Mateu Huguet és nomenat nou gerent territorial de l’ICS a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran

Jaume Capdevila serà el nou director de centre de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

En la sessió ordinària de la Comissió Executiva del Consell d’Administració, presidida per David Elvira i que va tenir lloc el dimecres 20 de juliol, s’ha aprovat el nomenament de Mateu Huguet com a nou gerent de la Gerència Territorial de l’ICS a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran. Huguet substitueix Jaume Capdevila, que ha estat nomenat director de centre de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. La Comissió també ha deixat sense efecte el nomenament de Jaume Capdevila com a gerent de la Gerència Territorial de l’ICS a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran.

Currículum de Mateu Huguet

Mateu Huguet Recasens (Barcelona, 1954) és llicenciat en medicina i cirurgia general i doctor en medicina per la Universitat de Barcelona (UB). Té una llarga trajectòria en la sanitat pública i també a l’ICS. Durant la dècada dels vuitanta va ser director de serveis de salut primària de l’ICS i, també, director dels serveis de salut de la Regió Sanitària Costa de Ponent. Posteriorment va ser el director de centre de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, de la Clínica Quirúrgica Adrià,  ubicada a Vall d’Hebron, i de l’Hospital Universitari Son Dureta de Palma de Mallorca.

A continuació, va ser durant tres anys el director de la Divisió Hospitalària de l’ICS. L’any 2007, i durant cinc anys, va ser el director general de l’Institut d’Estudis de la Salut. Fins a l’actualitat ha estat el director gerent de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell.

Currículum Jaume Capdevila

Jaume Capdevila Mas (Lleida, 1957) és llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB). Té formació en gestió de postgrau per ESADE (Escola Superior d’Administració d’Empreses), IESE (Universitat de Navarra), la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Club Gestió de Qualitat. Compta amb  una diplomatura en Gestió Hospitalària  per ESADE, màster en Economia de la Salut i Gestió Sanitària (UB i UPF).

Des del 2012 fins a l’actualitat, ha estat el gerent territorial de l’ICS a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran i també de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS). Ja havia estat anteriorment gerent de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, director assistencial de l'Hospital Santa Maria i patró fundacional de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, entre d’altres càrrecs.

Mateu Huguet assumeix la gerència de Gestió de Serveis Sanitaris

En substitució de Jaume Capdevila, qui ha estat nomenat director de centre de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

El passat 22 de juliol, el director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran, Jordi Cortada, i el president del Consell d'Administració de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), Joan Ramon Saura, han presentat el Dr. Mateu Huguet com a nou gerent de GSS. Huguet ha estat presentat al Comitè de Direcció, al Comitè d’Empresa i a la Junta Clínica de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, així com a la Direcció Assistencial, Comitè Directiu i Comitè d’Empresa de l’Hospital Comarcal del Pallars a Tremp.

Huguet pren el relleu del Dr. Jaume Capdevila al capdavant de la gerència de GSS, així com de la gerència territorial de l’ICS a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran. Per la seva banda, Capdevila assumirà la direcció de centre de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

GSS és l’empresa pública que gestiona l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, l’Hospital Comarcal del Pallars a Tremp, l’ABS Lleida Rural Nord i a Residència i Centre de Dia per a Gent Gran Lleida-Balàfia.

Professionals d’atenció primària de l’ICS fan més de 400.000 actuacions per prevenir els efectes de la calor

Els mesos de juny, juliol i agost el personal d’infermeria i treball social dels centres d’atenció primària de l’ICS fa 182.000 visites a domicili i 240.000 atencions telefòniques per informar la població de les mesures per combatre els efectes nocius de la calor.

Amb l’arribada de l’estiu pugen les temperatures i la calor pot afectar la salut. És per aquest motiu que des del centre d’atenció primària (CAP) es procura que tots els pacients coneguin les mesures de prevenció. Els professionals d’infermeria i treball social informen els pacients aprofitant les consultes al centre o a domicili, i reforcen aquesta actuació amb trucades telefòniques. Segueixen amb especial cura la població més fràgil i sensible als canvis ambientals, ja sigui per l’edat o bé perquè pateix alguna patologia que pot empitjorar si augmenta la temperatura.

Hi ha equips d’atenció primària que també reforcen aquesta tasca de prevenció amb xerrades als casals de gent gran i a les escoles bressol més properes al centre de salut, perquè ningú no deixi de rebre els consells necessaris per combatre la calor. La prevenció és molt important, però sobretot la detecció precoç dels símptomes de la deshidratació és determinant per evitar-ne complicacions.

Tenir cura de la gent gran que viu en centres residencials

El Pla de seguiment de les persones que viuen en residències geriàtriques, el Geriàtrics, també impulsa tot de consells per garantir la hidratació de la gent gran. Un d’ells és espessir líquids que prenen les persones amb problemes de deglució i, també, registrar quins líquids ingereixen les persones més fràgils.

Els consells més importants

La hidratació:

És important beure aigua i sucs, menjar verdures i fruita, i evitar els àpats molt calents i les begudes alcohòliques. Cal beure sense esperar a tenir set, en especial les persones grans perquè amb els anys la percepció d’estar assedegat s’inhibeix.

A la llar:

Als vespres cal refrescar la casa i de dia baixar les persianes i posar el ventilador o l’aire condicionat. Una dutxa d’aigua tèbia també pot ajudar a estar més fresc durant les hores de més calor.

En sortir de casa:

S’ha d’evitar sortir durant les hores de màxima exposició solar. Cal cobrir-se el cap, dur ulleres de sol,  posar-se protecció solar, roba ampla i de cotó. És millor escollir la vorera amb més ombra i recordar que hi ha espais públics, com ara els CAP, on hi ha aire condicionat.

Si, tot i així, una persona sent debilitat, mareig, o malestar,  és preferible apropar-se al centre de salut o de trucar al 112.

L’Arnau fa formació sobre el funcionament dels desfibril·ladors externs semiautomàtics

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha col·locat diversos desfibril·ladors externs semiautomàtics (DESA) a la planta baixa (entrada principal i entrada de les consultes externes), a la primera planta de l’edifici vell i a la cinquena planta (entre la cafeteria del personal i la capella).

Els desfibril·ladors externs automàtics són equips tècnics homologats capaços d’analitzar el ritme cardíac, d’identificar les arítmies mortals tributàries de desfibril·lació i d’administrar una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme viable del cor amb alts nivells de seguretat. 

Així mateix, a l’Hospital Arnau s’ha realitzat formació específica als professionals el passat mes de juny de les àrees on s’han ubicat els desfibril·ladors. Aquesta formació s’ha centrat en la utilització d’aquests aparells per poder fer front a situacions d’emergència que comporten riscos vitals, com la síndrome coronària aguda i l'aturada cardíaca. 

La formació ha consistit en una sessió demostrativa del funcionament del desfibril·lador. En total, han rebut formació 150 persones, tant de l’àmbit sanitari com del no sanitari.  

Aquests desfibril·ladors són diferents dels que hi ha a les unitats d’hospitalització, hospitals de dia, quiròfans, gabinets de proves complementàries o consultes externes, que són desfibril·ladors avançats.

L’Hospital Universitari de Santa Maria realitza 1.077 tractaments de TEC el 2015, una tècnica eficaç i segura per tractar malalties mentals

La Unitat de Teràpia Electroconvulsiva (TEC) de l’Hospital Universitari de Santa Maria (HUSM) va efectuar l’any 2015 un total de 1.077 tractaments, dels quals el 67,5% es van realitzar de forma ambulatòria (sense ingrés). L’edat mitjana dels pacients que realitzen TEC és de 59,53 anys amb predomini del sexe femení (61,53%). En les condicions d’ús actuals, aquesta teràpia, que ha evolucionat molt des dels seus orígens a la primera meitat del segle XX, presenta una provada eficàcia, efectivitat i eficiència tal com queda reflectit en diverses guies clíniques d’àmbit nacional i internacional.

Les malalties mentals són considerades un problema de salut pública amb una gran repercussió sobre la mortalitat i la qualitat de vida de la població, a més d’una càrrega social i econòmica per a les persones que la pateixen i per a les seves famílies. Segons l’OMS un de cada quatre habitants del planeta patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida.

Malgrat les millores en els tractaments farmacològics i psicològics, algunes de les malalties mentals requereixen tractaments més específics com la TEC. Es tracta d’una tècnica eficaç i segura, indicada en pacients amb depressió greu i també en altres patologies en les quals els tractaments farmacològics responen de forma parcial, com és el cas de l’esquizofrènia i el trastorn bipolar, però que encara arrossega l’estigma social associat a l’electroxoc agressiu dels seus inicis.

La seva eficàcia no només s’ha demostrat en les fases agudes de les malalties mentals sinó també en les fases d’estabilitat clínica com a tractament de continuació/manteniment (c/m). L’ús de la TEC c/m permet disminuir la taxa de recaigudes i recurrències, respectivament.

La TEC no sols ha demostrat ser una tècnica eficaç sinó que també s’ha demostrat la seva seguretat. Es pot aplicar a qualsevol individu que tingui la indicació, tot i que no existeixen contraindicacions absolutes de la tècnica hem de tenir en compte algunes patologies: patologies cerebrals cardíaques, oculars i osteoarticulars. Actualment els efectes secundaris que poden aparèixer són mínims. Els més freqüents són els dolors musculars i cefalea.

Què és la TEC?

La TEC consisteix a induir una convulsió de forma controlada en el pacient que ha estat prèviament anestesiat, això produeix una sèrie de canvis neuroquímics i neurofisiològics que serien la causa de la millora clínica. Perquè aquest tractament sigui eficaç la convulsió ha de tenir unes característiques determinades tant quantitatives (temps) com qualitatives.

La Unitat de TEC de l’HUSM

Creada al 2011, la Unitat de TEC de l’HUSM està formada per un equip multidisciplinari, amb professionals que pertanyen als Serveis de Psiquiatria, Anestesiologia i Reanimació. En aquests anys, la Unitat de TEC de l’HUSM ha aconseguit, en primer lloc, un millor control dels pacients ambulatoris, disminuir la taxa de recaigudes i recurrències de la malaltia. I, en segon lloc, disminuir la taxa de reingressos i de dies d’ingrés en el cas que aquest sigui necessari i, per tant, disminuir així el cost hospitalari dels pacients i de les seves famílies. En algunes ocasions també es realitza TEC ambulatori en fase aguda si les condicions clíniques, socials i ambientals ho permeten, d’aquesta manera es disminueixen els costos socials i emocionals tant pels pacients com per les famílies.

Anestèsia en la TEC

El Servei d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del dolor de l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida col·labora amb el Servei de Psiquiatria d'aquest centre en la pràctica de la TEC, donant suport anestèsic i seguretat durant el procediment, al mateix temps que contribuint de forma activa a l'èxit de la mateixa.

Professionals del CAP La Seu d’Urgell participen activament al 36è Congrés de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària a La Coruña

Durant els dies 9, 10 i 11 de juny es va celebrar a La Coruña el 36è Congrés de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC) , en el qual cinc professionals del CAP La Seu d’Urgell van presentar tres pòsters.

La Dra. Mercè Corbella, metgessa de família del centre, va explicar l’experiència de la preparació de l’alta hospitalària (Pre-Alt), que afavoreix la continuïtat assistencial a un grup de població que precisa cures especials. L’objectiu de l’estudi era conèixer quin perfil de pacient se’n pot beneficiar, definir un circuit clar i factible en coordinació amb els especialistes de l’hospital i la unitat sociosanitària, planificar una alta des de l’ingrés, notificant des d'atenció especialitzada a la primària; prèvies 48 hores les indicacions.

Dos pòsters presentats els van integrar dins el grup d’investigació quantitativa i qualitativa respectivament. La ruta assistencial en insuficiència cardíaca (IC) i Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) han demostrat la seva eficàcia entorn al nombre més baix d’hospitalitzacions en el servei de Medicina Interna. Els resultats obtinguts són significatius en MPOC, aspecte que fa pensar que també ambulatoriament es controlen millor. I en el cas de la IC, la variabilitat és un percentatge molt petit. Per tant, cal insistir en el control dels factors de risc cardiovascular des d’Atenció Primària.

El darrer pòster presentat és sobre la implementació de la ruta de complexitat en una zona semirural que permet la continuïtat en l’atenció d’aquests pacients. El principal objectiu és identificar al pacient crònic complex (PCC) i els pacients amb malaltia crònica avançada (MACA), infradiagnosticats. A més es disposa d’un Pla d’Intervencions Individualitzat i compartit on es reflexa tot l’historial del pacient afegint uns valors propis, unes decisions dins el marc de la cronicitat i saber fins on arriben els seus coneixements. Igualment assegurem una continuïtat assistencial de 7x24x365 amb una bona coordinació amb atenció especialitzada. Actualment el pla estratègic d’aquests pacients es basa en una atenció integral sociosanitària (Implantació del PIAISS- Pla de salut 2016-2020).

L’IRBLleida dóna la benvinguda als nous investigadors predoctorals

L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) va donar el passat 16 de juny, la benvinguda als nous investigadors predoctorals. Es tracta de divuit investigadors que s’integren en onze grups d’investigació de l’IRBLleida com el Grup de Cicle Cel·lular o el de Fisiopatologia Metabòlica, entre d’altres. Aquests nous investigadors s’integren a l’IRBLleida gràcies a beques de la Universitat de Lleida, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), i el Programa de postdoctorat internacional de l’IRBLleida, entre d’altres.

La Jornada d’Acollida, va tenir lloc a la sala d’actes de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, amb la inauguració de l’acte a càrrec de la directora de l’IRBLleida, Elvira Fernández. Posteriorment, el subdirector de l’Institut, Pere Domingo, va impartir la ponència magistral “Infecció per VIH, més enllà dels antiretrovirals”.

La Jornada va acabar amb l’entrega dels premis a la Millor Publicació de Recerca de l’any 2015. En la categoria d’Infermeria, llevadoria i fisioteràpia, la guanyadora va ser Montserrat Gea. En la categoria d’Investigació predoctoral, les guanyadores  Anabel Lourdes Castro i Claudia Cerveró. La categoria de Resident va quedar deserta.

Dermatòlegs i investigadors revisen la pell de més de 60 socis i treballadors del Club Natació Lleida per prevenir lesions canceroses

Especialistes en dermatologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova  i investigadors en càncer cutani de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) han participat aquest dilluns en la campanya Euromelanoma 2016, fent una revisió gratuïta de pell als socis i treballadors del Club Natació Lleida, a les instal·lacions del Club. Els professionals han visitat un total de 62 persones i els han identificat diverses pigues amb característiques d'atípia i, fins i tot, una lesió força dubtosa. En aquests casos, s’ha recomanat una nova visita dermatològica per a controls periòdics o per a l’extirpació i l’estudi de la lesió. Es tracta d’una iniciativa promoguda per l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia, en col·laboració amb l’Associació Espanyola contra el Càncer.

L’Euromelanoma és la campanya líder en prevenció de càncer de pell a Europa, en què participen 30 països europeus. L’objectiu és fer el diagnòstic precoç del càncer de pell entre els col·lectius de risc i, alhora, promoure la cultura de la fotoprotecció integral. A Catalunya, la campanya Euromelanoma està coordinada per Rosa M. Martí, dermatòloga de l’Arnau i professora a la Universitat de Lleida, que compagina la pràctica assistencial amb la recerca en melanoma a l’IRBLleida.

Fotografia: Rosa M. Martí, en la revisió realitzada al Club Natació Lleida.

El càncer de pell

Hi ha diferents factors de risc que predisposen al desenvolupament del càncer de pell, com ara pertànyer a alguna de les tipologies següents: persones que s’hagin cremat sovint amb el sol per motius d’oci, treballadors a l’aire lliure, esportistes, persones amb la pell clara i múltiples pigues...  Aquest és el tipus de càncer més comú arreu del món. Habitualment, està causat per l’exposició de forma excessiva o prolongada, als raigs UV del sol, els quals penetren a través de la pell i causen lesions al llarg del temps.

En els darrers anys, s’ha detectat un increment exponencial de casos de melanoma i de càncer de pell en general. 

Fotografia: Especialistes en dermatologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) i investigadors en càncer cutani de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) al Club Natació Lleida.

Lidia Salas, defensora dels drets

El dia 19 de juliol ens va deixar la nostra companya i amiga Lídia Salas. Gran dona, gran persona, gran professional.

Va ser una infermera lluitadora i, defensora de la sanitat pública i compromesa tant amb els drets dels pacients com dels professionals i que amb el seu treball va contribuir a la transformació de l’Hospital Arnau.

Després d’uns anys com infermera d’hospitalització de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, va ser la primera responsable de Formació Continuada a l’any 1982, va ser cofundadora del grup d’humanització de l’hospital que organitzava diferents activitats i actes per a treballadors i pacients.  A l’any 1987 es crea la Unitat d’Atenció a l’Usuari com experiència pilot juntament amb altres hospitals de Catalunya i a partir de 1988 la Unitat iniciava la tasca diària al nostre centre per atendre als usuaris que volien manifestar queixes, reclamacions, consultes , agraïments i assessoraments sobre drets i deures. Va ser la cap de la Unitat fins la seva jubilació.

També va participar en la constitució l'any 1989 de la Fundació de la SEAUS ( Sociedad Española de Atención al Usuario de la Sanidad )

La teva empenta i generositat va ser un estímul per tots  nosaltres.

Sempre et recordarem com una persona generosa, compromesa i fidel als teus ideals, descansa en pau Lidia  

Companys de l’Hospital  Universitari Arnau de Vilanova Lleida

El bus de la salut, present a la 8a Jornada de Recerca de l’Institut Català de la Salut a Girona

El projecte estratègic de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida), El bus de la salut va estar present el 3 de juny en la 8a Jornada de Recerca de l’Institut Català de la Salut al Palau de Congressos de Girona. El bus de la salut és un projecte mèdic que permet conèixer l’estat de salut de les artèries (que si és patològic es coneix com a malaltia ateromatosa) i la prevalença de malaltia renal oculta en una mostra de 9.000 persones de tota la província de Lleida durant tres anys, de 2015 a 2017. La Diputació de Lleida i la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb el Departament de Salut i la UDETMA de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, han posat en marxa el bus de la salut amb l’objectiu d’aproximar el servei als pobles i als seus ciutadans.  

Els assistents a la jornada van poder visitar l’autobús, que està equipat amb material mèdic, en general d’ús hospitalari, i personal sanitari especialitzat. El bus recorre tota la província de Lleida per acostar-se a la població amb factors de risc (hipertensió, tabaquisme, obesitat) i evitar que es  desplaci a centres de referència més llunyans. Se  citen de manera aleatòria les persones que es visiten a l’atenció primària, que tenen factors de risc i que estan dins la franja d’edat de 45 a 70 anys per realitzar-los un circuit amb proves indolores (ecografia arterial i transcranial, espirometria, AGE o productes de glicació avançada, mostres per al Biobanc...) i sense cap efecte secundari, que requereixen uns 60 minuts per individu. El projecte està integrat per cinc grups d’investigadors de l’IRBLleida: els grups d’investigació Fisiopatologia Metabòlica, el Bàsic i Clínic d'Immunologia i Endocrinologia, Recerca Translacional en Medicina Respiratòria, Nefrologia Experimental i Clinical Neurosciences.

L’obesitat i la diabetis s’han convertit en els problemes de salut pública més seriosos del segle XXI al món. Les dues malalties apareixen entre les principals causes de mortalitat i discapacitat, i tenen un impacte econòmic molt elevat en els sistemes sanitaris. Per fer front a aquestes malalties, la prevenció i el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques tenen una importància cabdal. En aquest sentit, la recerca clínica, la bàsica i l’epidemiològica són fonamentals per poder comprendre millor aquestes afeccions i desenvolupar nous tractaments. Per aquest motiu, s’ha decidit dedicar la 8a Jornada de Recerca de l’Institut Català de la Salut a abordar els darrers avenços de la investigació en obesitat i diabetis. Aquest any, la trobada se celebrarà el proper 3 de juny al Palau de Congressos de Girona. L’organització va a càrrec de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI).

Uns 36 metges residents de tot l’Estat espanyol es formen a Lleida en cardiologia clínica

Uns 36 metges residents de tot l’Estat espanyol, que estan acabant l’especialitat de cardiologia, i onze cardiòlegs de màxim prestigi en les seves respectives àrees s’han citat del 23 al 25 de juny al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer (Lleida), per portar a terme el IV Fi de Curs a les Avellanes, una formació en cardiologia clínica dirigida a metges residents de cardiologia. El curs té una extraordinària acceptació, tant per la innovadora dinàmica com per la contínua interacció dels assistents amb els ponents en col·loquis i, també, per l’alta qualitat científica i l’extraordinari entorn on es realitza.

El curs està dirigit per l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) i els serveis de cardiologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV) i de l’Hospital Joan XXII de Tarragona. Té el reconeixement de la Societat Espanyola de Cardiologia,  amb 8,4 crèdits. La formació acaba el dissabte al matí amb la realització de diferents proves i concursos que serveixen com un repàs dels temes tractats els dies anteriors.

El CAP i l’Ajuntament d’Agramunt organitzen un curs d’aprofitament dels aliments

Els Serveis Socials de l'Ajuntament d'Agramunt, amb la col·laboració del Centre d’Atenció Primària Agramunt, han organitzat un curs d'aprofitament dels aliments.

Aquest curs, que va començar el passat 12 de maig, està destinat a les famílies beneficiàries del Banc d’Aliments i té com a objectiu conscienciar-les, per tal que evitin el malbaratament dels aliments que han rebut i aprenguin com es poden elaborar àpats per aprofitar-los. Al llarg de les sessions, a les quals assistirà un membre de cada família receptora, es donaran consells pràctics que ajudaran les famílies a fer-ho.

A més, s’explicarà com seguir una dieta i tenir uns hàbits i saludables, i com es poden conservar, guardar i cuinar els aliments. La finalitat del curs és aprendre a treure el màxim rendiment possible als aliments proporcionats.

Aquest curs s'impartirà amb una periodicitat mínima de dos cops l’any, ampliable en funció de la demanda, a la sala de conferències del Casal. El personal del CAP du a terme la formació.