desembre 2017

Butlletí núm. 52

La Gerència Territorial Lleida de l'ICS i Gestió de Serveis Sanitaris celebren l’acte de reconeixement als professionals jubilats i als qui compleixen 25 anys a la institució i acull l’exposició de l’artista Albert Minoves

Com ja és habitual, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha acollit el 15 de desembre l’acte de reconeixement als professionals que s’han jubilat i als qui compleixen 25 anys a la institució durant aquest any. Aquest reconeixement dona inici a les activitats de Nadal i s’organitza conjuntament amb els professionals de l’atenció primària de Lleida, l’Hospital Universitari de Santa Maria, l'Hospital Comarcal del Pallars i l'Hospital Arnau.

Durant l’acte, el Comitè de Direcció de la Gerència Territorial Lleida de l'ICS i de Gestió de Serveis Sanitaris de Lleida va agrair la tasca i la dedicació dels professionals i els va obsequiar amb un pin de plata i una litografia. Als professionals que es jubilen aquest any se’ls va fer entrega també de la “targeta daurada”, com a reconeixement dels anys treballats i que els servirà com a identificació si han d’anar a l’Hospital o als centres d’atenció primària.

També, un any més, l’Hospital Arnau va organitzar el mes de desembre l’exposició VIP d’un artista lleidatà reconegut. En aquesta divuitena edició el pintor escollit és Albert Minoves. De pares catalans (Castellserà i Mequinensa), va néixer l’any 1955 a Caracas (Veneçuela) Minoves va estudiar disseny gràfic i art contemporani. És llicenciat en Belles Arts i ha compaginat la seva professió amb la docència. La seva obra pictòrica, que en l’actualitat està dedicada a la interpretació personal del món de les plantes i dels fruits amb un cert simbolisme, s’entén des de l’art conceptual i l’expressiu i és producte dels records, vivències, espais i percepcions que va experimentar durant els anys que va viure prop de la selva del riu Orinoco i la Pampa (Argentina).

La inauguració de l’exposició, que va comptar amb la presència de l’artista i es va poder visitar fins el 31 de desembre.

 

L’EAP de Tremp celebra el seu 25è aniversari

El 23 de novembre es va celebrar el 25è aniversari de la creació de l’EAP de Tremp. Per aquest motiu hi havia programades un seguit d’activitats que van començar al matí amb una caminada popular, amb sortida del Pavelló del Juncar de Tremp. Un cop acabada aquesta caminada hi hagué un esmorzar saludable organitzat conjuntament amb el programa “Al teu gust” de l’Ajuntament de Tremp.

A la tarda va tenir lloc un acte institucional al cinema La Lira d’aquesta població amb diferents parlaments a càrrec del Gerent Territorial de l’ICS a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran Sr. Mateu Huguet, del President del Consell Comarcal del Pallars Jussà Sr. Constante Aranda, de l’Alcalde de Tremp Sr. Joan Ubach i també de la Directora de l’EAP de Tremp Sra. Teresa Montanuy entre d’altres.

En aquest acte es va rendir homenatge a diversos professionals d’aquest equip d’atenció primària ja difunts i també es va reconèixer la tasca de col·laboració i suport a l’EAP de Tremp per part de l’empresa Transport Sanitari de Catalunya, a la qual el Gerent Territorial de l’ICS a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran Sr. Mateu Huguet va fer entrega d’una placa commemorativa.

Després va tenir lloc la conferència “La gestió de la il·lusió en temps de canvis”, a càrrec del professor i conferenciant lleidatà Sr. Emili Duró, que va fer reflexionar al nombrós públic assistent sobre el desenvolupament d’actituts proactives en temps de canvis. Al finalitzar aquest acte es va organitzar un sopar de celebració del 25è aniversari de la creació de l’EAP de Tremp, al qual van assistir autoritats i nombrosos treballadors en actiu i jubilats, que han format part d’aquest equip d’atenció primària durant aquests anys.

Durant uns dies també es va poder visitar al CAP de Tremp una exposició fotogràfica amb alguns dels moments més destacats de l’evolució d’aquest Equip d’Atenció Primària en el transcurs d’aquests 25 anys des de la seva creació.

 

Surten a licitació la redacció dels projectes i les posteriors direccions de les obres i les instal·lacions d’ampliació i reforma del Bloc Quirúrgic de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Infraestructures de la Generalitat, a proposta del Servei Català de la Salut, va treure a concurs la redacció del projecte bàsic i executiu i la posterior direcció de les obres de l'ampliació i reforma del Bloc Quirúrgic de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida per un import de 671.131,22€, així com el concurs de la redacció del projecte de les instal·lacions i la posterior direcció de les obres de l'ampliació i reforma de les instal·lacions del Bloc Quirúrgic de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida per un import de 352.326,71 € IVA inclòs.

Es dona així un pas més en el projecte de construcció del nou espai quirúrgic, que ha de donar resposta a les necessitats de l’Hospital en el conjunt del procés assistencial quirúrgic, ampliant i millorant la seva capacitat gràcies a la remodelació i ampliació de l’àrea existent, que passarà de 14 a 18 quiròfans.

La intervenció es basa en un avantprojecte redactat d’acord amb un programa funcional i preveu l’ampliació en 1.595 metres quadrats de l’actual espai, mitjançant un nou volum edificat ampliant la planta tercera, on actualment ja s’ubica una part del Bloc Quirúrgic i instal·lacions vinculades. Així mateix, el projecte haurà de resoldre l’accessibilitat i l’evacuació, amb nous nuclis de circulacions verticals i emergències.

El pressupost estimat de les obres d’aquesta reforma i ampliació és de uns 8.000.000,00 euros iva inclòs i el pressupost estimat de les instal·lacions d’aquesta reforma i ampliació és de uns 4.000.000,00 euros iva inclòs.

Així doncs, el pressupost total del projecte serà de prop de 12 milions d’euros als quals s’haurà de sumar l’adquisició dels equipaments d’alta tecnologia que suposarà també una inversió elevada.

Cal recordar que, el 2014, la Diputació de Lleida va destinar dos milions d’euros, a executar la primera fase del nou Bloc Quirúrgic, que va consistir a deixar l’actual Bloc preparat per afegir-hi més superfície en una de les seves plantes. L’ens provincial també va incloure dintre d’aquest ajut l’avantprojecte d’aquesta reforma i ampliació del bloc quirúrgic amb una inversió de 150.000 euros i que ara serveix com a base d’aquesta reforma i ampliació.

 

Acreditació de l’Acute Cardiac Care de la Sociedad Europea de Cardiologia

Carles Tomás, facultatiu especialista en Cardiologia, ha obtingut l’acreditació de l’Acute Cardiac Care de la Sociedad Europea de Cardiologia, màxima qualificació com expert en el maneig de pacients aguts i crítics cardiovasculars. Aquesta acreditació també la tenen els doctors  Pablo Pastor i Javier Mendoza, encara que el doctor Mendoza actualment ja no està al Servei de Cardiologia.

Així mateix, les doctores Albina Aldomà i Isabel Hernández han superat el primer examen i estan en procés d’obtenir-la properament.

 

La Unitat de Tabaquisme de l’Hospital Santa Maria estudia la capacitat d’autocontrol de persones fumadores i exfumadores

La Unitat de Tabaquisme de l’Hospital Santa Maria ha participat, juntament amb investigadors de la Universitat de Granada i la Universitat Monash d’Austràlia, en l’estudi Self-changing behaviour in smoking cessation linked to trait and cognitive impulsivity: Impulsivity and Self-change en què s’ha avaluat la capacitat d’autocontrol de persones fumadores i exfumadores. L’estudi ha estat publicat recentment per la prestigiosa revista Addiction.

L’objecte de la investigació ha estat valorar la capacitat d’autocontrol de fumadors i exfumadors mitjançant una prova d’autoregistre (Test de Barrat) i un seguit de proves neuropsicològiques (Stroop i mesura del retard en la gratificació). Per fer-ho, s’ha dissenyat un estudi transversal i observacional partint d’una mostra de 120 persones distribuïdes en quatre grups:

  • Persones que van deixar de fumar sense cap mena d’ajuda (“autocanviadors”)
  • Persones fumadores que no desitgen tractament de deshabituació
  • Persones incloses en tractament de deshabituació i abstinents
  • Persones en tractament, però no abstinents

Quant a resultats, s’observen diferències significatives entre els grups. Les persones que van deixar de fumar per si mateixos, sense cap mena  d’ajuda terapèutica, tenien una menor impulsivitat no planificada i un millor rendiment en la prova d’Stroop. Aquestes persones “autocanviadores”, també tenien millors rendiments que els participants en el tractament i que en els actualment abstinents.

També es conclou que les persones que han deixat de fumar sense tractament semblen tenir una menor impulsivitat no planificadora i una inhibició cognitiva més efectiva en comparació amb els fumadors que no busquen tractament i una millor inhibició cognitiva que les persones que deixen de fumar amb ajuda per al tractament.

Aquesta informació està tenint una àmplia transcendència en la dinàmica terapèutica de la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital Universitari de Santa Maria, ja que ha permès la utilització d’estratègies i tècniques terapèutiques adreçades a minimitzar tant la impulsivitat com l’ansietat en els pacients, més que la capacitat addictiva de la nicotina.

L’article forma part d’una línia de treball en què, des de fa 4 anys, hi participen el Dr. Antonio Verdejo de la Universitat Monash d’Austràlia i el grup de recerca en impulsivitat de l’Hospital Universitari Santa Maria. Així mateix, aquesta investigació serveix d’objecte d’estudi del psicòleg Jaume Celma, de la Universitat de Granada, doctorant en la Unitat de Tabaquisme del centre hospitalari lleidatà.

 

539 usuaris de més de 60 anys dels CAP Balaguer i Onze de Setembre participen en un estudi sobre el trastorn del son associat a la malaltia de Parkinson

Els 539 usuaris dels CAP Balaguer i Onze de Setembre de Lleida i de la Unitat del Son de l’Hospital Universitari de Santa Maria (HUSM) van participar en un estudi sobre l'epidemiologia del trastorn de conducta durant el son REM idiopàtic (TCSRI) en població de més de 60 anys. L’estudi, publicat el mes de desembre a la revista Sleep Medicine, i dirigit els doctors Montserrat Pujol de l’HUSM; Jesús Pujol, del CAP de Balaguer, i Àlex Iranzo, de l’Hospital Clínic de Barcelona.

L’estudi realitzava un cribratge mitjançant un test que consisteix en una doble pregunta: “Algun cop li han comentat o vostè té la sospita que viu amb intensitat els seus somnis?” i “Mentre està adormit fa coses com donar cops de puny, moure els braços o moure les cames com si estigués corrent?”. A les persones que van respondre afirmativament se’ls va oferir la possibilitat de fer una prova de vídeo-polisomnografia a la Unitat del Son que va permetre confirmar el diagnòstic  en el 0,74 % de la mostra estudiada. El diagnòstic d’aquest trastorn és important perquè s’associa a la malaltia de Parkinson i, per tant, permet diagnosticar-la precoçment.

Què és el trastorn de la conducta del son REM idiopàtic?
El trastorn de la conducta del son REM idiopàtic el pateixen individus adults, generalment de més de 55 anys, sense problemes neurològics previs. Consisteix en què els pacients mentre estan adormits durant la fase REM representen els seus somnis. Els pacients adormits, del llit estant i mentre tenen malsons i somien que els ataquen, poden discutir, parlar, cridar, donar cops de puny, puntades de peu i caure del llit fins al punt de poder lesionar-se.

El diagnòstic requereix d’un vídeo-polisomnografia nocturna que demostri que en la fase REM hi ha una augment de l'activitat muscular associat a conductes vigoroses. El vídeo-polisomnografia és necessari per al diagnòstic de TCSRI, ja que altres entitats com les apnees, l'epilèpsia durant el son o el somnambulisme poden presentar-se amb els mateixos símptomes del TCSRI (conductes anormals durant el son i malsons). Hi ha pacients amb TCSRI que afirmen dormir bé i no ser conscients del que fan a la nit, per la qual cosa en aquests casos és essencial fer la història clínica amb la parella que dorm amb el o la pacient.

Actualment, s’està investigant en medicaments que evitin que les persones amb TCSRI desenvolupin la malaltia de Parkinson.

L’estudi "Idiopathic REM sleep behavior disorder in the elderly Spanish community: a primary care center study with a two-stage design using video-polysomnography" es pot consultar  en aquest enllaç.

 

L’Institut de Salut Carlos III finança econòmicament el 22 % dels projectes presentats per l’IRBLleida a l’Acció Estratègica en Salut 2013-2016

L’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), a través de la convocatòria 2017 de l’Acció Estratègica en Salut 2013-2016, finançarà 5 projectes de recerca en salut de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) Fundació Dr. Pifarré. Els projectes amb finançament corresponen a àmbits com l’esclerosis lateral amiotròfia, l’atrofia muscular espinal, la progressió de l’ateromatosi en pacients amb VIH, el càncer de mama o l’ictus. La resolució definitiva de l’ISCIII, que s’ha publicat aquesta setmana, confirma que només es finançaran 5 dels 22 projectes presentats, cosa que representa només el 22 % de les propostes de recerca en salut presentades a la convocatòria de l’Acció Estratègica en Salut 2013-2016.

L’organisme adscrit al Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat ha concedit una dotació total de 584.430 € per als 5 projectes, repartits en els tres anys de durada de la posada en marxa dels projectes. En l’anterior convocatòria d’aquestes ajudes, l’IRBLleida va rebre també  finançament per a cinc projectes amb una dotació de 444.130,50 €.  Els projectes estan finançats per l’ISCIII i la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional “Una manera de fer Europa”.

Fotografia: Imatge d’un dels laboratoris de recerca de l’IRBLleida (Autor: Quim Roser)

 

La comunicació i les noves tecnologies, protagonistes de la Desena Jornada d’Administratius de l’ICS

La comunicació interpersonal i entre nivells assistencials, i les tecnologies de la informació i la comunicació han estat els temes principals de la 10a Jornada d’Administratius Sanitaris de l’Institut Català de la Salut (ICS), que es va celebrar al Teatre Auditori Josep Pedrell de Tortosa. El lema del simposi va estar “Comunic@’t”. La Jornada seguida per un total de 754 persones, de les quals 571 ho van fer de manera presencial i 183, a través d’Internet.

Taules rodones

La resta de la Jornada va alternar tres taules rodones amb la presentació de nou comunicacions orals, relacionades amb cadascun dels temes que s’han debatut a les taules.

La primera taula rodona –“Les persones, com ens comuniquem?”– va tractar sobre la relació interpersonal des de l’òptica de la relació amb la ciutadania. La segona taula –“L’ús de les TIC; eines que ens ajuden a millorar”– es va centrar en el paper de les tecnologies de la informació per millorar la tasca diària dels professionals i l’atenció que ofereixen als pacients. A la darrera –“Un sistema sanitari accessible”– es va  parlat sobre la tasca dels professionals administratius sanitaris en la millora de l’accessibilitat de la ciutadania als recursos sanitaris, i també sobre la participació dels pacients i els familiars en la gestió dels serveis de salut.

Premis

Abans de la cloenda es va  lliurar el Premi al Millor Pòster que ha estat “El CAP, més a prop vostre” de l’Equip d’Atenció Primària Tortosa Est de l’atenció primària de l’ICS a les Terres de l’Ebre.

La comunicació oral guanyadora va estar “Acollida al taulell de les persones amb identitats i expressions de gènere diverses” de la Unitat Trànsit del CAP Manso de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat.

En total, els professionals de gestió i serveis de l’ICS van presentar més d’un centenar de treballs.

 

L’Hospital Arnau posa en marxa un projecte de gestió de casos per millorar la vida dels pacients amb mieloma múltiple i gammapaties monoclonals

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha posat en marxa el projecte Enllaç. Es tracta d’una iniciativa que té com a objectiu un maneig integral, continuat i de màxima qualitat dels pacients amb mieloma múltiple, a partir de la incorporació de la figura del gestor de casos. Aquest professional té formació en infermeria i coneixements previs de l’àmbit de l’hematologia i l’oncologia.

El gestor de casos coordinarà intervencions, dates i processos, agilitzarà exploracions i visites mèdiques que requereixin una atenció i un tractament de la malaltia més propers. D’aquesta manera, s’aconseguirà una comunicació integral entre totes les especialitats que participen en el procés assistencial i que requereixen una figura que actuï com a nexe d’unió entre els diversos serveis, nivells assistencials i centres sanitaris. A través d’aquest diagnòstic el pacient disposarà d’un vincle més àgil amb el Servei d’Hematologia, cosa que permetrà que plantegi dubtes i que s’organitzin consultes extres de forma programada per valorar les complicacions que poden sorgir durant la malaltia.

En la primera fase del projecte Enllaç, el Servei d’Hematologia de l’Hospital Arnau definirà la guia d’actuació de la gestió de casos, des de l’inici i durant el seguiment, i també detectarà les responsabilitats i funcions del professional gestor de casos. Els avantatges d’aquesta figura s’avaluaran periòdicament mitjançant la satisfacció dels pacients a través d’una enquesta i de l’avaluació de l’eficiència del sistema segons el temps de diagnòstic, tractament, nombre de visites, hospitalitzacions i anàlisi de costos.

Coincidint amb la incorporació del gestor de casos al Servei d’Hematologia s’ha iniciat un projecte no presencial de gammapaties monoclonals benignes. Es tracta de la gammapatia monoclonal de significat incert (GMSI), una alteració que es detecta en un 3 % de la població major de 65 anys i que suposa una situació asimptomàtica que, habitualment, només requereix un control analític anual que permeti objectivar-ne l’estabilitat. Només l’1 % anual dels casos presenta una progressió a una gammapatia maligna, com ara el mieloma múltiple. Atès que es tracta d’una alteració amb poc potencial de malignitat que es dona en persones d’edat avançada, i tenint en compte el factor que suposa l’àmplia dimensió de l’àrea sanitària de Lleida, el seguiment de forma no presencial permetrà millorar la qualitat de vida d’aquests pacients pel fet que evitarà que es desplacin a l’Hospital i en permetrà el control mitjançant una visita telefònica. El control no presencial del gestor de casos suposarà per als pacients conèixer els resultats del seu estudi analític, que han estat prèviament avaluats per un professional de medicina especialista en hematologia, i resoldre possibles dubtes en relació amb la seva gammapatia, en tots els casos en estreta relació amb el Servei d’Hematologia. Tot i això, sempre que es consideri necessari, el gestor de casos tramitarà una visita presencial, que permetrà que l’especialista en hematologia faci la valoració dels pacients.

 

L’ICS estalvia més de 30 milions d’euros fent compres agregades

L’Institut Català de la Salut (ICS) estalviarà 30,5 milions d’euros amb els expedients de contractació de subministraments i de serveis realitzats de forma agregada durant l’any 2017. D’aquesta manera, l’empresa pública més gran de Catalunya aprofita les economies d’escala per estalviar recursos públics. Actualment, més del 85 % dels expedients de contractació de l’ICS es fan de forma agregada.

L’estratègia que se segueix és unificar les compres de material per a diversos centres de l’ICS, però també cercar sinergies amb altres institucions sanitàries. Ja s’han fet expedients agregats conjuntament amb l’Institut Català d’Oncologia, el Banc de Sang i Teixits, el Parc Salut Mar, el Consorci Sanitari Integral i l’Hospital de Cerdanya, entre d’altres.

El director de Gestió de la institució, Miquel Arrufat, destaca que “l’ICS està fent de pal de paller de la compra agregada en l’àmbit públic sanitari, afavorint sinergies i innovant en processos de contractació”.

Impacte en el tancament econòmic

Dels 30,5 milions d’estalvi, prop de 29 milions corresponen a licitacions que ja s’han adjudicat durant l’any 2017. D’aquests 29 milions, 16 tindran un impacte en el tancament econòmic de 2017 i, els 13 milions restants, en el tancament de 2018. Els altres 1,5 milions corresponen a expedients que estan en fase de licitació (0,8 milions), o bé en fase de preparació (0,7 milions).

La majoria dels expedients que s’han realitzat s’adjudiquen a un únic proveïdor, tot i que n’hi ha alguns que es tramiten com a acord marc amb diversos proveïdors.

Estandardització

Per tal de poder fer compres agregades, és imprescindible estandarditzar els materials i els serveis que utilitzen els centres sanitaris. Això porta aparellat el treball en equip de professionals de tots els àmbits territorials de l’empresa, que han de  definir els criteris tècnics i unificar les referències de subministraments.

Amb un pressupost de més de 2.800 milions d’euros anuals, l’ICS és el principal comprador de material sanitari del país.

La disposició addicional segona de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, potencia les estratègies de compra agregada en el sector públic.

L’ICS gestiona 286 equips d’atenció primària, que presten servei al 74 % de la població de Catalunya, i vuit hospitals (Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias, Arnau de Vilanova, Joan XXIII, Dr. Josep Trueta, Verge de la Cinta i Viladecans).

 

Actes Nadal

Des de Creu Roja Joventut,  com es habitual van realitzar Caga Tió 2017 el  20 de desembre a  la planta de pediatria i com cada any van  convidar a l’alumnat de la UdL, el quals  cursen la menció musical i van amenitzar la festa interpretant nadales
També va assistir el voluntariat de Down Lleida i Asvol,  ja que son dues entitats que participen en el mateix projecte.

Un any més, l’Hospital Arnau ha organitzat l’acte de Reis Mags. Ha visitat els nens i nenes ingressats a la planta de pediatria i ginecologia. També s’ha celebrat l’acte dels Reis per als fills i néts dels treballadors a la Sala d’Actes. Un agraïment especial a les persones que han fet aquest acte possible: Mossen Àngel, doctor Carceller, Eduard Setó, Montse Farré, Montse Gort, Jaume, Núria, Jordi, Montse Alegret, Carmen Mayayo, Inés Valero, Rosa Bonjoch, Eloïsa Setó, M. Teresa Mortagua, doctor Gómez com a cap de guàrdia i tot els pares/mares i nens/es que han participat en la mostra de dibuix de Nadal.

A tots, moltes gràcies!!!

 

Exposició al vestibul Hospital Universitari Arnau de Vilanova i Cap Onze de Setembre

Coordinat per l’agent d’igualtat del Centre Corporatiu de l’ICS i en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones, s’han realitzat dues exposicions temporals en matèria igualtat al vestíbul de l’Hospital Arnau i del CAP Onze de Setembre.

Les exposicions consten de diversos panells informatius que porten per títol Quin temps tenim? L’organització de la vida quotidiana (aquesta ubicada a l’Hospital Arnau) i Dones grans, grans dones (ubicada al CAP Onze de Setembre). Les exposicions s’han pogut visitar del 27 de novembre al 10 de desembre de 2017.

 

Notícies

JUBILATS I 25 ANYS DELS PROFESSIONALS DE L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE SANTA MARIA

El passat 21 de desembre ha tingut lloc a l’antiga Capella de l’Hospital Universitari de Santa Maria l’acte d’homenatge als professionals que feien 25 anys a la institució i jubilats de l’any 2017 de l’Hospital Universitari de Santa Maria (GSS).

L’acte ha comptat amb la presència del Sr. Saura, president del Consell d’Administració i del Dr. Huguet, gerent de Gestió de Serveis Sanitaris de Lleida i la resta de comitè directiu.

Als presents se’ls hi ha fet entrega d’un pin de GSS, una litografia de l’artista Isidre Mercadé i al jubilats la targeta daurada que representa el seu pas per la institució després de tots els serveis prestats.

Felicitats a tots ells!




EL DR. JOAN VIÑAS, INSÍGNIA D'OR DE LA PROFESSIÓ PELS MÈRITS DESENVOLUPATS EN LLARG DE LA SEUA DILATADA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL AL SERVEI DEL PROFESSIONALISME MÈDIC I DE L'ÈTICA

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha distingit l'exrector de la Universitat de Lleida (UdL) i catedràtic de la Facultat de Medicina, Joan Viñas, amb la Insígnia d'Or de la Professió pels mèrits desenvolupats en llarg de la seua dilatada trajectòria professional al servei del professionalisme mèdic i de l'ètica.

Viñas, nascut a Mataró, va ser rector de la UdL entre els anys 2003 i 2011. També ha estat degà de Medicina (1995-2001) i actualment, des del 2013, dirigeix el departament de Cirurgia de la mateixa Facultat. Ha dirigit 12 tesis doctorals i compta amb més de 350 publicacions científiques. Els seus treballs de recerca experimental i bàsica incideixen especialment en la carcinogènesi del colon i la bioètica.

En l'àmbit clínic, Joan Viñas és des de 1977 facultatiu especialista del servei de cirurgia general de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, on també havia estat cap de l'àrea d'Urgències i del departament de Qualitat. En aquest centre, a més, va presidir el Comitè ètic de recerca clínica (1995-2003) i el Comitè ètic-assistencial (1994-2000). És, a més, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des d'abril de 2013 i membre numerari del Institut d'Estudis Catalans (IEC), des de 2010.

Al marge de la seua activitat professional i acadèmica, el doctor Viñas ha estat sempre una persona molt compromesa amb la societat. Membre de diferents Organitzacions no Governamentals (ONGs), va ser president de l'associació Antisida Lleida (1989-2003). Durant molts anys ha dedicat el seu mes de vacances a treballar en un hospital de Moçambic, com a cirurgià i com a professor per a altres metges.




L’EQUIP D’ATENCIÓ PRIMÀRIA LA SEU D’URGELL ELABORA FALQUES RADIOFÒNIQUES PER MOTIVAR LA POBLACIÓ A VACUNAR-SE

Per tal de conscienciar la població sobre la importància de vacunar-se contra la grip, l’Equip d'Atenció Primària La Seu d’Urgell ha elaborat per a aquesta campanya unes falques radiofòniques informatives per difondre-les a diversos mitjans de comunicació de la comarca.

La grip és una malaltia vírica molt contagiosa, que té una incidència en època d’epidèmia d’un 5 a un 20 % en la població general, i de fins a un 29 % en les persones internades en institucions tancades. L’índex de mortalitat en persones grans o amb factors de risc preexistents pot arribar a un 90%.

La campanya s’ha dirigit principalment a les dones embarassades, col·lectiu susceptible de complicacions si agafen la grip, i a les persones grans pel seu alt grau de complexitat.

Segons les estadístiques elaborades a l’EAP La Seu d’Urgell, la vacunació entre els majors de 59 anys ha estat gairebé d’un 50 per cent, i d’un 25 per cent entre els menors d’aquesta edat amb patologia crònica. Els professionals sanitaris de l’EAP La Seu d’Urgell pensen que, respecte de l’any anterior, hi haurà un lleuger ascens en els índexs de vacunació per diversos factors, entre els quals hi ha les falques radiofòniques que han elaborat.


L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE LLEIDA IMPLANTA EL PROJECTE DE GESTIÓ DE CASOS PER A MALALTS CRÒNICS COMPLEXOS

La Gerència Territorial de Lleida de l’Institut Català de la Salut ha implantat al mes d’octubre de 2017 el Projecte de gestió de casos per a malalts crònics complexos en la pràctica infermera. Aquest projecte compta amb dotacions al territori, tant de professionals integrats en els equips d’atenció primària (infermeria, treball social, i gestió i serveis) com de vehicles, i de l’equipament necessari per realitzar la seva activitat.

La finalitat del projecte és millorar i apropar l’atenció als pacients amb un alt grau de complexitat (processos de dependència, malaltia crònica complexa o amb situacions de fragilitat) així com als seus cuidadors. Els professionals implicats, coordinats per la responsable d’infermeria de la Direcció d’Atenció Primària de Lleida (DAP), vetllen per tots els recursos que el malalt complex i els seus cuidadors necessiten, atenent cada cas de manera integral: valoració de necessitats, gestió dels tràmits administratius, coordinació per dur a terme els tractaments a domicili, entre altres accions.

La iniciativa garanteix la continuïtat assistencial, racionalitza els recursos sanitaris, promou l’autonomia dels pacients i cerca els recursos sociosanitaris més adients per poder garantir als malalts i cuidadors una bona qualitat de vida.

L’envelliment progressiu de la població, l’augment de l’esperança de vida i una realitat social cada cop més diversa són els principals motius de la posada en marxa d’aquest projecte. L’atenció als pacients crònics complexos requereix un abordatge complex i coordinat per diferents professionals sanitaris, en una societat amb cada cop més problemes de cronicitat, discapacitat i dependència. Davant d’aquesta realitat es planteja la necessitat d’incidir en l’atenció a la cronicitat, establint un model d’atenció sanitària i social que respongui amb qualitat i de manera sostenible als requeriments de les persones en situació de cronicitat o en risc de patir-la.

El Projecte gestió de casos per a malalts crònics complexos s’emmarca en el Programa de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya (PPAC) del Departament de Salut.




L’ICS POSA EN MARXA A LES XARXES SOCIALS UNA CAMPANYA DESTINADA ALS TREBALLADORS PER REDUIR EL CONSUM D'ENVASOS D'UN SOL ÚS A LA FEINA

El 20 de novembre, l’Institut Català de la Salut (ICS) va posar en marxa la campanya #JoreutilitzoICS per reduir el consum que fan els professionals al lloc de treball dels envasos d'un sol ús. Per aquest motiu, l’organització va convidar els treballadors a substituir els gots de plàstic per tasses i gots reutilitzables. La iniciativa implica que el personal faci visible aquest canvi publicant una fotografia i ensenyant l’envàs reutilitzable a Twitter amb l’etiqueta #JoreutilitzoICS, i citant el perfil corporatiu de l’ICS (@icscat). També s’hi poden posar les etiquetes de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2017 #giveitnewlife #EWWRCAT.

Amb #JoreutilitzoICS, la institució se suma a aquesta Setmana Europea, que aquest any es va celebrar del 18 al 26 de novembre de 2017 i que té com a  objectiu organitzar accions de sensibilització arreu d'Europa relacionades amb la prevenció de residus, per tal de canviar el comportament quotidià dels europeus en aquest sentit.




EL GRUP DE RECERCA DE NEUROCOGNICIÓ ORGANITZA UNA JORNADA INTERNACIONAL D’INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA A LLEIDA

El Grup de Recerca de Neurocognició, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL), que investiga la psicobiologia de la personalitat i la genètica de la conducta, ha organitzat una jornada internacional d’investigació en psicologia a Lleida. La trobada ha tingut lloc el divendres 17 de novembre a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL. Verònica Martínez-Benet, investigadora iCrea de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, que va fundar i dirigir el Laboratori d’Identitat Multicultural de la Universitat de Califòrnia, va impartir la conferència de clausura ‘Multiculturalitat: processos culturals, de personalitat i socials’, en una altra ubicació: la Unitat Docent de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (edifici annex a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova).

La jornada va comptar amb la presentació de diversos projectes de recerca en psicologia, que s’estan portant a terme a Europa, sobre temes com ara la dinàmica de la inseguretat laboral, neuropsicologia, predictors de personalitat en càncer, malalties cardiovasculars o perfils de personalitat relacionats amb la pràctica esportiva, entre d’altres. A més, també hi assistirà el president de l’Associació Europea de Psicologia de la Personalitat (EAPP), Jérôme Rossier, que és també professor de Psicologia de la Universitat de Lausana i director de l’Institut de Psicologia d’aquesta Universitat suïssa.
Grup de Recerca multidisciplinari

El Grup de Recerca de Neurocognició, Psicobiologia de la Personalitat i Genètica de la Conducta està liderat pel catedràtic de la UdL i investigador de l'IRBLleida Anton Aluja. Els investigadors del Grup, de composició multidisciplinària (ja que inclou les especialitats de psicologia clínica, fisiologia i medicina), convergeixen en l'interès per la recerca de les bases biològiques de la personalitat i dels seus trastorns. Partint dels models de recerca en personalitat de tipus biologicofactorial, investiguen la relació de la personalitat amb el sistema endocrí (hormones gonadals), el sistema nerviós central (neurotransmissors i polimorfismes genètics) i la neurofisiologia (electrofisiologia). La investigació actual se centra en les relacions de la personalitat impulsiva i desinhibida, i les emocions, amb la neurotransmissió monoaminèrgica neural (noradrenalina, dopamina, serotonina i monoamino-oxidasa [MAO]). També investiguen les bases biològiques de la personalitat i l'estudi de la conducta humana a través de tècniques d'observació, directa i digitalitzada, de la conducta.


TAULA INFORMATIVA GUIA DE CURES CENTRADES EN LA PERSONA I FAMÍLIA

L’Hospital Universitari de Santa Maria i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova van fer difusió entre els pacients de la Guia de cures centrades en la persona i família, gràcies a la donació de 400 pomes per part d’Afrucat. A la taula s’hi van promocionar els hàbits saludables. A l’Hospital de Santa Maria l’entrega de les pomes es va fer el 17 de desembre, després de la tradicional missa entre els pacients hospitalitzats i acompanyats dels cants de la Coral Clamor de Soses.



Un any més, també, el dia 5 de gener a la tarda van arribar els Reis Mags a l’Hospital Universitari de Santa Maria.




Exposicions

EXPOSICIÓ DE JOIES DE L’ARTISTA ANTONIETA ROSICARDA

La sala d’exposicions de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha acollit, un cop més, l’exposició de joies elaborades manualment per l’artista Antonieta Rosicarda.




Publicitat



App CatSalut Respon