Nou experiències innovadores de l’ICS reben el certificat de qualitat en el marc de la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya

El 21 de setembre, conseller de Salut, Boi Ruiz,  va presidir la cloenda de la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), que va reunir a Barcelona més de 600 professionals, gestors i directius del sector salut. El director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Pere Soley, també va assistir a la Jornada.

Durant l’acte, es va fer entrega del diploma a les 21 millors experiències que, fins el moment, han aconseguit una certificació de qualitat del procés d’avaluació que ha estat expedit per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Nou d’aquestes experiències són de centres gestionats o participats per l’ICS.

L’objectiu d’aquest Observatori és el de promoure la participació dels professionals i dels centres sanitaris en la identificació, valorització i visibilitat de les experiències innovadores en l’àmbit de la gestió sanitària que s’estan desenvolupant al sistema sanitari català. Ofereix un portal públic on es poden publicar i visualitzar iniciatives innovadores en gestió, i un portal col·laboratiu (comunitat d’innovació) que permet la interacció entre els professionals que comparteixen les seves experiències.

Amb més de 189 experiències innovadores, de les quals més de 100 són experiències que se centren en la millora de la gestió dels processos assistencials, l’Observatori d’Innovació és un marc de referència per detectar noves iniciatives i, al mateix temps, és el punt de trobada on els professionals sanitaris poden compartir-les, impulsant un entorn col·laboratiu d’intercanvi de coneixement. La comunitat d’innovació compta amb més de 500 usuaris que poden involucrar-se en projectes conjunts, buscar millors pràctiques o desenvolupar solucions de manera conjunta.

Una de les experiències innovadores que van rebre el certificat de qualitat del procés d’avaluació va ser:

“Unitat de cures hospitalàries a domicili depenent d’un servei de cirurgia general per millorar l’atenció extrahospitalària del malalt quirúrgic” Servei de Cirurgia. Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Lleida i va recollir el diploma la Dra. M. Carmen Mias, facultatiu especialista del Servei de Cirurgia General de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida,  que acredita la certificació de qualitat del procés d’avaluació expedit per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Més de la meitat dels infants atesos a l’Aula Hospitalària de l’Arnau afirmen que els resulta beneficiós per a la salut seguir el curs escolar durant l’ingrés

Un 92% tornaria a freqüentar l’Aula de l’hospital lleidatà si patís un reingrés i la majoria explica la seva experiència als amics com un fet positiu de la seva estada al centre

Les quatre aules hospitalàries de l’ICS també han començat el curs escolar I cada any, atenen una mitjana de 1.600 infants

Una de les conclusions de la tesi doctoral de la professora de l’Aula Hospitalària de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida de l’Institut Català de la Salut (ICS), Toñi Castillo, és que l’assistència a l’Aula ajuda l’infant a recuperar-se: “les aules hospitalàries també curen”. L’estudi “Aula Hospitalària, qualitat de vida” recull el resultat de prop de 200 enquestes realitzades a infants atesos a l’Aula Hospitalària del centre lleidatà i als seus pares. Per a l’autora de la tesi, “els resultats reflecteixen el que ja ens transmetien els infants i les famílies, la veuen com un recurs perfecte per dotar de normalitat l’estada a l’Hospital”.

El 55% dels nens consultats reconeixen que els resulta beneficiós seguir el curs escolar durant l’ingrés. Allà, no només hi troben la possibilitat de continuar el curs, en la mesura que els és possible, sinó que també aprenen a gestionar la seva malaltia, a entendre-la i a fer-hi front. L’experiència els resulta, a la major part d’infants, molt enriquidora ja que l’actitud positiva generada dins l’aula fomenta l’automotivació des de tots els punts de vista. Nou de cada deu nens enquestats tornarien a assistir a l’aula hospitalària si patissin un reingrés i un 87% en va parlar amb els seus amics com d’un fet rellevant i positiu en el transcurs de la seva malaltia. Castillo explica que periòdicament reben la visita d’infants que han passat per l’aula o, fins i tot, d’antics alumnes que s’han fet grans i volen aprendre de l’experiència com a possible via laboral. Els pares consultats també valoren molt positivament el recurs de l’aula hospitalària. El 72% considera que ha contribuït a millorar l’estat d’ànim de l’infant i pràcticament tots n’avalen els efectes positius.

Cada dia a l’aula hospitalària és diferent i transcorre adaptant-se als infants que hi ha ingressats en el Servei de Pediatria. Els petits ingressats reben el suport educatiu de l’aula des del primer dia de l’ingrés, si la seva salut els ho permet. Un suport que s’adapta a les necessitats de cada infant, respectant-ne el ritme acadèmic i el de la malaltia. Per a Castillo, el treball de l’aula hospitalària va més enllà dels coneixements que cal aprendre i tracta també d’ajudar la família i l’entorn de l’infant, en moltes ocasions desbordats pels esdeveniments.

Més de 1.600 alumnes cada curs escolar

Quatre hospitals de l’Institut Català de la Salut tenen aules hospitalàries als serveis de pediatria: l’Arnau de Vilanova de Lleida, Vall d’Hebron, Doctor Josep Trueta de Girona i Germans Trias i Pujol de Badalona. De mitjana, les quatre aules hospitalàries atenen més de 1.600 infants, d’entre 3 i 16 anys, cada curs escolar. Segons el nivell de complexitat de l’Hospital varia també la mitjana de dies que els infants estan ingressats i, per tant, el temps que reben el suport educatiu des de les aules hospitalàries. L’ICS i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat treballen de forma conjunta per oferir un servei educatiu de qualitat als hospitals.

El nou projecte d’art contemporani del Centre d’Art La Panera arriba a l’Arnau

En aquesta ocasió, el dissenyador gràfic interessat per la cultura i l’estil de vida japonesos Cesc Grané ha posat en marxa un treball basat en l’estètica nipona a partir de quatre temes: l’espai, el mar, el cel i el bosc. Aquesta temàtica ha servit a l’artista com a teló de fons per a la incursió de la seva particular iconografia formada per personatges singulars, amb els quals vol convidar l’espectador a imaginar mons fantàstics i divertits pensats exclusivament per a quatre zones de l’Hospital on s’atenen infants. Es tracta de la planta de Pediatria, la d’Obstetrícia i Ginecologia, l’Àrea d’Urgències Pediàtriques i les consultes de Pediatria.

L’autor, amb aquesta obra, té una clara voluntat d’humanització de l’espai hospitalari per tal de transformar-lo en quelcom que ajudi a disminuir els nivells d’estrès que poden ocasionar les circumstàncies als infants hospitalitzats i als seus familiars. A més, el seu projecte té com a objectiu millorar l’orientació de pacients i acompanyants, a través de la creació d’una nova senyalística, de textos i colors que s’incorporarà als murs i les portes de les consultes. A més, es planteja l’opció de desenvolupar un projecte que possibilita apropar l’art contemporani i les pràctiques artístiques actuals als usuaris, establint un nexe d’unió i d’intercanvi entre l’hospital i la societat.

Aquest és el segon cop que La Panera col·labora amb l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova en una intervenció artística on es vinculen els pacients amb l’art contemporani. En aquella ocasió va ser mitjançant un projecte fotogràfic relacionat amb les cures pal·liatives.

La presentació del projecte de Cesc Granés, titulat “Amics de Pas” que s’ha pogut desenvolupar amb la col·laboració amb la Fundació Banc Sabadell, es va inaugurar el  6 d’octubre de 2015 al vestíbul de les consultes de Pediatria i Ginecologia, a la planta baixa de l’Hospital.

Per fer la intervenció en un context hospitalari, Cesc Grané, ha partit de quatre temes, l’espai, el mar, el cel i el bosc, que li serveixen com a teló de fons per a la incursió de la seva particular iconografia, formada per singulars personatges,  amb els que vol convidar a l’espectador a imaginar móns fantàstics i divertits, pensats expressament per a quatre zones de l’hospital, que tenen en com a característica comuna, l’atenció als infants: Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia, Urgències Pediatria i Consultes externes.

Els centres d’investigació vinculats a l’ICS disposaran de mediadors en conflictes interns

Els instituts d’investigació vinculats a l’Institut Català de la Salut (ICS) es dotaran d’una persona mediadora (Ombudsperson) en cas de conflictes interns. Aquesta és la principal novetat de la segona edició de la Guia de bona pràctica en la recerca en ciències de la salut de l’ICS, que serveix d’instrument per regular l’activitat investigadora que duen a terme els instituts de recerca vinculats a l’empresa pública. La Guia també incorpora la figura d’un comitè per a la integritat de la recerca, que s’ocuparà de promocionar el coneixement, l’adopció interna del codi de bones pràctiques que recull el document i d’enfortir i protegir els sistemes de registre de dades de recerca. El comitè també tindrà una funció d’àrbitre en cas de conflicte, quan s’hagin esgotat les actuacions de la persona mediadora.

El document determina que el càrrec del mediador de recerca l’ha d’ocupar una persona “independent, degudament qualificada i de gran integritat personal”, que ha de ser designada per la direcció científica de cada institut, a proposta del seu comitè científic intern. En general, el mediador ha de ser una persona de l’institut d’investigació mateix, tot i que, de manera excepcional, pot pertànyer a un altre centre. La seva funció és actuar com a mitjancer entre l’investigador del centre que detecta una possible mala conducta científica i la persona de qui se sospiti que ha actuat indegudament. Si la persona mediadora troba justificada la denúncia, ha de demanar a la direcció la creació d’una comissió d’investigació del cas, formada per persones expertes, que pugui determinar si hi ha hagut mala conducta.

Aquesta comissió ad hoc pot ser substituïda per un comitè per la integritat de la recerca, que és un òrgan permanent, constituït de manera lliure i voluntària pels membres del comitè científic intern i per altres investigadors del centre, a iniciativa de la direcció. A més d’actuar com a institució arbitral, el comitè té la funció de vetllar pels preceptes que inclou la Guia de bona pràctica i d’informar i sensibilitzar els investigadors sobre qüestions relatives als aspectes ètics i deontològics de la recerca biomèdica.

La nova edició de la Guia també actualitza els continguts que recollia la versió anterior, referents als principis generals de la pràctica científica en l’àmbit de la salut, a les indicacions per poder elaborar un projecte de recerca, als principis ètics que regulen la recerca en éssers humans i en animals, als aspectes relacionats amb la seguretat i la protecció del medi ambient, a les qüestions relacionades amb l’autoria i el conflicte d’interessos, als drets i deures del personal de recerca i del personal en formació, i a la difusió pública dels resultats científics.

Institució líder

Els instituts de recerca integrats als hospitals i als equips d’atenció primària de l’ICS són el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR); l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), que gestiona la recerca que es du a terme als hospitals de Bellvitge i Viladecans; l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP); l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida); l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), que gestiona la investigació de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i el Verge de la Cinta de Tortosa; l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta (IDIBGI), i l’Institut d’Investigació d’Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol). Quatre d’aquests instituts (VHIR, IDIBELL, IGTP i IRBLleida) estan acreditats per l’Instituto de Salud Carlos III com a instituts d’investigació sanitària.

L’activitat dels investigadors d’aquests centres converteix l’ICS en la institució sanitària líder a l’Estat pel que fa a la quantitat i la qualitat dels articles científics publicats. A partir de les dades de la Memòria d’activitat de l’ICS 2014, l’any passat els set instituts vinculats a l’ICS van publicar 3.835 articles en revistes científiques indexades, més que qualsevol altra institució sanitària de Catalunya i de l’Estat espanyol. Aquests treballs sumen un total de 14.381,23 punts de factor d’impacte, un indicador de qualitat que es calcula a partir del nombre mitjà de citacions que tenen tots els articles que publica cada revista.

Més de 100 persones actuen com a Pacient Expert a la Regió Sanitària de Lleida al 2014

Intercanvien coneixements i experiències amb altres pacients d’insuficiència cardíaca, malaltia pulmonar obstructiva crònica, diabetis o deshabituació del tabac

El programa de salut comunitària Pacient Expert Catalunya® va comptar l’any passat amb la participació de 105 pacients a la Regió Sanitària de Lleida. El programa permet, mitjançant l’intercanvi de coneixements i experiències entre els anomenats pacients experts i la resta de pacients, promoure canvis d’hàbits i estils de vida que millorin la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia com una part més del procés assistencial.

Dels 105 pacients de la regió lleidatana, 7 van actuar com a conductors de grup per primera vegada, mentre que la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, on el nombre de pacients participants va ser de 63, 5 van ser pacients experts, dels què 2 hi participaven per primer cop.

Al llarg del darrer any, a la RS Lleida s’han incorporat al programa tres nous equips d’atenció primària (2 del Servei d’Atenció Primària-SAP- Segrià-Garrigues i 1 de Lleida Rural Nord) per arribar a un total de 15 grups amb diferents patologies: insuficiència cardíaca (ICC), malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), tractament anticoagulant oral (TAO), diabetis mellitus 2 (DM2) i deshabituació tabàquica. A la RS del Pirineu i Aran s’han portat a terme, desenvolupat o creat 6 grups.

Més de 200 pacients des del 2010
El Programa Pacient Expert Catalunya® forma part del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya i està emmarcat en el Pla de salut de Catalunya 2011-2015 del Departament de Salut com un dels projectes estratègics per potenciar l’autoresponsabilització dels pacients i dels cuidadors amb la seva salut i fomentar l’autocura.

Es tracta d’un instrument útil per millorar l’autocura i la qualitat de vida dels pacients. A més, redueix el consum de recursos en forma de visites a atenció primària, a urgències i ingressos hospitalaris per descompensació de la malaltia. Tanmateix, aquest programa dota els pacients d’un rol més actiu i de corresponsabilitat, alhora que fomenta el pas d’un model de relació paternalista dels professionals de la salut amb els pacients a un model deliberatiu.

Des del 2010, han participat en el programa un total de 208 pacients, 13 dels quals han actuat com a pacients experts en els diferents grups realitzats. S’han constituït un total de 32 grups: 13 de TAO, 7 de MPOC, 7 de DM2, 1 d’ICC, 2 de deshabituació tabàquica i 2 de fibromiàlgia.

Com funciona el programa
El pacient expert es tria entre el grup de pacients afectats d’una determinada malaltia crònica i ha de complir criteris de voluntarietat, capacitat d’autocura i absència de discapacitats psicofísiques.

Així mateix, es valoren les seves capacitats d’empatia, interès per ajudar, motivació i habilitats comunicatives. Aquesta valoració es du a terme mitjançant una entrevista estructurada, seguida d’un qüestionari dissenyat per a la valoració de perfils personals, coneixements sobre la malaltia i habilitats en el seu maneig.

La formació inicial del pacient expert la realitzen els professionals sanitaris del propi equip d’atenció primària, que actuaran després com a observadors. Per a cada patologia, el Programa Pacient Expert Catalunya® consta de 9 sessions d’una hora i trenta minuts de durada, al llarg d’uns dos mesos i mig. Les sessions inclouen una part teòrica i una altra de pràctica. El nombre de participants s’ha limitat a 10-12, amb la finalitat de garantir una comunicació fluida i efectiva entre els participants del grup.

Un dels aspectes destacats i diferenciadors d’aquest model és el fet que el pacient expert conductor de les sessions ha viscut en primera persona els símptomes i els problemes que es tracten, el que el col·loca en una posició de privilegi per parlar a altres persones que han patit les mateixes experiències.

Durant les sessions, el professional sanitari -metge, infermera o treballador social- passa a desenvolupar un paper d’observador, que pot actuar com a reconductor de la sessió només en el cas que sigui necessari.

El control precoç de la hipertensió en l’atenció primària evita complicacions cardiovasculars en el futur

La finalització del curs escolar es va donar per conclòs un magnífic any del Programa Nereu en les diferents localitats de la província de Lleida. Per aquest motiu, es va seguir mantenint l'activitat esportiva i lúdica durant l'estiu, des de l'Associació Nereu es van  programar diferents activitats esportives, recreatives i aquàtiques, que a més serviran com a avantsala i tret de sortida  d’aquest  curs 2015-2016.

L'activitat aquàtica de visita à l’Acuòpolis de la Pineda a final de juny o diversos actes de cloenda del Programa en diferents localitats van posar el punt final a un any “molt positiu, ja que els nivells d'activitat física entre la població infantil dels municipis de la província de Lleida han augmentat; per tant, disminueix el risc d'obesitat i malalties derivades del sedentarisme en els més petits, i tenim més nens que s'adhereixen al Programa”, segons va valorar José Maria Mur, president de l'entitat.

Durant el curs 2014-1015, el programa de lluita contra l'obesitat infantil i adquisició d'hàbits saludables, a través de prescripció d'activitat física, va arr
a intervingut de manera directa en més de 1.500 nens, nenes, pares i mares de la província de Lleida i, de forma indirecta, ha arribat a 10.000 persones a través de les diferents activitats de promoció i apropament al programa, com són les activitats de neu, dutes a terme a les estacions d'esquí de Port- Ainé i Cerler, visites a les instal·lacions del Fútbol Club Barcelona o l’excursió al parc aquàtic de l’Acuòpolis.

Durant els mesos de juliol i agost es van programar diferents activitats de festes aquàtiques a les piscines municipals de les localitats on està implantat el Programa, per a tots els infants de la població, així com les Colònies Nereu, que serveixen per seguir treballant amb els més petits en l'adquisició d'hàbits saludables i desenvolupament de pràctica esportiva. “Amb aquestes activitats, donem continuïtat al Programa i el donem à conèixer. Ja han començat les activitats de formació per a la incorporació de nous tècnics de cara al curs 2015-2016, ja que el principal objectiu és la consolidació del Programa a les localitats on ja es troba implantat”, comenta Iván Castro, vicepresident i responsable d'Exercici del Programa Nereu.

Associació Nereu, Exercici Físic i Alimentació Saludable

L'Associació Nereu, Exercici Físic i Alimentació Saludable treballa des de més de vuit anys per la lluita de canvis d'hàbits en l'activitat diària dels infants, a través de l'alimentació i l'exercici físic. Es troba implantada en 25 municipis de la província de Lleida, inclosa la capital, i arriba a més de 500 unitats familiars. Compta amb la col·laboració i el finançament de la Diputació de Lleida, dels diferents municipis on està implantat el Programa Nereu i del patrocini de la cadena de supermercats Lleidatana Plusfresc, així com amb el suport i coordinació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a través de l'Institut Català de la Salut.

Les patologies relacionades amb el son desperten l’interès de l’atenció primària de Lleida

Hi ha moltes patologies del son, no totes es redueixen a l’insomni. Des de l’EAP de Balaguer, el doctor Jesús Pujol està realitzant un estudi sobre les diferents patologies del son que presenta la població. El fet que els professionals de medicina de família s’interessin en els principals trastorns del son i la seva simptomatologia possibilita que, mitjançant una història clínica ben orientada, es pugui saber si un pacient pateix insomni o una altra patologia. D’aquesta manera, es pot arribar al tractament més adequat per a cada cas.

La història clínica del pacient que no dorm bé ha de tenir una peculiaritat afegida. Cal que inclogui com dorm el pacient, si somnia de forma exagerada, si ronca o si es mou amb molta freqüència; aspectes que permeten disposar d’informació per fer un diagnòstic d’un trastorn neurològic del son.

Aquest tema s’ha debatut en el marc del 35è Congrés de Medicina de Família de la Societat Espanyola de Medicina  Familiar i Comunitària,  celebrat a Gijón l’11 i  el 12 de juny, on el doctor Pujol va participar en la taula anomenada “Història clínica del pacient que no dorm bé”. Es van abordar aspectes com ara la influència de la quantitat i qualitat del son en la nostra salut, els trastorns neurològics que hi estan associats i la importància que té que el professional de medicina de família en faci una orientació clínica correcta.

L’IRBLleida es consolida i augmenta el nombre de nous projectes

L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida ha aconseguit en els seus 11 anys de vida consolidar-se com un centre investigador de referència a Catalunya i Espanya. Com a mostra, durant el 2014 ha aconseguit 19 nous projectes de recerca -4 més que el 2013-, amb un import global concedit pels propers anys de 2.391.041 euros. Això fa que un total de 42 projectes de recerca estiguin actualment en plena execució.

Entre aquests nous projectes, destaquen tres de la Marató de TV3 del 2013 dedicada a les malalties neurodegeneratives, sis de l’Acció Estratègica de Salut 2014 dedicats a envelliment, malalties neurodegeneratives i apnea del son, i un d’europeu sobre cures de salut i noves tecnologies, en col·laboració amb altres centres de recerca i empreses. En el darrer any, la institució va disposar d’uns 180 assajos clínics i 82 estudis observacionals actius i es van incorporar a aquesta activitat altres estudis nous: 25 d’observacionals i 45 assajos clínics amb medicaments.

Una de les línies estratègiques prioritàries de l’IRBLleida és l’atracció i la retenció de talent investigador. Així, l’any 2014 ha suposat l’estabilització del Programa d’Ajuts post-MIR, en col·laboració amb la Diputació de Lleida. En aquest sentit, s’han contractat 11 investigadors que han impulsat projectes claus en epidemiologia, psiquiatria o neurociències, entre d’altres. A més, dins el programa europeu IRBLleida-IPP iniciat l’any 2013, s’han incorporat dos investigadors postdoctorals Marie Curie de talent.

En aquesta línia de millora constant, l’Institut va rebre al 2014 l’acreditació europea d’excel·lència en gestió de recursos humans de recerca, reconeixent el seu compromís per dur a terme polítiques justes i transparents de contractació i d’avaluació del personal investigador. A més, ha estat distingit amb el Premi Internacional Ciutat de Lleida per promoure i posicionar la ciutat en l’àmbit internacional.

Els investigadors de l’IRBLleida fan recerca en 5 grans àrees: estrès en sistemes biològics; medicina i terapèutica experimental; models cel·lulars i moleculars de patologies humanes; neurociència, i medicina clínica. A més, l’Institut té un grup de recerca en infermeria i cures de salut.

D’ells, 13 grups van ser distingits per la Generalitat com a Grups de Recerca Consolidats per la qualitat de la seva recerca. A més, la recerca cooperativa i en xarxa es manifesta en la seva presència destacada en xarxes CIBER i TECNIO i en la seva participació a les plataformes estatals de Biobancs i d’Innovació en Tecnologies Mèdiques.

Un nou projecte de recerca vol descubrir quins components genètics afecten l'estat de salut de les persones

L'Institut de Medicina Predictiva del Càncer (IMPC) i l'Institut Germans Trias (IGTP), amb la col·laboració del Banc de Sang i Teixits (BST), engega el projecte GCAT, Genomes per la Vida, un estudi de recerca genòmica en salut que vol investigar quines són les components genètiques en la salut i les seves derivacions. A partir d'una anàlisi de sang es pretén conèixer com es modifica la predisposició genètica d'una persona sota alguns factors ambientals per aconseguir una guia de predicció que determini com canvia e el risc a desenvolupar una malaltia determinada, així com la resposta a un tractament específic. És doncs, un projecte de medicina personalitzada amb recomanacions prevenir patologies.

L'Hospital Trias i Pujol de Badalona i l'Hospital de Sant Pau de Barcelona van iniciar el projecte GCAT, que ara ja compta amb la participació de 9 centres d'arreu del territori com ara l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, l'Hospital de Bellvitge, la Mútua de Terrassa, l'hospital josep Trueta de Girona, l'hospital Joan XXIII de Tarragona i l'Hospital Sant Joan de Déu.

El projecte s'articula a partir de mostres de 50.000 persones de 40 i 65 anys que viuen en una regió concreta i que, per tant, no tenen intenció de marxar de Catalunya els propers 5 anys. Els participants cedeixen una mostra de sant de manera altruista. Un cop es disposi de la informació genòmica i els hàbits de vida, i es creuin amb la història clínica dels participants, es realitzarà un seguiment durant els cinc anys propers, per comprovar qui es manté en un bon estat de salut i qui emmalalteix.

Així, els coneixements dels components genètics, a més d'aportar coneixements sobre els mecanismes generals que impliquen diverses malalties, permetrà fer estimacions del risc individual i una millor classificació de pacients i malalties.

Així, es podrà dissenyar el tractament més adequat i garantir una pràctica mèdica més precisa i personalitzada. Amb les mostres s'elaborarà una guia de factors de predicció de determinades malalties així com una sèrie de recomanacions de salut diferenciades per grups de població susceptibles a desenvolupar determinades malalties, i per tant, que puguin actuar com a medicina preventiva.

A més, l'estudi també permetrà garantir uns diagnòstics més acurats i afinar més en l'administració de tractaments i en la valoració de realitzar proves diagnòstiques invasives.