Nadal a l'hospital

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha estat guardonat per gestió global i per l’àrea del sistema nerviós dels premis TOP 20-2015 per l’empresa IASIST

El 24 de novembre Madrid ha acollit la Conferència Hospitals TOP 20-2015 on es fa el lliurament dels guardons “TOP 20” als millors hospitals i a les àrees més destacades d’abast nacional.

Els Hospitals TOP 20 és un programa d’avaluació de centres hospitalaris basat en indicadors d’objectius, obtinguts a partir de dades que es registren de manera rutinària. El programa ofereix al sector sanitari un benchmark útil per la millora de resultats, basat en indicadors de qualitat, funcionament i eficiència. 

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha obtingut el guardó per gestió global i per l’àrea del Sistema nerviós i han estat finalistes  l’àrea del Cor, l’àrea de cirurgia digestiva, l’ àrea de la dona i l’àrea del  pacient crític.

També ha estat finalista l’Hospital Comarcal del Pallars.   

Des del l’any 2008, l’Arnau ha estat guardonat a la millor gestió hospitalària global. A més, també es va premiar l’àrea del sistema nerviós l’any 2008, l’especialitat del cor l’any 2009 , servei de Traumatologia  i Cirurgia Ortopèdica l’any 2011.

L’Hospital Arnau va fer entregar d’un ecògraf a l’ONG Alpicat Solidari

El 13 de novembre l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va fer entrega d’un ecògraf al president de l’organització no governamental Alpicat Solidari, Marçal Abella Brescó. Es tracta d’una plataforma amb capacitat per realitzar exploracions multidisciplinàries amb un ampli espectre diagnòstic.

L’ONG Alpicat Solidari realitza projectes de cooperació a Gàmbia des de l’any 2006, per contribuir a la lluita contra la pobresa i a les seves causes estructurals promovent un desenvolupament sostenible. A la població de Baja Kunda, s’hi ha construït una escola d’educació primària i secundària amb set aules, que funciona amb un doble torn d’escolarització. També s’ha organitzat una cooperativa de dones, per a l’elaboració de productes manufacturats, que afavoreix la seva independència econòmica.

A més, també s’hi ha edificat un centre de salut amb zones d’hospitalització, maternitat, consultes externes i habitatges. Justament és a aquest equipament on es destinarà l’ecògraf. Així mateix, el personal sanitari que hi treballa ha rebut formació específica per utilitzar-lo adequadament. 

Un dels principals objectius d’Alpicat Solidari a Gàmbia és la millora de la salut maternoinfantil, per aconseguir disminuir la mortalitat i les complicacions secundàries a l'embaràs, el part i el puerperi, per tal d’afavorir l’accés de les dones a la sanitat i millorar la formació dels professionals.

L’aposta decidida d’Alpicat Solidari, del Govern Gambià, del Programa de Nacions Unides (PNUD) i d’altres organismes, com ara UNICEF, ha fet que el centre de salut s’hagi anat ampliant en equipaments, serveis i personal, arribant a aconseguir la categoria de Major Health Center.

Catorze equips d’atenció primària de l’ICS a Lleida van rebre el certificat d’acreditació de qualitat del Departament de Salut

Les acreditacions de qualitat del Departament de Salut són un procés habitual en els hospitals públics. Com a novetat, aquest procés s’ha aplicat a l’atenció primària. Aquestes acreditacions es basen en l’avaluació integral de la gestió, els serveis i els resultats, en la identificació dels punts crítics i les oportunitats de millora dels equips.

Des de l’any 2012, els EAP de Lleida s’estaven preparant per a aquest procés d’acreditació. Per això, han passat una autoavaluació i una auditoria externa del Departament de Salut. 

Aquest model d’acreditació s’inspira en el Model d’excel·lència de la Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat (EFQM) i examina criteris organitzatius, com són el lideratge, l’estratègia, la gestió de l’EAP, les aliances, els recursos i els processos. Quan aquests criteris es compleixen permeten obtenir bons resultats, que també s’examinen en aquest procés, com ara resultats en les àrees de ciutadania, professionals, societat, salut i sostenibilitat. Es tracta d’avaluar, millorar, innovar i aprendre dins el mateix equip.

Amb l’acreditació a l’atenció primària es garanteixen unes determinades pràctiques relacionades amb la qualitat del servei sanitari i la seguretat dels pacients; aspectes que comprometen els centres d’atenció primària amb l’excel·lència del servei, els usuaris i els professionals. L’excel·lència entesa com a equitat, efectivitat, eficàcia, seguretat, satisfacció, accessibilitat i competència professional.

Els bons resultats obtinguts en aquest procés d’acreditació es troben entre el 91 i el 96 sobre una puntuació de 100. Aquests catorze equips són:

La resta d’equips de Lleida que encara han de passar el procés d’acreditació ho faran aquest mateix any.

Un total de 62 equips d’atenció primària de l’ICS reben el certificat d’acreditació de qualitat del Departament de Salut

En un acte celebrat al Palau de Pedralbes de Barcelona, el Departament de Salut va atorgar el passat dia 21 d’octubre, les primeres 96 acreditacions de qualitat per a equips d’atenció primària (EAP) segons el Decret 86/2014, de 10 de juny, pel qual s’estableix el sistema d'acreditació d’EAP a Catalunya.

D’aquests 96 equips, 62 estan gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS): 21 són de l’àrea Metropolitana Nord, 20 del Camp de Tarragona, 14 de Lleida, 5 de Girona i 2 de Terres de l’Ebre. Tots han finalitzat el procés d’acreditació amb un compliment mitjà dels estàndards del 93%. La resta d’EAP de l’organització també es troba immers en el procés d’acreditació: o bé ja han passat l’avaluació i estant esperant la certificació, o bé passaran l’avaluació properament.

Les acreditacions de qualitat són un procés habitual en els hospitals públics però, fins ara, no s’havien aplicat a la xarxa d’atenció primària. Es basen en l’avaluació integral de la gestió, els serveis i els resultats dels centres, i en la identificació dels punts crítics i de les oportunitats de millora de cadascun dels equips analitzats.

El procediment ha estat el següent: els equips han realitzat una autoavaluació i, posteriorment, s’han sotmès a una auditoria externa que ha dut a terme el Departament de Salut. A continuació, el Comitè d’Acreditació del Departament n’ha analitzat els resultats i ha atorgat les certificacions finals. La inclusió d’objectius relacionats amb la qualitat i la seguretat dels pacients en els acords de gestió de l’ICS ha estat una eina clau per afrontar aquest procés.

Professionals de l’ICS han participat durant els darrers anys en el disseny i el pilotatge d’aquest model d’acreditació, que s’aplicarà a tots els EAP de Catalunya de forma progressiva fins al 2017. Cal destacar la tasca desenvolupada per la doctora Montserrat Gens, directora del CAR Salou i referent territorial de Qualitat i Seguretat del Camp de Tarragona, en tot aquest procés.

Aquest model s’inspira en el Model d’excel·lència de la Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat (EFQM) i examina nou criteris organitzatius i de resultats, que estan dirigits a avaluar, millorar, innovar i aprendre dins l’equip mateix. El lideratge, la política i l’estratègia, les persones que formen part de l’EAP, la gestió de les aliances i els recursos disponibles, i els processos que l’EAP desenvolupa conformen un primer apartat de criteris. Si aquests es compleixen, permeten obtenir bons resultats vers els clients, els professionals i la societat i, el que és encara més important, bons resultats en salut i sostenibilitat.

L’ICS aposta per les alternatives a l’hospitalització convencional

L’hospitalització a domicili és un recurs assistencial que consisteix a atendre a casa pacients que requereixen atenció sanitària pròpia de l’hospitalització. Aquestes persones reben els mateixos tractaments i les mateixes cures que rebrien si estiguessin ocupant un llit en un hospital. Si es donen certes condicions, es poden obtenir al domicili els mateixos resultats clínics que s’aconseguirien en una unitat d’hospitalització del centre, amb l’avantatge que es millora el confort dels pacients i es disminueix el risc de patir esdeveniments adversos. L’ingrés al domicili és voluntari i els pacients han de complir diversos requisits, com ara que la seva situació clínica sigui estable, que disposin d’una persona cuidadora durant tot el dia i que el seu habitatge tingui unes condicions mínimes per acollir una persona malalta. Els pacients reben la visita diària d’un professional d’infermeria i, quan és necessari, d’un professional mèdic. Si la situació dels malalts s’agreuja, se’ls trasllada immediatament en ambulància a l’hospital. Segons les enquestes realitzades, el nivell de satisfacció de les persones ingressades al seu domicili  és molt elevat.

Set dels vuit hospitals de l’ICS (Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias de Badalona, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Verge de la Cinta de Tortosa i Viladecans) disposen d’unitats d’hospitalització a domicili. L’any 2014, aquests centres  van donar 5.460 altes a pacients ingressats al seu domicili, un 6,08% més que l’any anterior. En total, tres de cada cent altes realitzades en els set hospitals van correspondre a hospitalització domiciliària. Els motius d’ingrés a domicili més freqüents van ser l’assistència posterior a una intervenció quirúrgica, la pneumònia i altres malalties respiratòries, i les malalties cardíaques.

Una altra fórmula assistencial innovadora són els hospitals de dia. Es tracta d’un recurs que s’ha anat consolidant durant els darrers anys als centres de l’ICS i que permet oferir als pacients tractament complex de manera ambulatòria, estalviant-los l’ingrés hospitalari.

Els hospitals de l’ICS disposen d’hospitals de dia polivalents, destinats sobretot a pacients crònics que necessiten rebre tractament de dispensació hospitalària i un seguiment específic. També tenen hospitals de dia especialitzats en patologies concretes, com ara càncer, insuficiència cardíaca, malalties endocrinològiques i metabòliques, VIH-sida, trastorns de l’alimentació o patologies cròniques dins del Pla de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya. Alguns centres, com Vall d’Hebron, Germans Trias i l’Arnau de Vilanova, també disposen d’hospitals de dia per a pacients pediàtrics. El 2014, els hospitals de dia dels centres de l’ICS van dur a terme 263.323 sessions de tractament, un 7,74% més que les que es van realitzar l’any anterior i un 47% més que les que es van fer el 2009.

Operacions sense necessitat d’ingrés

La cirurgia major ambulatòria també permet reduir els ingressos a l’hospital. Tradicionalment, els pacients romanien ingressats a l’hospital diversos dies, abans i després de la intervenció, moltes vegades per sobre del que seria recomanable atenent els riscos que comporta l’ingrés hospitalari. Avui dia, gràcies a l’avenç de les tècniques quirúrgiques i anestèsiques, la majoria de pacients ingressa el mateix dia de l’operació i bona part també marxa a casa el mateix dia. L’èxit de la cirurgia major ambulatòria ha permès, per una banda, augmentar la seguretat clínica dels pacients i alliberar recursos d’hospitalització i, per l’altra, millorar l’accessibilitat de les persones que realment necessiten ser hospitalitzades en una planta convencional.

L’any 2014, els centres de l’ICS van dur a terme 41.586 intervencions de cirurgia major ambulatòria, un 4,04% més que el 2013. Aquesta xifra representa prop del 42% de totes les intervencions de cirurgia major que es realitzen als hospitals de l’empresa pública.

Més de 150 persones a la Jornada d’Iniciatives, Innovació i Recerca 2015 de Gestió de Serveis Sanitaris

El 30 d’octubre, més de 150 professionals i estudiants de la salut van seguir a l’aula magna de la Facultat de Medicina de la UdL la Jornada d’Iniciatives, Innovació i Recerca 2015 de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), empresa pública que gestiona l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, l’Hospital Comarcal del Pallars, l’ABS Lleida Rural Nord i la Residència i Centre de Dia per a Gent Gran Lleida-Balàfia.

La Dra. Mercè Boada, directora de la Fundació ACE, va ser l’encarregada d’impartir la sessió magistral clínica  centrant la seva intervenció en explicar la malaltia de l’Alzheimer des d’un enfocament global, des del seu component social i també des de les polítiques sanitàries i de salut pública necessàries i va remarcar que “el sistema sanitari català ja disposa d’aquestes polítiques sanitàries que ofereixen una assistència i recerca de qualitat”.

Boada ha posat de manifest que “des del sistema sociosanitari, amb interès i un gran coneixement del camp concret que es vol estudiar, es poden obtenir resultats molt consistents, tant clínics com en recerca” explicant que és possible fer recerca d’alt nivell partint de l’àmbit assistencial.

El Dr. Gerard Piñol, president de la Comissió de Recerca de GSS i coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida, va explicar que la jornada tenia per objectiu  presentar davant de la societat i de la resta de professionals de l’hospital els projectes de recerca que s’han dut a terme o que s’han culminat durant l’any 2015”.