setembre 2014

Butlletí núm. 16

La coordinació entre els diferents recursos sanitaris de Lleida, clau en la normalitat de l'activitat durant aquest estiu

La  majoria  de  l'activitat  urgent  a  les  regions  sanitàries  de  Lleida  i  l'Alt  Pirineu  i  l'Aran  es  fa  en l'àmbit d'atenció primària

El gerent de les regions sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu i l’Aran, Josep Pifarré, ha fet avui una valoració en roda de premsa del pla d’estiu i l’atenció als serveis d’urgències durant aquest període al territori. Pifarré ha destacat  que  la  coordinació entre  els  diferents  recursos  sanitaris  del  Servei  Català  de  la  Salut  (CatSalut)  en ambdues regions ha estat clau en la normalitat de l'activitat durant els mesos de juliol i agost de 2014.

Així mateix, Pifarré ha explicat els compromisos que el conseller de Salut, Boi Ruiz, va exposar ahir dimecres a la tarda en la compareixença davant de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya. En aquest sentit, ha explicat que a desembre de 2014 tots els centres hospitalaris a les pantalles informaran a les seves pantalles de  la  situació  en  termes  d’espera  i  volum  de  malalts  atesos  i  que  al  2015  està  previst  que  donin  també informació de l’atenció continuada i CUAP de l’àrea d’influència de l’hospital.

Balanç de les urgències hospitalàries a l'estiu 2014

Josep Pifarré ha explicat les dades d'urgències hospitalàries durant els mesos d'estiu, que han augmentat lleugerament respecte l'any anterior, amb una disminució del percentatge d'ingressos del 7,22%. En concret, de l'1 de juliol al 25 d'agost, les urgències hospitalàries ateses a la Regió Sanitària Lleida han estat 13.486, mentre que al 2013 se’n van atendre 13.163.

Balanç de les urgències d'atenció primària a l'estiu 2014

Pel que fa a les urgències ateses al CUAP de Prat de la Riba, al juliol i agost de 2014 en dies laborables s'han atès de mitjana diària menys pacients que el 2013, en concret han estat 121 pacients (128 el 2013) i en dies festius han estat 276 de mitjana, dada pràcticament igual a la del 2013. Cal destacar que enguany el CUAP ha comptat amb un equip més de metge i infermera que l’any passat.

Pifarré ha destacat que la majoria de l'activitat urgent a les regions sanitàries de Lleida i l'Alt Pirineu i l'Aran es fa  en  l'àmbit  d'atenció  primària  i  ha  donat  la  xifra  del  2013  de  346.000  visites  entre  el  CUAP  i  els  Punts d'Atenció  Continuada  (PAC).  A  més,  ha  explicat  que  ambdues  regions  sanitàries  "compten  amb  una  atenció primària potent i resolutiva gràcies a una xarxa extensa de CAP i consultoris locals que apropen l'assistència sanitària als usuaris en un territori amb unes especificitats de dispersió geogràfica i d'envelliment i sobre- envelliment poblacional que el fan diferent a la resta de regions sanitàries de Catalunya".

En la línia de la coordinació assistencial contemplada al Pla de Salut 2011-2015, a Lleida i a l'Alt Pirineu i l'Aran els centres d'atenció primària i els d'hospitalària treballen amb la Història Clínica Compartida (HC3) i, a més, utilitzen el mateix sistema informàtic facilitant així la interacció dels professionals i els fluxos de pacients.

Més llits d'hospitalització per atendre les necessitats

Per aquest estiu es va preveure un reagrupament de llits planificat en funció de les necessitats assistencials del 2013,  la  disminució  de  l'activitat  adaptada  als  professionals  que  estan  fent  vacances,  i  a  la  programació quirúrgica. Els reagrupaments s'han mantingut en funció de les necessitats assistencials, tenint una hemiplanta de l'hospital que ha fet d'efecte acordió en funció d'aquestes.

Per  centres  hospitalaris,  a  l'HUAV  la  3a  setmana  de  juliol  es  van  utilitzar  30  llits  més  dels  previstos  a  la planificació d'estiu per adaptar-se a les necessitats. De mitjana, durant el mes d'agost l'HUAV ha comptat amb
14  llits  més  dels  previstos,  segons  les  necessitats.  Cal  destacar  que  l'activitat  del  bloc  quirúrgic  de  l'HUAV aquest estiu ha disminuït respecte a la resta de l'any, com tots els estius, però menys que l'any anterior.

A l'Hospital de Santa Maria de Lleida (HSM) durant la 2a quinzena de juliol s'ha comptat amb 12 llits més dels previstos; durant la 1a quinzena d'agost han estat 19 llits més; i durant la 2a quinzena d'agost han estat 18 llits  més,  segons  les  necessitats.  A  diferència  de  l'estiu  de  2013,  enguany  el  bloc  quirúrgic  de  l'HSM  no  ha tancat durant els mesos d'estiu.

El pla d'estiu com a planificació flexible

El  pla  d'estiu  és  una  planificació  de  l'estructura  (llits  d'hospitalització,  quiròfans,  hospital  de  dia,  horaris d'atenció  als  CAP)  que  és  flexible  en  funció  de  les  necessitats  assistencials.  El  pla  d'estiu  no  es  fa  perquè disminueixin les urgències sinó perquè disminueix la programació. A més, es manté la programació quirúrgica prioritària i les urgències.

Els serveis d'urgències hospitalaris de l'ICS han disminuït l'activitat els darrers anys i els indicadors de qualitat demostren que els resultats són millors el 2014 que el 2009.

En aquest sentit, Pifarré ha explicat que el pla d'estiu és una mesura de gestió habitual que, en el cas de l'estiu 2014, no ha afectat l'activitat habitual dels serveis d'urgències al territori. A més, des de la gerència territorial s'ha  agraït  la  feina  dels  professionals  que  treballen  en  els  centres  de  salut,  que  han  participat  i  participen activament en la reordenació dels centres fent que els resultats finals hagin estat satisfactoris en qualitat del servei, tracte i assistència als usuaris.

 

Celebració de la Setmana Sense Fum

Al mes de maig es va celebrar la Setmana Sense Fum, que va culminar el dia 31 amb el Dia Mundial Sense Tabac.

Els professionals de l’atenció primària de l’Institut  Català  de  la  Salut  (ICS)  han ajudat a deixar de fumar 62.020 persones durant l’any 2013, un 12% més que l’any 2012 i fins a un 35% més que el 2009. Aquesta xifra correspon a un 7,12% de les persones assignades als equips d’atenció primària de l’ICS que són fumadores.

Des de fa anys, i durant les visites habituals a les consultes, els professionals d’atenció primària de l’ICS ofereixen consell als pacients fumadors per deixar l’hàbit, cosa que es complementa amb dispositius especialitzats en alguns centres d’atenció primària i als hospitals. S’incideix, principalment, en persones que pateixen patologies de risc. Cal remarcar que l’any 2013, prop del 78% de les persones amb patologia de risc assignades a l’ICS no fumaven, mentre que l’any 2012 aquest percentatge era un 72%.

D’altra banda, destacar que tots els hospitals de l’ICS formen part de la Xarxa Catalana d’Hospitals Sense Fum, coordinada per l’Institut Català d’Oncologia.
Els hospitals de l’ICS ofereixen suport als pacients ingressats i als professionals que volen deixar de fumar, tant oferint consells i seguiment, com tractament substitutiu.

Durant l’any, els professionals de l’ICS duen a terme moltes activitats a la comunitat per conscienciar la població sobre els riscos del tabac per a la salut i, sobretot, per prevenir l’inici de l’hàbit entre els més joves. Algunes d’aquestes actuacions s’emmarquen dins el Programa Salut i Escola del Departament de Salut.

L’Arnau celebra el Dia Mundial Sense Fum

Des de l’any 2002 el centre forma part del Xarxa d’Hospitals Sense Fum

En motiu del Dia Mundial Sense Fum de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, un any més es presta especial interès a la prevenció del tabaquisme. És per això que s’han programat diverses xerrades informatives i de divulgació dirigides als adolescents a l’Institut Torre Vicens de Lleida.

Així mateix, la Unitat Bàsica de Prevenció del centre és l’encarregada de dur a terme i gestionar els projectes institucionals de l’hospital, així com la consulta de deshabituació tabàquica. Els principals projectes que s’hi desenvolupen són la coordinació del grup promotor del Projecte Hospital Sense Fum a partir de diverses intervencions de prevenció i control de tabac al centre, renovació de l’acreditació de l’hospital com a centre de la xarxa d’acord amb les especificacions europees, un programa de deshabituació tabàquica adreçat al personal de l’ICS que ho ha sol·licitat. En darrer lloc, hi ha programada una consultoria permanent de la UBP amb atenció a consultes relacionades amb la prevenció del tabaquisme al centre.

 

El Centre d’Assistència Primària Rambla de Ferran agilitza el diagnòstic de la deficiència d’a-1- antitripsina

El Centre d’Atenció Primària (CAP) de Rambla de Ferran des de  fa uns mesos està duent a terme la determinació ambulatòria de la deficiència d’a-1-antitripsina (DAAT) en pacients que podrien tenir-ne.

La DAAT és un defecte genètic que fa que les persones que la pateixen tinguin quantitats baixes de la proteïna anomenada a-1-antitripsina. La funció d’aquesta proteïna és protegir els pulmons i altres òrgans de substàncies tan nocives com les del fum del tabac.

Es recomana fer com a mínim una determinació a pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma mal controlada, clínica de dispnea i  parents consanguinis que tinguin DAAT.

La prova per determinar la DAAT és  mínimament invasiva; es realitza a partir de sang capil·lar, per punció estèril al tou del dit. Les gotes de sang s’apliquen damunt uns discs de paper que es deixen assecar a temperatura ambient i s’envien al laboratori de referència.

En el cas de trobar un cas positiu de DAAT, se li fa un seguiment que inclou una radiografia de tòrax, un estudi funcional respiratori i una analítica. Es  completa amb  l’estudi dels familiars consanguinis.

Malgrat la baixa prevalença a la nostra població de la deficiència d’aquesta proteïna  és interessant fer-ne el cribratge, ja que una  intervenció precoç en els casos positius evita el desenvolupament de la malaltia i la incapacitat del pacient que comporta. En els casos detectats, és imprescindible que el pacient fumador deixi el tabac.

 

Professionals de l’atenció primària de Lleida participen en un estudi sobre l’apnea del son

Professionals dels equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Lleida han participat en l’estudi GESAP, per determinar l’eficàcia i cost-efectivitat d’un programa de maneig de pacients amb síndrome d’apnea-hipoapnea del son (SAHS) realitzat a l’atenció primària. L’estudi ha estat dirigit per Ferran Barbé, cap de servei de pneumologia de l’Hospital Arnau de Vilanova i de l’Hospital Santa Maria.

La SAHS constitueix una patologia molt freqüent, que afecta entre el 4% i el 6% dels homes i entre el 2% i el 4% de dones al món, d’edat adulta. S’associa al deteriorament de la qualitat de vida, a l’aparició o l’empitjorament de la tensió arterial, a malalties cardiovasculars i cerebrovasculars i a l’augment dels accidents de trànsit i laborals i, per tant de la mortalitat.

Aquest projecte ha consistit en avaluar de manera sistemàtica el risc de patir SAHS entre les persones que acudeixen a les consultes d’atenció primària, aprofitant que fins al  80%  de  la  població general hi acudeix alguna vegada. Per això, el paper de l’atenció primària és fonamental en la identificació dels pacients potencials a patir SAHS, com en el seguiment i en el diagnòstic.

D’altra banda, els vuit equips de professionals dels Centres d’Assistència Primària (CAP) de l’Àmbit Lleida que també participen en l’estudi són els EAP d’Alcarràs, EAP Ponts, EAP Tàrrega, EAP Borges Blanques, EAP Primer de Maig, EAP Cappont, EAP Ciutat Jardí i EAP Bordeta.

 

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va inaugurar la “Jornada d’actualització en patologia infecciosa en urgències”

La malaltia infecciosa és la segona causa de mortalitat a nivell mundial i la seva atenció suposa un percentatge molt rellevant en la tasca assistencial dels serveis d’urgències hospitalaris (SUH)

El passat  20 de juny, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va acollir la “Jornada d’actualització en patologia infecciosa en urgències”. L’esdeveniment va constar de diferents ponències i casos clínics interactius en relació a patologies infeccioses d’urgències.

Un estudi multicèntric del grup de treball INFURG-SEMES, de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències publicat l’any 2013, xifra la prevalença actual de la malaltia infecciosa en els SUH en un 14,3% de les visites ateses. Comparant els resultats amb un estudi previ publicat l’any 2003, s’observa un augment de la prevalença de les infeccions amb un perfil de pacients de major edat, comorbiditat, factors de risc de microorganismes multiresistents i síndrome sèptica.

L’augment de supervivència de les persones gràcies a l’adequació del tractament antibiòtic empíric fa que l’urgentista s’enfronti a un repte en la prescripció de l’antibiòtic. D’altra banda, el professional també ha de saber identificar els diferents perfils de pacients i valorar, en funció de cada cas, l’estratègia antimicrobiana a seguir. Aquestes decisions comporten un gran impacte en els costos econòmics i ecològics sobre la flora patògena.

En aquest sentit, i atesa la gran mortalitat que comporta la malaltia infecciosa quan parlem de síndrome sèptica, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida té posat en marxa des de final del 2013 el projecte “Codi Sèpsia” per tal de fer front a patologies infeccioses.

 

Un treball desenvolupat per cardiòlegs de l’Hospital Arnau és premiat a la XXV Reunió Anual de la Secció d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista 2014

El projecte guardonat es titula “Menys pot ser més” i tracta la síndrome coronària aguda d’una dona sense factors de risc.

Professionals de la Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova han rebut un reconeixement en la XXV Reunió Anual de l’SHCI 2014 pel treball “Menys pot ser més”. El projecte tracta la síndrome coronària aguda d’una dona sense factors de risc i els autors de l’estudi són Maria del Rosario Ortas, Cristina Moreno, Isaac Pascual, Juan Casanova i Fernando Worner.

Des de fa 25 anys, la Secció d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista (SCHI), juntament amb la Societat Espanyola de Cardiologia, celebra una reunió  anual sobre hemodinàmica. Enguany, la trobada va tenir lloc a Còrdova els dies 11, 12 i 13 de juny i es van valorar diferents estudis clínics multicèntrics d’aquesta especialitat.

Els objectius d’aquestes trobades són promoure i facilitar el desenvolupament de projectes independents i col·laborar amb diferents investigadors en la realització d’estudis d’àmbit nacional o internacional.

 

Els investigadors d’IRBLleida celebren la seva trobada anual de recerca: Retreat 2014

El passat 30 de juny i 1 de juliol va tenir lloc  el  Retreat  de  l’Institut  de  Recerca  Biomèdica  de  Lleida (IRBLleida) a Can Boix de Peramola, Lleida. És la trobada científica anual dels investigadors de l’Institut i aquest any ja és la 4ª edició en aquest format de dos dies de durada i amb les xerrades fetes íntegrament en anglès.

La trobada es desenvolupa en tres sessions de treball on els investigadors consolidats exposen els seus resultats científics preliminars de projectes biomèdics en càncer, envelliment, desenvolupament nerviós, estrès oxidatiu, malalties rares, neurodegeneració, modelització matemàtica, cures d’infermeria i farmacologia, entre molts altres davant la comunitat científica d’IRBLleida. La finalitat de la posada en comú de resultats científics tan diferents és que puguin sorgir nous enfocaments i idees de treball innovadores. Els investigadors predoctorals en formació també participen en el RETREAT 2014.

El Retreat és una iniciativa del Comitè de Docència d’IRBLleida per apropar investigadors de diferents àrees de recerca de l’institut per incentivar la recerca translacional i multidisciplinar a Lleida.

Fotografia: Una sessió del Dr. Rui Alves del grup de Modelització Matemàtica Processos Metabòlics. Font: Docència IRBLleida

 

Notícies

A PARTIR DEL 15 DE SETEMBRE ELS CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE LLEIDA CIUTAT VAN TORNARAR A OBRIR FINS A LES 20 H

A partir del passat dia 15 de setembre,  l’horari d’obertura dels centres d’atenció primària (CAP) de Lleida ciutat va tornar a ser l’habitual, de 8 h  a 20 h. L’atenció a les urgències a partir de les 20 h es va dur a terme al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Lleida, ubicat a l’Avinguda de Prat de la Riba, 56.

Els CAP que tenen aquest horari són:
- CAP Balàfia-Pardinyes-Secà
- CAP Bordeta-Magraners
- CAP Cappont
- CAP Eixample
- CAP Ciutat Jardí
- CAP Primer de Maig
- CAP Rambla Ferran

Així es va tancar l’etapa estiuenca, en què els centres han estat oberts fins a les 17 h  a causa del menor impacte de l’activitat a Lleida durant els mesos d’estiu. Aquest ja és el tercer any que la Direcció d’Atenció Primària Lleida aplica aquesta mesura que té una gran acceptació, tant dels professionals com de la ciutadania, ja que garanteix en tot moment l’accessibilitat al sistema sanitari.

Fora d’aquest horari, els usuaris, per ser atesos d’urgència, s’adreçaran al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP Lleida), ubicat a l’Av. Prat de la Riba, 56 de Lleida.


EL CENTRE D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA DE RAMBLA FERRAN ACULL EL PROGRAMA “RESPIRFÀCIL”

Les malalties del sistema respiratori han passat a ser la segona causa de mort a Espanya. Per aquest motiu l'atenció d'aquests pacients cada dia pren més força des de l'atenció primària .

El pacient respiratori  passa a ser un element actiu i decisiu en el maneig de la seva malaltia. I, amb aquest objectiu, al Centre de Salut de Rambla de Ferran, va néixer el projecte “RespirFàcil. Salut i Respiració”. Es tracta d'un programa de rehabilitació respiratòria que aborda holísticament al pacient respiratori des de l'Atenció Primària.

Aquesta rehabilitació consisteix a fer una intervenció multidisciplinar aplicant un pla de cures integral, amb educació sanitària sobre el maneig dels inhaladors, consell antitabac, alimentació equilibrada, hidratació, seguiment del compliment farmacològic, estat vacunal,i el desenvolupament del pla d'exercicis de gimnàstica respiratòria del Programa RespirFàcil. Així, es garanteix l'atenció integral per tal de donar resposta a totes les necessitats del pacient.

Després de set anys desenvolupant el programa, podem afirmar que els pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica del Centre de Salut de Rambla de Ferran  tenen un 10% menys d'ingressos hospitalaris vers la població de referència de Catalunya.

Això fa que es garanteixi  la continuïtat del Programa al Centre de Rambla de Ferran.



L’HOSPITAL SANTA MARIA DE LLEIDA REALITZA UN ESTUDI SOBRE EL TRASTORN PEL DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB O SENSE HIPERACTIVITAT (TDAH)

En motiu del projecte, l’hospital busca reclutar possibles pacients amb TDAH, els quals seran sotmesos a un estudi diagnòstic exhaustiu i a entrevistes clíniques

La Unitat de TDAH de l'adult de l'Hospital Santa Maria de Lleida du a terme un estudi en relació al trastorn pel dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat i, per aquest motiu, el centre està reclutant possibles pacients que ho pateixin. El present estudi no implica cap risc per a la salut de la persona ja que es limita en la recollida de dades mitjançant escales i entrevistes clíniques. A més, en cas de confirmar el diagnosi del trastorn, els participants es beneficiaran d'un diagnòstic exhaustiu el qual no se sol realitzar en la pràctica clínica habitual.

Et costa organitzar? Et distreus amb facilitat? Comets errors per descuit? Postergues contínuament les tasques avorrides? Perds les coses que necessites? Se t'obliden les coses que has de fer? Et costa acabar les coses que comences? Et sents inquiet o estàs sempre en marxa com si tinguessis un motor? Tens algun familiar proper diagnosticat de trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat?

Entre d’altres factors, si et passa sovint alguna d'aquestes esmenes, pot ser que pateixis TDAH, un dels trastorns psiquiàtrics més freqüents en nens, adolescents i adults. Aquest pot ser el causant d'una important problemàtica social, escolar i laboral. No obstant, el TDAH té un tractament eficaç.


LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA FINANÇA AMB 2M€ LA CENTRALITZACIÓ DELS QUIRÒFANS DE L’ARNAU DE VILANOVA EN UNA ÚNICA PLANTA

La comissió informativa de Salut Pública  que es va celebrar al mes de juliol va informar favorablement la proposta d’aprovació del conveni de col·laboració entre l’Institut Català de la Salut i la Diputació per executar aquesta obra

La Diputació de Lleida destinarà 2M€ a executar la primera fase del nou bloc quirúrgic de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, que permetrà donar una millor resposta a les necessitats del centre hospitalari centralitzant el procés assistencial quirúrgic.

L’objectiu d’aquesta actuació és remodelar l’àrea existent fins ara, dotant l’hospital d’un bloc quirúrgic que millori les infraestructures territorials, ja que actualment aquest espai es distribueix en tres plantes, mentre el nou projecte unificarà tota l’àrea en una única planta.

La magnitud del projecte obliga a efectuar-lo en diferents fases per tal de garantir la continuïtat assistencial actual.

La primera d’elles consistirà en deixar l’actual bloc preparat per afegir més superfície a una de les seves plantes i té un cost total de 2M€, que assumeix la Diputació de Lleida mitjançant l’atorgament d’un ajut directe per efectuar les obres.


LA PROTEÏNA CICLINA D3 PROTEGEIX LES CÈL·LULES b DEL PÀNCREES DAVANT L’ATAC DEL SISTEMA IMMUNITARI EN LA DIABETIS TIPUS 1

Aquests són els resultats de la recerca liderada per la Dra. Conchi Mora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL), en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i de l’Institut de Bioenginyeria de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.

La diabetis de tipus 1 o autoimmune (DT1) està causada per la destrucció de les cèl·lules b del pàncrees encarregades de la producció d’insulina. La mort d’aquestes cèl·lules la provoca el propi sistema immunitari de la persona que, de forma patològica, envaeix  el pàncrees amb cèl·lules  del  sistema  de  defensa  (limfòcits)  i  destrueix  les  cèl·lules b com  si  es  tractessin d’agents externs a l’organisme. El resultat és la manca d’insulina a l’organisme i amb ella, la incapacitat per reaccionar a la presència de la glucosa en la sang.

Els investigadors del grup Bàsic i Clínic en Immunologia i Endocrinologia d’IRBLleida i UdL han trobat   que   a  conseqüència   d’aquest   atac   dels   limfòcits,   les   cèl·lules  b-pancreàtiques produeixen menys proteïna Ciclina D3, fet fins al moment desconegut. Per validar aquesta troballa, els investigadors han comprovat que els models experimentals animals de DT1 amb una sobreproducció de Ciclina D3 tenen les cèl·lules b estan més “en forma” per resistir l’atac del sistema immunitari i, per tant, sobreviuen més i millor. El resultat és que apareix una versió de la DT1 més suau i la resposta als canvis de glucosa en sang també milloren. Contràriament, en absència d’aquesta proteïna Ciclina D3, la DT1 és més greu i la resposta a la glucosa està alterada.

Aquests resultats es van publicar el passat mes d’agost a la revista d’impacte internacional Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS).


L’ARNAU VA CELEBRAR LA SEGONA JORNADA DE DIVULGACIÓ DE RECERCA EN INFERMERIA

La jornada es va emmarcar en el Dia Mundial de la Infermeria

Dins el marc de la celebració del dia mundial de la infermeria, el passat mes de maig es va dur a terme la segona jornada de divulgació de recerca en Infermeria a la Sala d’Actes de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

El lema del dia mundial de la infermeria d’enguany, “les infermeres: una força per al canvi, un recurs vital per a la salut”, ens centra en la importància de la infermeria basada en l’evidència per tal d’oferir les millors cures. Es tracta, per tant, del millor moment per a incorporar de manera sistemàtica la recerca.

Cal destacar la projecció dels diferents pòsters i la presentació de comunicacions orals dels estudis i projectes de temes com ara els registres infermers, el control d’accessos venosos i la relació de l’Accident Isquèmic Transitori amb la recurrència en forma d’Ictus.




Exposicions

DEL 15 AL 28 DE SETEMBRE
LIS

La mostra s’ha composat de vint-i-quatre quadres realitzats aquests últims dos anys. La temàtica principal és el metge o metgessa rural que treballa a la muntanya i les costes del Mediterrani del segle passat. Es tracta d’un conjunt d’obres impressionistes realitzades a l’oli bàsicament amb espàtula, aportant a la peça una varietat de cromatisme harmonitzat.




Publicitat






App CatSalut Respon