setembre 2015

Butlletí núm. 27

La Unitat d’Insuficiència Cardíaca de Lleida analitza l’activitat i resultats després de 5 anys de funcionament i més de 600 pacients atesos

A la Unitat d’Insuficiència Cardíaca de Lleida, en la qual col·laboren transversalment els Serveis de Cardiologia, Medicina Interna de l'Arnau de Vilanova i l’Hospital de Santa Maria i l’atenció primària, s'han visitat i seguit meticulosament un total de 620 pacients. Actualment, l'anàlisi de la mortalitat és superposable al de les millors sèries de referència i estem en disposició d'assegurar científicament que els pacients supervivents de la unitat experimenten una significativa millora de la seva qualitat de vida i capacitat d’autocura, la qual cosa es reflecteix en una reducció del nombre de visites als serveis d'Urgències i ingressos hospitalaris.

Des de l'inici de la nova etapa del Servei de Cardiologia de Lleida l’any 2005, servei de referència per als pacients de les regions sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran, aquest no ha parat de créixer en activitat, incorporacions tecnològiques i noves prestacions a la ciutadania, guiades sempre per la qualitat assistencial.

Com a exemple, en els últims dotze mesos, s'ha obert la consulta monogràfica de Cardiopaties Congènites de l'Adult, està consolidada la Unitat d'Insuficiència Cardíaca amb magnífics resultats i, des del 16 de febrer està disponible el laboratori d’Hemodinàmica les 24 hores del dia els 365 dies de l'any.

Des de l'obertura al gener d'aquest any de la consulta monogràfica de Cardiopaties Congènites de l'Adult de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, que treballa en estreta relació amb la unitat homònima de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, s’han visitat 102 pacients, alguns de nou diagnòstic i altres transferits des dels hospitals de Barcelona al seu centre de referència a Lleida. Pel que fa a l’Hemodinàmica, des de l’ampliació ara fa 7 mesos de l'horari a 24 hores al dia els 365 dies de l’any s'han realitzat, amb bons resultats, 61 procediments en horari nocturn que anteriorment haurien d'haver-se traslladat a Barcelona o rebre un tractament alternatiu.

En aquest sentit, els avanços tecnològics i la qualitat assistencial exigeixen seguir obrint prestacions a la Cardiologia lleidatana que estan previstes a curt o mig termini. Així, s'estan posant les bases per al desenvolupament de la Cardiorresonància i altres tècniques no invasives d'imatge, l'increment de l'activitat d’electrofisiologia, l'obertura d'una consulta monogràfica de Miocardiopatia Hipertròfica, i el desenvolupament d'una Unitat de Rehabilitació i Prevenció secundària Cardiovascular (ja en procés).

 

Els professionals d’atenció primària de l’ICS van realitzar 110.000 consultes en la qual donaven consells per combatre l’onada de calor durant el mes de juny

Aprofitan les visites que fan als centres i a domicili per recordar als pacients mesures preventives que els evitin problemes de salut relacionats amb l’augment sostingut de les temperatures

Els centres d’atenció primària (CAP) de l’ICS van treballar durant els mesos mes calorosos per protegir la salut de la població davant l’onada de calor que es va produir. Per aquest motiu, donen consells bàsics de prevenció per als col·lectius més fràgils: persones grans, malalts crònics i infants menors de dos anys. Durant les visites rutinàries i a domicili, i també amb trucades a les persones en situació de risc, els recorden com cal actuar els dies de molta calor, tant a casa com al carrer. Durant el mes de juny, es van efectuar un total de 109.436 visites i trucades en què es va aprofitar per donar consells que permetin contrarestar els efectes de les altes temperatures. Aquesta xifra representa un increment del 32% respecte del mateix període de l’any passat. Durant la darrera setmana de juny, cada dia es van donar prop de 8.000 consells.

Els consells que cal tenir en compte durant aquests dies de calor intensa són els següents:
- En cas de temperatura ambiental alta cal ingerir líquids, fins i tot, sense tenir set; evitar els menjars calents; fer servir vestits lleugers; vestir roba de cotó; evitar els exercicis vigorosos i l’exposició al sol; refrescar-se amb aigua freda i cremes hidratants i utilitzar barrets i para-sols. 
- A casa, és necessari refrigerar les estances; posar cortines i tendals a les finestres més assolellades; obrir les finestres de nit per afavorir el corrent d’aire; mantenir a les fosques les habitacions amb més radiació diürna i evitar l’aglomeració de persones en espais reduïts. 
-Si apareixen símptomes de cop de calor s’han d’avisar els serveis mèdics; aplicar els tractaments prescrits; col·locar draps humits i freds a diverses parts del cos; canviar els bolquers sovint; mantenir els llençols del llit secs; hidratar la pell i beure aigua; canviar la postura de la persona enllitada i afavorir la ventilació. Els símptomes del cop de calor són: cara congestionada; pell seca, calenta i enrogida; mal de cap; sensació de fatiga; set intensa; mareigs; vòmits, rampes musculars i convulsions, entre d’altres.
-Tant a la platja com a la muntanya és important, encara que estigui ennuvolat, evitar l'exposició directa a les radiacions solars, sobretot al cap; evitar de sortir a passejar les hores de més calor del dia, buscar espais d’ombra i protegir les orelles i el clatell dels infants més petits.

 

La nova central de trucades de cita prèvia de l’ICS rep durant la primera setmana d’activitat més de 25.000 trucades

Bona acollida del nou servei telefònic de cita prèvia a l'atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). Durant la primera setmana de funcionament, la central ha atès un total de 25.652 trucades. A banda, les operadores també han rebut desenes de felicitacions per agrair la nova organització del servei.

Des del dia 1 de juliol de 2015, totes les trucades que es fan per demanar dia i hora de visita a qualsevol dels centres d’atenció primària de l’ICS són ateses per operadores. Fins ara, aquest servei s’oferia a través d’un sistema extern de resposta robotitzada. Amb aquest canvi, l’organització vol millorar l’accessibilitat dels usuaris als serveis d’atenció primària i el seu grau de satisfacció amb el servei de cita prèvia telefònica.

Gràcies a la internalització d’aquest servei, els usuaris que truquen als telèfons de cita prèvia 93 326 89 01 o 902 111 444 són atesos per una de les operadores de què disposa la central de trucades de l’ICS. L’horari d’atenció és de 8 a 22 hores, de dilluns a divendres laborables.

L’ICS també ofereix la possibilitat de programar visita de medicina de família, pediatria, infermeria, odontologia i treball social per Internet a través de l’adreça www.gencat.cat/ics. Aquest tràmit en línia està disponible les 24 hores, tots els dies de l’any. A més, els usuaris també poden demanar hora de forma presencial al seu CAP.

A mitjà termini, la central de trucades de l’ICS també oferirà altres serveis de promoció de la salut com, per exemple, seguiment de persones amb malalties cròniques, tasques d’enllaç entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada o campanyes telefòniques de prevenció de la grip o dels efectes de les onades de calor.

 

Una anàlisi predictiva ajuda a personalitzar el tractament de l’apnea del son en pacients amb hipertensió

Una anàlisi predictiva ajuda a personalitzar el tractament més adequat de l’apnea del son en pacients amb hipertensió resistent, segons un estudi liderat pel doctor Ferran Barbé, investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, cap de servei de Pneumologia de l’Arnau, membre de la SEPAR i Director del Centre d’Investigació Biomèdica de la Red de Malalties Respiratòries (CIBERES).

L’apena del son, que és la interrupció repetida de la respiració durant el son a causa de la falta d’oxigen, afecta aproximadament a un 13% dels homes i a un 6% de les dones. La seva prevalença s’ha incrementat en les últimes dècades paral·lelament a l’augment de l’obesitat. Aquesta patologia freqüentment es relaciona amb el risc de desenvolupar hipertensió i malaltia cardiovascular.

Aquesta investigació, publicada a la prestigiosa revista Journal of the American College of Cardiology, ha utilitzat per primera vegada a l’insitut de l’apnea del son un model predictiu de resposta al tractament (HIPARCO-Score) basat en l’anàlisi específic de biomarcadors genètics. D’aquesta manera, i a partir d’una mostra de sang, el professional mèdic pot determinar de forma precisa i personalitzada si el pacient amb hipertensió respondrà adequadament al tractament amb CPAP, que és el que s’utilitza de forma habitual en els pacients amb apnea del son. La CPAP és un dispositiu que a través d’una mascareta insufla aire a pressió en la via aèria de la persona que l’utilitza.

El 80% dels pacients amb hipertensió de difícil control presenten apnea del son i el tractament amb CPAP disminueix la pressió arterial. D’aquesta manera, el tractament amb CPAP és una alternativa real i efectiva per al control d’aquest grup de pacients.

Tal i com proposa el doctor Barbé, aquesta investigació pot tenir un gran impacte en el tractament de la hipertensió resistent en pacients amb apnea del son, ja que l’aplicació de la medicina de precisió que té per objectius donar el tractament correcte, en el moment correcte i a la persona correcta, contribueix en el maneig personalitzat del pacient hipertens amb la consegüent reducció del cost sanitari.

 

El control precoç de la hipertensió en l’atenció primària evita complicacions cardiovasculars en el futur

El cribratge per detectar casos d’hipertensió arterial a la població atesa als centres d’atenció primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) es du a terme cada dos anys en persones majors de 40 anys amb una mesura de la pressió arterial. En aquest aspecte, els professionals d’atenció primària de l’ICS han millorat en deu punts els indicadors de prevenció i detecció de la malaltia. Enguany, el control d’aquestes persones ha augmentat fins al 70%, un 10% més que el 2008. Prop de 800.000 usuaris atesos a l’atenció primària de l’ICS són hipertensos.

Per al diagnòstic es recomana la mesura repetida de la pressió arterial tant a la consulta com fora de la consulta. En aquest darrer cas sol ser necessari fer un monitoratge ambulatori de pressió arterial de 24 hores o bé que el pacient es faci automesures domiciliàries. L’avaluació inicial requereix exploracions complementàries i el seguiment d’analítiques i electrocardiogrames. Un hipertens estable i ben controlat pot necessitar visites de seguiment trimestrals al CAP.

El passat diumenge 17 de maig, Dia Mundial de la Hipertensió. Amb el lema "Coneixeu les vostres xifres", l’objectiu d’enguany cerca sensibilitzar la població en relació amb la importància del control de la pressió arterial en la prevenció de les malalties cardiovasculars, així com difondre informació sobre la detecció i el tractament de la hipertensió.

A banda, l’atenció sanitària a les persones amb hipertensió ve acompanyada normalment del tractament d’altres patologies associades com són la diabetis, l’obesitat i el colesterol. Per tant, les intervencions dels professionals de medicina de família i d’infermeria són cabdals en la millora general de l’estat de salut.

Per edats, fins als 70 anys els homes tenen una major prevalença d’hipertensió que no pas les dones. En canvi, a partir d’aquesta edat, la tendència s’inverteix. Més del 70% de la població atesa a l’ICS major de 80 anys és hipertensa.

 

La cirurgia menor ambulatòria que es realitza als CAP enriqueix i complementa l’activitat preventiva, diagnòstica i terapèutica dels facultatius de l’atenció primària

La cirurgia menor ambulatòria inclou les prestacions que tenen com a característica comuna l’aplicació de procediments quirúrgics i d’altres intervencions senzilles, de curta durada, que es realitzen habitualment en teixits superficials o de fàcil accés, que requereixen en general anestèsia local i que tenen poc risc de complicacions postquirúrgiques.

La majoria dels CAP de Lleida inclouen la cirurgia menor en la seva carta de serveis, ja que aquesta tècnica enriqueix i complementa l’activitat preventiva, diagnòstica i terapèutica dels professionals de medicina d’atenció primària i augmenta la satisfacció dels pacients, ja que reben atenció en un temps d’espera quirúrgica menor i fan menys desplaçaments innecessaris a l’hospital. Tot això possibilita una millor relació professional–pacient i s’aconsegueix una millora de l’eficiència en la utilització de recursos sanitaris.

Entre els processos assistencials que s’intervenen als CAP de Lleida, es troben el tractament de les ungles encarnades; l’extirpació de petits fibromes, quists sebacis, papil·lomes o berrugues; el drenatge d’abscessos; la neteja, el desbridament i la sutura de ferides, i altres processos com ara l’extirpació de cossos estranys de les ferides.

Les tècniques més utilitzades són l’exèresi quirúrgica (incisió a la pell per retirar els teixits, que requereix punts de sutura) i la crioteràpia (aplicació de fred sobre la pell, que produeix una destrucció local del teixit de forma eficaç i controlada). També s’hi inclouen les infiltracions a les articulacions per problemes osteoarticulars, com ara tendinitis o dolors articulars.

El CAP de Cappont és un dels centres on es pràctica més cirurgia menor, ja que la inclou des de l’any 2010 a la carta de serveis. Aquest centre realitza una mitjana anual de 255 visites en cirurgia menor dermatològica i de 300 infiltracions.

 

Totes les maternitats de l’ICS ofereixen habitació individual a les dones que acaben de donar a llum

Una millor atenció abans, durant i després de donar a llum. Els sis hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) que atenen naixements ofereixen habitacions individuals a les seves maternitats. El darrer en incloure aquesta opció ha estat l’Hospital Universitari Vall d’Hebron després de la reorganització interna del servei de ginecologia i obstetrícia. La voluntat de l’ICS és continuar ampliant els serveis de les maternitats per adequar-les a les necessitats i demandes de les famílies.

Una altra de les mesures impulsades per cada cop més hospitals és l’alta precoç de les dones que han tingut la criatura en un part vaginal sense complicacions. La sortida de l’hospital es produeix poques hores després del naixement de la criatura i són els professionals del centre els que es traslladen al domicili a fer un seguiment. Actualment ofereixen aquesta opción el Trueta, Joan XXIII i, en breu, també Vall d’Hebron. Altres mesures promogudes per tots els centres són la promoció de l’alletament matern el més aviat possible, el contacte pell amb pell i el clampatge tardà del cordó umbilical seguint les darreres recomanacions sobre atenció al part.

Durant l’any 2014, les sis maternitats de l’ICS van atendre 11.073 naixements, una xifra pràcticament igual a l’any anterior. Entre un 10 i un 20% de les dones, segons el centre hospitalari, opten per un part natural sense anestèsia. Una opció que es consolida any rere any i, per aquest motiu, les maternitats s’adapten per donar-hi resposta amb iniciatives com: opcions no farmacològiques de pal·liació del dolor durant el treball de part, esferodinàmia, calor local, massatges i un ambient relaxat i respectuós durant la dilatació, el part i les primeres hores del recent nascut, entre d’altres.

Precisament, una altra de les mesures més innovadores i que tenen una millor valoració per part de les dones que cerquen un part natural és la utilització d’una banyera per disminuir el dolor de part. Són tres els hospitals de l’ICS –Verge de la Cinta de Tortosa, Arnau de Vilanova de Lleida i Germans Trias de Badalona– que ofereixen aquesta possibilitat. L’Hospital tortosí és pioner en oferir a les dones donar a llum dins la banyera, una opció que van triar una trentena de dones l’any passat. En els altres dos centres, la banyera s’ofereix com una opció eficaç per a mitigar el dolor durant el treball de dilatació.

Altres iniciatives engegades per part dels hospitals són les visites informativea destinades a les famílies abans del naixement, la promoció de l’alletament matern i del pell amb pell mare-nadó des de la sala de parts o l’acompanyament durant la cesària d’un acompanyament si és el desig de la família.

Hospital Arnau de Vilanova

L’Hospital lleidatà també ha muntat un Comitè d’Alletament amb representants de tots els professionals que participen en l’atenció al part i al nadó amb l’objectiu d’acreditar el centre com a hospital adherit en la Iniciativa per a la Humanització de l’Assistència al Naixement i la Lactància impulsada per Unicef.

Totes les dones que donen a llum en aquest Hospital són informades sobre mesures d’alleujament del dolor no farmacològiques com l’esferodinàmia, l’aplicació del calor o la immersió en la banyera de parts. Les dones també disposen de dutxes d’ús individual per utilitzar durant la dilatació.

 

L’Hospital de Santa Maria obté el rang d’hospital universitari

L’Hospital Santa Maria de Lleida, gestionant per Gestió de Serveis Sanitari (GSS), és, des del mes de juny, hospital universitari. El nou rang del centre ha estat presentat avui, en roda de premsa, pel delegat territorial de Salut a Lleida, Josep Pifarré; el rector de la Universitat de Lleida (UdL), Roberto Fernández; i el gerent de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) l’Institut Català de la Salut (ICS) a Lleida, Jaume Capdevila. En el mateix acte ha tingut lloc la descoberta de la placa a la façana i a l’entrada del centre que l’identifica com a Hospital Universitari de Santa Maria.

La resolució aprovada pel Departament d’Economia i Coneixement del 15 de juny declara que “la unió dels dispositius de l’ICS i GSS a Lleida, reuneixen els requisits per ser considerats hospitals universitaris, una condició que va obtenir en el seu moment l’Hospital Arnau de Vilanova i que procedeix ara declarar respecte a l’Hospital de Santa Maria”.

En aquest sentit, Pifarré ha remarcat que la certificació del Santa Maria ha estat possible gràcies a la complementarietat que suposa respecte a les unitats assistencials de l’HUAV. “Amb aquest nou pas de futur es demostra, una vegada més, que només si sumem podem seguir avançant”, ha indicat el gerent de la Regió Sanitària, que ha afegit que “aquesta notícia que anunciem avui implicarà una millora de la qualitat assistencial de la nostra població, del pacient que és el centre del sistema sanitari”.

Per la seva banda, Capdevila ha agraït la tasca duta a terme pel rector de la UdL, la degana de la Facultat de Medicina, Rosa Ma Soler, el degà de la Facultat d’Infermeria, Joan Blanco, i a l’anterior rector, Joan Viñas, “aquest visió de que Lleida necessitava incorporar l’Hospital de Santa Maria com a hospital universitari a partir de la qualitat dels seus serveis i el nivell de la seva assistència”. Així mateix, Capdevila ha remarcat que “no tenim assistència de qualitat sense docència i recerca de qualitat”.

En la seva intervenció, Fernández s’ha mostrat “convençut de què avui estem certificant un dia històric per a la sanitat pública de Lleida, per a aquest hospital ja universitari i per a la Universitat de Lleida. Era un anhel sentit per molta gent i s’ha treballat històricament per aconseguir-ho”.

Fernández ha posat èmfasi en què per a la UdL aquest acord representa, per una banda, augmentar la capacitat de gaudir d’instal·lacions sanitàries per a la docència i la investigació universitària, per fer les pràctiques i fer millor els rotatoris, tot redundant amb la garantia de qualitat de la docència i la investigació dels universitaris.

I per una altra banda, també permet que els professionals de l’Hospital de Santa Maria puguin estar vinculats a la vida universitària i “suposarà un estímul per captar i retenir talent a les comarques de Lleida”.

Avantatges per als professionals

Capdevila ha destacat que amb el nou acord amb la UdL, s’intensifica la interrelació entre qualitat assistencial, docència (UdL) i recerca (IRBLleida), amb els corresponents avantatges per als professionals “ja que el fet de treballar per un hospital universitari incrementa el prestigi professional; així mateix, es vincularan places docents als professionals del Santa Maria, tant en medicina com infermeria i la resta de titulacions vinculades al món sociosanitari, i hi haurà la possibilitat d’accés a serveis de la universitat”.

En les properes setmanes es crearà una Comissió Mixta UdL-GSS composta per 18 membres, dels quals cadascuna de les parts en designarà 9, i que tindrà la missió d’interpretar i vetllà per l’observança dels compromisos contrets entre ambdues parts.

 

L’ICS és la institució sanitària de l’Estat més rellevant en recerca biomèdica

L’Institut Català de la Salut (ICS) és la institució sanitària líder a l’Estat pel que fa a la quantitat i a la qualitat dels articles científics publicats. L’any 2014, els investigadors dels set centres de recerca vinculats a l’ICS van publicar 3.835 articles en revistes científiques indexades, més que qualsevol altra institució sanitària catalana i espanyola. Aquests treballs sumen un total de 14.381,23 punts de factor d’impacte, un indicador de qualitat que es calcula a partir del nombre mitjà de cites que tenen els articles que apareixen a cada publicació.

Els centres de recerca integrats als hospitals i els equips d’atenció primària de la institució són el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), que gestiona la recerca que es du a terme als hospitals de Bellvitge i Viladecans; l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP); l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida); l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), que gestiona la investigació de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i el Verge de la Cinta de Tortosa; l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta (IDIBGI), i l’Institut d’Investigació d’Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol). Quatre d’aquests instituts (VHIR, IDIBELL, IGTP i IRBLleida) estan acreditats per l’Instituto de Salud Carlos III com a instituts d’investigació sanitària.

Aquests centres tenen en actiu 1.148 projectes d’investigació competitius i 2.467 assaigs clínics, que durant el 2014 van suposar 91 milions d’euros. L’any passat, els instituts van realitzar 40 sol·licituds de patents i van signar 94 contractes de recerca i desenvolupament.

Les principals línies de recerca dels centres vinculats a l’ICS són les neurociències; el càncer; les malalties cardiovasculars; la patologia infecciosa i el trasplantament; les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives, les malalties respiratòries i l’epidemiologia i la salut pública, entre d’altres.

La recerca és, juntament amb la docència, un pilar fonamental per millorar l’atenció sanitària que l’ICS dispensa als seus usuaris. En aquest sentit l’empresa pública aposta per una investigació que es pugui aplicar a la millora de la salut de les persones. Per aconseguir-ho de la manera més eficient possible, els instituts vinculats a l’ICS col·laboren estretament entre ells i amb altres actors del sistema sanitari català i estatal, així com amb els principals centres de recerca del món.

Memòria d’activitat 2014

Aquesta és una de les informacions que destaca la Memòria d’activitat de l’ICS 2014, que ara es publica i que recull l'activitat assistencial desenvolupada en els centres de l'organització, la morbiditat de la població atesa en atenció primària, la prevalença de les malalties cròniques més importants per edat i sexe, els resultats qualitatius derivats de l'activitat d'atenció primària, les patologies més freqüents i més complexes ateses als hospitals, les dades dels procediments terciaris i d’alta complexitat duts a terme, les llistes d’espera dels catorze procediments garantits i una anàlisi de la casuística hospitalària.

A més de donar a conèixer els projectes estratègics més rellevants, també presenta les notícies més destacades sobre gestió econòmica, innovació i millores assistencials, qualitat, recerca, docència, professionals, ciutadania, responsabilitat social corporativa, presència de l'ICS a la xarxa i nous equipaments. Com a novetat, en aquesta edició es dedica un apartat als sistemes d'informació.

 

Notícies

XAVIER MATIAS-GUIU, MEDALLA NARCÍS MONTURIOL
El professor de la Universitat de Lleida (UdL) i director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) Xavier-Matias Guiu, ha estat guardonat amb la medalla i la placa de Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.

El Govern ha aprovat amb data 28 de juliol de 2015 la concessió de la Medalla i de la Placa Narcís Monturiol a setze personalitats i tres institucions. Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, volen distingir les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.




TROBADA ANUAL D’INVESTIGADORS DE L’IRBLLEIDA AL MONESTIR DE LES AVELLANES

El passat juliol va tenir lloc el Retreat 2015 de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) al Monestir de les Avellanes. Una trobada anual que posa en contacte diferents investigadors de l’Institut, des d’investigadors predoctorals fins a investigadors consolidats d’àrees diferents. Aquesta és la cinquena edició, d’un total de vuit edicions, en què la trobada es realitza en format intensiu de dos dies de durada.

El Retreat 2015 es desenvolupa en tres sessions de treball fetes íntegrament en anglès on els investigadors consolidats presenten resultats científics preliminars de projectes biomèdics en càncer, envelliment, desenvolupament nerviós, estrès oxidatiu, malalties rares, neurodegeneració, modelització matemàtica, cures d’infermeria i farmacologia, entre molts altres a la comunitat científica de l’IRBLleida.

El Retreat és una iniciativa del Comitè de Docència de l’IRBLleida per apropar investigadors de diferents àrees de recerca, per tal que sorgeixin nous enfocaments i idees de treball innovadores. Aquest any han compartir resultats i experiències una quarantena d’investigadors.






UNES 400 INFERMERES DE LLEIDA JA S'HAN FORMAT PER PODER PRESCRIURE MEDICAMENTS I MATERIAL SANITARI

Unes 400 infermeres de Lleida ja ha completat la formació per poder prescriure determinats medicaments i material sanitari a partir de la tardor. També es guanyaran mes competències en l’atenció als malalts crònics ja que podran modificar les pautes i les dosis dels tractaments. Això serà possible al conveni signat amb el Departament de Salut que permet posar en marxa una reivindicació històrica del col·lectiu.

S’han reunit una comissió mixta formada per representants dels quatre col·legis professionals d’infermeria de Catalunya, el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut i l’ Institut Català de la Salut per elaborar el catàleg definitiu dels medicaments i del material sanitari –com apòsits o sondes- que ja podran prescriure directament els infermers i infermeres sense necessitat de la signatura del metge.  També s’establirà el protocol que caldrà seguir en cada cas, adaptar a l’atenció primària i a l’hospitalària.


EL DESPLEGAMENT DE LA RECEPTA ELECTRÒNICA A LA REGIÓ SANITÀRIA ALT PIRINEU I ARAN ARRIBA AL 93,2%

El 2014 es va incorporar el sistema a les línies d’atenció sociosanitària i de salut mental

El desplegament de la recepta electrònica a la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran ja ha arribat al 93,2%, segons dades del desembre de 2014, una xifra que suposa un increment respecte a l’any anterior que era del 90,9%. Aquest augment es deu al fet que durant el 2013-2014 es va consolidar la recepta electrònica a l’atenció primària i a l’hospitalària i ampliar el desplegament de la recepta electrònica a les línies d’atenció sociosanitària i de salut mental.

La implantació a nivell d’atenció primària és del 94,6%, 2 punts superior que l’any 2013 (92,75%). Pel que fa a l’atenció hospitalària és del 74,2% i, en l’àmbit de la salut mental és del 92%.

Pel que fa als equips d’atenció primària (EAP), l’EAP Cerdanya, l’EAP Tremp i l’EAP Alt Urgell Sud tenen una implantació superior al 96%, mentre que a l’EAP Aran és de més del 95%. Les EAP de la Pobla de Segur i l’Alta Ribagorça són les dues amb menys implantació, tot i que aquesta supera el 90%.

En l’atenció especialitzada, l’Hospital de La Cerdanya té una implantació del 86%, mentre que a l’Hospital Comarcal del Pallars de Tremp la implantació és del 85%, a l’Espitau Val d’Aran és del 71% i a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell arriba al 53%.

En l’àmbit de la xarxa de salut mental, els CSMA del Pallars estan al 97% i el de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell en un 83%.


MEDICOS DEL MUNDO EN CATALUNYA

El passat 8 de juliol al vestíbul de l’hospital taula informativa de Médicos del Mundo en Catalunya. Campanya sensibilització pel Nepal

A l’any 2014 es van atendre a més de 24.000 persones en Catalunya ( persones excloses del sistema seguretat social ) i 8 milions en 78 països en tot el mon, inclos la lluita contra l’Ebola, on atenen als afectats en països com Libèria o Sierra Leona.


L'ASSCAT SOBRE L’HEPATITIS


El passat 1 de juliol l'Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis (ASSCAT) va organitzar una taula informativa al vestíbul de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de les 9 a les 14 hores.

L’objectiu d’aquesta taula informativa va ser el d’apropar a la ciutadania informació sobre que són les hepatitis virals, les formes de transmissió, els tractaments i com i on fer-se les proves de diagnòstic; així com informar sobre els serveis d’atenció comunitària per a les persones amb hepatitis i els seus familiars.

A més, es va oferir atenció especialitzada a totes les persones que van visitar la taula informativa.


EL CAP LES BORGES BLANQUES CREA EL GRUP D’ESQUENA PEDIÀTRIC PER FOMENTAR BONS HÀBITS HIGIÈNICS I POSTURALS

El Grup d’Esquena Pediàtric del CAP Les Borges Blanques sorgeix a proposta del Servei de Rehabilitació de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) ubicat al centre, per donar una resposta multidisciplinària a les raquiàlgies  (manifestacions doloroses localitzades a la columna vertebral) dels preadolescents i adolescents.

L’equip sanitari que dirigeix aquests grups està format per professionals del Servei de Rehabilitació de l’Hospital de Santa Maria (una fisioterapeuta i una auxiliar de fisioteràpia) i del CAP Les Borges Blanques (una pediatra i una infermera de pediatria).

Les sessions van dirigides a preadolescents i adolescents, de 10 a 15 anys, amb raquiàlgies recurrents. La derivació a aquest grup la realitza el professional de pediatria quan detecta aquesta problemàtica a la consulta.

Els objectius d’aquestes sessions són:

  • Oferir educació sanitària respecte a les raquiàlgies: què són i per què es produeixen.
  • Explicar la naturalesa, l’evolució i les expectatives davant el dolor, i el tractament  farmacològic i no farmacològic, tenint en compte els factors psicològics que influeixen en aquest tipus de dolor.
  • Donar eines per a una higiene postural correcta en activitats de la vida diària i de la vida escolar, explicant les postures recomanades per seure, estar dret, caminar, dormir, transportar el material escolar...
  • Incidir en hàbits saludables d’alimentació, exercici físic, repòs i sedentarisme, per tal d’evitar l’excés de pes i els mals hàbits alimentaris que  poden provocar i agreujar els mals d’esquena.
  • Ensenyar exercicis de flexibilitat, potenciació i relaxació.

  • El programa consta de vuit sessions inicials, que han tingut lloc els dilluns i dimarts del mes de maig, i dues d’espaiades en el temps, de 45 minuts de durada cadascuna, que es faran els mesos de setembre i desembre.






    L’ARNAU  I EL GRUP D’OBESITAT DE LA SOCIETAT ESPANYOLA D’ENDOCRINOLOGIA I NUTRICIÓ ENTREGUEN ELS V PREMIS BAROS

    La idea del certamen va sorgir fa sis anys com una eina per donar suport a persones que pateixen obesitat, a més de ser una opció terapèutica per als facultatius especialistes en endocrinologia

    Els Premis Baros esdevenen una plataforma d’expressió per a les persones obeses, els seus familiars i amics perquè puguin expressar el que senten, com és la seva vida, com perceben la discriminació social i com lluiten diàriament contra la temptació publicitària. Aquest any se celebra la cinquena edició que, un cop més, organitza el Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’ Arnau, liderat per Albert Lecube, amb el suport del Grup d’Obesitat de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN).

    Se celebra un concurs literari i d’un altre de fotogràfic amb el tema de l’obesitat com a denominador comú. Es tracta de convertir els relats i les instantànies en una eina de suport per a les persones obeses i per als professionals.

    El nombre de persones que pateixen obesitat augmenta ràpidament, aspecte que suposa per a pacients i professionals un nou repte. S’estima que més del 50% de la població adulta del nostre país pateix aquesta malaltia crònica, que no sempre és ben entesa per la societat.

    En aquesta edició els primers premis, amb una dotació de 600 € cada un, han estat per al relat Hambre de l’autora Loli Gil i per a la fotografia Este lunes empiezo de Kike Balenzategui Arbizu. Aquest any s’han presentat un total de 20 fotografies i 27 relats que han optat als tres premis que s’ofereixen per a cada categoria.


    DIVERSOS CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE LLEIDA VAN PARTICIPAR EN EL DIA MUNDIAL SENSE TABAC

    Un any més, el diumenge 31 de maig de 2015, es va celebrar el Dia Mundial sense Tabac amb la finalitat de destacar els riscos per a la salut associats al consum del tabac

    Des de l’atenció primària de Lleida es van realitzar diverses activitats durant tota la setmana per commemorar el dia i per lluitar contra el consum de tabac de la població, així com contra els efectes negatius que produeix.

    El CAP d’Alfarràs-Almenar va instal.lar, durant tota la setmana, una taula informativa al vestíbul del centre i diversos pòsters a les consultes per conscienciar la població. També el CAP Eixample de la ciutat va organitzar una taula per informar els usuaris del centre.

    El CAP Ciutat Jardí de Lleida, amb la intenció d’arribar als més joves, va col·laborar amb els instituts de la capital lleidatana per instal·lant taules informatives. D’aquesta manera, dins el Programa d’intervenció socioeducativa i acompanyament social, es pretén conscienciar joves i adolescents dels perjudicis del tabac. Seguint aquesta línia, a la població de Les Borges Blanques es van realitzarar actuacions en els alumnes de segon curs d’ESO de l’IES de Les Borges Blanques com ara xerrades i taules informatives, sobre la deshabituació tabàquica i la incidència del tabac en la gent més jove.

    Els centres de Tàrrega i Bellpuig també van participar en la celebració d’aquest dia. Durant tota la setmana el CAP de Tàrrega va instal·lar una taula informativa on s’intercanviaven cigarretes per caramels sense sucre. A Bellpuig es van penjar cartells i es van repartir guies d’ajuda per deixar de fumar a l’entrada del CAP.

    A la població d’Alcarràs, a banda de la taula per informar els usuaris, es van realitzar pulsioximetries (proves en què es mesura la concentració d’oxihemoglobina de manera percutània) a persones fumadores. I, finalment, els professionals del CAP Artesa de Segre van elaborar un escrit per a la revista local La Palanca que té com a eix central el tema del tabac i la importància de deixar de fumar.






    CAMÍ DE ZURICH: UNA IRONMAN SOLIDÀRIA AMB LA RECERCA BIOMÈDICA DE L’IRBLLEIDA
    El projecte Cursa solidària és un projecte impulsat per una colla de cinc amics i triatletes lleidatans que han participat en una Ironman a Zurich el passat 19 de juliol. Aprofitant aquesta competició han realitzat una activitat solidària amb l’IRBLleida en què recaptaran diners per cada quilòmetre recorregut.

    La prova internacional triatlètica Ironman de Zurich és una competició d’alt nivell que inclou 3,8 km de natació a les aigües cristal·lines del llac de Zurich; 180,2 km en bicicleta pel centre de la ciutat i al voltant del llac, i 42,2 km de cursa atlètica. La Diputació de Lleida, a més, ha aportat una quantitat econòmica per la Cursa solidària que els atletes donaran íntegrament a l'IRBLleida.

    Els membres de l’equip que han competit a la Ironman ja coneixen el gran treball que es realitza a l’IRBLleida en matèria de recerca biomèdica, com a mitjà per a millorar la salut de la població i la qualitat de vida de les persones; a més de fer-los molta il·lusió aportar el seu gra de sorra amb el seu projecte.




    CAMPANYA ALDEES INFANTILS

    Un any més, la Fundació Aldees Infantils ha realitzat la seva campanya de difusió i captació de socis als Equips d’Atenció Primària de Lleida. Aquest mes de juliol ha estat al centre de Rambla Ferran, Tàrrega, Balaguer i Mollerussa.

    Aldees Infantils és una entitat que treballa per la creació de famílies per a infants amb situacions de risc, als quals recolzen per a què puguin crear el seu propi futur i puguin créixer amb respecte i seguretat.


    L’ATENCIÓ SANITÀRIA FORA DE L’HOSPITAL: L’EQUIP DE PROFESSIONALS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CAP D’ARTESA DE SEGRE APOSTA PER APROPAR L’ASSISTÈNCIA ALS USUARIS

    L’Equip d’Atenció Primària (EAP) Artesa de Segre, amb quatre unitats bàsiques assistencials (UBA) incloent-hi la pediatria, desenvolupa les seves tasques en un àmbit rural i dispers i atén una població de 4.386 persones, més del 22% de les quals supera els 65 anys.

    Com sigui que a mesura que augmenta l’índex d’envelliment de la població s’incrementen els problemes crònics de salut i la complexitat dels usuaris, des de fa uns anys l’EAP Artesa ha prioritzat l’atenció a la cronicitat i l’atenció domiciliària per tal d’evitar les hospitalitzacions innecessàries.

    L’horari d’obertura del Centre d’Atenció Primària (CAP) d’Artesa és de 8 a 15 h; tot i això, hi ha un equip de professionals de guàrdia que cobreixen l’atenció de la població de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) d’Artesa les 24 hores els 365 dies de l’any.
    Això permet a l’EAP d’Artesa valorar totes les urgències que es generen a l’ABS i evitar els desplaçaments innecessaris a urgències de l’hospital sempre que es pugui solucionar el problema des del CAP.

    Així, abans que els usuaris amb malaltia crònica complexa siguin derivats a l’hospital, es contacta amb la infermera gestora de casos del CAP d’Artesa, qui gestiona el problema des del CAP o el domicili i, si escau, el desplaçament a l’hospital i/o servei que correspongui pel cas. La valoració de la infermera gestora de casos permet evitar que l’usuari es desplaci innecessàriament a l’hospital si l’assistència pot ser assumida per l’EAP del CAP.

    En definitiva, l’EAP d’Artesa aposta per apropar l’assistència als usuaris i defineix el seu lema com “Enlloc com a casa”.

    El servei d’atenció domiciliària de l’EAP d’Artesa atén una mitjana de 80 usuaris a l’any per a seguiment i tractament de diferents patologies. Així mateix, cal destacar que un 78% dels pacients que han mort el darrer any ho han fet a casa seva, tot vetllant per oferir-los a cada moment la millor atenció sanitària i d’acompanyament dels seus familiars i éssers estimats.






    DR. FRANCESC PURROY VA SER NOMENAT MEMBRE DE LA COMISSIÓ PERMANENT DE LA XARXA DE COMISSIONS DE DOCÈNCIA DE CATALUNYA

    Dr. Francesc Purroy ha estat nomenat membre de la Comissió Permanent de la Xarxa de Comissions de Docència de Catalunya

    Durant la IX Jornada de Formació Sanitària Especialitzada de l’ICS, que va tenir lloc el passat 2 d’octubre de 2015 a la Facultat de Medicina de Lleida




    Publicitat



    App CatSalut Respon