novembre 2015

Butlletí núm. 29

IX Jornada de Formació Sanitària Especialitzada de l’ICS i  XVII Jornada de la Xarxa de Comissions de Docència de Catalunya a Lleida

El passat mes d’octubre l’Institut Català de la Salut (ICS) va celebrar a Lleida la Jornada de Formació Sanitària Especialitzada i la Jornada de Comissions de Docència, amb la finalitat d’unificar i millorar la qualitat de la docència de la formació sanitària especialitzada.

La IX Jornada va versar sobre la formació dels residents en els serveis d’urgències, lloc on realitzen part de la seva formació la majoria dels futurs especialistes del sistema. Per a Maria Josep Cerqueira, responsable de docència de l’ICS, el ritme d’activitat a les urgències demana que s’hagi de coordinar la formació amb una activitat assistencial que requereixi agilitat i rapidesa en la presa de decisions. En aquest sentit, hi juga un factor clau la comunicació: “els residents han d’aprendre a posar-se en el lloc dels pacients, a comunicar en moments crítics i a respondre a les seves expectatives”. Precisament, la conferència inaugural a càrrec de Carme Boqué, responsable d’urgències de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. es va centrar sobre aquesta qüestió

A la taula rodona sobre formació es va parlar sobre les particularitats dels serveis d’urgències en l’àmbit formatiu. Per a Cerqueira, els residents han d’aprendre a treballar amb una alta capacitat de síntesi: “calen anamnesis ràpides per processar i extreure el que realment resulta rellevant per resoldre el problema”.

A la segona taula els professionals van tractar de quina manera es valoren les competències en l’àmbit d’urgències, ja que els residents no realitzen sempre les rotacions amb els mateixos formadors a causa de l’organització del servei.

En aquestes trobades anuals s’hi apleguen professionals de la salut, caps d’estudis, tutors, residents i professionals relacionats amb la docència especialitzada de tots els centres docents de Catalunya per poder reflexionar sobre l’aprenentatge dels residents i les oportunitats formatives en l’entorn organitzatiu. En aquesta ocasió, vani participar uns 200 professionals.

La formació docent a l’ICS

Durant l’any 2014, l’ICS ha format 2.300 residents de diferents professions sanitàries: medicina, infermeria, farmàcia, psicologia, biologia, química i física. La formació d’especialistes representa un element troncal en l’àmbit formatiu, amb 633 places ofertes de fins a 51 especialitats diferents. Aquest fet confirma l’ICS com el proveïdor més important en matèria formativa de tot Catalunya.

 

Lleida acull un taller de formació de formadors en el marc del Programa Pacient Expert Catalunya®

Aquest taller ha estat pensat en agraïment a tota la feina que al llarg d’aquest temps han dut a terme els pacients experts del territori de Lleida Segrià-Garrigues en els diferents grups del Programa Pacient Expert Catalunya®.

El territori de Lleida Segrià-Garrigues ja fa temps que treballa amb el Programa Pacient Expert Catalunya®, compartint experiències, fomentant l’autocura i l’autoresponsabilitat mitjançant l’aprenentatge entre iguals. Aquest taller va tenir lloc els dies 28 d’octubre, 4 i 11 de noviembre, amb una durada de 15 hores lectives presencials i estructural en tres mòduls al llarg de tres setmanes. Els professionals que van impartir el termari pertanyen a l’Equip Docent de la Universitat dels Pacients-Fundació Salut i Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els objectius del curs son d’una banda, potenciar el rol dels pacients com a principals responsables de la cura de la seva salut  i, de l’altra, proporcionar les habilitats per a la conducció de grups, la motivació i confiança necessàries per a un bon maneig dels símptomes de la malaltia i, també, adquirir uns hàbits de vida saludables i aconseguir una millor qualitat de vida.

 

L’abordatge dels pacients amb malaltia renal crònica i hipertensió arterial centra l’interès de la primera jornada organitzada pel Servei de Nefrologia de l’Arnau i l’atenció primària de Lleida

L’atenció dels pacients amb malaltia renal crònica i hipertensió arterial va ser l’eix de la Primera Jornada de Nefrologia d’Atenció Primària, d’actualització i aproximació de l’assistència que presta l’atenció primària i l’especialitzada del passat  12 de novembre de 2015. Els objectius de la Jornada eren difondre la ruta assistencial de nefrologia i hipertensió arterial, actualitzar coneixements en l’àmbit de la nefrologia i adquirir més destresa en la presa de decisions.  

La Jornada va estar organitzada de manera conjunta per professionals d’atenció primària i del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Les rutes assistencials en malaltia renal crònica i hipertensió arterial formen part del Pla de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC) inclòs al Pla de salut territorial de Lleida 2011-2015, elaborat de manera conjunta per professionals de medicina i infermeria d’atenció primària, l’Arnau i l’Hospital Universitari Santa Maria.

El programa es va iniciar amb la presentació de les rutes de la malaltia renal crònica a càrrec de  la cap del Servei de Nefrologia de l’Arnau, Elvira Fernández, i la metgessa de família i referent de nefrologia a l’atenció primària, Eva Miquel.
Les taules rodones van tractar sobre temes relacionats amb el  maneig de la malaltia renal crònica avançada des de l’atenció primària, els pacients amb nefropatia diabètica, la dislipèmia i el risc cardiovascular en l’atenció primària.

La conferència de cloenda va ser a càrrec de la directora de la Unitat de Detecció i Tractament de Malaltia Aterotrombòtica (UDETMA), Àngels Betriu, i va tractar del significat clínic de la placa d’ateroma i del seu abordatge.

A més, la Jornada es va poder seguir en directe mitjançant la reproducció en temps real a través del canal de Youtube de la UDETMA, que forma part del Servei de Nefrologia de l’Arnau, i per Twitter al compte @jornadicslleida, amb l’etiqueta #nefrolleida15.

 

L’Arnau, juntament amb l’Associació de Malalts d’Ictus de Lleida, commemora el Dia Mundial de l’Ictus

El passat 28 d’octubre a l’Hospital Arnau es van habilitar espais d’informació on es van realitzar diferents proves preventives de l’ictus (la determinació de la pressió arterial i la glucèmia, i la realització d’ecografies de Doppler), per tal de donar a conèixer la malaltia i oferir consells per prevenir-la. Com a novetat, es van realitzar proves pioneres de detecció d’arítmies cardíaques. Les arítmies són la segona causa d’ictus isquèmic i, molts cops, és complicat fer-ne el diagnòstic.

L’objectiu principal de la jornada va ser incidir en la necessitat de la prevenció, en els senyals d’avís que indiquen un possible ictus, i en com s’ha d’actuar per minimitzar-ne els riscos. Es tracta d’una iniciativa que pretén conscienciar tots els ciutadans i ciutadanes de la importància d’aquesta malaltia, ja que l’ictus és la segona causa de mort a l’Estat i la primera, en dones.

Durant aquest any 2015, s’ha desenvolupat una trajectòria multidisciplinària de l’atenció especialitzada dels pacients amb ictus que ha permès reduir el temps des de l’entrada dels pacients a Urgències, fins a l’administració del tractament recanalitzador (temps porta-agulla) de forma significativa.  En aquesta trajectòria s’ha tingut en compte no només la feina dels professionals de neurologia, sinó també la dels professionals del SEM que fan un preavís quan es detecta una sospita d’ictus extrahospitalària i la del personal facultatiu d’urgències, el personal d’infermeria de triatge i el de Reanimació (lloc on s’administra el tractament fibrinolític), el personal de radiologia i el zelador. La reducció del temps en l’atenció dels pacients amb ictus permet millorar-ne el pronòstic.

 

L’Hospital Arnau de Vilanova posa en marxa un assaig clínic pioner per evitar les complicacions de la cirurgia en els ganglis axil·lars en pacients amb càncer de mama

La Unitat de Mama de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha posat en marxa un assaig clínic pioner al món per evitar les greus complicacions que es deriven de la cirurgia en les pacients amb càncer de mama amb metàstasi en els ganglis axil·lars. Es tracta de les pacients amb càncer de mama del tipus triple negatiu o HER2 positiu (amb un o dos ganglis de l’axil·la afectats) que reben quimioteràpia abans de la cirurgia i que, com a conseqüència d’aquest tractament, el tumor desapareix de la glàndula mamària i de l’axil·la.

Un estudi previ amb 150 casos tractats al centre hospitalari lleidatà al llarg de 10 anys ha demostrat que hi ha evidència científica que indica que és possible.  Sense l’extirpació completa dels ganglis, s’aconseguiria evitar els problemes del funcionalisme del braç i el limfedema (inflamació del braç per bloqueig del drenatge limfàtic que, a hores d’ara, no té tractament efectiu).

El 2014, es van diagnosticar 350 nous casos de pacients amb càncer de mama en la Unitat de Mama de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, un 2% més de casos respecte a l’any anterior. Aquest increment progressiu és el que succeeix en tots els països amb una situació econòmica i cultural similar a la nostra i la nota positiva d’aquesta estadística és que també que es curem un 2% més cada any”. Cal destacar l’elevada esperança de curació del càncer de mama que se situa en un 85% dels casos.

La Unitat de Mama de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova té, des de fa 6 anys, la certificació d’Unitat d’Excel·lència acreditada per la Sociedad Española de Senología y Patología Mamaria. El Dr. Edelmiro Iglesias, ha recordat que “molt poques unitats catalanes i espanyoles han obtingut aquest guardó”. I ha avançat que “s’han iniciat les gestions per a obtenir també l’Acreditació per la Senologic International Society (SIS), un organisme internacional que agrupa més de 50 països dels 5 continents”.

Cal recordar que, la Unitat de Mama té també en marxa un programa de reconstrucció i remodelat mamària a partir del greix corporal de la pròpia pacient (lipofilling). A més, durant aquest any la unitat ha realitzat, en col·laboració amb l’Ajuntament de Lleida que cedeix les instal·lacions i el personal, l’estudi pioner Activa’t contra el Càncer de Mama per a comprovar els efectes beneficiosos de l’activitat física esportiva en les pacients amb càncer de mama durant el seu procés de tractament amb quimioteràpia. L’estudi encara està en marxa, però els primers resultats demostren que les pacients que hi han participat activament aconsegueixen una reducció molt significativa de l’ansietat, que constitueix una gran ajuda per a superar aquests moments de dificultat i s’està comprovant també que s’incrementa la seva energia física i mental, molt necessària durant tot el procés de tractament”.

Per la seva banda, la coordinadora del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama (PDPCM) de la Regió Sanitària de Lleida del Departament de Salut, Montse Llorens, ha fet balanç d’activitat del 2014 realitzant un total de 12.690 mamografies que suposa que la participació global en el programa va ser del 80.58%, una de les més altes de Catalunya”.

En el 96% dels casos el resultat va ser negatiu o de lesió clarament benigna, “en aquests casos, un 1,72%, les dones tornaran a ser invitades pel programa al cap de dos anys per seguir l’evolució de les lesions detectades en les imatges mamogràfiques. En el 2,29% restant, les pacients van ser convocades a fer-se estudis addicionals, en la majoria de casos no invasius (ecografia).

Les probabilitats en aquestes 294 pacients que es confirmi l’existència d’un càncer es del 18,37% ”.

Després de realitzar els estudis addicionals indicats pels radiòlegs, del total de dones derivades des del Programa a la Unitat Funcional de Mama (UFM) de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, es van detectar 54 càncers, la majoria d’ells en estadis precoços:

  • 19.23% eren càncers in situ, definits com a lesions no invasives en les que es troben cèl·lules anormals en el revestiment d'un conducte de la mama i no està disseminat a cap dels altres teixits.
  • 77.07% (42 casos) són adenocarcinomes invasius; en 12 d’aquests (el 45.24%) la mida del tumor era menor de 10 mm.
  • En 6 dels casos restants, es desconeix la mida tumoral, atès que no han continuat el tractament en la UFM de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

La taxa de detecció és de 4,21 càncers per cada mil dones cribrades, xifres similars a la resta de Programes de Catalunya que segueixen una tendència a estabilitzar-se. En el 72,22% de casos, el primer tractament que ha rebut la pacient ha estat la cirurgia conservadora, seguit de 7 casos on ha estat indicat realitzar una mastectomia i, a la resta de pacients diagnosticades, se’ls ha recomanat neoadjuvància o altres tipus de tractament.

L’interval de temps entre la realització de la mamografia i el resultat ha estat de 8 dies; entre la mamografia i la primera prova addicional, de 20 dies i, entre que s’ha diagnosticat el càncer i s’ha iniciat el primer tractament, de 23 dies. Fins al 30 de juny de 2015 s’han citat 12.137 dones amb una participació similar a la d’anys anteriors.

La tendència dels radiòlegs lectors del Programa, seguint les indicacions de Pla Director d’Oncologia i de les Guies Europees de Cribratge, és el control de les imatges sospitoses mitjançant estudis addicionals evitant així la demora que suposa els controls intermedis amb mamografies als 6 o 12 mesos.

El PDPCM es va iniciar en la Regió Sanitària Lleida l’any 1999. Aquest 2015, s’iniciarà el primer de la novena ronda. El PDPCM invita a les dones d’entre 50 a 69 anys, sense patologia mamaria excloent, a participar-hi cada dos anys. En el 2014, la població elegible va ser de 31.731 dones. D’aquesta població se’n convida la meitat cada any.

El PDPCM de la RS Lleida compta amb dues Unitats Radiològiques (URC), diferenciades per la seva actuació geogràfica: Clínica de Ponent que assumeix les mamografies de les dones residents a Lleida ciutat (el 35% de la població total) i la Unitat Mòbil que es desplaça a la resta de poblacions de les  comarques de l’Urgell, la Segarra, la Noguera, el Pla d’Urgell i del Segrià, que cita al 65% de les dones. En ambdues unitats es realitza una doble lectura de les imatges.

Valor Predictiu Positiu, VPP

 

L’ABS Pallars Sobirà va celebrar el 25è aniversari amb la primera edició de la Setmana de la Salut

L’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Pallars Sobirà celebra enguany el seu 25è aniversari amb l’organització a Sort de la primera edició de la Setmana de la Salut amb xerrades, tallers i activitats divulgatives de salut  programades el mes de novembre.

Els actes van començar amb la inauguració a càrrec del director de l’EAP Pallars Sobirà, el Dr. Miquel M. Bretcha i amb una xerrada sobre els determinants de la salut, impartida per la Dra. Imma Ricart.

També es va fer difusió d’activitats preventives per a la salut a l’estand de la Fira de Tardor de Sort; una xerrada sobre tabac, a càrrec de la Dra. Ricart; un taller pràctic sobre com demanar hora de visita al metge per internet i a través de La Meva Salut;  una caminada saludable i sessió pràctica al Parc de la Gent Gran, amb sortida des del Centre Esportiu els Til·lers de Sort; una xerrada sobre salut bucodental a càrrec de la Dra. Marcela Siri, odontòloga del CAP Sort, i Carla Belmonte, tècnic en cures d’auxiliar d’infermeria; una xerrada sobre vacunes a l’edat pediàtrica i a l’edat adulta, a càrrec de l’equip de pediatria del CAP Sort; taller sobre tècniques de relaxació, impartit per la Dra. Àngels Torras i la infermera Ivalú Domenech, del CAP Sort; xerrada sobre tècniques de resolució de problemes a càrrec de la treballadora social Anna Castells;  monogràfic sobre la dieta mediterrània com a prevenció de les malalties cardiovasculars, a càrrec de professionals d’infermeria del CAP Sort; presentació de les activitats de l’Associació Salut Mental Pallars; I els professionals del CAP Sort faran una xerrada sobre La Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties metabòliques com la diabetis i l’obesitat.

Paral·lelament, durant el mes de novembre es van realitzar xerrades sobre salut per als alumnes de 1r i 4t d’ESO de l’Institut Hug Roger III de Sort i una recollida d’aliments al CAP Sort en benefici de la Creu Roja del Pallars Sobirà.

 

Professionals d’infermeria del CAP de Sort imparteixen una xerrada sobre la dieta mediterrània com a prevenció de les malalties cardiovasculars

El passat dijous 12 de novembre va tenir lloc un monogràfic sobre la dieta meditarrània com a prevenció de les malalties cardiovasculars, a càrrec professionals de Xavi Ensenyat, Lourdes Garcia, Pili Notario i Ivalú Domenech, professionals d’infermeria del mateix CAP, a la sala d’actes de l’Oficina de Turisme de la localitat. Aquesta conferència es va realitzar en el marc de la Setmana de la Salut, per commemorar el 25è aniversari de l’EAP del Pallars Sobirà.

Així mateix, el divendres 13 de novembre els professionals del centre de Sort van realitzar unes xerrades a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Rialp i al Casal de Jubilats de Sort sobre La Marató de TV3 i les malalties metabòliques com la diabetis i l’obesitat.

Paral·lelament, durant el mes de novembre també es van realitzar xerrades sobre salut per als alumnes de 1r i 4t d’ESO de l’Institut Hug Roger III de Sort.

 

L'Atenció Primària i els hospitals universitaris Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida se sumen al Dia Mundial de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica

Sota el lema "Mai és massa tard", el passat 18 de novembre, es va commemorar el Dia Mundial de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) 2015 i, per aquest motiu, diversos Centres d’Atenció Primària (CAP) de Lleida i el Servei de Pneumologia dels hospitals universitaris Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida van organitzar un seguit d’activitats per a sensibilitzar sobre la malaltia.

La MPOC engloba dos conceptes més coneguts per la població general: la bronquitis crònica i l'emfisema pulmonar. Quan no es rep el tractament adequat la MPOC, que afecta indistintament a homes i dones, és una malaltia discapacitant i que s'associa a un greu impacte sobre la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies.

Actualment la MPOC és la tercera causa de mort en l'àmbit mundial. Al nostre país, afecta aproximadament 1 de cada 10 adults majors de 40 anys i, desafortunadament, més d'un 70% dels pacients no estan diagnosticats.

El tabac és majoritàriament la principal causa. Evitar els seus efectes com també diagnosticar i tractar precoçment la malaltia és una prioritat sanitària.

Per donar a conèixer i sensibilitzar sobre aquesta malaltia, l’Atenció Primària de Lleida va elaborar llacets daurats amb la idea que tots els professionals els duguin com a símbol de sensibilització sobre la malaltia. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) simbolitza la Iniciativa Mundial per la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica amb el llacet daurat (GOLD: The Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease).

Els CAP d’Almacelles, Mollerussa, Balaguer, Tàrrega, Cervera, Ciutat Jardí i Bordeta – Magraners van col·locar taules informatives on professionals, metges i personal d’infermeria van oferir assessorament i informació sobre la malaltia i sobre les consultes antitabac. Així mateix, des del Servei de Pneumologia i la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital Universitari de Santa Maria també es va col·locar una taula informativa on es realitzaven espirometries. A mig matí es va celebrar una xerrada informativa sobre oxigenoterapia, tractament inhalat de la MPOC i abordatge global del tabaquismes.

 

L’IRBLleida porta el Congrés de la Red Nacional de Biobancos a Lleida

El passat mes de novembre va tenir lloc la sisena edició del Congrés Nacional de Biobancs al Palau de Congressos - La Llotja. Una nova edició d'aquesta important cita anual dels biobancs de l’Estat que, aquest any, organitza l’Institut d'Investigació Biomèdica de Lleida-Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida), el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) i la Plataforma Red Nacional de Biobancos, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida (UdL), l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV), l’Hospital Universitari Santa Maria (HUSM), la Diputació i l'Ajuntament de Lleida.

Un total 220 persones de totes les comunitats autònomes de l’Estat es van inscriure al Congrés. Es va desenvolupar un programa molt ampli sobre novetats en aspectes normatius i organitzatius dels biobancs, gestió integral de mostres biològiques per a fer recerca, la importància del consentiment informat dels pacients, i la participació dels biobancs en els assajos clínics amb nous medicaments, entre d’altres. El congrésva comptar amb unes 13 comunicacions orals, uns 70 pòsters i 6 tallers específics.

L’acte inaugural va ser a càrrec de Xavier Matias-Guiu, Director en funcions de l’IRBLleida; de Jaume Capdevila, gerent territorial de l’Institut Català de la Salut a Lleida; d’Albert Sorribas, vicerector de Planificació Científica i Tecnològica de la UdL; de Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments del Servei Català de la Salut, i de Manuel Morente, coordinador de la Plataforma Red Nacional de Biobancos.

També van assistir tres professionals de Sud-amèrica (Xile) per compartir bones pràctiques amb els biobancs de l’Estat. La seu del VII Congrés de la Red Nacional per a l’any 2016 es decidirà durant aquests dies a Lleida, amb la novetat que incorporarà el I Congrés Llatinoamericà de Biobancs.

El Biobanc de l’IRBLleida

El Biobanc emmagatzema mostres biològiques de gran interès científic de diversos projectes d’investigació relacionats amb diferents malalties, amb un objectiu principal: facilitar, promoure i desenvolupar la recerca biomèdica. Actualment, disposa d’unes 11.000 mostres de teixit congelat provinents de 5.300 pacients i unes 70.000 mostres de fluids de 3.300 pacients, recollides des de 2004 fins ara, amb el seu consentiment informat previ. Aquest estoc de mostres biològiques està a disposició de qualsevol investigador que el sol·liciti.

El Biobanc de l’IRBLleida és un dels serveis cientificotècnics de l’IRBLleida i està ubicat a l’HUAV. S’encarrega de la bona gestió de mostres biològiques de l’HUAV, l’HUSM i la UdL, cosa que el converteix en un projecte clau per al desenvolupament de la recerca clínica a la Regió Sanitària de Lleida. Va entrar a formar part de la Red Nacional de Biobancos l’any 2010 i, actualment, forma part de la Plataforma Red de Biobancos.

La Plataforma Red de Biobancos està finançada per l’Instituto de Salud Carlos III i, actualment, la conformen 52 institucions distribuïdes per catorze comunitats autònomes. En aquesta xarxa de professionals hi participen els biobancs dels instituts d’investigació sanitària acreditats, biobancs hospitalaris, centres de recerca de referència i associats a universitats.

 

L’Arnau acull la cinquena edició de la Jornada sobre el maneig diagnòstic i terapèutic de la migranya

L’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida va ser la seu de la V Jornada de Migranya de Catalunya del passat mes d’octubre que, un cop més, aplega professionals de tot el territori per tractar el maneig de la migranya, que avui dia representa un dels principals motius sanitaris de visita a l’especialista en neurologia.

La Jornada, que se celebra de manera anual i itinerant des de l’any 2011 a Catalunya, té un objectiu formatiu i divulgatiu sobre el maneig diagnòstic i terapèutic d’aquesta malaltia. Els organitzadors d’aquest acte són el Grup d’Estudis de Cefalees de la Societat Catalana de Neurologia, conjuntament amb el Grup d’Estudis de Cefalees de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

La Jornada  es va estructurar en dues taules rodones i en quatre tallers pràctics, on es van exposar els diversos aspectes diagnòstics i terapèutics de la migranya.

 

L'atenció primària de Lleida i l'Agència de Salut Pública organitzen conjuntament la XIII Jornada d’Immunitzacions per a Professionals Sanitaris

La Direcció d’Atenció Primària de la Gerència Territorial de l’ICS a Lleida i l’Agència de Salut Pública de Catalunya van organitzar la XIII Jornada d’Immunitzacions per a Professionals Sanitaris. L’edició d’aquest any, que va tenir lloc el dia 27 de novembre de 2015 a la Llotja de Lleida, es va centrar en com comuniquen els professionals de la salut la informació referent a la vacunació, tant a altres professionals com als ciutadans. A l’activitat van  assistir professionals d’alt nivell de diferents disciplines.

Algunes de les qüestions que es van abordar en la Jornada són l’accessibilitat a la informació científica sobre la matèria, el coneixement dels professionals sobre els beneficis d’administrar vacunes i la difusió d’aquesta informació als ciutadans de manera entenedora.

L’activitat també va servir per actualitzar els coneixements sobre vacunació de persones amb immunosupressió i per donar informació sobre les noves vacunes i les properes modificacions en el calendari sistemàtic.

Finalment, els assistents van veure les noves càpsules informatives, que ofereixen consells per vacunar de manera correcta, i  poder participar en un taller pràctic.

 

El programa de cribratge de càncer de còlon i recte detecta de manera precoç 43 càncers a Lleida el 2014

El desplegament del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte (PDPCCR) a la Regió Sanitària Lleida va permetre diagnosticar precoçment 43 càncers invasius el 2014, el que suposa el 3,42 per 1.000 usuaris cribrats. Es tracta d’una de les línies estratègiques d’actuació del Pla de salut de Catalunya 2011-2015 del Departament de Salut que té com a objectiu potenciar els aspectes preventius i està adreçat a la població que té més possibilitats de patir aquest tipus de tumors, ja que el càncer de còlon i recte és la segona causa de mort a Catalunya i s’ha demostrat que participar en els programes de detecció precoç redueix la mortalitat en un 17%.

Durant l’any 2014 es va finalitzar el PDPCCR a les ABS Balaguer i Agramunt (iniciades el 2013), Tàrrega, Pla d’Urgell i Bellpuig (iniciades el 2014), alhora que es van començar les ABS Lleida Rural Nord, Lleida Rural Sud, Almacelles, Almenar, Alcarràs, Cervera i Seròs, totes elles encara actives.

Tots els usuaris que pertanyen a les anteriors ABS d’entre 50 i 69 anys, susceptibles de participar en el PDPCCR, van rebre una carta individualitzada indicant que havien de passar pel seu CAP o consultori local a recollir el kit de detecció de sang oculta en femta (PDSOF) i allí els usuaris van rebre les indicacions oportunes per part del personal d’Atenció Primària per a la recollida de la mostra.

En total, el 2014 a la RS Lleida es va convidar a 21.456 usuaris al PDPCCR, dels quals 12.574 van entregar la PDSOF, que suposa un 57,80% de participació, una de les més altes de Catalunya i de la literatura investigada. Sumant als participants els usuaris que han fet el cribratge fora del programa, la taxa de cobertura del PDPCCR el 2014 va ser del 58,71% dels usuaris convidats.

A causa de la dispersió geogràfica de la zona, es va optar per aprofitar el circuit de recollida de mostres emprat a l’Atenció Primària, mantenint l’anàlisi de les mostres al laboratori clínic de l’ICS a Lleida, centralitzat a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV). La Regió Sanitària Lleida aprofita el circuit informàtic de l’e-CAP per definir i lligar estructures i poder fer l’entrada al sistema de la població del programa. Els resultats es carreguen al Programa Informàtic Còlon, a l’e-CAP i a SAP i cada metge de família obté en temps real el resultat de la prova dels seus pacients. També poden ser consultades des de la història compartida de Catalunya (HC3).

Resultats del Programa
Als 818 usuaris positius (6,51% de tots els participants) se’ls va citar esglaonadament a la Consulta de la Unitat de Cribratge de l’Hospital de Santa Maria (CUC-HSM) per fer-los la història clínica (HC) i l’enquesta d’antecedents. D’aquests, la taxa d’indicació de la colonoscòpia ha estat del 90,7%, és a dir, en quasi tots els casos s’ha recomanat la realització de la colonoscòpia.

De les 710 colonoscòpies fetes, en el 33,9% no s’han observat lesions neoplàsiques, i se’ls citarà novament als 10 anys per fer una PDSOF; el 17,7% van tenir un diagnòstic d’adenoma de baix risc (ABR), és a dir, presentaven 1 o 2 adenomes de mida inferior a 10 mm; aquests usuaris seran reconvocats des del Programa per realitzar-se novament una PDSOF als dos anys. El 26,8% van presentar diagnòstic d’adenoma de risc intermedi (ARI), amb l’extirpació de 3-4 adenomes de menys de 10 mm o bé un adenoma d’entre 10 i 20 mm de morfologia vellosa i displàsia d’alt grau; aquests usuaris seran derivats pel seu metge de família a l’especialista de Digestiu de referència per realitzar-los una colonoscòpia de control als 3 anys. El 14,6% de les colonoscòpies practicades han resultat ser un adenoma d’alt risc (AAR); són usuaris als quals s’ha extirpat fins a 5 adenomes o bé un sol adenoma de mida superior a 20 mm. L’any 2014, el PDPCCR va diagnosticar 43 càncers invasius. La taxa de detecció de càncers invasius és de 3,42 casos per mil usuaris cribrats. La taxa detecció de carcinoma in situ se situa en el 1,67‰ usuaris cribrats. Els càncers in situ, un cop extirpats, reben el mateix tractament que si es tractés d’un ARI o d’un AAR, depenent de la classificació anterior.

El valor predictiu positiu de la PDSOF (VPP) per neoplàsia colorectal és del 64,9%, és a dir, els usuaris amb PDSOF positiva tenen quasi un 65% de possibilitats de tenir una lesió, ja sigui adenoma d’alt risc, risc intermedi, baix risc, carcinoma in situ o invasiu. El valor predictiu per adenoma està situat en el 59,4%. La taxa de colonoscòpies terapèutiques ha estat del 88,1%, és a dir, en tots aquests casos la colonoscòpia ha servit per fer el diagnòstic de la lesió i alhora extirpar-la.

 

Notícies

L’ARNAU, L’ATENCIÓ PRIMÀRIA, L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE SANTA MARIA I L’HOSPITAL COMARCAL DEL PALLARS ES SUMEN AL MINUT DE SILENCI EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DELS ATEMPTATS DE PARÍS








EL SERVEI D’ONCOLOGIA RADIOTERÀPICA DE L’ARNAU SE SUMA AL MOVIMENT MOVEMBER A FAVOR DE LA LLUITA CONTRA EL CÀNCER DE PRÒSTATA I DE TESTICLE

Movember Foundation és una organització benèfica internacional compromesa a impulsar una vida més feliç, saludable i tan llarga com sigui possible per als homes. Ja des de 2003, diverses persones anònimes es van unir a la causa recollint fons i actualment, ja s’han recaptat gairebé 500 milions d’euros i s’han finançat més d’un miler de programes d’investigació centrats en el càncer de pròstata i de testicle.

El Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Arnau s’ha unit a aquesta iniciativa i participa activament en la difusió d’informació sobre el càncer de pròstata i les repercussions d’aquesta malaltia en els pacients i en el seu entorn, ja que considera que cal fer-ne un abordatge des de diferents àmbits per fer més visible aquesta realitat i demostrar que no és només un problema dels homes. Aquesta difusió té el suport de la Societat Espanyola d’Oncologia Radioteràpica (SEOR).

Avui dia, aquest tipus de càncer és el segon més comú entre els homes. És per això que cal ajudar a la difusió i el coneixement d’aquesta malaltia amb iniciatives i propostes solidàries, que promoguin la investigació i la implicació de la societat en la lluita contra aquest tipus de càncer.

El novembre és el mes del bigoti, el símbol que s’utilitza per parlar de salut masculina i per donar veu al càncer de pròstata.




“L’ESCOLTA ACTIVA I L’EMPATIA” HA ESTAT EL TREBALL PREMIAT A LA MILLOR COMUNICACIÓ DE LA VIII JORNADA D’ADMINISTRATIUS DE L’INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT

El passat 11 de novembre Barcelona va acollir la VIII Jornada d’Administratius de l’Institut Català de la Salut (ICS). Durant la Jornada, amb el lema “Escoltem per millorar”, es va reflexionar sobre el tracte, l’amabilitat i el creixement professional, i els drets i deures i la participació de la ciutadania. Es tracta d’un treball basat en l’escolta activa i el tracte proper amb els usuaris d’edat avançada com una millora en el nivell de satisfacció i qualitat d’atenció, presentat per professionals de l’Atenció Primària de Lleida, concretament dels EAP de Tàrrega i Cervera-Guissona.

Professionals de l’ICS van exposar experiències relacionades amb la progressiva integració de les tasques dels administratius en els equips d’atenció primària com, per exemple, de quina manera es codifica la informació dels col·lectius especialment vulnerables, el paper de l’administratiu en la intervenció comunitària, l’excel·lència en el tracte, la gestió del voluntariat o la millora en la resolució de les reclamacions.

Aquest any, el Premi a la Millor Comunicació ha estat pel treball “L’escolta activa i l’empatia”, realitzat pels professionals dels Equips d’Atenció Primària de Tàrrega i Cervera-Guissona: Jordi Torres Farreres, Marta Farré Bergadà, Rosa Farré Bergadà, Judit Morales Solsona i Maragda Peguero Regué.

En aquesta experiència es recull el nivell de satisfacció d’usuaris majors de 70 anys davant l’atenció rebuda per resoldre les seves consultes sanitàries, la concertació de visites i altres tràmits. L’estudi destaca la importància de l’escolta activa i l’empatia, sobretot en aquells usuaris d’edat avançada que no van al centre amb un acompanyant, i, com l’amabilitat i el tracte proper del personal administratiu aporten qualitat a l’atenció.

Observar, preguntar i escoltar, conclouen, són les màximes a seguir per aconseguir una assistència de qualitat.

Més de 900 administratius van seguir la Jornada a través de dues vies: 600 de forma presencial a l’Auditori Axa de Barcelona i 300 a través d’Internet.




L’ARNAU PARTICIPA EN EL PRIMER SEMINARI SOBRE EL PROGRAMA ERAS®

L'Institut Aragonès de Ciències de la Salut ha acollit el primer seminari sobre ERAS® (Enhanced Recovery After Surgery). Es tracta d’una metodologia científica pionera que es centra en millorar els resultats de la salut dels pacients reduint els reingressos i l’estada hospitalària simplificant els processos i la gestió operativa per a facilitar la plena dedicació del professional sanitari als seus pacients.

En aquest primer seminari hi ha participat nou grups de professionals mèdics de diversos hospitals de l’estat, entre els quals hi ha l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova amb la participació de professionals del servei d’anestèsia i cirurgia.

Aquesta trobada ha servit per reflexionar sobre els protocols del nou sistema ERAS® amb els processos perioperatius actuals de cada centre participant.

ERAS® és un sistema de rehabilitació multimodal que genera eficiència i millora els resultats en el pacient.



PRÀCTIQUES D’INFERMERIA AL SERVEI CIENTIFICOTÈCNIC D’ASSAJOS CLÍNICS A L’IRBLLEIDA

L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida han arribat a un acord per incloure el Servei Cientificotècnic (SCT) d’Assajos Clínics de l’IRBLleida dins de l’oferta actual de pràctiques del grau d’infermeria de la UdL. Fins al moment, els estudiants d’aquest grau podien desenvolupar pràctiques assistencials a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, l’Hospital Universitari Santa Maria i els centres d’atenció primària i residències de la regió de Lleida, entre d’altres.

El proper curs acadèmic 2015-2016, els alumnes de 4rt curs del grau d’infermeria de la UdL tindran l’oportunitat de conèixer de prop la recerca i els rols de les professionals en infermeria a l’SCT d’assajos clínics de l’IRBLleida.

Els estudiants disposaran d’un mes per integrar-se al servei d’assajos clínics amb la supervisió de les infermeres coordinadores. Podran veure tasques tan diverses com la coordinació dels assajos clínics, la funció assistencial de la infermera en un estudi clínic (studynurse), la funció administrativa (data manager) i les funcions al laboratori sobre el processament de mostres biològiques.


L'ALT PIRINEU I ARAN REALITZA UN TOTAL DE 16 CONSULTES TELEMÀTIQUES PER CASOS D'ICTUS DURANT AQUEST 2015

La Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran ha realitzat durant aquest 2015 un total de 16 consultes telemàtiques per casos d’ictus. L’Hospital del Pallars (implantació al 2012) i la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell (implantació al juny de 2014), tot i no disposar de neuròleg, poden iniciar el primer tractament, estabilitzar el pacient i derivar-lo a l’hospital de referència, en aquest cas a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

Gràcies a la implicació dels respectius serveis de medicina interna i sota la supervisió i indicacions per videoconferència dels neuròlegs de l’HUAV, s’inicia el tractament fibrinolític abans de traslladar el pacient, permetent uns millors resultats funcionals i la disminució de les seqüeles. Abans de la implantació del teleictus no era factible arribar a l’hospital de referència dins el període finestra en què el tractament resulta efectiu.

A principis d’octubre es va estendre aquesta experiència a l’Hospital de Cerdanya, prèvia formació dels professionals implicats (metges i infermeres de l’equip d’atenció primària, del servei d’urgències i de medicina interna de l’Hospital de Cerdanya, del SEM i també a tècnics de transport sanitari).

Durant aquest 2015, l’Hospital Comarcal del Pallars ha realitzat via telemàtica un total de 6 consultes per casos d’ictus, 3 pacients han rebut tractament fibrinolític i un pacient ha hagut de ser derivat a l’hospital de tercer nivell per recanalització mecànica. Pel que fa a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, han realitzat 10 consultes telemàtiques per casos d’ictus aquest 2015, 6 pacients han rebut tractament fibrinolític i un pacient ha hagut de ser derivat a l’hospital de tercer nivell per recanalització mecànica.

Durant el passat 2014, es van realitzar 12 consultes telemàtiques per casos d’ictus. En concret, al Pallars se'n van fer un total de 9, dues de les quals van rebre tractament fibrinolític i dues es van derivar a un hospital de tercer nivell per a valoració de recanalització mecànica. A l’Alt Urgell (inici juny de 2014) es van registrar 3 consultes telemàtiques per aquesta patologia.

Importància de la intervenció immediata en casos d’ictus

La intervenció immediata sobre una persona que pateix un ictus (conjunt de manifestacions agudes d’un grup de malalties que es caracteritzen per causar una alteració de la circulació de la sang al cervell) és determinant per disminuir la mortalitat i les seqüeles greus. Per aquest motiu, Catalunya disposa d’un codi d’emergència (Codi Ictus) implantat a tot el territori per agilitzar el temps que passa entre l’inici de l’ictus i l’aplicació del tractament.
Com a part del codi d’emergència, el teleictus és un projecte pensat per als territoris més allunyats dels serveis de neurologia, que té com a objectiu final oferir una millor atenció assistencial, més equitativa i eficient.

Amb el teleictus, els serveis de medicina interna dels hospitals comarcals, sota la supervisió i indicacions dels neuròlegs de referència, realitzen l’exploració del malalt a través d’una videoconferència. La connexió telemàtica també permet que el neuròleg pugui visualitzar les exploracions radiològiques, imatges de TAC, que li han estat practicades al pacient en el propi hospital comarcal. Finalment apliquen el tractament, abans de procedir al trasllat del pacient.


L’EXPOSICIÓ “ALES BLAUGRANES IN TOUR” ARRIBA A L’ARNAU

De la mà de la Penya Lombarda del Futbol Club Barcelona, arriba a l’Arnau l’exposició fotogràfica “Ales blaugranes in tour”: un viatge fotogràfic de la visita de quinze nens amb minusvalideses al Camp Nou. Aquesta exposició és el reportatge fotogràfic que aquests infants van realitzar per il·lustrar el calendari de la Penya Lombarda d’aquest any 2015, la venda del qual ha recaptat diners que s’han destinat íntegrament a l’associació “Quelli Che...Con Luca”, que col·labora en la investigació relacionada amb la teràpia molecular contra les leucèmies infantils.

L’objectiu d’aquesta exposició és múltiple. Per una banda es tracta de visibilitzar la integració de persones amb diverses minusvalideses, a més de mostrar com les persones amb discapacitats poden viatjar i anar a veure un partit del Barça. Per altra banda, es vol promoure la investigació contra la leucèmia en el marc del projecte de teràpia molecular.

En aquesta ocasió, els protagonistes del viatge fotogràfic són pacients afectats per leucèmia, paràlisis cerebrals, poliomielitis, síndrome de Down, síndrome de Vacterl, amputacions i ceguesa, entre altres.

El projecte “Ales blaugranes”, que l’any 2014 va arribar a la segona edició, el van crear Pilar Guinovart (exmembre de la Junta Directiva del FCB i actual directora de l’Oficina d’Atenció Especialitzada) i el doctor Antimo De Salve (responsable de la clínica del dolor de l’Hospital de Lecco a Itàlia, president de la Penya Lombarda FC Barcelona i exestudiant d’Erasmus de l’Hospital Arnau).

La pàgina web del Futbol Club Barcelona ha publicat un documental amb el viatge d’aquests infants: http://www.fcbarcelona.es/club/detalle/noticia/de-la-lombardia-a-cataluna-por-un-sueno






ELS USUARIS DE LA RESIDÈNCIA LLEIDA-BALÀFIA I ELS ALUMNES DEL CEIP PAÏSOS CATALANS CELEBREN CONJUNTAMENT LA CASTANYADA

Un grup d'usuaris i usuàries, familiars, amics i professionals de la Residència i Centre de dia per a Gent Gran Lleida-Balàfia, gestionada per l'empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, van visitar el CEIP Països Catalans per celebrar amb els seus alumnes la Castanyada. Tant alumnes com usuaris van gaudir d'un matí entre riures i emocions, amb ball, cançons i contes tradicionals relacionats amb la festivitat.




Exposicions

L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE SANTA MARIA ACULL UNA EXPOSICIÓ SOBRE LES PRINCIPALS CONFESSIONS RELIGIOSES QUE CONVIUEN A LLEIDA

Durant el mes de novembre el vestíbul de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, gestionat per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, va acollir l’exposició titulada Mirades: ells, nosaltres, tots. Es tracta d’una mostra expositiva que recull les principals religions que conviuen a Lleida amb l’objectiu d’esdevenir una eina de coneixement i d’integració, reflex de la diversitat de la societat lleidatana.




DEL 22 AL 29 DE NOVEMBRE
ANGELS FOLGUERA





Publicitat



App CatSalut Respon