La doctora Anna Aran i Solé assumeix les tasques de la Direcció de Centre de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

Fins ara, la Direcció de Centre va ser  encapçalada pel doctor Andreu Martínez Broto

La Comissió Executiva del Consell d’Administració de l’ Institut Català de la Salut, va decidir el passat 19 de març  que la doctora Anna Aran i Solé realitzaria les funcions de Direcció Assistencial des de el lloc de la Direcció de Centre de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Aquest model organitzatiu ja s’inicia amb la designació del Dr. Antoni Juan, Director Assistencial de l’Institut Català de la Salut, nomenat pel Director Gerent, Pere Soley.

El fet que la Direcció Assistencial s’exerceixi des de la Direcció de Centre, suposa el reajustament de l’estructura directiva de l’Hospital i el lideratge clínic, incorporant dins del seu model organitzatiu les estructures de suport, com ara l’àrea econòmica,  de recursos humans i serveis generals en la decisió clínica. Aquest fet suposa un pas transcendent i innovador cap a la gestió clínica i la gestió per processos.

Aquests canvis han de permetre una millor transversalitat amb l’atenció primària, atès que les decisions estratègiques estaran basades en la clínica i model assistencial, orientat sempre en benefici del ciutadà.

El doctor Andreu Martínez Broto, fins ara director de centre de l’Arnau, s’ha reincorporat per petició pròpia al seu lloc d’origen, sistema d’informació de l’Atenció Primària de Lleida, un cop ha finalitzat els seus projectes a l’Hospital Arnau.

Salut treu a informació pública els estatuts del consorci

L’aprovació definitiva del projecte segueix sense data

El 31 de març, els delegats del Govern a Lleida i a l'Alt Pirineu i Aran, Ramon Farré i Albert Alins, acompanyats pel director dels Serveis territorials de Salut, Josep Pifarré, van explicar, en roda de premsa, les novetats del Sistema Integral de Salut Lleida Pirineu.

L'acte informatiu va tenir lloc a les 11.00 hores, a la Delegació del Govern a Lleida.

Salut va fer públics els estatuts, malgrat la moció del Parlament que instava a pararitzar-lo. La documentació pot consultar-se a la pàgina web del CatSalut i les persones interessades tenen un període de 20 dies hàbils per presentar-hi al·legacions, que seran respostes “una per una” i s’incorporaran les que millorin el projecte, com va assegurar el delegat del Govern a Lleida.

Ramon Farré va indicar que “no pot quedar cap ombra de dubte que serà un consorci plenament públic. Posem també a disposició tots els informes jurídics i econòmics així com el pla d’integració del personal, amb màxima transparència per esvair qualsevol dubte”.

El delegat va justificar que aquesta mesura no qüestiona el mandat del Parlament, que va aprovar una moció per aturar el consorci, sinó que “complim amb la seva demanda sobre la necessitat d’esvair qualsevol dubte” al seguir amb el “procés de participació”.

També va reiterar que el nou consorci permetrà tenir més recursos i capacitat de decisió a Lleida i el Pirineu per oferir una millor quantitat assistencial i han garantit que tindrà total transparència i rendiment de comptes.

El projecte SIS Lleida Pirineu es traslladarà de nou al Parlament un cop recollides les al·legacions que s'hi facin durant l'exposició pública

Durant el procés participatiu s'han concertat centenars de trobades que han reunit més de 3.000 persones per explicar què suposa el SIS i resoldre els dubtes plantejats

 Davant l’aprovació al Parlament de Catalunya de la moció presentada per ICV-EUiA en què s’insta al Govern de la Generalitat de Catalunya a aturar el procés de creació del consorci Sistema Integral de Salut (SIS) Lleida-Pirineu, el Servei Català de la Salut vol fer constar que:

• Respecte la decisió del Parlament sens perjudici de respectar el tràmit d’exposició pública, a totes les entitats implicades i tots els interessats, persones, associacions i institucions de tota mena puguin presentar les observacions i al·legacions al projecte SIS respectant el procés de transparència i retiment de comptes de tota la feina feta durant el període de preparació del SIS.
• A partir del resultat del procés d’informació pública es valoraran les al·legacions i es traslladarà, de nou, a les forces parlamentàries perquè en tinguin coneixement i es puguin prendre les decisions més adients, en favor del sistema públic de salut  del territori de Lleida i el Pirineu.
• Les al·legacions que es recullin durant el període d’exposició pública, es sumaran a les opinions i suggeriments recollits en les diferents accions de participació ciutadana i institucional dutes a termes en els darrers tretze mesos (des de l’acord de Govern del 25 de febrer de 2014 que insta a iniciar un procés per unificar, sota titularitat pública, tots els dispositius assistencials gestionats per les entitats proveïdores del sector públic, en l’àmbit de les Regions Sanitàries Lleida i de l’Alt Pirineu), que han derivat en la millora de les previsions estatutàries del sistema i de la seva organització, cosa que s’agraeix pel que val i pel que suposa d’exercici de participació i consulta públiques.
• Recordar que, des del primer moment, l’objectiu ha estat informar i donar a conèixer tots els detalls del projecte. Per aquest motiu, al llarg del darrer any, els responsables de les entitats consorciades han concertat centenars de trobades que han reunit més de 3.000 persones, professionals, representants del territori (ajuntaments, consells comarcals) i entitats i associacions per tal d’explicar què suposa el SIS i resoldre els dubtes plantejats.
• A més, i amb aquest objectiu, al novembre del 2014 es va constituir l’Observatori Ciutadà, un element essencial del procés participatiu, creat amb la voluntat de transparència, d’imparcialitat i de rendiment de comptes de tot el procediment de creació del SIS. L’Observatori està format per una quinzena de membres de la societat civil (associacions de veïns, entitats de salut, professionals del sector, Col·legi de Periodistes, entre altres) que segueix el procés de constitució del SIS, resol dubtes i aporta suggeriments. S’ha reunit amb els sindicats, les juntes clíniques dels hospitals, col·legis professionals sanitaris... amb l’objectiu de conèixer de primera mà les opinions i visions de tots els agents implicats en el nou organisme.
• Així mateix, des del 17 de novembre de 2014, el Servei Català de la Salut a Lleida  va obrir una bústia de correu electrònic (sislleidapirineus@catsalut.cat)on els professionals de les entitats que conformaran el Sistema Integral de Salut (SIS) Lleida Pirineu i tota la ciutadania poden consultar qualsevol aspecte relacionat amb el consorci.
• Escau recordar que la constitució del SIS té com a objectiu la millora del funcionament integral del sistema sanitari i aconseguir objectius compartits i apreciats per professionals, usuaris, gestors i ciutadans. A més, escau també recordar que tots els elements que conformen el SIS són de naturalesa pública, per tant, el resultat no pot ser altre que un organisme públic.
• El Departament de Salut agraeix la participació de totes les persones i institucions que han contribuït al disseny actual del projecte del SIS i per avançada totes aquelles altres aportacions que es puguin fer en el tràmit d’exposició pública que s’encetarà ben properament.

El nou Consorci Sanitari, la voluntat d’un equip humà al servei del ciutadà

SISTEMA INTEGRAL DE SALUT LLEIDA I PIRINEUS (SIS): “Un pas més d’una evolució natural”

Des de l’anunci de la creació del nou Consorci Sanitari al febrer del 2014, s’han rebut nombroses crítiques per part d’alguns col·lectius i de la població, ja que és raonable que tot canvi pugui generar una certa intranquil·litat igual que la incertesa que provoca el desconeixement de la informació. Molts són els comentaris que l’han definit com una privatització encoberta de la sanitat amb falta de transparència, però la veritat és una altra.

L’objectiu d’aquesta vinculació orgànica, per part de l’ICS i el GSS, neix a partir del grau d’interrelació consolidat durant aquests últims anys amb l’actual aliança estratègica, un sistema que ha incorporat moltes millores però que s’ha esgotat com a formula d’unificació i cal un poc més d’acord amb el que marca el pla de Salut 2011-2015 aprovat pel Consell de Direcció de la Regió Sanitària de Lleida de l’1 de febrer de 2012, per avançar i crear un lligam més intens entre tots els ens implicats, sota una personalitat jurídica pròpia i independent, que ha de permetre una total unificació de les polítiques estratègiques, organitzatives, culturals i operatives, amb l’objectiu d’evitar duplicitats (en els serveis, les compres i les estructures) i assolir un nivell més d’eficiència, amb els corresponents beneficis que això ha de suposar per als ciutadans, per als pacients i per als professionals.

El màxim òrgan de govern del consorci és el Consell de Govern format per membres del Servei Català de la Salut (CatSalut), de l’institut Català de la Salut (ICS), de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida) i de la Universitat de Lleida (UdL). El que garanteix el seu caràcter 100%  públic.

Per poder entendre millor els beneficis, avantatges i transparències que marquen aquest consorci, hem volgut parlar directament amb una part del nucli executiu d’aquest sistema, treballadors i responsables de les diferents àrees de l’ICS i del GSS. Ells també volen expressar la seva opinió.

Departament jurídic-financer

Raül Llevot, Funcionari Assessor jurídic de l’ICS, ens dona la seva perspectiva des de la vessant legislativa explicant el plantejament i el tipus de règim pel qual es regeix aquest nou sistema. Aquest nou consorci que agrupa a tots els proveïdors públics de la salut en un mateix ens de naturalesa pública, es regula per una normativa establerta per les lleis estatals i les Corts Generals com a garantia del seu caràcter públic. Subsidiàriament compta amb la regulació d’un consorci administratiu i amb una personalitat jurídica pròpia i diferenciada dels seus membres, i es regirà pels seus Estatuts i per les normes que siguin d’aplicació. “Donarem una seguretat jurídica més elevada perquè tindrem una personalitat jurídica” ens confirma en Llevot.

L’assessor jurídic de l’ICS, també fa esment a la base administrativa, la qual es realitzarà sota un règim comptable de control pressupostari. Aquesta plena personalitat jurídica d’aquest Sistema Integral de la Salut permetrà poder actuar amb total autonomia per negociar directament amb el CatSalut el Contracte programa, regular els propis convenis laborals, entre altres aspectes. “Aquesta seguretat jurídica pretén guanyar que tinguem el millor servei per al personal assistencial per tractar de la millor manera al pacient”, explica Llevot.

“En cap moment es vol fugir del dret administratiu i de la normativa de la regulació de les mesures de control que s’estan comentant” afirma Raül Llevot.

Pel que fa la part econòmica, Antonieta Torres Directora Econòmica i Financera de l’Institut Català de la Salut ens explica les noves línies de finançament d’aquest nou Sistema Integral de la Salut. Actualment l’ICS no es finança igual que la resta de proveïdors del SISCAT perquè es regeix a través d’un sistema pressupostari assignat per un òrgan central, fet que canviarà amb l’entrada en vigor del nou consorci i podran establir les seves pròpies assignacions a cada una de les divisions: l’atenció primària, la hospitalització, la sociosanitària, salut mental. “Ens regirem pel mateix finançament que la resta de sistemes públics”, afirma Torres.

El consorci es preveu que es regeixi per un Règim d’autonomia de gestió, fet que permetrà que els estalvis de bona gestió es puguin revertir en unes inversions addicionals que actualment no podem disposar. Un règim que ve marcat per la normativa que les entitats puguin gaudir del règim especial d’autonomia de gestió si no presenten desviació en negatiu respecte el resultat pressupostari previst en la Llei de pressupostos en termes SEC, comenta la Directora Econòmica i Financera de l’ICS.

Una de les inquietuds de la població és el tema del control financer, ens explica l’Antonieta Torres, en aquest cas, el consorci es controlarà a través d’un règim d’auditoria financer anual d’una forma més integral perquè a part de calcular l’eficàcia i la legalitat de l’ens, també vigilarà el bon funcionament.

“Necessitem un pla de salut adaptat a les necessitats de l’usuari, ja que ens trobem amb un pla que no encaixa amb la dualitat del nostre territori, d’àmbit rural i urbà. No hi ha cap model que encaixi, per això necessitem un model propi”, afirma Antonieta Torres dir. Econòmica i financera.

Àrea Sociosanitària i Àrea de Psiquiatria, Salut mental i Addicció del GSS

La Dra. Margarita Puigdevall, responsable de l’àrea de psiquiatria, salut mental i addicció del GSS, ens parla dels avantatges del nou consorci a través de l’experiència perquè actualment el servei de psiquiatria és un proveïdor de salut mental, que incorpora la xarxa ambulatòria, recursos de rehabilitació i la xarxa hospitalària, és a dir, que ja treballa per a tots els dispositius de manera integrada sense tenir-se que duplicar. “Comporta molts beneficis assistencials de cara el pacient perquè disposa de tota una xarxa de dispositius sense duplicitats, amb criteris compartits i consensuats, coordinació de recursos i equips que integren el mateix serveis”, afirma la dra. Puigdevall. En canvi, d’acord amb el pla de salut actual, s’han de coordinar amb primària i la resta de la xarxa hospitalària de mitja i llarga estada. “Les úniques dificultats que es troben són les d’adaptació perquè és complicat fusionar dos serveis a nivell organitzatiu però el benefici final està claríssim per al pacient”, explica la doctora. 

El Dr. Marco Serrano, responsable de l’àrea sociosanitària de GSS ens demostra els avantatges d’un altre exemple de servei unificat com l’esmentat anteriorment. L’àrea Sociosanitària, especialitzada en geriatria i pal·liatius, porta molts anys treballant de forma integra amb la resta de nivells assistencials, sobretot a l’Hospital Universitari Arnau De Vilanova dins d’atenció primària i en el serveis d’urgències, tot i pertànyer a l’Hospital Santa Maria. No obstant, treballen perfectament integrats. El doctor destaca que ara mateix, la gran avantatja del següent pas és aconseguir treballar per processos, amb uns objectius comuns i tenint clar que el pacient és l’ ens que els uneix. “El pla actual no clarifica alguns aspectes organitzatius, com per exemple saber com fer la coordinació més fluida, quan el pacient està en primària com fem que continuï en primària, com treballem a nivell d’urgències, com facilitem que el pacient torni cap a casa... molts aspectes que encara s’han de resoldre i refinar i que amb aquest nou consorci es solucionaran, ja que des del punt de vista assistencial és molt beneficiós pel pacient” clarifica el dr. Marcos Serrano.

“El sistema integrat és el futur”, afirma el dr. Marcos Serrano

Departament d’infermeria de l’ICS

Marina Peiron, cap d’infermeria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ens explica les necessitats que han ocasionat que s’esdevingui aquest consorci, a través de la situació actual del departament. Des de fa molts anys, a Lleida tenim dos proveïdors de salut (l’ICS i de GSS) que comparteixen i treballen conjuntament algunes àrees, com l’àrea de salut mental i la sociosanitària, tota la població té la mateixa atenció en aquests dos àmbits però en els altres camps, com traumatologia o medicina interna, ens trobem que són dues empreses separades.

Tot i que treballem conjuntament i ens reunim per tal d’oferir la mateixa assistència, ens falta donar un pas endavant per aconseguir tindre els mateixos objectius perquè cada servei duplicat compta amb unes estratègies diferents, amb unes directrius diferents  tant a nivell econòmic com operacional. Per tant, ens trobem amb dificultats a l’hora de destinar la feina, contractar personal i divisions en el moment de tractar al pacient, afirma Peiron.

“La solució és el Sistema Integral de Salut, un model únic adaptat a les característiques del ciutadà i del territori de Lleida”, explica Marina Peiron, cap d’infermeria de l’Hospital Arnau de Vilanova.

Mª Angeles Costa, cap d’infermeria d’atenció primària de l’ICS aprofundeix en els problemes d’agilitat administrativa que existeixen de cara el pacient amb l’actual sistema. “Portem més de 3 anys amb un model transcisional de cures que consisteix en què tots els infermers treballin d’una manera hegemònica tant a peu de llit com en una consulta de salut o en l’Hospital Santa Maria  i/o Hospital Arnau de Vilanova. Un procés de continuïtat de cures que tot el personal d’infermeria estem liderant en tots els àmbits, però no és suficientment viable perquè ens trobem amb dificultats en els tràmits administratius al tractar-se de dues empreses.

 No podem continuar amb un model que depenen de la zona on visqui el pacient o de la seva patologia se li hagi de preparar un paper o un altre, o per exemple, si ha d’anar a l’altre hospital se li ha de preparar un document”; explica la infermera. Amb el nou consorci s’aconseguirà que el pacient no senti que ha de presentar tràmits diferents per a acudir depèn quina àrea, ja que no és treballarà per nivells assistencials sinó per processos i de manera unificada.

“El pacient no entén perquè necessita un document o un altre per a dirigir-se a un àrea especifica, aquests tràmits s’han d’agilitzar treballant tots per a una única empresa i amb els mateixos objectius”, explica Mª Angeles, cap d’infermeria d’Atenció Primària de l’ICS. 

ÀREA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE L’ICS

Eugeni Joan Paredes Director d’Atenció Primària de l’ICS aprofundeix en les avantatges que oferirà el consorci a tota la xarxa d’atenció primària. A nivell assistencial es planteja com un model sanitari integrat que unificarà l’ampli desplegament de la xarxa d’atenció primària (consultories, de dispositius d’atenció continuada...), fet que fomentarà el seu finançament perque actualment solament es pressuposta per part de l’ICS. “El principal avanç d’aquest sistema integral de la salut és que es regirà per un mateix model de governança amb objectius comuns entre l’hospitalari i l’atenció primària”, comenta el director.

També ens explica que actualment els hospitals i l’atenció primària es sostenen sota dues realitats molt diferents, els hospitals han de fer activitat per justificar els seus ingressos i en canvi, el pla de salut dictamina que l’atenció primària ha de resoldre i evitar que els malalt vagin al hospital. Fet que canviarà amb aquest nou sistema integral de la salut que estarà ajustat a uns objectius únics de treball i al nivell poblacional del nostre territori.

“La qüestió és oficialitzar aquesta coordinació mútua que tot l’equip humà ja estem treballant per pròpia voluntat, i per això, ara necessitem un regim jurídic oficial”, esmenta Eugeni Joan Paredes, director d’atenció primària de l’ICS.

Anna Aran, Metge de família de l’ICS i directora de Centre de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ens fa una reflexió sobre els beneficis que aportarà aquest consorci a nivell institucional, professional i poblacional. A partir del 2004 és quan es comencen a crear aliances estratègiques entre l’ICS i el GSS però no és fins al 2012 quan es crea una gerència única que marca uns objectius estratègics per tal de pedalar cap a una millora assistencial però que continua depenent de dues empreses diferents.

Per aquest motiu, encara hi ha serveis duplicats i certs objectius diferents. “A l’unificar la direcció assistencial dels dos hospitals s’avança en aquesta transversalitat però que ha arribat a un esgotament, perquè tot i els esforços assistencials no podem fer més passos endavant, ja que l’ICS es regeix per una assignació pressupostària i GSS disposa d’un contracte programa amb el CatSalut , fet que limita el nostre íntegrament”, explica l’Anna Aran.

 “D’altra banda, la població mereix rebre la mateixa atenció, ja que en aquests moments tenim dos hospitals a nivells diferents perquè no tenen la mateixa cartera de serveis, ni les mateixes llistes d’espera, ni les mateixes consultes externes, protocols d’actuació diferents ... i els ciutadans estan dividits entre els dos hospitals segons la seva residencia. Tot això, genera uns problemes de seguretat clínica molt importants”, confirma la doctora.

 Per aquesta raó, si es transformen en la mateixa institució podran treballar el model assistencial d’una manera més natural i transversal per tal de que el pacient noti els beneficis que aportarà el nou consorci. “A més, si nosaltres mateixos som més eficients i treballem millor els recursos podrem aconseguir serveis que actualment no disposem al territori com: la cirurgia pediàtrica, la cirurgia plàstica... per tal de tindre els mateixos bens que ciutats com Barcelona”, afirma Aran. Fet que posicionaria a l’hospital únic format per l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital de Santa Maria com a centre de referència de la resta del territori comarcal.

 Un valor que potenciarà el sector professional, ja que s’incrementaran les competències i serà un gran atractiu tan pels professionals que s’estan formant aquí actualment com els professionals de fora. Un altre factor important a destacar és la unió de l’institut de recerca i la universitat dintre el consorci perquè una activitat assistencial no és suficient, s’ha de generar coneixement i fomentar les recerques clíniques. “És imprescindible retenir el talent”, expressa la doctora.

“El ciutadà no hi pot perdre, només hi pot guanyar”, afirma Anna Aran, metgessa de família de l’ICS.

La IV Jornada de Cardiologia en Atenció Primària de les Terres de Ponent

La Jornada va tenir lloc el 24 de febrer a la Sala de Graus de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida

La fibril·lació auricular i la insuficiència cardíaca van ser  les principals patologies que es van tractar aquest any a la quarta edició de la Jornada de Cardiologia en Atenció Primària de les Terres de Ponent. Durant la Jornada es van mostrar els protocols de treball realitzats de forma conjunta pels professionals del Servei de Cardiologia i els de l’atenció primària de Lleida en fibril·lació auricular, així com les actualitzacions i unificacions d’aquests protocols per tal d’adaptar-los a les necessitats actuals del territori i dels pacients.

La Unitat d’Insuficiència Cardíaca ha estat també protagonista durant la Jornada pel seu circuit de diagnòstic, tractament i seguiment de pacients amb aquesta patologia, que descriu el procés que segueix el pacient des del moment que se’l valora a la consulta d’atenció primària fins que se l’atén a la Unitat d’Insuficiència Cardíaca.

La darrera part de la Jornada va estar dedicada a les novetats i actualitzacions terapèutiques relacionades amb la insuficiència cardíaca.

La salut comunitària a Lleida: un camí necessari per millorar la salut de les persones

La salut pública i l’atenció primària col·laboren en projectes de salut comunitària, que s’han consolidat entre els serveis de la xarxa local que s’ofereixen a la Regió Sanitària de Lleida

La salut comunitària treballa, amb la participació concreta i efectiva de la comunitat, aspectes com la promoció de l’activitat física, la reducció del consum de risc d’alcohol, el malbaratament alimentari, el tabaquisme o l’obesitat infantil, per fixar prioritats, prendre decisions i establir estratègies amb la finalitat d’assolir un millor nivell de salut i reduir les desigualtats socials.

La Regió Sanitària de Lleida té vint-i-dos centres d’atenció primària que disposen d’una persona referent i d’una comissió multidisciplinària de salut comunitària, i en sis d’aquests centres hi ha l’oficina dels equips territorials de salut pública de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. El treball en xarxa es concreta en un bloc interactiu de salut comunitària i un bloc de salut, entre d’altres. Alguns exemples d’aquesta integració són els programes Nereu i Thao en prevenció de l’obesitat infantil, el programa “Salut i escola”, el Pla d’activitat física, esport i salut (PAFES) i el programa “Beveu menys”.

Com bé sabem, la salut pública no és responsabilitat única del sistema sanitari, sinó que la salut es crea en el context de la quotidianitat, i això fa que la majoria dels determinants de la salut es trobin fora del sistema sanitari. És per això que s’actua de manera coordinada no només amb atenció primària, sinó també amb els diferents agents de la xarxa local, associacions, Diputació de Lleida, Departament d’Ensenyament, ajuntaments, serveis socials, etc., per impulsar projectes comunitaris i per integrar aquestes activitats en la tasca diària dels diferents professionals. En aquest sentit es promou la formació dels professionals sanitaris i no sanitaris en salut comunitària.

Totes aquestes actuacions van lligades tant amb el Pla de salut com amb el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP). Un dels principals objectius del PINSAP és impulsar la salut comunitària a través del treball en xarxa amb la salut pública i el sistema assistencial i la ciutadania.

A Lleida les activitats comunitàries que es duen a terme amb la comunitat són una prioritat per millorar la salut de la població.

El Servei de Cardiologia de l’Arnau amplia l’horari de la Sala d’Hemodinàmica a 24 hores

Tal com va anunciar el conseller Boi Ruiz el passat 29 de gener de 2015, la Sala d’Hemodinàmica del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha ampliat la seva activitat assistencial a 24 hores. L’ampliació d’aquest nou horari es va fer efectiu el 16 de febrer de 2015.

Tant per a la Regió Sanitària de Lleida i l’Alt Pirineu com per a l’Arnau aquest fet comporta una millora en la qualitat assistencial i en els serveis que s’ofereixen a la ciutadania. Aquesta ampliació suposa, per tant, una millor implementació del Codi infart i la realització d’angioplàstia primària durant tot el dia al Servei de Cardiologia, com a referent de tota la regió de Lleida i Pirineu i la Franja de Ponent.

S’ha ampliat, per tant 12 hores diàries l’hemodinàmica de Lleida, en guàrdies localitzades que es cobriran amb els quatre hemodinamistes del Servei i cinc infermeres especialment formades per dur a terme aquesta tècnica.

Aquesta és la segona ampliació del Servei d’Hemodinàmica, ja que l’any 2012 es va passar de 8 hores els dies laborables a 12 hores tots els dies de la setmana. Aquesta ampliació també s’ha dut a terme als hospitals Joan XXIII de Tarragona i Josep Trueta de Girona

Durant el primer mes d’activitat d’aquest nou horari s’han realitzat un total de 81 cateterismes, dels quals disset corresponen a activacions del Codi infart o urgències vitals. D’aquests disset, set s’han produït dins de l’horari ampliat de nit (de 20 h a 8 h). Aquest nou horari ha evitat el trasllat d’aquests pacients a Barcelona, ja que s’han pogut atendre a l’Arnau.

L’atenció primària es planteja com una alternativa cost-efectiva per assegurar el bon compliment del tractament prescrit a persones amb apnees nocturnes

Un treball realitzat pel Grup de Recerca de Malalties Respiratòries, format per l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), l’atenció primària de Lleida, la Unitat del Son de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES), i liderat pel doctor Ferran Barbé —investigador de l’IRBLleida, cap del Servei de Pneumologia de l’HUAV i GSS, professor a la Universitat de Lleida i director del CIBERES— revela l’efectivitat dels centres d’atenció primària en el seguiment dels pacients amb síndrome d’apnea obstructiva del son (SAOS).

Molts dels pacients diagnosticats de la SAOS es tracten amb un dispositiu de pressió positiva suau d’aire, Continuous Positive Airway Pressure (CPAP), aplicat a les vies respiratòries, amb el qual, un cop col·locat al damunt del nas i la boca, s’eviten les parades respiratòries durant el son. Aquest tractament només resulta efectiu si el dispositiu CPAP s’utilitza un mínim de quatre hores durant la nit i és crucial fer un bon seguiment dels pacients durant els primers mesos d’ús de l’aparell.

Publicat recentment a la revista d’impacte internacional Thorax, l’estudi revela que el seguiment dels pacients amb apnea del son a les consultes d’atenció primària és tan efectiu o més que el seguiment ofert des de les unitats hospitalàries especialitzades, les unitats del son, per millorar l’estat de salut dels pacients. A més, aquest seguiment fet des dels centres d’atenció primària permet un estalvi del 60% dels costos sanitaris que s’hi destinen.

A l’estudi, hi van participar 210 pacients amb apnea del son, la majoria homes, que s’iniciaven en la utilització del dispositiu CPAP. De manera aleatòria, se’ls va assignar un seguiment mèdic personalitzat de sis mesos a la Unitat del Son de l’HUAV o a algun dels vuit centres d’atenció primària de Lleida que participen a l’estudi. El seguiment consistia a oferir suport als pacients en la col·locació del dispositiu CPAP, assessorar-los en hàbits de vida saludables i insistir en les hores d’ús necessari de l’aparell.

Aquest estudi proposa l’atenció primària com una alternativa cost-efectiva per assegurar el compliment del tractament dels pacients i millorar, així, el seu estat de salut i la seva qualitat de vida.

L’apnea obstructiva del son

És una malaltia crònica molt freqüent que afecta el 10% de la població adulta de mitjana edat. La seva prevalença augmenta amb l’edat. Es caracteritza per episodis repetits d’obstrucció o col·lapse de les vies aèries superiors durant la nit. Aquests esdeveniments estan associats a una pitjor qualitat de vida, a la somnolència diürna excessiva (i als accidents laborals i de trànsit que aquesta comporta), a la hipertensió arterial i les malalties cardiovasculars i cerebrovasculars.

Fotografia IRBLleida: Equip d’investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), d’atenció primària de Lleida i de la Unitat del Son de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) responsables de l’estudi publicat a la revista Thorax.

VI Jornada d’actualització diagnòstica i terapèutica en fibromiàlgia, fatiga crònica i sensibilitat química múltiple

El 20 de març, 220 persones va omplir l’aula magna del Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida en la VI Jornada d’Actualització Diagnòstica i Terapèutica en Fibromiàlgia (FM), Síndrome de la Fatiga Crònica (SFC) i Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple (SQM) organitzada per la Unitat de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica de l’Hospital de Santa Maria de Lleida, gestionat per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (GSS).

Durant tot el dia, psicòlegs, fisioterapeutes, reumatòlegs, metges de família, internistes i infermeres van exposar les novetats en el diagnòstic i tractament d’aquestes malalties. A la província de Lleida, des de la Unitat de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica es calcula que entre 7.000 i 8.000 persones estan afectades per fibromiàlgia; unes 500 persones afectades per la síndrome de la fatiga crònica; i s’atenen prop de 60 pacients amb la síndrome de la sensibilitat química múltiple.

La jornada va comptar també amb l’entrega de premis del 1r Premi de Poesia Dolor invisible / jo visible, organitzat per la Unitat de Fibromiàlgia de l’HSM.

La cap de servei de la Unitat de Cures Intensives de l’Arnau formarà part del Comitè Coordinador de la Xarxa de Vigilància d’Infecció Nosocomial del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties

La doctora Mercedes Palomar Martínez serà l’única professional de l’Estat espanyol i l’única especialista en cures intensives de l’European Center for Diseases Control (ECDC), que està format per experts en control d’infeccions i microbiòlegs

El Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties és una agència de la Unió Europea dedicada a contribuir en la defensa d’Europa contra les malalties infeccioses. El centre va ser creat l’any 2005 amb seu a Estocolm, Suècia.

La xarxa de l’ECDC es compon dels estats membres de la Unió Europa, a més d’Islàndia, Liechtenstein i Noruega.

Aquesta agència va ser creada per lluitar contra les malalties transmissibles i altres amenaces greus per a la salut, especialment contra les malalties infeccioses, com ara la grip, la síndrome respiratòria aguda greu,  la grip aviària i el VIH. Entre les seves tasques principals, hi podem trobar la formació de xarxes de laboratoris, la vigilància i el control de les infeccions associades a l’assistència sanitària i el manteniment d’un sistema d’alerta i resposta ràpida a les emergències per malalties infeccioses.

V Jornada de Recerca de la Unitat Docent MFiC

La Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) de Lleida va organitzar la V Jornada de Recerca que va tenir lloc a l’Aula Magna del Campus de Ciències de la Salut el 26 de març de 2015.

El marc de la jornada va girar al voltant de les presentacions dels treballs realitzats pels residents de quart any i els projectes de recerca dels de tercer any. Durant l’acte també va tenir lloc la conferència, “Aspectes ètics i legals en investigació. Funcions de CEIC”, duta a terme per la Presidenta del Comitè ètic de l’IDIAP Jordi Gol, Rosa Morros.

L’acte, destinat a residents, tutors i col·laboradors docents de les diferents Unitats Docents de l’àmbit de Lleida, així com professionals interessats en l’entorn de la recerca en Atenció Primària, va tenir com a objectius principals donar a conèixer la recerca especialitzada pels residents de quart any, fomentar la recerca entre els residents de MFiC i compartir experiències en recerca entre els diferents centres docents.

IV Jornada Fundació Renal Jaume Arnó

“ Junts en la millora de la teva qualitat de vida”.

El passat 26 de febrer va tenir, a la sala d’actes de l’Arnau la IV Jornada de la Fundació Renal Jaume Arnó. La inauguració de la jornada va ser a càrrec del Dr. Josep Pifarré, director dels serveis territorials del Departament de Salut a Lleida, el Sr. Josep M. Forné, director territorial del Departament de Benestar Social i Família a Lleida, el Sr. Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida i el Dr. Victorià Peralta, director assistencial i adjunt a la gerència de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS). La Dra. Elvira Fernández , cap de Servei de Nefrologia de l’Hospital va presentar el Projecte del Bus de la Salut.

Durant la jornada es van realitzar diverses taules rodones on es van tractar temes com ara l’atenció clínica, la unitat de diàlisis extrahospitalària, la prevenció del risc cardiovascular en el pacient renal, els transplantaments, l’atenció biopsicosocial en la malaltia renal crònica i l’atenció psicològica.

La darrera part de la jornada a ser conduïda pel Sr. Alberto Caverni, dietista nutricionista especialitzat en malaltia renal crònica i la Sra. Sonsoles Hernández, doctora en Cièncias de la Actividad Fisica y del Deporte, de Palma de Mallorca, on es va tractar els estudis sobre nutrició i la importància de l’exercici físic. Per acabar, el vicepresident primer de la Fundació, Ignacio Gracia, va fer un recull de les principals conclusions de la jornada.