L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha fet 167 intervencions amb el robot quirúrgic Da Vinci
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha practicat 167 intervencions amb el robot quirúrgic Da Vinci Xi d’última generació des que es va adquirir l’abril de 2019. Les intervencions que s’han practicat formen part de les àrees de Ginecologia (41), Urologia (55) I Cirurgia Digestiva (71). La nova màquina aporta múltiples avantatges, ja que permet una cirurgia mínimament invasiva, visió en 3D, més precisió i seguretat, menys pèrdua sanguínia i una millor recuperació dels pacients. Aquest tipus de cirurgia és igual que la cirurgia tradicional laparoscòpica, però instrumentada a través del robot.
Actualment, l’Institut Català de la Salut (ICS) disposa de 8 robots en funcionament en diversos hospitals i especialitats. A l’Estat espanyol, hi ha 70 robots. El de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova és el més complet que hi ha a l’Estat i a Portugal. Té 4 braços, doble consola quirúrgica, taula d’operacions sincronitzada amb el robot i simulador virtual per acreditar la formació.“L’aposta que ha fet la sanitat pública amb aquesta adquisició ens permet oferir a Lleida una cirurgia de màxima qualitat i poder liderar el futur de la robòtica en diferents especialitats”, afirma Jorge Juan Olsina Kissler, director de Processos Quirúrgics de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. De fet, la doble consola comporta diversos avantatges, com poder compartir instruments i oferir una formació òptima als cirurgians.Els especialistes que operen amb el robot són cirurgians amb una gran experiència en cirurgia laparoscòpica. Tots ells han seguit una formació acreditada basada en classes teòriques amb examen, classes pràctiques amb simulador virtual, classes presencials a diferents centres europeus i estatals amb alta experiència en robòtica i tutorització amb especialistes en les deu primeres cirurgies. La formació ha acreditat cirurgians, anestesistes, personal d’infermeria, auxiliars i zeladors de l’Hospital.La inversió que ha fet la sanitat pública en el robot Da Vinci Xi és de 3 milions d’euros. “En el dia d’avui, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova té acreditada la gran cirurgia oncològica i és el millor moment per incorporar un robot quirúrgic”, afirma Olsina. “En un futur podrem ser centre de formació europeu, juntament amb el CREBA”, afegeix.La cirurgia robòtica a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova es va iniciar el passat mes d’abril a les àrees de Ginecologia, Urologia i, posteriorment, a Cirurgia Digestiva. Progressivament s’hi aniran incorporant altres especialitats.
Cervera acull la I Jornada de Treball de Salut Mental i Joves
L’Auditori Municipal de Cervera va acollir el passat mes de gener la primera Jornada de Treball de Salut Mental i Joves, organitzada per l’Equip d’Atenció Primària Cervera, la Paeria i el Consell Comarcal de la Segarra, amb l’objectiu d’abordar la problemàtica de la salut mental en adolescents i joves. La Jornada servirà per adquirir nous coneixements i posar en comú tota la feina que s’ha fet fins ara des de diferents entitats i administracions.
El CAP Cervera, juntament amb l’Agència de Salut Pública, va elaborar l’any 2017 un diagnòstic de salut de Cervera en què va recollir dades quantitatives i qualitatives. Posteriorment es va fer una jornada de priorització oberta a tota la ciutadania, en la qual els veïns de Cervera van manifestar que el problema que més els preocupava era la salut mental juvenil.A través de la Taula de Salut Mental Urgell-Segarra, que aglutina tots els recursos de salut mental del territori, i amb l’ajuda de la Federació Salut Mental Catalunya es van fer sessions de dinàmica de grup al CAP Cervera amb diversos agents i col·lectius i van sorgir tres grups de treball, centrats en el treball en xarxa, la implicació de les famílies i el lleure.La Jornada va servir per exposar la feina d’aquests grups de treball i per obrir noves vies de col·laboració. També es va explicar altres recursos que s’han engegat darrerament al territori, sota el guiatge de professionals del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, la Paeria, l’Associació Salut Mental Ondara-Sió, la Federació de Salut Mental Catalunya o l’Agrupació d’Usuaris per a la Sanitat Pública de la Segarra.Montse Esquerda, pediatra de Sant Joan de Déu Terres de Lleida i directora de l’Institut Borja de Bioètica (URL), va ser l’encarregada de pronunciar la conferència inaugural, que porta per títol ‘La salut infantil i juvenil és cosa de tots?’. Joan Colom, sub-director general de Drogodependències de la Generalitat, va cloncloure l’acte, amb la conferència ‘Drogues i salut mental, perspectiva de Salut Pública’.
Jornada sobre sortides professionals per als 42 residents d’últim any de l’Arnau de Vilanova i de l’Atenc
La sala d’actes de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova va acollir la primera edició de la Jornada de Final de Residència, adreçada als 42 residents de medicina d’últim any de l’Hospital i de l’Atenció Primària. La Jornada tenia l’objectiu de proposar sortides professionals als residents i obrir-los el ventall de possibilitats que tenen un cop acabada la residència. L’acte organitzat per la Unitat de Docència de l’Arnau de Vilanova i de l’Atenció Primària de Lleida, amb la col·laboració de la Fundació Mutual Mèdica.
La Jornada va comptar amb una taula rodona amb responsables de la medicina pública, el sector privat, la Universitat i la recerca, les ONG i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), entre d’altres. També es va explicar als residents quins passos han de seguir en cas que tinguin interès a treballar en altres països.Per la seva banda, la directora de Persones i Desenvolupament Professional de la Gerència Territorial ICS Lleida, Alt Pirineu i Aran i de Gestió de Serveis Sanitaris va impartir un taller sobre com preparar un currículum i una entrevista de treball.Un total de 32 residents de medicina acaben aquest any els seus estudis en 24 especialitats a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i 10 a l’Atenció Primària de Lleida. En total, l’Hospital compta actualment amb 125 residents de medicina i l’Atenció Primària, amb 54.
Certificació de qualitat ISO 9001:2015 al Servei de Farmàcia del Santa Maria i Pallars
El Servei de Farmàcia i les Unitats de Dietètica de l’Hospital Universitari Santa Maria i de l’Hospital Comarcal del Pallars han obtingut recentment la certificació ISO 9001:2015 de gestió de qualitat, pel seu compromís en la seguretat dels pacients i en la millora contínua dels processos assistencials. El certificat és vàlid per al servei d’atenció farmacològica, nutrició clínica i dietètica, gestió de casos medicinals, docència externa i gestió de la competència.
Per la seva banda, la Comissió de Farmacoterapèutica de Gestió de Serveis Sanitaris, empresa pública que gestiona l’Hospital Universitari Santa Maria i l’Hospital Comarcal del Pallars, també ha rebut el mateix certificat ISO 9001:2015. Aquesta comissió, que està formada per professionals de diferents línies assistencials de la medicina, la infermeria, dietètica, qualitat, direcció mèdica i farmàcia, porta a terme la selecció de teràpies, medicaments i nutrició a fi d’obtenir la màxima eficàcia, eficiència i seguretat en l’ús terapèutic de les mateixes. L’any 2008, la Comissió de Farmacoterapèutica va obtenir la certificació 9001:2008, sent una de les primeres de l’Estat espanyol a acreditar-se.
Catalunya bat un rècord històric amb 1.296 trasplantaments d'òrgans el 2019
Catalunya ha tornat a batre, un any més i en van sis de consecutius, tots els registres anteriors de donació i trasplantament d’òrgans, i es manté com un dels referents mundials en aquest àmbit, novament, gràcies a la generositat dels donants i de les seves famílies i a la implicació i excel·lència dels professionals del sistema sanitari públic català.
De les dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) presentades avui, destaca el nou rècord històric a Catalunya amb 1.296 trasplantaments d’òrgans, un 12,6% més que el 2018 i un 53% més si es compara amb el 2013 (847). A més, els 169 trasplantaments per milió de població (pmp) representa, possiblement, la taxa de trasplantament més elevada del món, fet que referma el lideratge mundial de Catalunya en aquest àmbit.Durant la roda de premsa, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat que “el 2019 ha estat un any de rècords” que ha permès a Catalunya “refermar el seu lideratge mundial en aquest àmbit”. En aquest sentit, ha subratllat “la generositat de la societat” i “l’excel·lència del sistema sanitari públic i dels seus professionals a l’hora d’assolir aquestes noves fites”, juntament amb “l’excel·lència científica del nostre país”.En la mateixa línia s’ha expressat el director de l’OCATT. Jaume Tort ha coincidit a remarcar que “el 2019 ha estat un any excepcional” i ha posat en valor que “cada 7 hores es fa un trasplantament a Catalunya, és a dir,més de 3 al dia”.En l’acte de presentació del balanç també hi ha participat Armando Latorre, un pacient a qui van trasplantar dos pulmons a l’Hospital Vall d’Hebron, el 4 d’abril del 2019. A més d’agrair la generositat del seu donant, ha explicat que la seva vida va canviar “radicalment” ja que necessitava el doble trasplantament per poder viure. “No era qualitat de vida, era vida o mort” i ha sentenciat que “no serveixen de res els òrgans d’un difunt si no és per donar-los”.Tipus de trasplantamentPer tipus de trasplantament, el 2019 van augmentar tots menys els cardíacs, que van quedar-se a 1 del màxim històric assolit el 2018 (71). Els renals van augmentar un 14,1%, els hepàtics un 8,2%, els pulmonars un 15,4% i els pancreàtics ho van fer en un 28,6%.Un total de 49 infants han rebut un trasplantament durant el 2019, quatre menys que l’any anterior. Han estat 24 intervencions de ronyó, 19 de fetge, 2 de cor i 4 de pulmó.Per centres, un any més l’Hospital Vall d’Hebron ha liderat, amb 333 intervencions, el rànquing de centres amb més trasplantaments realitzats, seguit per l’Hospital Clínic (312) i l’Hospital de Bellvitge (279).Augmenta la donació de cadàver i la de donant viu es recuperaEl nombre de donants cadàver vàlids gestionats a Catalunya també s’ha situat en màxims històrics amb 376 donants, cosa que suposa un increment del 14,6% respecte a l’any anterior i un 81,6% més que fa sis anys (207 el 2013). Amb aquesta xifra, la taxa de donació a Catalunya ha estat de 49,0 donants pmp, 5 punts superior a la de l’any 2018 i a un punt de superar el repte dels 50 donants pmp.Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) augmenten lleugerament (1,0%) mentre que els de mort en asistòlia(cardíaca) segueixen la tendència clarament a l’alça (38,3%), gràcies principalment als donants de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca).El 2019, el percentatge de negatives familiars s’ha reduït fins al 17,3% o, el que és el mateix, el 83% de les famílies de potencials donants han donat el consentiment a la donació dels òrgans del seu familiar.Pel que fa a la donació de viu, després de cinc anys a la baixa, s’ha aconseguit trencar la tendència negativa i superar en 4 els donants de l’any anterior: en total, 134. D’aquests donants, 132 han estat persones que en vida han donat un ronyó i 2 donants, d’una part del seu fetge. En aquest àmbit, destaca que el passat mes d’octubre, la Fundació Puigvert de Barcelona i el centre italià Kidney Transplant de Pàdua van realitzar amb èxit el segon trasplantament renal de donant viu creuat internacional.En total, 510 donants, vius i cadàver, gestionats als 23 centres autoritzats de Catalunya, que han generat 1.415 òrgans disponibles per a trasplantament.Per hospitals, l’Hospital Clínic, amb 64 donants cadàver vàlids i 40 donants vius ha estat el centre amb més donants. L’han seguit de prop l’Hospital de Bellvitge, amb 65 i 30 (centre amb més donants cadàver) i l’Hospital Vall d’Hebron, amb 54 i 20 respectivament.Superats els 25.000 trasplantaments i els 1.000 pediàtrics a CatalunyaEl 2019, l’any que es complien 35 anys de l’inici de la coordinació de l’intercanvi d’òrgans a l’Estat amb la posada en marxa a Barcelona l’any 1984 de la primera oficina d’intercanvi, els centres catalans han superat els 25.000 trasplantaments d’òrgans realitzats.Des d’aquell primer implant, l’any 1969, realitzat per un equip de l’Hospital Clínic de Barcelona fins al 31 de desembre de 2019, s'han efectuat 25.369 trasplantaments, dels quals 16.346 han estat de ronyó, 5.594 de fetge, 1.520 de cor, 1.253 de pulmó, 655 de pàncrees i 1 d'intestí.Igualment destacable és la superació de la barrera dels 1.000 trasplantaments a pacients pediàtrics. En global, són 1.003 trasplantaments (de ronyó, fetge, cor i pulmó) realitzats per l’Hospital Vall d’Hebron i el programa de trasplantament renal de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. D’aquests, la meitat, 517, han estat renals, 361 hepàtics, 73 pulmonars i 52 cardíacs. Actualment, 19 infants esperen rebre un òrgan, 8 per trasplantament de ronyó, 2 de fetge, 6 de cor i 3 de pulmó.Noves indicacions de trasplantament per mantenir les llistes d’espera d’òrgans vitalsAquests excel·lents resultats de trasplantament han permès reduir la llista de persones que esperen un trasplantament, de manera evident les llistes d’espera d’alguns òrgans vitals, com el fetge i el cor. Així, a 31 de desembre de 2019, 1.217 persones continuaven esperant un òrgan. Concretament, 1.054 persones esperen rebre un trasplantament de ronyó, 53 de fetge, 24 de cor, 55 de pulmó i 31 de pàncrees.Més donació de teixits i de cèl·lulesUns 14.000 pacients s’han beneficiat dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts prèviament gràcies a la donació. El BST va gestionar l’any passat 1.685 donants de Catalunya (12,2% més respecte al 2018), dels quals es van obtenir 2.668 teixits, un 15,7% més. En total, es van donar 1.667 còrnies, 193 vàlvules cardíaques, 151 vasos sanguinis, i van haver 365 donants de teixit musculoesquelètic i 312 de pell. Cal recordar que, si s’estima que un donant ideal d’òrgans pot salvar fins a 8 vides, amb un de teixits es pot millorar la vida de més de 100 persones.A més, l’any 2019 s’han incorporat 5.843 nous donants de medul·la òssia al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), fet que suposa tancar l’any passat amb un total de 56.509 inscrits. Els donants efectius (persones que finalment han donat medul·la òssia o sang perifèrica destinada a un trasplantament) han estat 36,7 menys que el 2018, i el banc de cordó del BST ha distribuït aquest any 55 unitats destinades a trasplantament.Pel que fa al trasplantament de progenitors hemopoètics, l’any 2019 s’han realitzat 555 intervencions, un 6,4 menys que el 2018.
Incorporen els nous membres del Comitè d’Ètica Assistencial de l’ICS Lleida, Alt Pirineu i Aran i Gestió
El Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de l’ICS Lleida, Alt Pirineu i Aran i Gestió de Serveis Sanitaris es va reunir a principis d’any per incorporar els nous membres resultants del procés de renovació endegat a finals del passat 2019.
La reunió de posada en marxa d’aquest nou període va comptar amb la presència del gerent, Ramon Sentís, que va mostrar el seu suport a la tasca que porta a terme aquest organisme. El CEA és un òrgan consultiu, multidisciplinari i que integra diverses ideologies morals del seu entorn. Està al servei dels professionals i usuaris per ajudar a analitzar els problemes ètics que puguin sorgir en el desenvolupament de l’atenció sanitària, amb l’objectiu de millorar la qualitat assistencial.Per primer cop, el CEA de l’ICS Lleida, Alt Pirineu i Aran i GSS incorpora membres d’altres institucions sanitàries, com és el centre Hèstia de Balaguer i proposa l’organització d’una jornada per al proper mes de juny entre els CEAs del territori (Hospital Comarcal del Pallars i la Seu d’Urgell).El CEA ha incorporat 6 nous membres i s'han renovat els representants de la Direcció Assistencial. El CEA agraeix als companys que en aquesta renovació han acabat el seu mandat i que han participat activament en la dinàmica del comitè.
La consellera Vergés firma el conveni per poder emetre la signatura electrònica de les infermeres
La titular del Departament de Salut, Alba Vergés, va signar el conveni que permet posar en marxa l’emissió del certificat digital necessari perquè les infermeres i infermers acreditats per a la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris, accedeixin al Sistema Integrat de Recepta Electrònica del CatSalut (SIRE). I, d’aquesta manera, podran signar l’ordre de dispensació electrònica que emetin.
Aquest acord estableix que els col·legis professionals seran els emissors d’aquests certificats digitals, en els quals hi constarà informació d’identificació de cada infermera o infermer: el nom i cognoms, el NIF, el número de col·legiació, la professió, l’especialitat infermera en cas de tenir-la, el tipus d’acreditació (generalista o especialista), el número identificador del certificat i l’adreça de correu electrònic.Es tracta d’una tarja identificativa –igual que la que fan servir els metges i metgesses–, per accedir al Sistema Integrat de Recepta Electrònica del Catsalut (SIRE). Aquesta plataforma integra els processos de prescripció i dispensació dels fàrmacs i productes sanitaris finançats per la sanitat pública, i s’hi està treballant per enllestir-hi totes les funcionalitats perquè pugi recollir la indicació infermera. El SIRE permet emetre les receptes electròniques, accessibles per a les persones ateses des de qualsevol farmàcia o punt de dispensació.
Un centenar de pediatres es formen en un curs d’actualització a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova
Un centenar d’especialistes van participar en el Curs d’Actualització en Pediatria a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, organitzat pel Col·legi Oficial de Metges de Lleida. La jornada va començar amb una ponència titulada ‘On estan els límits de la salut mental en Pediatria’, impartida pel facultatiu especialista en Psiquiatria Infantil i Juvenil, Pere Vergés.
Al llarg del dia es van debatre temes com la hidrocefàlia, la cirurgia infantil, la patologia neuromuscular o la dislèxia. També es van exposar casos clínics per debatre’ls. El Pere Genaro Jornet, facultatiu especialista en gastroenterologia pediàtrica de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa va parlar sobre els mites i les realitats sobre l’oli de palma. I la Jornada va concloure amb la Cristina Boronat, logopeda i psicopedagoga, amb la conferència ‘Criteris que orienten a una dificultat en el llenguatge. Treball en xarxa entre Educació i Pediatria’.La Direcció General de Planificació i Recerca en Salut va atorgar el reconeixement d’Interès Sanitari a aquest curs.
Prop de 170 professionals de la salut en la XVII Jornada d'Immunitzacions
El dia 14 de febrer, prop de 170 persones van participar en la XVII Jornada d’Immunitzacions per a professionals sanitaris, organitzada conjuntament per l’Atenció Primària de Lleida i l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), amb el suport de l’Asociación Española de Vacunología, i celebrada a l’Aula Magna del Campus de Ciències de la Salut de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL). L’objectiu d’aquestes jornades és impulsar la formació continuada dels professionals sanitaris en vacunacions i potenciar espais de debat sobre les estratègies de vacunació.
Aquest any, s’han premiat els equips d’atenció primària (EAP) amb la millor cobertura de vacunació antigripal de les regions sanitàries Lleida i Alt Pirineu i Aran, i que es troben entre els deu millors de tot Catalunya.Les organitzadores de la jornada, Glòria Mirada, tècnica del Programa de Vacunacions del Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública a Lleida i Alt Pirineu i Aran, i Pepi Estany, directora de l’EAP Artesa de Segre, van ser les encarregades d’entregar els premis a l’EAP Artesa de Segre, que lidera el rànquing de cobertura a les RS Lleida i RS Alt Pirineu i Aran en totes les categories (de 0 a 14 anys, de 15 a 59 anys i majors de 59 anys); l’EAP Lleida Rural Sud (segona millor cobertura vacunal en la categoria de 0 a 14 anys); l’EAP Almacelles (segona millor cobertura en la categoria de 15 a 59 anys), i l’EAP La Granadella (segona millor cobertura en la categoria de majors de 59 anys). Aquests centres van rebre com a obsequi la inscripció per al 10è Simposi de l’Asociación Española de Vacunología que se celebrarà a Lleida el pròxim 16 i 17 d’octubre.Durant la XVII Jornada d’Immunitzacions per a professionals sanitaris, es va fer especial èmfasi en les novetats en vacunacions a Catalunya pel que respecta a la vacunació antimeningocòccia i la vacunació en prematurs, actualitzacions que es trobaran en breu al Manual de Vacunacions. Per altra banda, es va explicar per què algunes vacunes entren al calendari sistemàtic i altres, tot i estar recomanades, no hi entren.També es va parlar sobre l’eliminació del xarampió i de les estratègies per a la vacunació. En aquest sentit, el Dr. Pere Godoy, cap del Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública a Lleida i Alt Pirineu i Aran, va explicar que a Lleida, gràcies a les bones cobertures de vacunació, s’ha aconseguit eliminar el xarampió autòcton, també va voler destacar la feina dels professionals de la salut que estan realitzant la pràctica vacunal, ja que estan duent a terme un paper clau per resoldre dubtes a nivell de la població i aconseguir que aquelles persones que tenen algun dubte, acabin vacunant-se. Per últim, s’ha obert un debat sobre la vacunació antigripal amb la participació de professionals de diferents àmbits.La jornada va comptar amb les intervencions de professionals del món de la vacunologia, entre ells el Dr. Fernando Moraga i la Dra. Magda Campins, codirectors del curs “Actualització de Vacunes” de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; la Dra. Puri Robles del Grup de vacunes i profilaxi en malalties infeccioses de la CAMFiC; el Dr Lluís Urbiztondo i la Dra. Eva Borràs, del servei de Medicina Preventiva de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, així com professionals del món del dret com el professor César Cierco de la UdL.
L’Equip d’Atenció Primària de Bellpuig organitza un taller de reforç de la memòria
L’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Bellpuig, amb la col·laboració de l’ajuntament d’aquesta localitat, ofereix des del mes de gener una nova edició del taller de reforç a la memòria. El taller es cada divendres al casal d’entitats Carme Serra de Bellpuig i te una durada de 12 sessions. La responsable d’impartir el taller és Teresa Queralt, professional experta en la matèria i compta amb la coordinació de la Comissió de Comunitària de l’EAP.
La memòria és una capacitat bàsica per mantenir la qualitat de vida i aconseguir un envelliment actiu, per això aquests tallers estan adreçats al col·lectiu de gent gran per a la prevenció i estimulació cognitiva amb deteriorament lleu. També ajuden a reduir l’aïllament social en persones que viuen soles, ja que les relacions interpersonals són un component essencial per conservar la salut. Els professionals sanitaris de l'EAP són els responsables de detectar els usuaris i establir el circuit per derivar al taller.
Marató de sang pels professionals de l’Hospital Arnau de Vilanova
A l’Hospital Arnau de Vilanova som exemple i ens unim al repte que el Banc de Sang ha llençat amb motiu de la Marató de Donants de Sang que es va se celebrar al mes de gener.
A l’Hospital Arnau de Vilanova som exemple i ens unim al repte que el Banc de Sang ha llençat amb motiu de la Marató de Donants de Sang que es va se celebrar al mes de gener. El Banc de Sang i Teixits va promoure la donació de sang a tots els professionals sanitaris de l’hospital a que s’apropessin a l’espai de donació de l’Hospital Arnau per a dedicar 20 minuts a donar sang.El Banc de Sang de l’Arnau de Vilanova suma ja prop de 200 donacions en la primera meitat de la Marató, i espera superar les prop de 400 assolides el 2019.De manera individual o bé en equip, metges, infermeria o auxiliars sanitaris estàvem convidats a fer una donació ajudar a assolir l’objectiu de la Marató: 10.000 donacions per disposar de prou sang per atendre els malalts els pròxims dies de fred.Reserves baixesLa Marató se celebra després de les Festes de Nadal per recuperar les donacions que no s’han fet durant les últimes setmanes, quan han donat sang un 25% de persones menys del que seria habitual.Ara hi ha sang per a les necessitats dels malalts dels propers 6 dies, quan el nivell òptim és 10 dies.
L’investigador Manuel Valiente exposa estratègies per atacar la metàstasi cerebral en ratolins i humans
L'investigador Manuel Valiente, llicenciat en Veterinària i doctor en Neurociències, va impartir una sessió sobre les estratègies per atacar la metàstasi cerebral en ratolins i humans. Valiente ha rebut recentment una prestigiosa beca del Consell Europeu de Recerca, European Research Council (ERC), de dos milions d'euros per intentar que el càncer no pugui entrar al cervell i causar metàstasi, cosa que actualment passa fins al 30 % de persones amb càncer.
Valiente dirigeix, al Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), el Grup de Metàstasi Cerebral, un equip de científics que tenen per objectiu descobrir aspectes crítics de la biologia de la metàstasi cerebral que puguin ser dirigits cap al desenvolupament de noves oportunitats terapèutiques. Precisament en aquesta ponència, l'investigador exposarà les seves últimes recerques que suggereixen que els actuals tractaments per a la metàstasi cerebral podrien millorar-se significativament mitjançant la incorporació de medicaments addicionals dirigits al microambient del cervell.Llicenciat en Medicina Veterinària i Doctor en NeurociènciesManuel Valiente (Saragossa, 1980) és llicenciat en Medicina Veterinària (1998-2003, Saragossa) i fou guardonat amb el Premi Extraordinari de Llicenciatura i amb el Segon Premi Nacional de Llicenciatura en Veterinària. Interessat pel sistema nerviós central, i després d'una estada de recerca durant els seus estudis, va decidir obtenir un doctorat en Neurociències (Institut de Neurociències, 2005-2009).En el laboratori d'Óscar Marín va desenvolupar diversos projectes dirigits a entendre els principis que regeixen la migració dels precursors neuronals necessaris per establir circuits funcionals en l'adult. Per ampliar la seva formació científica, però mantenint les seves recerques dins del sistema nerviós, es va unir al laboratori de Joan Massagué (Memorial Sloan Kettering Cancer Center, 2010-2014). El seu interès es va centrar a trobar mediadors crítics de la metàstasi cerebral durant la colonització d'aquest òrgan. La seva experiència prèvia en tècniques de neurociència i biologia del cervell li van permetre desenvolupar nous enfocaments per respondre a aquesta pregunta. Les contribucions més significatives durant aquest període van ser el descobriment de les bases moleculars de l'alta ineficiència en la colonització metastàtica del cervell i la identificació d'una molècula d'adhesió cel·lular crítica per al procés de cooptació vascular. El 2015, va fundar el Grup de Metàstasi Cerebral en el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).
Salut llança una eina web per decidir sobre l'atenció al final de la vida
Fa uns mesos es va presentat a Barcelona l'eina web Decisions Compartides en Atenció al Final de la Vida que explica què s’entén per atenció al final de la vida i quines situacions es poden donar quan es pateix una malaltia en fase avançada o quan la persona té un pronòstic de vida de només unes setmanes o mesos.
Aquesta eina web, vinculada al projecte Decisions Compartides del Departament de Salut, que coordina i gestiona l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), proporciona continguts d’informació i de reflexió per ajudar les persones a identificar les seves preferències i a expressar-les anticipadament per decidir com volen viure l’etapa final de la seva vida.S’entén per etapa final de la vida aquella fase en què les persones pateixen una malaltia progressiva, avançada, incurable, sense possibilitats raonables de resposta al tractament curatiu, i es té un temps de vida limitat i reduït. El cas més extrem és l’anomenada situació o fase terminal, quan el pronòstic de vida és de setmanes o mesos. L'atenció al final de la vida no intenta avançar ni endarrerir el moment de la mort. Es tracta d'un procés de gran sensibilitat on s'han de respectar la voluntat, els valors i les prioritats de la persona malalta.Les persones en la fase final de la seva vida necessiten una atenció especial adequada al tipus de malaltia que pateixen. A més de les cures pal·liatives, que esdevenen prioritàries per alleugerir el patiment de la persona i per garantir la qualitat de vida i la seva dignitat de la persona, cal també donar resposta a altres dimensions i necessitats físiques, socials, emocionals o espirituals.La ciutadania té el dret i el deure d'expressar les seves preferències i valors per acordar amb el seu entorn i els professionals sanitaris que en tenen cura, quin tipus d'atenció volen rebre. Aquesta decisió s’ha de realitzar en el marc d'una relació comprensiva, compassiva i basada en la millor pràctica assistencial. D'acord amb el principi d'autonomia, les persones tenen la capacitat de poder escollir lliurement, d'una manera individualitzada i personalitzada, com volen que sigui l'atenció al final de la seva vida. Per això és important destacar les eines que hi ha actualment per decidir sobre l’atenció al final de la vida, com és la Planificació de decisions anticipades o el Document de voluntats anticipades.
El SEM permet als gossos d'assistència pujar a les ambulàncies per acompanyar el pacient
El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha fet un pas més en la sensibilització respecte als pacients que tenen alguna discapacitat, tenint en compte en tot moment les seves necessitats. Conjuntament amb l’ONCE Catalunya s’ha dissenyat un procediment que permet, a partir d’avui, atendre qualsevol pacient portador d’un gos d’assistència i, d’aquesta manera, el can podrà acompanyar el pacient a l’ambulància durant el seu trasllat a l’hospital.
El SEM ha comptat amb la col·laboració de l’ONCE al llarg d’un any en aquest projecte. Ambdues entitats han elaborat un protocol d’actuació, després de fer el treball de camp amb gossos guia dins l’ambulància i fixar la col·locació i mesures de seguretat pels animals. Posteriorment, se n’ha comprovat el funcionament, fins a la supervisió final del protocol per tal d’assegurar-ne el seu correcte ús.L’accés del gos al vehicle ja és possible a totes les ambulàncies de Catalunya. Aquesta iniciativa del SEM el fa pioner en oferir un tractament integral per als pacients amb alguna diversitat funcional en el terreny de les emergències mèdiques, i té cura tant de la salut de l’usuari com de la integritat del gos. Amb aquesta mesura es vol vetllar pel benestar dels pacients amb alguna discapacitat, fent possible que aquests no se separin del seu gos d’assistència —necessari per la seva vida diària— quan siguin atesos pels professionals sanitaris i durant el seu trasllat a l’hospital.A la cabina assistencial, al costat del pacient El gos d’assistència — sempre identificat amb una placa que l’acrediti com a “gos d’assistència”— podrà acompanyar al pacient a l’interior de la cabina assistencial de l’ambulància, sempre que l’assistència sanitària del pacient ho permeti. Aquesta cabina compta amb un sistema de subjecció que permet enganxar l’arnès del gos al mecanisme de retenció. En el supòsit que es decideixi fer el trasllat de l’animal en un Vehicle d’Intervenció Ràpida (VIR) del SEM*, que no disposa d’espai per a la llitera, el gos s’ubicarà a la cabina de conducció gràcies a un mecanisme de retenció connectat a l’ancoratge del cinturó de seguretat. El gos anirà assegut a terra, sobre un llençol de paper com a mesura d’higiene, i no podrà pujar al seient per tal d’assegurar-ne la seguretat durant el trasllat. El sistema de retenció reduirà la mobilitat del gos, garantirà la seva seguretat en cas de col·lisió del vehicle, d’una frenada brusca o d’altres maniobres imprevistes, i també evitarà interferències en les tasques de conducció del vehicle.Durant el trasllat del pacient amb el gos d’assistència, l’ambulància informarà a la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM i aquesta alertarà el servei de seguretat de l’hospital receptor. Un cop allà, aquest servei es farà càrrec del control i la custòdia del gos.*Ens els casos en què es valori adient, com ara els que són d’especial complexitat, en que tant l’ambulància com el VIR van junts al centre sanitari, atenent el metge del VIR al pacient dins l’ambulància.Quins gossos poden accedir a l’ambulància?Hi ha 5 tipus de gossos d’assistència, ensinistrats i reconeguts per donar servei a persones amb alguna discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l'espectre autista, diabetis i epilèpsia, entre d’altres.
Gos guia o gos pigall, ensinistrat per guiar a una persona cega o amb discapacitat visual greu.
Gos de servei, ensinistrat per proporcionat ajut a persones amb alguna discapacitat física en la seva vida diària.
Gos de senyalització de sons, ensinistrat per avisar a les persones amb discapacitat auditiva de diferents sorolls i indicar-los la seva font de procedència.
Gos d’avís, ensinistrat per donar avís davant senyals d’alerta per epilèpsia, diabetis o qualsevol de les malalties per les quals ha estat entrenat.
Gos per a persones amb trastorns de l’espectre autista, ensinistrat per tenir cura de la seva integritat física, guiar-la i controlar les situacions d’emergència que puguin esdevenir.
El CAP Oliana obre una nova consulta antitabac
El Centre d’Atenció Primària Oliana va estrenar el passat mes de febrer una consulta antitabac dirigida a tota la població que vulgui deixar de fumar. La consulta, liderada per la doctora Carla Nassarre i la infermera Núria Gardeñes, obre tots els dimecres de 13 a 14 h.
La consulta està centrada en la guia dels quatre passos per deixar de fumar i oferirà als usuaris assessorament farmacològic, visites programades al llarg d’un any, suport emocional i tècniques de motivació.L’evidència dels efectes perjudicials del tabac sobre la salut és inqüestionable. El tabaquisme és la primera causa de mort prematura a tot el món i un important factor de risc cardiovascular. Per aquest motiu, l’Equip d’Atenció Primària Alt Urgell Sud ha valorat la necessitat de posar en marxa aquesta consulta.
El cantautor Joan Blau actua en directe a l’Arnau de Vilanova en el marc del projecte Música en Vena
Joan Blau, cantautor originari de Balaguer, va actuar en directe a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova en el marc del projecte Música en Vena, promogut per una associació sense ànim de lucre que porta la música en directe als hospitals des de fa 8 anys. Joan Blau ha ofert una gira intrahospitalària, que ha passat per l’Hospital de Dia Onco-Hematològic i la Unitat d’Ictus.
L’Arnau de Vilanova aposta amb aquest projecte per la humanització de l’Hospital, centrada a millorar l’experiència de pacients, familiars i treballadors. No és cap secret que la música és posseïdora d'un elevat poder sobre els estats anímics. Utilitzada amb saviesa és una reconeguda eina sanadora des de temps ancestrals. Estudis recents, liderats per Música a Vena, indiquen que l'exposició freqüent a la música en directe en pacients ingressats a l'hospital redueix els estats d'ansietat i la percepció del dolor.Aquest projecte és possible gràcies a la implicació de la Fundació Antigues Caixes Catalanes que, amb el suport de BBVA, porta a terme diversos projectes culturals arreu de Catalunya. Entre aquests projectes hi ha vuit premis culturals en diverses disciplines per fomentar el talent, la innovació i per difondre la cultura arreu de Catalunya.Música en Vena ha intervingut en més de 20 hospitals, principalment de Catalunya i de Madrid, treballant amb tota mena de músics, formacions instrumentals i gèneres. També participa en projectes de recerca per demostrar, des del punt de vista clínic, l’impacte positiu de la música en directe per a determinats tipus de pacients.
Servei de Rehabilitació Comunitària de Lleida posa en marxa un grup de Teatre
La companyia la formen participants del SRC, alumnes de l'aula de Teatre de Lleida, dirigits per l'Eduard Muntada (actor i professor de l'Aula). Pretén ser un espai obert a qualsevol persona interessada en compartir una bona estona fent teatre. Prepararan una obra, des de la perspectiva del "Teatre de Consciència".
Presenten el llibre ‘Educar a l’Hospital. Avui, música’
La Dra. Toñy Castillo, directora de l’Aula Hospitalària Antoni Cambrodí de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, va presentar el 12 de febrer el seu llibre Educar a l’Hospital. Avui, música, guardonat amb el premi Conde de Hubrite. L’obra és un homenatge a tots els músics que participen de manera altruista a l’Aula Hospitalària.
La música es treballa a l’Aula hospitalària Dr. Antoni Cambrodí de l’ Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida amb la intenció d’ implicar als nens i nenes, joves i famílies en activitats que reforcen les seves capacitats en benefici de la salut integral i la seva influencia sobre la qualitat dels nens i nenes, joves i famílies en situació d’ adversitat en salut.És també un reconeixement a totes les persones, institucions, centres educatius que de manera voluntària han dedicat i dediquen el seu temps a portar la seva música als nens hospitalitzatsUna presentació conduïda por Oscar de la Torre mag , en la qual van participar els col·laboradors Conxita Lladonosa, mestra, escriptora i poeta i els especialistes en música Javier Morales i Mª Àngeles Molpeceres.. al piano...
L’IRBLleida acull l’exposició ‘Dones que han canviat el món’
El passat mes de gener, l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) va acollir l’exposició ‘Dones que han canviat el món’, que consistia en deu pantalles enrotllables dedicades a dones que han marcat l’avenç de la ciència al llarg de la història, dones referents en ciència i tecnologia, tant pioneres com actuals. La mostra ha estat elaborada a través del projecte Ciència i tecnologia en femení, realitzat amb l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’España (APTE).
L’exposició va estar ubicada per tot l’edifici Biomedicina, en diferents plantes. Es tractava d’una mostra itinerant que recorrerà diferents centres durant tot l’any.
