L’Hospital Arnau de Vilanova va acullir la V Jornada de Cardiologia en Atenció Primària de les Terres de Ponent

La Jornada, que va tenir lloc el 28 de febrer, s’organitza amb una periodicitat biennal i  reuneix més de cent professionals de medicina i d’infermeria d'atenció primària, especialistes en cardiologia i alguns metges d'altres especialitats relacionades amb els processos cardiològics (principalment, internistes i hematòlegs).

En aquesta cinquena edició, els temes fonamentals de discussió van ser diversos.

D’una banda, es van presentar i discutir les modificacions en protocols i vies clíniques territorials, amb l’objectiu d’unificar els criteris d'actuació i de fer més fluida la comunicació entre professionals i nivells assistencials. Aquestes modificacions afecten, principalment, els processos de seguiment ambulatori dels pacients amb cardiopatia isquèmica crònica, la fibril·lació auricular i el diagnòstic i seguiment ambulatori de les valvulopaties.

De l’altra, es van explicar els principals avenços dels darrers dos anys en el camp dels antidiabètics en malalts coronaris, dels hipolipemiants de gran potència i de nous fàrmacs per al tractament de la insuficiència cardíaca.

Va tenir lloc la ponència sobre els sis anys de funcionament de la Unitat d'Insuficiència Cardíaca Territorial i es van debatre les perspectives de futur.

La Jornada va concloure amb la realització d'una prova, tipus test i de resposta anònima, sobre els temes que s’han debatut durant la Jornada. El participant que va obtenir més encerts va guanyar un fonendoscopi cardiològic.

(Per veure el programa, cliqui aquí)

Salut certifica la Unitat d'Expertesa d'Atenció a les Síndromes de Sensibilització Central de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida

El Departament de Salut ha certificat recentment la Unitat d’Atenció a les Síndromes de Sensibilització Central (SSC) de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida com a Unitat d’Expertesa (UE) de les regions sanitàries Lleida i Alt Pirineu i Aran. Es tracta d’una de les primeres Unitats d’Expertesa auditades a Catalunya i atén més de 2.000 pacients a l’any afectats per Síndromes de Sensibilització Central, que inclou entre d’altres, la fibromiàlgia, la fatiga crònica, la sensibilitat química múltiple i l’electrosensibilització.

El Departament de Salut va iniciar fa un any el procés de revisió del model d’atenció a les patologies que constitueixen les Síndromes de Sensibilització Central a Catalunya. A partir d’aquesta revisió del model d’atenció, el Departament de Salut va iniciar les auditories de les unitats del territori, per certificar la seva adequació al nou model.

El passat mes de novembre, Gestió de Serveis Sanitaris, empresa pública que gestiona l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, va rebre la resolució dictada per la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària, per la qual es declara la idoneïtat de la Unitat d’Expertesa per a l’Atenció de les Síndromes de Sensibilització Central de les regions sanitàries Lleida i Alt Pirineu i Aran.

La UE d’Atenció a les SSC de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, creada el 2008, està formada per un equip multidisciplinari compost per metges reumatòlegs, psicòlegs clínics, fisioterapeutes i infermeres. El cap clínic de la unitat és el Dr. Lluís Rosselló i la coordinadora és Carme Campoy. La tasca de la UE consisteix en concretar el diagnòstic dels pacients derivats de l’atenció primària i realitzar un tractament multidisciplinari amb l’objectiu de donar recursos a les persones afectades per SSC per tal que puguin adaptar-se a la malaltia i aprendre a conviure amb ella amb la menor afectació possible i la major qualitat de vida.

El tractament és multidisciplinari amb, entre altres, intervencions educatives i d’habilitats d’afrontament, com exercici físic (estiraments i mobilitat articular), afrontament al dolor, maneig emocional, teràpia cognitiu-conductual i habilitats assertives. Aquest és probablement el tractament que s’ha mostrat més eficaç en les SSC segons les principals guies clíniques.

L’atenció primària de l’ICS Alt Pirineu i Aran renova la certificació ambiental europea EMAS

En total, l’ICS disposa de 62 centres acreditats per un dels estàndards de qualitat ambiental més exigents del món

La certificació suposa l’obtenció automàtica de l’ISO 14.001, que ja havien assolit tres CAP
El segell s’obté mitjançant un sistema voluntari que permet que les organitzacions avaluïn i millorin el seu comportament ambiental

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha renovat, una vegada més, la certificació de qualitat ambiental europea EMAS. En total, ja són 62 els centres que disposen d’aquesta distinció, que implica que avaluen l’impacte sobre el medi ambient de les seves activitats i implanten sistemes de millora contínua. L’obtenció del segell de qualitat de l’Eco-Management and Audit Scheme (EMAS) indica que aquests centres compleixen amb els màxims nivells de qualitat mediambiental. La consecució d’aquesta certificació, que té caràcter voluntari, comporta també  l’obtenció de l’acreditació ISO 14.001, que ja havien assolit tres centres d’atenció primària (CAP). En total,  doncs, són 65 els centres de l’ICS que tenen implantat un sistema de gestió ambiental. D’aquests, 64 són CAP i un és un edifici administratiu.

A la Gerència Territorial  Alt Pirineu-Aran :

• Oficines de l’ICS al Pirineu
• CAP Pobla de Segur
• CAP Sort
• CAP Tremp

Les primeres certificacions de l’EMAS a centres de l’ICS es van realitzar l’any 2009. Llavors es van acreditar 21 centres,  dels quals la majoria han pogut renovar la certificació..

L'EMAS és un certificat de gestió ambiental disponible per a qualsevol organització de l’Espai Econòmic Europeu (Unió Europea, Suïssa, Noruega,  Islàndia i Liechtenstein) i d’altres països. Es tracta d’una eina d’ús voluntari per a aquelles organitzacions,  tant públiques com privades,  que vulguin assumir una responsabilitat ambiental i econòmica.

L’objectiu de l’ICS és consolidar el sistema i aconseguir certificar la majoria de CAP de la institució durant els propers anys. El responsable de gestió ambiental de la Gerència Metropolitana Nord de l’ICS i coordinador de les certificacions mediambientals a l’ICS,  Jordi Pujadas,  destaca que l’obtenció de l’EMAS “ajuda les organitzacions a millorar l'eficiència dels seus recursos,  reduir riscos i donar exemple, fent públics els seus resultats ambientals a la societat i a les parts interessades, mitjançant la declaració ambiental”.

Investigadors de l’IRBLleida i la UdL descobreixen el mecanisme que crea resistència al tractament en el càncer d’endometri

Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL) han fet un pas endavant per reduir la resistència als fàrmacs en casos de càncer d’endometri. Els estudis realitzats demostren que la resistència al sorafenib (un fàrmac utilitzat en altres tipus de càncer i que sempre ha estat un candidat a ser emprat en en el càncer d’endometri) està causada per l’autofàgia, un mecanisme pel qual les cèl·lules tumorals sobreviuen. Amb aquest descobriment es podran establir noves estratègies per bloquejar l’autofàgia i, per tant, es podrà enfortir l’eficàcia del medicament en els casos de càncer d’endometri.  Gràcies als resultats d’aquesta recerca, realitzada mitjançant la generació de tumors in vivo de càncer d’endometri al laboratori, es podran portar a terme en un futur assaigs clínics en persones.

El càncer d’endometri és un dels càncers més comuns en ginecologia en el món occidental i suposa més de 280.000 casos a l’any. A Lleida es diagnostiquen anualment uns 30 casos nous. La incidència anual d’aquest tipus de càncer s’ha incrementat un 21 % des de 2008. El Grup de Patologia Oncològica de l’IRBLleida se centra en l’estudi d’aquest tipus de càncer, conjuntament amb l’estudi de les alteracions moleculars dels càncers de tiroide i de pell.  

L’article, que recentment s’ha publicat a la revista Autophagy, ha estat un treball conjunt entre professionals de la UdL, l’IRBLleida, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, el New York Genome Center de Nova York, l’Institute of Genetic Medicine de Newcastle, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Herbert Wertheim College of Medicine de Miami i l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

Precisament, el 2016 el guanyador del Premi Nobel de Medicina va ser el científic japonès Yoshinori Ohsumi, que va descobrir com funciona l’autofàgia. És un procés fonamental per a l'ésser humà, ja que permet la supervivència de les cèl·lules en situacions d'estrès i participa en la mort cel·lular. L'autofàgia es coneix des de fa més de 50 anys, però la seva importància en la fisiologia i la medicina no va ser reconeguda fins a la dècada dels noranta, precisament gràcies als descobriment d’Oshumi.

La realització d’aquest estudi de recerca ha estat possible gràcies al finançament obtingut pels projectes estatals de l'Instituto de Salud Carlos III (PI10/00922, PI10/00604, PI13/01339, PIE 13-00022, RDI12/0036/0013) i la Fundación Asociación Española contra el Cáncer.

Dia Mundial del Càncer
Des de l’any 2000, el 4 de febrer va ser instaurat com el Dia Mundial contra el Càncer, amb l’objectiu de conscienciar i mobilitzar la societat per avançar en la prevenció i el control d’aquesta malaltia. A l’IRBLleida es porten a terme diverses recerques centrades en el càncer, algunes d’elles finançades manera altruista per la Beca Marta Santamaria o el Mamapop.

Fotografia: Investigadors del Grup de Recerca de Patologia Oncològica de l’IRBLleida

La III Jornada de Psicopatia a Lleida aborda els  nous reptes en l’estudi, la detecció i el tractament d’aquest trastorn que afecta l’1% de la població

El dia 3 de març, va tenir lloc la III Jornada de Psicopatia a Lleida, amb el títol “Nous reptes en Psicopatia”, organitzada pel Grup d’Estudi de Psicopatia  de Lleida creat l’any 2000, i que va abordar el trastorn psicopàtic des dels àmbits de la psiquiatria clínica i forense, la recerca i la docència. Aquesta jornada és el fruit de la col·laboració entre el Servei de Psiquiatria d’Adults de l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida i el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Sant Joan de Déu Terres de Lleida.

Es tracta de la tercera jornada organitzada a Lleida sobre aquest trastorn de la personalitat complex que afecta un 1% de la població i es caracteritza per dificultats emocionals (fredor afectiva, falta d’empatia, encant superficial), conductuals (estil de vida antisocial i crònicament inestable) i de relació (manipulen i utilitzen als altres sense remordiments). Aquest trastorn té greus conseqüències en la nostra societat i genera un gran cost econòmic donat que la psicopatia s’associa molts cops a delinqüència i conductes violentes amb una alta taxa de reincidència. De fet, en els centres penitenciaris entre un 15 i un 25% dels interns tenen característiques psicopàtiques.

La jornada va comptar amb la participació de 125 professionals de tots els àmbits directament o indirectament relacionats amb l’avaluació clínica i/o forense i el tractament de la psicopatia, així com els estudiants o personal en formació dins d’aquests àmbits.

L’objectiu general d’aquesta jornada va ser una revisió i actualització del fenomen de la psicopatia, principalment en l’àmbit de la pràctica clínica diària i en el de l’avaluació orientada a la intervenció tant en població infantil i juvenil com adulta. Com a objectius específics, la jornada d’enguany va aprofundir en el coneixement de la psicopatia femenina, i en les principals i més prometedores estratègies d’intervenció utilitzades en el trastorn psicopàtic en totes les edats.

Van inaugurar la jornada el director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Jordi Cortada; el director de Centres de Gestió de Serveis Sanitaris, Albert Tarrats; el director de Salut Mental de Gestió de Serveis Sanitaris i del Sant Joan de Déu Terres de Lleida, Josep Pifarré; la directora de l’IRBLleida, Elvira Fernández; i el director de projectes del Sant Joan de Déu Terres de Lleida, Joan Lluch.

Va presentar la jornada Rafael Torrubia, professor titular de Psiquiatria, Psicologia Mèdica i Medicina Forense de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Investigador Principal del Laboratori Humà (Unitat de Psicologia Mèdica) de l’Institut de Neurociències de la UAB, pioner en l’estudi i la recerca de la psicopatia a Catalunya.

Torrubia ha incidit en la “importància de la detecció precoç dels infants i adolescents que puguin tenir trets que recordin aquells que tenen els psicòpates adults, per tal de poder intervenir el més aviat possible i evitar que aquests trets acabin consolidant-se en una personalitat d’aquestes característiques”. El professor Torrubia ha destacat també la necessitat de tractar aquest tema sense estigmatitzar, “perquè estem parlant de nens i adolescents que poden tenir algun tret de conducta psicopàtica, però això no implica que tinguin o hagin de desenvolupar en un futur un trastorn psicopàtic”.

Durant la jornada es van abordar quines són les característiques diferencials de la psicopatia femenina a la ponència “Com és la Psicopatia en la dona?”, a càrrec del Dr. Àngel Cuquerella, metge forense titular de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.

En segon lloc, es va  tractat el gran i controvertit repte del tractament en individus amb trastorn psicopàtic, a la ponència “Tractament de la psicopatia: fent possible l’impossible?”, a càrrec de la Dra. Iolanda Batalla, psiquiatra de l’HUSM de Lleida. Batalla va destacar la importància d’aquesta jornada, ja que “s’ha fet una actualització sobre tractament, perquè fins ara es pensava que la psicopatia era un trastorn que no es podia tractar i, actualment, s’estan veient opcions de tractament”.

Al final es van exposar els resultats sobre una tècnica innovadora que ja ha demostrat la seva efectivitat sobre l’abordatge dels trastorns de conducta greus amb la ponència “La teràpia a través de l’aventura. Una intervenció terapèutica coadjuvant pels trastorns greus de conducta”, a càrrec de dos psicòlegs membres de l’Associació Experientia, Alexander Rose i Natalia Ruiz de Cortázar.

Per la seva banda, la Dra. Vanessa Pera, psiquiatra adjunta del CSMIJ – Sant Joan de Déu Terres de Lleida va explicar que la jornada és important pel que fa a la recerca en psicopatia infantil i juvenil. Pera va destacar la recerca que estan començant a fer amb la Universitat Autònoma de Barcelona, “es tracta d’un estudi mitjançant un marcador anomenat “emocions processals limitades”, per identificar aquest precursor en edat infantil”. Pera va explicar que aquest estudi es troba en fase d’anàlisi de resultats, després de la recollida de mostres.

Investigadors de l’IRBLleida determinen que l’excés d’activació de vitamina D als vasos sanguinis afavoreix l’acumulació de calci a les artèries en malalts renals

Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL) han descobert que l’augment descontrolat de l’activació de vitamina D a les artèries en els malalts renals afavoreix la calcificació vascular (enduriment de les artèries). Aquest és un fenomen freqüent en pacients amb malalties renals cròniques i s’ha relacionat amb les causes de les malalties cardiovasculars. El Grup de Recerca Translacional Vascular i Renal (Vascular and Renal Translational Research Group), que és un grup consolidat de la Universitat de Lleida i l’IRBLleida i reconegut per la Generalitat de Catalunya, ha publicitat recentment dos articles (un a la revista Journal of Bone and Mineral Research i l’altre a PlosOne), en què es relaciona l’excés de vitamina D amb la calcificació vascular.

La vitamina D ajuda a absorbir el calci i permet la formació dels ossos en els infants. Els pacients amb malaltia renal crònica presenten una disminució dels nivells de vitamina D, responsable també del desenvolupament de complicacions secundàries, com ara l’hiperparatiroïdisme, que produeix la desmineralització de l’os i augmenta el risc de fractures.

Per aquesta raó, és una pràctica comuna el tractament d’aquests pacients amb vitamina D activa (calcitriol) o inactiva (calcidiol).  En estudis anteriors s’havia determinat que la vitamina D activa té riscos tòxics potencials. La recent troballa indica que la vitamina D inactiva podria tenir també efectes potencialment nocius i que els metges han de fer un seguiment continu dels tractaments. 

El Grup d’Investigació —liderat per la directora de l’IRBLleida i professora titular de la Universitat de Lleida, Elvira Fernández, i per l’investigador de l’IRBLleida i professor de la UdL, José Manuel Valdivielso— ha realitzat recerca in vitro (amb ratolins) per veure els efectes de la vitamina D en el tractament de l’hiperparatiroïdisme i les seves conseqüències.

La malaltia cardiovascular és la principal causa de mort en els pacients amb malaltia renal crònica. La calcificació vascular  s’ha relacionat amb una major morbimortalitat cardiovascular, ja que augmenta la rigidesa vascular, entre d’altres, i pot conduir a la insuficiència cardíaca o la hipertensió. I, precisament, la calcificació vascular és un fenomen freqüent en pacients amb malalties renals cròniques. Per tant, el Grup de Recerca Translacional Vascular i Renal  de l’IRBLleida treballa en la identificació de dianes terapèutiques que puguin alentir o, fins i tot, revertir la calcificació vascular. Una troballa que podria suposar un avenç molt important en les estratègies terapèutiques per als pacients afectats de malalties renals.

La realització d’aquests estudis de recerca ha estat possible gràcies al finançament obtingut pels projectes estatals de l'Instituto de Salud Carlos III i els Fons FEDER (PI 12/01770, PI 11/00667, PI 14/00707, RD12/0021/0026 i RD12/0021/0023), i el Plan de Ciencias, Tecnología e Innovación 2013-2017 del Principat d’Astúries (GRUPIN 14-028). 

Dia Mundial del Ronyó
El segon dijous del mes de març se celebra cada any el Dia Mundial del Ronyó. Aquest 2017 coincideix amb el dia 9 de març. Enguany, el lema de la commemoració és:  ‘La malaltia renal i l’obesitat. Estil de vida saludable per uns ronyons sans’.

El Dia Mundial del Ronyó va sorgir l’any 2006 com una iniciativa conjunta de la Societat Internacional de Nefrologia (ISN) i de la Federació Internacional de Fundacions del Ronyó per promoure la salut renal a partir de la prevenció. El 10 % de la població mundial pateix malaltia renal crònica i l’obesitat és un factor de risc per desenvolupar-la.

Referència dels articles:
Torremadé N, Bozic M, Panizo S, Barrio-Vazquez  S, Fernández-Martín JL, Encinas M, Goltzman D, Arcidiacono MV, Fernández E and Valdivielso JM  (2016). Vascular Calcification Induced by Chronic Kidney Disease Is Mediated by anIncrease of 1α-Hydroxylase Expression in Vascular Smooth Muscle Cells  J Bone Miner Res, 31: 1865–1876  doi:10 1002/jbmr 2852.

Torremadé N, Bozic M, Goltzman D, Fernández E and Valdivielso JM (2017). Effects of the Administration of 25(OH) Vitamin D3 in an Experimental Model of Chronic Kidney Disease in Animals Null for 1-Alpha-Hydroxylase  PLoSOne, 12 (1): e0170654  doi:10 1371/journal pone 0170654.

Fotografia: el Grup de Recerca Translacional Vascular i Renal  de l’IRBLleida

XVII Jornada d’actualització sobre Factors de Risc de la Malaltia Vascular

Dissabte, 4 de febrer va tenir lloc la XVII Jornada d’actualització sobre Factors de Risc de la Malaltia Vascular, organitzada per la Unitat de Factors de Risc Cardiovascular de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida (HUSM), gestionat per Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), la Unitat de Detecció i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA) i el CAP Mollerussa, a l'aula magna del Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida.

La jornada va comptar amb conferències dels doctors Gerard Torres, Jacint Cabau, David Arroyo, Oscar Sacristán, Jordi Roig i Emilio Ortega, entre altres. Es van realizar tallers sobre diabetis, ecografia vascular, índex turmell-braç, activitat física i benestar i educació dietética

La jornada va comptar amb la col·laboració de professionals de diferents àmbits com l’Atenció Primària, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV), la Universitat de Lleida i el patrocini de la Societat Catalana d’Hipertensió Arterial, és un fòrum anual per a la formació continuada, el debat i l’exposició dels treballs en risc cardiovascular, la primera causa de mortalitat a la societat occidental.

L’ICS crea un programa corporatiu per millorar el diagnòstic, el tractament i la recerca de les malalties minoritàries

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha creat el Programa assistencial d’expertesa (Padeics) de malalties minoritàries i genètica clínica per millorar el seu abordatge als centres de l’ICS. El Programa està coordinat pel director de l’Àrea de Genètica Clínica i Molecular de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Eduardo Tizzano.

Esforços especials

La Comissió Europea defineix les malalties minoritàries com aquelles afeccions que “posen en risc la vida o comporten una discapacitat crònica, amb una prevalença tan baixa que es requereixen esforços especials i combinats per poder fer-hi front.” Per tal que una malaltia sigui considerada minoritària, la Comissió Europea estableix que ha d’afectar menys de 5 persones de cada 10.000 a la comunitat (és a dir, un cas per cada 2.000 habitants). Altres definicions estableixen aquest llindar en un afectat de cada 1.500 persones.

Se n’han descrit més de 7.000 condicions que responen a la definició de malaltia minoritària. En conjunt, poden afectar entre el 5% i el 7% de la població. S’estima que a Catalunya, entre 300.000 i 400.000 persones pateixen una malaltia minoritària. A l’Estat espanyol, aquesta xifra se situa al voltant dels tres milions, i a la Unió Europea, dels trenta milions.

Les malalties minoritàries constitueixen un grup molt heterogeni d’afeccions. Un percentatge molt elevat té un origen genètic i es manifesta durant la infantesa. En tots els casos, es tracta de malalties greus, que molt sovint afecten diversos òrgans i funcions, que requereixen intervencions complexes i multidisciplinàries.

Equips multidisciplinaris

L’any 2015 l’Hospital Vall d’Hebron va crear la Unitat Funcional de Malalties Minoritàries, formada per equips multidisciplinaris que coordinen les actuacions que es duen a terme al centre per atendre de manera integral les persones afectades. A més de la unitat de Vall d’Hebron, la resta de centres de l’ICS tenen establerts comitès multidisciplinaris i professionals de referència per abordar aquestes afeccions.

Avenços

Durant els darrers anys s’han produït avenços molt importants en el diagnòstic, el tractament i la investigació de les malalties minoritàries, gràcies al desenvolupament de noves tecnologies en l’àmbit de la genètica, però també a l’aposta decidida dels gestors sanitaris i científics.

L’any 2009, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va crear la Comissió Assessora en Malalties Minoritàries, formada per gestors, professionals de la salut, associacions de pacients i investigadors. Poc després, el CatSalut va crear el Consell Assessor de Tractaments Farmacològics d’Alta Complexitat, que regula l’administració de medicaments especialitzats que en fan els hospitals. D’altra banda, fa poques setmanes es va designar la primera xarxa d’unitats d’expertesa clínica (XUEC) dedicada a l’atenció a les malalties cognitivoconductuals de base genètica en l’edat pediàtrica, participada pels hospitals Vall d’Hebron, Parc Taulí i Sant Joan de Déu. L’atenció a les malalties minoritàries és una de les àrees estratègiques del Pla de Salut de Catalunya 2016-2020.

Des del punt de vista del tractament, s’està investigant en teràpies avançades específiques que modulen els gens o les proteïnes. El coordinador del Padeics de malalties minoritàries i genètica clínica, Eduardo Tizzano, destaca que “malgrat les diferències i heterogeneïtat [de les malalties minoritàries], els avenços que es produeixen en una malaltia es poden extrapolar a d’altres”.

Des de l’any 2008, cada últim dia de febrer se celebra el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, promogut per l'Organització Europea de Malalties Minoritàries (EURORDIS). Aquest any, la jornada se centra a promoure la importància de la recerca.

Investigadors de Lleida descobreixen una interacció entre proteïnes per fer front a l’estrès oxidatiu de les cèl·lules

El Grup de Recerca de Senyalització en Llevats de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) Fundació Dr. Pifarré i de la Universitat de Lleida (UdL) ha descobert una interacció entre una proteïna i dos enzims que té un paper fonamental en la defensa davant l’estrès oxidatiu de les cèl·lules i, per tant, permetria fer front a diverses malalties i a l’envelliment humà. Els resultats d’aquesta recerca s’han publicat recentment a la revista Free Radical Biology and Medicina.

L’equip de M. Ángeles de la Torre ha caracteritzat una interacció entre la proteïna-cinasa activada per MAPK i els dos enzims Grx3 i Grx4. Tots tres mostren un elevat grau de conservació en el món eucariota, des dels fongs fins als éssers humans. La interacció que es descriu en aquest estudi és rellevant per a la correcta senyalització en resposta a estrès oxidatiu i té repercussió en el metabolisme del ferro, de manera que la correcta funció dels homòlegs humans d'aquestes proteïnes podria prevenir alteracions cel·lulars que a la llarga podrien estar relacionades amb processos infecciosos, neoplàsies, cardiomiopaties, aterosclerosi o certes malalties cròniques.

Aquesta troballa en investigació bàsica es pot traslladar ara a la investigació clínica, en models animals o humans, i servir per a possibles eines terapèutiques amb l’objectiu d’endarrerir l’estrès oxidatiu. L'oxigen és un element bàsic en la respiració cel·lular, però un petit percentatge de l'oxigen es converteix en radicals lliures que constitueixen el punt de partida d'un dany cel·lular anomenat estrès oxidatiu.

L’estudi s’ha fet amb llevats de l’espècie Saccharomcyes cerevisiae. Els llevats són un bon model per a l’estudi de les vies de senyalització cel·lulars, ja que aquestes rutes estan molt ben conservades en les cèl·lules humanes. La comprensió dels processos biològics d’envelliment dels llevats pot aportar molts coneixements sobre els processos d’envelliment que tenen lloc a les cèl·lules humanes.

Free Radical Biology and Medicine és una revista oficial de la Society for Free Radical Biology and Medicine, que cobreix la investigació sobre la biologia redox, la senyalització, la química biològica i les implicacions mèdiques dels radicals lliures, les espècies reactives, els oxidants i antioxidants. La realització d’aquest estudi de recerca ha estat possible gràcies al finançament obtingut pel Ministeri d’Economia i Competitivitat amb l’ajuda GRANT BFU2020-31407.

 ‘Physical interaction between the MAPK Slt2 of the PKC1-MAPK pathway and Grx3/Grx4 glutaredoxins is required for the oxidative stress response in budding yeast’. Pujol-Carrion N,

Fotografia: Investigadors del Grup de Recerca de Senyalització en Llevats de l’IRBLleida