia intermitent i la fragmentació del son en la Malaltia de l’Alzheimer. Podem fer recerca assistencial?

La iniciativa Urgències al Pallars: evolució i innovació, va estar presentada per la Dra. Rosa Maria Navarro, metgessa del Servei d’Urgències i SEM de l’Hospital Comarcal de Pallars.

La setena de les experiències exposades va ser el Programa integral de formació als familiars i cuidadors no professionals de pacients amb Malaltia d’Alzheimer, a càrrec de Montse Cetó, treballadora social de la Unitat de Trastorns Cognitius.

El Dr. Jacint Cabau, cardiòleg de GSS, va estar l’encarregat de fer un recorregut pel passat i present de l’Hospital de Santa Maria, seguit de l’homenatge als treballadors de GSS jubilats el 2013 i el 2014.

La cloenda de la jornada va anar a càrrec del Dr. Jaume Capdevila, gerent de Gestió de Serveis Sanitaris i gerent de l’Institut Català de la Salut a Lleida, i el Dr. Josep Pifarré, director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran.

 

Un treball desenvolupat per cardiòlegs de l’Hospital Arnau és premiat a la XXV Reunió Anual de la Secció d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista 2014

El projecte guardonat es titula “Menys pot ser més” i tracta la síndrome coronària aguda d’una dona sense factors de risc.

Professionals de la Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova han rebut un reconeixement en la XXV Reunió Anual de l’SHCI 2014 pel treball “Menys pot ser més”. El projecte tracta la síndrome coronària aguda d’una dona sense factors de risc i els autors de l’estudi són Maria del Rosario Ortas, Cristina Moreno, Isaac Pascual, Juan Casanova i Fernando Worner.

Des de fa 25 anys, la Secció d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista (SCHI), juntament amb la Societat Espanyola de Cardiologia, celebra una reunió  anual sobre hemodinàmica. Enguany, la trobada va tenir lloc a Còrdova els dies 11, 12 i 13 de juny i es van valorar diferents estudis clínics multicèntrics d’aquesta especialitat.

Els objectius d’aquestes trobades són promoure i facilitar el desenvolupament de projectes independents i col·laborar amb diferents investigadors en la realització d’estudis d’àmbit nacional o internacional.

 

L’Hospital Comarcal del Pallars estrena un colonoscopi per millorar la detecció precoç del càncer de còlon i recte al Pirineu

És un equip d’alta qualitat valorat en 35.000 euros, finançat per l’Oncolliga’t Pallars i la Diputació de Lleida, que permetrà digitalitzar la prova i detectar pòlips més petits

El 17 de desembre l’Hospital va celebrar un acte de reconeixement per la col·laboració d’entitats i administracions en l’adquisició del colonoscopi Pallars Sobirà, Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, un acte de reconeixement a l’Oncolliga’t Pallars i a la Diputació de Lleida, per la seva col·laboració econòmica en el finançament del nou colonoscopi

L’Hospital Comarcal del Pallars, gestionat per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, va  estrenar un nou equip de colonoscòpia que permetrà una millora de qualitat en la detecció precoç del càncer de còlon i recte als pacients de les comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça.

A l’acte hi va assistir el gerent de les Regions Sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran, Josep Pifarré; el diputat provincial Xavier Pont, en delegació del President de la Diputació de Lleida; la presidenta de l’Oncolliga’t de les comarques del Pallars, Dolors Rodríguez, i el de Lleida, Enric Martí Suau.

 

IV Jornada del Pla de Salut. Fem salut, construïm futur

El 28 de novembre de 2014 es va celebrar a Sitges la IV Jornada del Pla de Salut: Fem salut, construïm futur. Dos dels pòsters presentats pels professionals d’Atenció Primària van quedar finalistes
“Lleida: 5 anys treballant per fer de la comunitària un camí necessari era el títol del pòster en el que es tractava de com integrar les activitats comunitàries dins la cartera de serveis bàsics dels centres formant, alhora, en matèria de comunitària als professionals sanitaris i no sanitaris, per tal de millorar la salut de la població. 
Autors:  Estrella Lalueza, Marta Miret, Sara Ribera, Meri Pelegri i Edith Garcia Solanes.
 “Salut i amistat”, va ser el títol escollit pel segon pòster on s’explicava l’experiència dels “voluntaris experts”, els quals han realitzat un seguit d’activitats a baix cost per la gent gran.
Autors: Sara Ribera, Anna M. Cintora, Edgar Farran, Arseni López Vilardell, Estrella Lalueza, Maria Nieves Sendra

 

El Programa Pacient Expert Catalunya® afavoreix que els pacients coneguin més bé la malaltia crònica que pateixen

A l’any 2014 va augmentar a Lleida el nombre de grups, pacients experts i participants

El Programa Pacient Expert Catalunya® té com a finalitat millorar la comprensió dels pacients en relació amb la malaltia crònica que pateixen, mitjançant la transferència i l’intercanvi de coneixements del pacient expert amb la resta de pacients que  participen en cada grup, a més de promoure canvis d’hàbits que millorin la seva qualitat de vida i la convivència amb la malaltia com una part més del procés assistencial.

Aquest Programa se situa en el marc de la transició progressiva des d’una educació sanitària molt dependent del professional, i amb un cert caràcter paternalista, cap a una altra en què el pacient és més autònom. Es tracta d’una iniciativa multifactorial i multidisciplinària, basada en la col·laboració i en el treball d’equip. Així mateix, el Programa Pacient Expert Catalunya® proposa una estratègia proactiva per fomentar la confiança i la motivació dels pacients que hi participen, a més de treballar per millorar la seva qualitat de vida. Per això, es fixen els objectius següents:

  • Aconseguir la implicació dels pacients.
  • Conèixer-ne el grau de satisfacció.
  • Millorar la percepció que tenen en relació amb la seva qualitat de vida.
  • Augmentar els seus coneixements sobre la malaltia.
  • Incrementar-ne el grau d’autocura per adquirir un maneig correcte de la malaltia.
  • Optimitzar el compliment terapèutic dels pacients.
  • Disminuir el nombre de visites que fan als professionals de medicina de família i d’infermeria, així com els ingressos hospitalaris i les visites a urgències per la malaltia.

El pacient expert es tria entre el grup de pacients afectats per una determinada malaltia crònica i ha de complir criteris de voluntarietat, capacitat d’autocura i absència de discapacitats psicofísiques.

Programa Pacient Expert Catalunya® en territori lleidatà

El Programa Pacient Expert Catalunya® es va posar en marxa al territori de Lleida l’any 2010. Des del seu inici, i fins al primer semestre de l’any 2014, hi van participar un total de catorze equips d’atenció primària, tretze de l’Institut Català de la Salut (ICS) i un de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS). Durant aquest període, hi van assistir 208 pacients, tretze dels quals ho van fer com a pacients experts en els diferents grups que es van organitzar.  Així mateix, es va constituir un total de 32 grups, tretze de TAO, set de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), set de diabetis mellitus, un d’insuficiència cardíaca (ICC), dos de deshabituació del tabac i dos de fibromiàlgia.

El creixement del Programa en el territori de Lleida (entre gener i juny de 2014, pel que fa al nombre de pacients i grups, respecte de l’inici de la posada en marxa del Programa Pacient Expert Catalunya® l’any 2010) va ser el següent: hi van participar 69 pacients, dels quals deu van actuar com a pacients experts per primera vegada, i es van crear tres nous grups de TAO, tres d’MPOC, un d’insuficiència cardíaca, un de diabetis mellitus tipus 2 i un de deshabituació del tabac.

 

La Unitat d’Assajos Clínics i el CEIC de l’Arnau van rebre el Premi a la Millor Comunicació en el Primer Congrés de l’Associació Nacional de Comitès d'Ètica de la Investigació

El Congrés va tenir lloc a Madrid el 17 d’octubre de 2014

La Unitat d’Assajos Clínics i el Comitè d'Ètica d'Investigació Clínica (CEIC) de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida van rebre el Premi a la Millor Comunicació en el Primer Congrés de l’Associació Nacional de Comitès d’Ètica de la Investigació (ANCEI). La comunicació oral presentada porta per títol: “Nivel de información recibido y comprendido en pacientes que participan en ensayos clínicos oncológicos”.

L’ANCEI, que va celebrar el seu primer congrés el passat 17 d’octubre a l’Hospital de la Princesa de Madrid, té la finalitat de promoure la formació inicial i continuada de les persones que formen part dels comitès d’ètica d’investigació clínica. 

 

Sullà és l'artista lleidatà que va exposar la seva obra pictòrica a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova  al 2014

Es tracta de la quinzena exposició VIP que l’Hospital organitza anualment el mes de desembre

Un any més, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va organitzar al mes de desembre l’exposició VIP d’un artista lleidatà reconegut.

Sullà nasqué a Lleida l’any 1971. El seu inici en el camp de l’art fou l’any 1986, quan es matriculà a l’Escola de Belles Arts El Roser i al Cercle de Belles Arts de Lleida. Sullà ha guanyat nombrosos premis i ha estat seleccionat en molts certàmens internacionals de pintura. Des de l’any 1989 ha realitzat diverses exposicions arreu del país, i també a Europa i Amèrica.

La inauguració de l’exposició va tenir  lloc el dia 15 de desembre de 2014 a la sala d’exposicions de l’Hospital. El director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Josep Pifarré, i el director de centre de l’Hospital Universitari  a Lleida, Andreu Martinez Broto van presentar l’acte. Després l’artista va fer entrega d’una obra pictòrica al fons de l’Hospital.

Usuaris i professionals van poder gaudir de l’exposició del 15 al 23 de desembre de 2014 a la sala d’exposicions de l’Hospital.

 

Hospital Miquel Martí i Pol

L’Hospital de neurorehabilitació Miquel Martí i Pol és un servei d’atenció sociosanitari amb un enfocament multidisciplinari. És a dir, totes les persones de Lleida que pateixen qualsevol malaltia neuroprogressiva tenen dret al nostre recurs, ja que estem inclosos dins de la cobertura sanitària pública de la Generalitat de Catalunya.
Hi ha tres tipus de perfils candidats a rebre tractament neurorehabilitador al centre:

  • persones diagnosticades d’esclerosi múltiple
  • persones amb malaltia neurològica que cursi amb discapacitat : ELA, PK, Atàxies, Huntington...a la taula de sota hi ha alguns exemples de malalties que actualment estan reben tractament al centre.
  • Dany cerebral adquirit: TCE, ICTUS, Tumors cerebrals…

Aquestes són algunes de les malalties que actualment estan reben tractament al nostre hospital:

  • SINDROME DEGENERATIU CORTICOBASSAL
  • ATROFIA OLIVOPONTOCEREBEL.LOSA
  • MALALTIA DE HUNTINGTON
  • DISTONIA
  • ATAXIA FRIEDREICH
  • PARAPLEGIA ESPASTICA HEREDITARIA
  • DEGENERACIO CEREBEL.LOSA PRIMARIA
  • ATAXIA CEREBEL.LOSA
  • ESCLEROSI LATERAL AMIOTROFICA
  • ALTRES MALALTIES DEMILIENITZANTS DEL  SNC
  • LESIO CEREBRAL ANÒXICA
  • NEUROPATIA DE CHARCOT-MARIE-TOOTH
  • NEUROPATIA SENSITIVA HEREDITARIA
  • DISTROFIA MUSCULAR I ALTRES MIOPATIES
  • DISTROFIA MUSCULAR DE STEINERT
  • SINDROME D'ARNOLD CHIARI
  • MORT SOBTADA RECUPERADA
  • NIEMANN PICK

Els pacients han de venir derivats  dels serveis de neurologia dels Hospitals, dels serveis de RHB, d’atenció primària, o d’altres recursos sanitaris.
L’equip interdisciplinari compren: fisioterapeutes, terapeutes  ocupacionals,  psicòlegs, logopedes, treballadors socials, neuropsicòlegs, metges rehabilitadors, infermeres i  auxiliars d’infermeria.
L’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol  aporta també,   la coordinació amb altres recursos i serveis de la xarxa, tant hospitalaris, com extrahospitalaris.

 

Nadal a l'hospital

Un any més, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va celebrar el Nadal amb un seguit d’activitats organitzades per als pacients i per als professionals de l’Hospital.

Les decoracions nadalenques van marcar l’inici de les activitats de Nadal amb l’actuació del grup de teixidores de Lleida La Guerrilla del Gilda al jardí de l’Arnau, van omplir diferents elements del jardí amb creacions pròpies fetes amb llana. Així mateix, els infants ingressats a l’Aula Hospitalària van decorar l’arbre de Nadal del vestíbul amb treballs manuals realitzats amb l’ajuda de les alumnes del Cicle formatiu de grau mitjà de confecció i moda de l’IES Guindàvols.

Aquest any també vam comptar amb la Mostra de Dibuix Infantil dels fills i néts del treballadors, així com amb la visita dels jugadors de l’equip Lleida Esportiu, del grup del centre Llatinoamericà, la visita d’Stradakids amb sabatilles esportives per als infants ingressats i del Club Banyetes de Lleida TV, entre altres activitats a l’aula de pediatria.

Com ja és tradicional, el dia 5 de gener van arribar els Reis Mags a l’Hospital. Els Reis van anar a veure a tots els pacients ingressats i, a les 13.00h van anar a la Sala d’Actes per donar als més petits els seus regals.

Així mateix, el passat 15 de desembre va tenir lloc l’acte d’Homenatge als jubilats i professionals que compleixen 25 anys. L’acte es va celebrar a la Sala d’Actes, amb la presència del Comitè de Direcció. Com cada any, es va obsequiar als professionals amb una litografia i un pin de plata. Així mateix, per acabar l’acte vam poder gaudir d’una cantada de Nadales amb la Coral de l’Hospital.

Professionals jubilats
Luis Guerrero De-Larota, facultatiu especialista
Elena Franco Gonzalez, cap de secció
Joana Estruch Roges, tècnic
Meritxell Corria Proqueras, infermera
Ascension Calvo Gallego, auxiliar d’infermeria
Begoña Pérez Remon, directora clínica
Francisca Soliva Vidal, auxiliar d’infermeria
Joaquin Prada López, infermera
Jordi Martí Martí, facultatiu especialista
Trinidad Fondevila Turmo, infermera
Roser Solanes Fibla, auxiliar d’infermeria
Joaquina Sesé Guillen, auxiliar d’infermeria
Isabel Costafreda Piqué, infermera
M. Luisa Mejón Abella, auxiliar d’infermeria
Dominga Esteban Minero, marmitona
Mari Carmen Saperas Guarch, infermera
Mari Carmen Bonjoch Torrijos, administrativa
Blanca Marión Navasa, supervisora d’infermeria
Concepció Agustí Viñes, supervisora d’infermeria
Pepita Bertral Guiu, auxiliar d’infermeria
Ana Ariño Garrie, auxiliar d’infermeria
Mercedes Rodríguez Olivé, administrativa
Dolores Romero Arrabal, marmitona
Teresa Jové Pujol, auxiliar d’infermeria
Miguel Angel Rueda Torres, facultatiu especialista
Pilar Alcaine Bosque, administrativa
Juan Cano Cespedes, supervisor d’infermeria
Roser Díaz López, personal d’informació
Mercè Molluna Llop, infermera
Maria López Gotarda, marmitona
Josefa-Juana Puig Ruiz, infermera
Rosa Milagros Torrente Riu, infermera

Professionals que compleixen 25 anys
Carmen Jurjo Campo, cap de servei OFTALMOLOGIA
Mercè Garcia Gonzalez, facultatiu especialista ANÀLISI CLÍNIQUES
Jesús Pérez Mur, facultatiu especialista MEDICINA INTERNA
Antonio Ruiz Giner, facultatiu especialista OTORINOLARINGOLOGIA
Mari Paz Frances Bescos, infermera UROLOGIA
M. Pilar Biela Ferreiro, auxiliar d’infermeria URGÈNCIES
M. Dolors Carrera Nivela, infermera NEFROLOGIA
Laura Liarte Iglesias, infermera NEONATS
Ana M. Miquel Cobo, infermera LABORATORI
Miguel Àngel Roquet Garcia, infermera MEDICINA INTERNA
Elena Balaña Prim, infermera 3ra C DIGESTIU
Rosa Maria González Molina, auxiliar d’infermeria CCEE –PNEUMOLOGIA
Begoña Solanellas Cagigos, auxiliar d’infermeria REHABILITACIÓ
Aurora Barraguer Pirla, infermera MEDICINA INTERNA
Sílvia Bometón Cerezuela, infermera URGÈNCIES
Àngels Serveto Perna, llevadora QUIRÒFAN PARTS
Antonia Ribalta Csañé, auxiliar d’infermeria LABORATORI
Emilia Puig Isant, infermera URGÈNCIES
Ana Maria Hospital Escuder, infermera CCEE PEDIATRIA
Montserrat Serra Sans, infermera URGÈNCIES
Carmen Boira Fonfreda, infermera URGÈNCIES
Isabel Moreno Benítez, auxiliar d’infermeria CCEE OBSTETRÍCIA
M. Jesús Morancho Pallaruelo, infermera TRAUMATOLOGIA
M. Enriqueta Vilà Justribó, infermera UROLOGIA
M. Teresa Asensio Agelet, infermera URPQ
Begoña Ramon Carrasco, infermera QUIRÒFAN
Montserrat Cabau Rosselló, infermera 6 NORD
Rosa Zandundo Pomar, infermera URGÈNCIES
Esther Alarcón Tenes, administrativa FACTURACIÓ
M. Àngels Gorgues Rius, administrativa PROGRAMACIÓ
Mercè Torres Zaragoza, administrativa RADIOLOGIA
Mercè Albertin Joaniques, administrativa DIRECCIÓ DE PERSONAL
Núria Estruga Arbonés, auxiliar administrativa ADMISSIÓ URGÈNCIES
Begoña Freixenet Ayala, auxiliar administrativa PROGRAMACIÓ
Maribel Quer Mora, auxiliar administrativa COMPRES
Natividad Ocaña Hidalgo, infermera HODO

AGRAÏMENTS
Actes de Nadal 2013-2014

  • Ambulàncies SSG, transport diada de Reis
  • Alcalde de Lleida, visita planta pediatria dia 6 de gener
  • Coral Clamor de Soses
  • Coral de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova
  • Grup de Treball de l’Hospital
  • Nens i nenes que han participat en la mostra de dibuixos de Nadal
  • La Caixa, donació caramels per al dia de Reis
  • Creu Roja, donació caramels per al dia de Reis
  • Associació Espanyola Contra el Càncer, donació caramels per al dia de Reis
  • Lleida Identitària, regals per als nens i nenes ingressats a la Planta de Pediatria
  • Strada&Kids, regals per als nens i nenes ingressats a la Planta de Pediatria
  • Associació Llatinoamericana, regals per als nens i nenes ingressats a la Planta de Pediatria
  • Aula Hospitalària de l’Arnau, decoració arbre de Nadal
  • Pallassos Pallapupas
  • Servei de Bugaderia de l’HospitaL
  • Servei d’Informació de l’Hospital
  • Servei de Manteniment de l’Hospital
  • Ramon Gabriel, fotografies Acte de Reis

També, un agraïment especial als companys que han col·laborat en la diada dels Reis Mags, celebrada a l’Hospital el passat 5 de gener:

· Rei Melcior: Miquel Escobedo
· Rei Gaspar: José Antonio Carceller
· Rei Baltasar: Raphael
· Camarlenc: Mossèn Àngel Escales
· Patges: Montse Farré, Inés Valero, Rosa Bonjoch, Míriam Saro, Jaume i Mamadou

 

Notícies

ELS PROFESSIONALS DEL SIS LLEIDA HAN EXPLICAT ELS BENEFICIS DEL PROJECTE EN UNA SÈRIE DE VÍDEOS INFORMATIUS

Professionals dels ens que formaran part del Sistema Integral de Salut (SIS) Lleida Pirineu són els protagonistes d’una sèrie de vídeos informatius sobre el projecte en què expliquen com beneficiarà a usuaris i professionals la integració dels centres i serveis públics de salut de les comarques lleidatanes.

Els vídeos fins ara publicats són:

- Sistema Integral de Salut Lleida i el Pirineu http://bit.ly/1uBlyFX

- Sistema Integral de Salut. La veu dels professionals de l’Hospital de Santa Maria de Lleida http://bit.ly/1CARMng

- Sistema Integral de Salut. La veu dels professionals de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida http://bit.ly/1IpVHDh

- Sistema Integral de Salut, el Pirineu hi guanya http://bit.ly/1ELAZ1p


LA UNITAT DE SALUT COMUNITÀRIA DE LLEIDA JA FA CINC ANYS QUE TREBALLA PER MILLORAR LA SALUT DE LES PERSONES

L’activitat de la Unitat de Salut Comunitària de l’atenció primària de Lleida s’ha consolidat entre els serveis de la xarxa local que s’ofereixen a Lleida

Des de fa cinc anys l’atenció primària de Lleida aposta per la salut comunitària, amb la finalitat de millorar i vetllar per la salut de la població. Per aconseguir-ho, treballa per impulsar projectes que promouen la integració de les activitats de salut comunitària en la tasca diària dels professionals de l’atenció primària.

A més d’aquest objectiu inicial, la Unitat de Salut Comunitària de Lleida promou la formació dels professionals sanitaris i no sanitaris en salut comunitària.

El territori lleidatà té 22 centres d’atenció primària que disposen d’una persona  referent i d’una comissió multidisciplinària en salut comunitària. Aquests referents reben anualment formació, i també els membres dels equips i els estudiants d’infermeria i medicina s’estan formant en aquesta matèria. La Unitat de Salut Comunitària de Lleida ja ha implementat tres projectes prioritaris que són: el Pla d’activitat física, esport i salut (PAFES), el programa Salut i escola i el Programa NEREU, basat en l’exercici físic i l’alimentació saludable.

Aquesta Unitat difon la seva tasca a través de les xarxes socials, mitjançant el blog interactiu: http://salutcomunitarialleidaics.wordpress.com/


L’ARNAU IMPLANTA UN SISTEMA PIONER PER AL MONITORATGE AUTOMÀTIC DE LA HIGIENE DE MANS

La prova pilot d’aquest projecte s’està duent a terme al Servei de Medicina Intensiva i a la Unitat Coronària de l’Arnau

L’empresa Palex Medical ha implementat un sistema de monitoratge basat en dispensadors intel·ligents que detecten i quantifiquen el consum de solució de base alcohòlica per dispensador. El Servei de Medicina Intensiva i la Unitat Coronària de l’Arnau han iniciat aquesta prova pilot com a  actuació prioritària a causa del seu impacte en la reducció d’infeccions.

Un dels principals objectius de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida és l’increment del compliment de la higiene de mans, amb la finalitat de disminuir les infeccions nosocomials i la presència de microorganismes epidemiològicament importants. A més, pretén iniciar l’establiment d’un mètode eficaç, fiable, automàtic i continuat que generi informes de seguiment de la higiene de mans en les unitats assistencials seleccionades.

S’han instal·lat un total de 53 dispensadors. Es tracta d’aparells sense fils que no requereixen alimentació per cable, sinó que són capaços d’enviar mitjançant WI-FI, cada cop que algú els utilitza, dades de la ubicació del dispensador, la data, l’hora i el consum en mil·lilitres a un sistema de programari central que les registra. El registre de l’ús i el consum dels dispensadors, que està activat durant les 24 hores, tots els dies de l’any, permet extraure informes personalitzats sobre el monitoratge de la higiene de mans, que possibiliten ampliar diversos estudis clínics en l’àmbit assistencial.

Amb la implementació d’aquest sistema, per primera vegada a l’Estat,  s’espera aconseguir un augment considerable en les taxes de compliment del protocol d’higiene de mans, així com la disminució de la incidència de casos d’infecció nosocomial i de la presència de microorganismes multiresistents, per millorar la seguretat dels pacients.




LA RESIDÈNCIA LLEIDA-BALÀFIA VA COL·LABORAR AMB LA MARATÓ DE TV3 PER LES MALALTIES DEL COR

La Residència i Centre de dia per a Gent Gran Lleida – Balàfia, gestionada per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, va dedicar la jornada del passat 11 de desembre, a la col·laboració amb l’edició d’enguany de La Marató de Tv3 dedicada a les malalties del cor.

A l’entrada al centre es va ubicar una taula informativa amb manualitats realitzades pels usuaris i usuàries, així com porcions de pastissos elaborats pels professionals del centre per a què tots aquells que ho desitgessin poguessin col·laborar amb aquesta causa.




ACTIVITATS DELS EQUIPS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA LLEIDA PER COL·LABORAR AMB LA MARATÓ

EAP Les Borges Blanques

El 2 de desembre de 2014, els professionals de  l’EAP Les Borges Blanques van  sortit al carrer per col·laborar amb la Marató de TV3, aquest any dedicat la investigació per les malalties del cor.

Van  aprofitat que era dia de mercat per muntar  una taula per mesurar TA  i  fer educació sanitària sobre les malalties del cor i com prevenir-les.

Aquesta iniciativa s’ha fet juntament amb entitats de la població i coordinada amb l’Ajuntament de la ciutat.

Els donatius obtinguts i durant les properes dues setmanes, es van sumar al total de les aportacions per la Marató.

Us agraïm a tothom la vostra col·laboració.



CAP Guissona


El CAP Guissona va participar amb la Fira d'Entitats que es va realitzar a Guissona el dia 14 de desembre amb motiu de la Marató. Amb un estand per fer educació sanitària sobre les malalties del cor i com prevenir-les.

EAP Ponts


L’ EAP Ponts va realitzar una xerrada sobre les malalties del cor a la Llar de Jubilats a càrrec del DUI Siscu Bragulat.

EAP Artesa de Segre


L’ EAP Artesa de Segre i les Dones Artesenques Actives, van realitzar uns punts de llibre, que es van repartir en diferents establiments del poble i es donaven a canvi d'un donatiu. Els diners recollits es van fer entrega a la Marató TV3

Xerrada informativa "Malalties del cor”, el 12 desembre a Ivars d'Urgell, i  el 14 de desembre a Artesa de Segre.  A càrrec de la DUI Montse Coma.

L ‘EAP Artesa de Segre, va escriure una article a la revista local La Palanca que va sortir publicat  a finals de novembre. L’ Article és aquest:

EL CAP INFORMA....

Les malalties del cor

Aquest any la Marató de TV3, tot un clàssic en la nostra comunitat, va anar destinada a les malalties de cor.

A Catalunya, una de cada quatre persones mor a causa d’aquestes malalties, que poden afectar a qualsevol edat i són la primera causa d’ingrés hospitalari.
El cor és un múscul que bomba 5 litres de sang per minut, a un ritme d’entre 60 i 100 batecs, redistribuint la sang per tot el cos  a través de les artèries i les venes.

Quines són aquestes malalties?

Arítmies: tenen lloc quan no funciona bé la xarxa elèctrica del cor. Una de les més freqüent és la fibril·lació auricular i la més perillosa és la fibril·lació ventricular.
Valvulopaties: ocasionades quan les vàlvules del cor no obren o tanquen bé. Llavors la sang no circula de manera correcta
Cardiopaties congènites: quan el cor té defectes del  naixement
Cardiopatia isquèmica: quan  es taponen les artèries coronàries, que son les que nodreixen el múscul cardíac. En aquest grup tenim les angines de cor i els infarts aguts de miocardi.
Insuficiència cardíaca: quan el múscul del cor s’afebleix i no té prou força per bombeja

Podrem prevenir-les?  I tractar-les?

La prevenció integral de les malalties cardiovasculars es pot abordar des de diferents moments: se'n pot evitar l'aparició amb la promoció d'hàbits de vida saludables detectant-les precoçment i evitant-ne el desenvolupament o bé evitant-ne les complicacions i seqüeles un cop s'ha produït la malaltia

Cada vegada es van perfeccionant els tractaments i s’intenten adequar a les necessitats de cada pacient. N’hi ha un ventall molt ampli que va des de medicaments fins a operacions a cor obert, sense oblidar que el pilar fonamental del tractament segueixent sent la dieta i l’exercici.
La tecnologia és cada cop més sofisticada per exemple marcapassos sense cables i  desfibril·ladors implantables sota la pell.
Moltes operacions s’intenten fer a través de catèters que entren per les artèries de la cama o del canell. Aquest és el cas de les pròtesis de vàlvules o els “stents”. El gran avantatge: els pacients pateixen menys i en 3 o 4 dies poden tornar a casa.

Actua

Hi ha símptomes que han d’alertar que hi pot haver un problema al cor: manca d’aire en fer un esforç o de vegades en repòs, mareig, palpitacions, dolor al pit, als braços o malestar general. Els símptomes són molt similars en moltes de les malalties del cor. El més important és avisar un equip mèdic el més aviat possible. Cada segon compta.
Una trucada al 061 pot salvar vides.
Per qualsevol dubte l’equip del CAP Artesa de Segre estem a la vostra disposició




VII JORNADA D’ADMINISTRATIUS SANITARIS DE L’ICS

El 3 de desembre de 2014 va tenir lloc a Granollers la VII Jornada d’Administratius Sanitaris de l’ICS. Els temes de treball varen ser la participació ciutadana en l’organització, la confidencialitat i la seguretat del pacient i la coordinació entre els diferents nivells assistencials.

El Departament de Qualitat de Gestió de Serveis Sanitaris un any més va participar a la Jornada presentant dos pósters, elaborats a l’Hospital de Santa Maria:

Anàlisi de la percepció sobre la utilitat i grau de satisfacció d’un curs en qualitat, seguretat del pacient i llei orgànica de protecció de dades dirigit a administratius/ves”, realitzat per Sílvia Aldomà, Maria Bonjorn, Montse Fillat i Laura Batalla.

“La figura del professional administratiu en la coordinació entre serveis. Implementació d’un circuit per a la gestió de l’acollida dels estudiants a l'Hospital Santa Maria de Lleida”, realitzat per Maria Bonjorn, Sílvia Aldomà, Xavier Galindo i Laura Batalla.

Aquest últim va ser escollit entre els 14 treballs nominats a premi pels més de 800 professionals inscrits, i va ser defensat.

També des de l’Hospital es va presentar el pòster “La confidencialitat i la Seguretat del Pacient “ realitzat per : Montse Orpella, Josep M. Robles, Merce Torres

La Jornada va proporcionar un espai molt enriquidor d’intercanvi d’experiències entre els professionals, destacant la bona organització i la qualitat de les ponències.








L’INSTITUT DE RECERCA BIOMÈDICA DE LLEIDA OBTÉ L’ACREDITACIÓ EUROPEA D’EXCEL·LÈNCIA EN GESTIÓ DE RECURSOS HUMANS DE RECERCA

Es reconeix així el compromís de l’IRBLleida per dur terme polítiques justes i transparents de contractació i d’avaluació del personal investigador.

El logotip HR Excellence in Research identifica la institució lleidatana com a proveïdora de llocs de treball científics en un ambient favorable i estimulant per al desenvolupament de la carrera investigadora.

La Comissió Europea (CE) va concedir a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) l’acreditació HR Excellence in Research pel seu compromís amb la millora contínua en recursos humans. El distintiu permet donar visibilitat i reconeixement públic a les institucions de recerca compromeses amb els principis de l’Estratègia de recursos humans per als investigadors, Human Resources Strategy for Researchers (HRS4R).

A partir del dia 17 de desembre de 2014, l’IRBLleida va passar a ser una de les 12 institucions estatals amb aquest distintiu d’excel·lència. No obstant això, la institució ja havia adquirit amb anterioritat el compromís de complir els principis inclosos a la Carta europea de l’investigador i al Codi de conducta per a la contractació d’investigadors.

El procés d’acreditació ha comprès diverses etapes, com ara la realització d’una anàlisi interna de la institució per comparar les polítiques i les pràctiques de recursos humans de l’IRBLleida amb els principis de la Carta i amb el Codi europeus i per a l’elaboració d’un pla d’acció estratègic dirigit als investigadors. El document és públic i consultable al web de l’IRBLleida. D’aquí a dos anys, s’hauran d’analitzar els progressos fets en aquest pla estratègic i, cada quatre anys, se n’haurà de dur a terme una avaluació externa.


L’AULA HOSPITALÀRIA VA ACOLLIR LA PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT SOLIDÀRIA LA GORRA DELS DESITJOS D’AFANOC

Els Xuclis van tornar a Lleida amb un nou projecte per als nens i nenes amb càncer. Es tracta de La gorra dels desitjos, una activitat en què van participar diverses escoles de la ciutat de Lleida. S’ha escollit la gorra com a motiu, perquè és el símbol de la solidaritat a la campanya “Posa’t la gorra”. Per fer aquesta activitat es facilita als nens i nenes una plantilla de cartró amb forma de gorra on poden escriure un missatge o un desig per als infants que pateixen càncer i decorar-la com vulguin. Les gorres s’han de retallar i s’han d’enviar a l’oficina de Lleida de l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC), abans del 10 de febrer de 2015.

El 9 de desembre de 2014, a les 11.30 h, va tenir lloc a l’Aula Hospitalària de l’Arnau la presentació d’aquesta activitat solidària amb la col·laboració del Club Banyetes.

D’aquesta manera, un cop més, famílies de Lleida i comarca podran ajudar els nens i nenes malalts de càncer ingressats a Vall d’Hebron, l’Hospital Sant Joan de Déu o la Casa dels Xuklis.




La ResidÈncia Lleida-BalÀfia VA celebraR la sortida d’any amb un concert de bandes sonores

Els usuaris i usuàries, familiars i professionals de la Residència i Centre de dia per a Gent Gran Lleida – Balàfia, gestionada per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, el 30 de desembre passat van poder gaudir d’un concert de corda amb el grup Musical Formation amb un repertori de bandes sonores i també nadales tradicionals.



Publicitat




App CatSalut Respon